Tasca 7: Objecte

L’objecte que vaig escollir per a la sessió del dia 15 de maig van ser unes ulleres de sol de color negre, sense marca, ja que les vaig comprar a un basar xinès. Potser semblen unes simples ulleres de sol, amb la seva deguda funcionalitat, però per a mi signifiquen molt més. Aquestes ulleres de sol les vaig comprar a Comarruga, en un viatge per les vacances que vaig fer amb la meva parella a l’estiu passat.

No és un record del nostre primer viatge, perquè abans d’això vam anar a Andorra per Setmana Santa, però si que van ser el nostre primer cop en el que vam poder fer una mena de “simulació” de com seria viure junts, ja que ens vam agafar un apartament i no pas un hotel, llavors vam veure que estavem realment a gust junts. També, a banda d’aquest motiu, vam poder desconnectar realment, ja que a l’estiu teniem molt més temps i menys coses a fer que a la Setmana Santa. Per tant, va ser un moment en el que ens vam poder conèixer fora d’aquesta rutina, tot i que ja ens coneixem de fa uns anys i ens veiem pràcticament cada dia. 

Podria haver portat qualsevol record o souvenir del nostre viatge exprés que vam fer a París aquesta Setmana Santa, ja que és molt més “icònic”, però crec que el seu significat prevaleix per sobre d’on provingui l’objecte. 

La meva parella i jo portem més de quatre anys i encara que som molt joves, hem viscut moltes experiències junts. Per tant, qualsevol cosa que em recordi a alguna vivència que haguem fet junts serà una oportunitat per recordar tot el que portem darrere. 

3 paraules que m’ha suggerit l’activitat:

• Recordar: Aquesta proposta ha estat una oportunitat per poder recordar, tant jo com les meves companyes, moments feliços de la nostra vida i què ens emportem d’aquests. A vegades ens enfoquem en tot els problemes que engloben el present i el futur i no som conscients dels bons moments que hem viscut amb els nostres éssers estimats. Així, hem pogut tornar enrere i reflexionar sobre el que hem viscut.

• Vacances: M’ha sorgit aquesta paraula perquè en el meu cas l’objecte que he escollit ve d’un període vacacional. Les vacances son un moment de l’any en que no ens sentim estressats i estem més contents, i estem tot any anhelant-les i desitjant-les, per tant, considero que les hem de gaudir més i no pensar tant. Aquesta activitat m’ha ajudat a poder reflexionar sobre aquest tema, ja que mai n’havia pensat en com no gaudim del moment. 

• Amor: Tots els moments especials que hem compartit les meves companyes i jo son amb persones que estimem molt i que formen part de la nostra vida. Al cap i a la fi, la importància resideix en la companyia que tenim i no tant amb el que fem. És important per a nosaltres construir records amb aquestes persones que estimem, i per aixó, encara que sigui anar a un banc del parc a estar una estona, no ens importa que no sigui un pla molt extravagant, si no ser-hi i passar-ho amb qui estimem. L’activitat també m’ha servit per adonar-me d’aixó, i que tothom sempre intenta establir aquests moments per reforçar el vincle afectiu amb aquestes persones. 

TASCA 7: UN OBJECTE

 REDACCIÓ SOBRE EL NOSTRE OBJECTE PERSONAL:

L'objecte:

Com a objecte personal he decidit portar unes arracades. Aquestes arracades són molt importants per mi, ja que va ser un regal que em va fer el meu avui l'últim aniversari que vàrem passar junts. És un objecte que em recorda a ell i a tots els bons moments viscuts i sempre que les porto és una manera de no oblidar-me d'ell i de portar-lo present en el meu dia a dia.

Paraules clau:

Moments i records: L'activitat ha fet que floreixin molts records i moments importants per cadascuna de nosaltres vinculats a l’objecte personal que hem portat.

Compartir i coneixença: L'activitat ha sigut un moment molt bonic que ens ha permès poder conèixer-nos molt millor entre nosaltres, ja que hem compartit uns objectes personals que tenen gran significat.

Penso que també l’activitat ha proporcionat un clima que ha ajudat al fet que cadascuna de nosaltres, en el moment de sortir i explicar l’objecte, poguessin explorar la nostra parla i potenciar la comunicació lingüística a través de la recontextualització discursiva, perquè havíem d’explicar l’objecte fent referència a coses del passat.

Emoció: L'activitat i les històries que s'explicaven donaven peu a què sortissin un munt d'emocions, on podies reflexionar, sentir-te reflectit i empatitzar amb totes les companyes. Escoltar les explicacions m’ha fet comprendre com un sol objecte pot arribar a despertar un munt d’emocions i sentiments. He pogut veure com un objecte que pot semblar insignificant, pot ser molt valuós per la persona de qui és l’objecte.

Espai públic: L'activitat m'ha ajudat a entendre molt millor la diferència entre la parla de l'àmbit públic i privat i com depenent d'aquest context la interacció i la parla pot canviar molt. He interioritzat molt més aquests coneixements, a causa de l'explicació d'una informació privada dins l'àmbit públic. Aquest canvi de context ha fet que m'impedís deixar anar completament la meva parla i que ho fes diferent de com ho podria haver fet en l'àmbit privat. Així doncs, gràcies a l'activitat m'he adonat de la importància de crear estratègies d'interacció dins l'aula.

Tasca 7: un objecte

L’objecte que he decidit triar és un anell d’or amb una pedra lila, que em va regalar la meva àvia l’any 2015.

La meva família materna és de Cuba, on econòmicament viuen molt malament i tenen moltes complicacions per poder viatjar fora del país, ja que se’ls hi demana certs permisos, quantitat de diners, etc. Jo he pogut conèixer certes persones de la meva família materna, malgrat que era petita i no entenia ni valorava tant la situació de poder estar junts.

L’any 2015, vam aconseguir que vingués la meva àvia materna amb un permís de tres mesos, i, tot i que ella va poder estar a Espanya quan jo era un bebé, i hem parlat per telèfon i videotrucades moltes vegades, no va ser fins l’any 2015 que la vaig conèixer i vaig poder gaudir d’ella durant tres mesos. 

Durant la seva estada, ella es va treure l’anell de la mà i me’l va donar. Em va dir que és un anell que per ella tenia molt valor, ja que havia anat passant de generació en generació per les dones de la família. Realment, aquest anell li tocava portar-lo a la meva mare, però per una decisió d’ambdues (de la meva mare i la meva àvia), van decidir que me’l quedés jo. 

Cada vegada que miro l’anell em transmet records de l’estada de la meva àvia a Espanya i dels moments que vam poder gaudir juntes i m’emociona recordar la il·lusió que tenia a l’hora de donar-mo i la meva a l'hora de rebre'l, ja que va significar un moment molt important per a mi. 

Així doncs, si hagués de triar tres paraules que puguin definir el que significa i em transmet aquest objecte, serien:

• Proximitat: em fa sentir propera a la meva àvia tot i la distància

• Amor

• Felicitat

TASCA 7, UN OBJECTE

 TASCA 7, UN OBJECTE

El meu objecte preferit és un disc que s'anomena Sweetener. És el disc que ha marcat un abans i un després en la carrera musical d'Ariana Grande. Com a fan, puc afirmar que aquest àlbum ha estat una autèntica joia per a mi, ja que m'ha aportat un munt de coses boniques de manera personal.

Des del primer segon, Sweetener crea una atmosfera dolça i enèrgica, transportant-te a un món de melodies i lletres significatives. Cada cançó és com un regal per als sentits, mostrant la versatilitat i l'evolució de l'artista. El disc captura la dolçor de l'amor i la felicitat, aportant un sentiment de pau i tranquil·litat a la meva ànima.

Les lletres d'Ariana són profundes i reflexives, parlant de superar l'adversitat, de l'amor propi i de l'empoderament personal. La seva veu emotiva em transporta a altres dimensions, fent-me sentir connectat amb cada paraula i cada emoció. 

Sweetener no només és un plaer per als sentits, sinó que també m'ha acompanyat en els moments més importants de la meva vida. Ha estat la banda sonora de les meves alegries i les meves tristeses, donant-me forces quan em sentia fluix i alegria quan necessitava animar-me.

En resum, Sweetener és molt més que un disc per a mi. És un refugi, una inspiració i un recordatori constant que la música té el poder de tocar els cors i d'aportar llum en els moments més foscos. Estic profundament agraït a Ariana per haver creat aquest àlbum excepcional, que continua deixant una empremta eterna en el meu ser.

Les tres paraules que he trobat són

• records
• inspiració 
• refugi

TASCA 7. UN OBJECTE

DESCRIPCIÓ DE L'OBJECTE

L'objecte que he escollit ha estat una polsera que em van regalar els meus pares pel dia del meu aniversari i que he anat omplint amb els "charms" que m'han regalat els meus amics i familiars en moments importants de la meva vida. I també la puc anar omplint amb altres futurs moments rellevants.
El considero un amulet de la sort, pel fet que porto al canell un record de les persones més destacades de la meva vida. Representa l'amor dels meus estimats i és per això que m'acompanyen en tots els meus dies i moments.

TRES PARAULES

CONFIANÇA → considero que la dinàmica d'avui ha estat un espai de confiança, atès que totes les companyes ens hem obert i hem explicat quelcom que era crucial del nostre objecte.

AMOR → després d'haver escoltat les històries de les meves companyes, crec que totes coincidim que el nostre objecte, d'alguna manera o una altra, reflecteix amor. Per exemple, amor per un ésser estimat, per un esport o per una ciutat.

UNIÓ → continuant amb el fil conductor de les altres paraules, penso que és una dinàmica on es creen vincles amb les companyes, pel fet que, per una banda, podem escoltar les històries de les altres i sentir-nos molt identificades i, per altra banda, considero que totes nosaltres tenim un vincle d'unió amb l'objecte que hem portat.

Objecte important

 OBJECTE IMPORTANT 

Text sobre l’objecte portat: 

Quan el mestre ens va enviar el correu demanant que per a la següent sessió havíem de portar un objecte que fos molt important per a nosaltres, el primer que em va venir al cap va ser el meu collar de la creu blanca de Taizé.  

És un collar que porto sempre posat i que per a mi és molt especial. Primer de tot em fa pensar en Taizé, un lloc on vaig als estius des de fa uns cinc o sis anys. Per a mi Taizé és un lloc on puc ser jo mateixa i on em sento a casa i feliç. Allà he conegut a moltíssima gent de tot arreu que ara mateix són molt importants per a mi i que sempre tinc presents. 

A més, hi vaig anar per primera vegada amb la meva millor amiga, a qui conec des dels tres anys i amb qui tinc una connexió molt especial i, per tant, el collar de Taizé em recorda a ella i a tot el que hem viscut juntes. 

D’altra banda, també és un collar que em fa pensar molt en una persona molt especial que vaig conèixer a Taizé fa dos anys i va ser qui em va regalar aquesta creu. 

Per això, és un objecte molt significatiu per a mi i molt important. 

 

Tres paraules clau que ens suggereixi l’activitat i justificació: 

• Coneixença: l’activitat em suggereix la paraula “coneixença”, ja que crec que ens va ajudar a conèixer-nos una mica més els uns als altres i “veure’ns” més profundament. Fa dos anys que estem amb les mateixes companyes i penso que no ens coneixem gaire, sabem els nostres noms i poc més, llavors aquest exercici ens va fer mostrar una part de nosaltres que la majoria de les persones de la classe no coneixia. Va ser una bona manera d’obrir-nos a les altres i mostrar una mica més qui som. 

• Compartir: va ser una estona de compartir i d’escoltar-nos les unes a les altres. Cada persona va compartir el seu objecte important i ens va fer una breu explicació, que com ja he esmentat, ens va ajudar a saber una mica més de la gent de la classe. 

• Escolta activa: crec que va ser un moment maco on totes nosaltres vam escoltar activament, amb interès i curiositat, per conèixer d’aquesta manera una mica més profunda a les nostres companyes. Penso que tothom o gairebé tothom va estar ben atent a les explicacions de l’objecte important. 

•