SÍNTESI GRUPAL
1. El primer text parla de dues maneres d'entendre l'ensenyament? Podries definir cadascuna d'elles breument amb una frase?
En primer lloc, el model SAWA posa el focus en establir uns estàndards que permetin mesurar els resultats, però dona importància a l'autonomia dels centres i els docents, ja que s'entén que cada context és diferent i, per tant, la manera d'arribar als estàndards marcats també ho pot ser. Així mateix, segons el model, els investigadors tenen el coneixement pedagògic i els docents l'apliquen.
En segon lloc, el model SwafS es basa a integrar investigadors i docents en la creació de coneixement, a través de la col·laboració i la interacció de perspectives diferents. Altrament, s'entén al docent com un agent capaç de plantejar-se reptes, reflexionar i avaluar els propis resultats, amb l'objectiu d'entendre millor l'aula.
2. Amb quina de les dues maneres t'identifiques més i per què?
Totes les membres del grup ens identifiquem amb la segona manera d’entendre l’ensenyament, és a dir, amb la perspectiva SwafS, atès que concebem com a imprescindible per a la creació de coneixement la col·laboració i la interacció constant per tal d’aconseguir un coneixement més ric, així com creiem que és vital que com a mestres ens plantegem reptes i reflexionem sobre la nostra pràctica docent i la vida a l’aula, amb l’objectiu de millorar-la. Així mateix, pensem que el pes que suposa aconseguir uns bons resultats d’aprenentatge recau principalment en el procés que es duu a terme. Per tant, la importància ha de recaure en el procés i no únicament en el resultat o producte final.
3. Quin sentit pren la metàfora del "rai" en aquest text?
La metàfora del rai en aquest text fa referència a la necessitat que els investigadors i els docents treballin conjuntament per enriquir el coneixement, però respectant cert espai, fet que representa la metàfora a través de la distància i els lligams entre els troncs del rai. És així que, el rai no tindrà l’oportunitat de navegar si no s’estableix un bon lligam entre els elements. En aquest sentit, si els investigadors i els docents no treballen mà a mà serà una tasca molt difícil fer de l’educació una educació de qualitat. Així mateix, el nus entre els troncs representa el vincle i el compromís que hi ha d’haver entre aquests dos agents, teòrics i educadors.
4. Què creus que volen dir els autors quan afirmen que "la innovació no és nova"?
Els autors afirmen que la innovació no és nova, ja que si entenem la innovació com una capacitat d’adaptar-se a situacions canviants, fa temps que s’innova perquè fa temps que ens estem adaptant a noves situacions d’un món canviant.
Així doncs, amb aquesta afirmació, els autors posen èmfasi en la idea que la innovació és una part inherent de l'ésser humà i que ha estat present al llarg del temps. Les persones hem estat impulsades per la curiositat, la necessitat de resoldre problemes, el desig de millorar o l'ambició de crear noves possibilitats. Així doncs, la frase "la innovació no és nova" reconeix que la innovació ha estat i és una actitud constant i persistent tant en el món social com educatiu.
5. Què és per a tu ser innovador?
A continuació, esmentem el que cadascuna de nosaltres, de manera individual, entenem per ser innovadores:
Neus Franch Albiac: Per a mi, ser innovador és canviar per tal de buscar millores. Hem de voler millorar la nostra pràctica docent, les nostres reaccions davant diferents situacions a l’aula, trobar les metodologies més adequades per a cada infant i estar disposats i disposades a ser observats i avaluats per poder escoltar diferents punts de vista de la nostra praxis. Així mateix, considero que, per ser innovadors, hem de ser creatius, buscar alternatives, tenir predisposició, cercar nous mètodes i idees i, sobretot, ser flexibles a l’hora d’adaptar-se als canvis.
Laura Fernández Soriano: Jo entenc el ser innovador com la voluntat per introduir canvis, superar dificultats, millorar resultats i adaptar-se a noves condicions i realitats, fet que significa estar en constant moviment i connexió amb la realitat educativa, la qual mai esdevé estàtica. És així que, ser innovador, d’alguna manera, és ser capaç de posar en pràctica nous processos, estratègies i idees per transformar aquesta realitat educativa en una millora i impacte beneficiós en el procés d’ensenyament-aprenentatge. Per tant, és molt important que com a docents siguem innovadors, és a dir, hem de prendre com a base la implicació, la predisposició, la creativitat i l’adaptabilitat.
Laura Méndez Giménez: Ser innovador, per a mi suposa tenir una actitud determinada, tenir predisposició a millorar i fer canvis a allò que està establert. Així mateix, la innovació comença a partir d'una profunda reflexió, on és vital atrevir-se a ser crític i qüestionar aquells aspectes que actualment no són jutjats. Altrament, suposa buscar resposta a les qüestions plantejades, i ser capaç de generar idees i establir estratègies, basades en criteris rigorosos, per tal de poder transformar algun aspecte concret. Per tant, podria definir la meva visió de la innovació com a reflexionar i qüestionar, tenir voluntat de canvi i proposar noves maneres de fer.
Dúnia Gameiro Oliveras: Per a mi, ser innovador significa tenir la predisposició de canviar el món que ens envolta, vivint en un estat constant de curiositat i exploració, tot desafiant els límits existents i cercant oportunitats per a millorar, transformar i crear de manera significativa. A més, penso que també implica tenir la capacitat de generar noves idees, solucions creatives i trobar formes d'abordar diferents reptes. Per a ser-ho, considero que cal tenir una ment oberta, saber adaptar-se als canvis, col·laborar amb altres i ser persistent.
Marina Fors Baranguer: Personalment, considero que ser innovador es relaciona amb el fet de no tancar-se als canvis i les modificacions que poden tenir possibles conseqüències positives. Crec que fa referència a la iniciativa per cercar maneres de millorar i transformar el sistema educatiu i així vetllar per a una educació de qualitat. Així mateix, penso que una persona innovadora, és aquella que posa en dubte allò del seu entorn i es planteja reptes per a millorar, reflexiona sobre les seves actuacions i avalua els resultats que obté amb la seva praxi.
