Anàlisi d'un diàleg

 Treball grupal: Anàlisi d'un diàleg

https://docs.google.com/document/d/1gQGj-8NhUCHfSaPC-sP5BIlA07wlWIIl_AX0i3TYC9Y/edit?usp=sharing 

LECTURA 5: LLEGIR A LA PANTALLA

 LLEGIR A LA PANTALLA

1. Breu síntesi de la lectura

L'article "Llegir a la pantalla" explica el paper de la literatura i com aquest esdevé una eina essencial per aprendre i comunicar-nos.

Pilar Pérez (2012) ens explica com actualment els infants disposen d'un nou format de lectura: ara creixen amb històries explicades a través de pantalles amb llums, objectes que es mouen i tresors amagats que hem de descobrir, animals que parlen, etc. Ara els contes tenen aquest factor visual i tàctil que els sorprèn.

Així mateix, la lectura parla sobre com els adults davant aquest nou format ens mostrem excloents, ja que a causa de la nostra experiència amb la literatura des de petits enyorem el tacte del paper i l'emoció del relat. No obstant això, l'autora ens argumenta sobre com llegir a través d'una pantalla no esdevé pitjor que llegir mitjançant un paper: només es tracta d'un canvi de format, però que continua amagant la mateixa emoció i els mateixos aprenentatges, atès que com comenta Pilar: l'embolcall mai defineix els aprenentatges que ens pot oferir qualsevol format, sigui en paper o a través d'una pantalla.

Finalment, la lectura ens exposa que davant aquest nou format és imprescindible que com a adults sapiguem i estiguem informats sobre com fer un bon acompanyament i sobre com ensenyar i conscienciar als infants sobre els perills de les tecnologies.

2. Relació d’algun aspecte rellevant amb una altra assignatura, experiència personal…

Personalment, m’ha cridat molt l'atenció de l’article com aquest explica que la lectura en pantalla pot ser un aprenentatge en si mateix, ja que a mi sempre se m’ha inculcat que és molt millor la lectura en paper que no pas en digital. Doncs, aquest article m'ha fet reflexionar i veure com no hi ha un format negatiu sinó que els dos esdevenen eines d'aprenentatge.

A més, aquesta lectura en pantalla (igual que la lectura de contes en físic) ajuda a la interacció entre docent i alumnes, fent servir la llengua oral i la parla exploratòria.

3. Formular una pregunta (dirigida a l’autor/a)

Durant la lectura he pogut reflexionar sobre com els adults podem enyorar molt més el tacte del paper, fent que pensem que la literatura per mitjà de la tecnologia pot no oferir tants aprenetatges o emocions com la literatura per mitjans tecnològics, però com podem saber fins a quin punt estem fent un ús excessiu d’aquesta tecnologia dins l’aula?

4. Seleccionar entre tres-cinc paraules clau del text

• Lectura en pantalla

• Noves alfabetitzacions

• Acompanyament docent

• Competència lingüística

5. Imatge amb link:

TASCA 10: DIÀLEG ENTRE MESTRES

 

• Quines pràctiques els han cridat l'atenció a l'escola que han visitat?

En primer lloc, els hi ha cridat l’atenció que els infants de diferents edats puguin interactuar dins d’un mateix espai,  així com, les interaccions entre els docents i els infants. En segon lloc, la diversitat de materials i que aquests siguin de lliure circulació. En tercer lloc, l’activitat autonomia que fomenten els docents, l’espai i el material. En quart lloc, destaquen que cada aula està destinada a tractar un àmbit diferent. Finalment, els ha sorprès que els docents confien en les potencialitats i possibilitats d’aprenentatge de cadascun dels infants, respectan el seu ritme i proporcionant-los autonomia perquè aprenguin de forma lliure.

• Per què els han cridat l'atenció?

Perquè son propostes innovadores i prpopostes que s’allunyen/diferents de les que duen a terme a la seva escola.

• Reflexionant sobre el que han vist acaben reflexionant sobre com ho fan ells al seu centre. Poseu-ne algun exemple.

Marcos: La coordinadora explicó que han ido evolucionando e introduciendo cambios a medida que se han ido sintiendo cómodas o realmente convencidas de que esos cambios mejorarían la participación, la interacción entre ellos y la inclusión de todos. Y creo que esa es una buena estrategia. Nosotros solos no estamos planteando dejar más espacio  para la actividad libre, para la interacción libre, para incrementar la iniciativa de algunos y dejar que decidan solos, observar a algunos niños…

• Quines conclusions extreuen sobre el grau d'intervenció dels docents?

Tal com s’exposa al final de la conversa: com una situació d’aprenentatge pot variar en funció de les accions que realitza el mestre dins l’aula.

TASCA 7: UN OBJECTE

 REDACCIÓ SOBRE EL NOSTRE OBJECTE PERSONAL:

L'objecte:

Com a objecte personal he decidit portar unes arracades. Aquestes arracades són molt importants per mi, ja que va ser un regal que em va fer el meu avui l'últim aniversari que vàrem passar junts. És un objecte que em recorda a ell i a tots els bons moments viscuts i sempre que les porto és una manera de no oblidar-me d'ell i de portar-lo present en el meu dia a dia.

Paraules clau:

Moments i records: L'activitat ha fet que floreixin molts records i moments importants per cadascuna de nosaltres vinculats a l’objecte personal que hem portat.

Compartir i coneixença: L'activitat ha sigut un moment molt bonic que ens ha permès poder conèixer-nos molt millor entre nosaltres, ja que hem compartit uns objectes personals que tenen gran significat.

Penso que també l’activitat ha proporcionat un clima que ha ajudat al fet que cadascuna de nosaltres, en el moment de sortir i explicar l’objecte, poguessin explorar la nostra parla i potenciar la comunicació lingüística a través de la recontextualització discursiva, perquè havíem d’explicar l’objecte fent referència a coses del passat.

Emoció: L'activitat i les històries que s'explicaven donaven peu a què sortissin un munt d'emocions, on podies reflexionar, sentir-te reflectit i empatitzar amb totes les companyes. Escoltar les explicacions m’ha fet comprendre com un sol objecte pot arribar a despertar un munt d’emocions i sentiments. He pogut veure com un objecte que pot semblar insignificant, pot ser molt valuós per la persona de qui és l’objecte.

Espai públic: L'activitat m'ha ajudat a entendre molt millor la diferència entre la parla de l'àmbit públic i privat i com depenent d'aquest context la interacció i la parla pot canviar molt. He interioritzat molt més aquests coneixements, a causa de l'explicació d'una informació privada dins l'àmbit públic. Aquest canvi de context ha fet que m'impedís deixar anar completament la meva parla i que ho fes diferent de com ho podria haver fet en l'àmbit privat. Així doncs, gràcies a l'activitat m'he adonat de la importància de crear estratègies d'interacció dins l'aula.

LECTURA 6: GRUPS INTERACTIUS AL FINAL DE L'ETAPA

 GRUPS INTERACTIUS AL FINAL DE L’ETAPA:

1. Breu síntesi de la lectura

Aquest article exposa l'experiència d'un centre situat a Biscaia, concretament el centre públic Maiztegi. L'article explica que aquest centre des de fa quatre anys implementa grups interactius de treball, des d'I5 fins a 6è de Primària. Així doncs, l'article exposa l'experiència de grups interactius a l'aula d'I5.

La implementació d'aquesta estratègia d'ensenyament-aprenentatge va sorgir a causa de l'augment de la diversitat lingüística de l'escola. A causa d'això, el centre va decidir apostar per la implementació de noves pràctiques docents basades en l'aprenentatge dialògic i que faciliten la participació de més agents de la comunitat educativa.

Per aplicar aquesta estratègia van apostar per invitar a totes les famílies a què participessin com a dinamitzadores. No obstant això, inicialment la implicació de les famílies no va ser com s'esperava, ja que els professors eren els únics dinamitzadors. Tot i això i de manera progressiva, les famílies de l'alumnat van començar a tenir un paper més actiu i poc a poc van començar a formar per part del projecte. Al fi, les pors inicials (tant dels docents com de les famílies) d'obrir l'aula van ser superades.

La pràctica dels grups interactius es desenvolupa sempre de la mateixa manera. En primer lloc, el tutor/a referent organitza tres activitats, enfocades a reforçar diferents àrees instrumentals i potenciar l'autonomia i la convivència del grup classe i, organitza grups heterogenis. En tercer lloc, presenta la proposta als familiars voluntaris i aquests es divideixen per posteriorment encarregar-se de dinamitzar una activitat en concret cadascun. En canvi, els infants aniran rotant de proposta cada 20 minuts fins a passar per les tres. Per acabar, un cop finalitzada la sessió, tots els dinamitzadors avaluen i valoren el treball fet, així com l'èxit de la proposta (si els infants han estat motivats, la interacció que s'ha produït entre el grup, la seva actitud, etc). L'avaluació i la valoració és molt important, ja que ajuda a la mestra a destacar tant els punts forts com els punts febles per un futur, poder millorar la qualitat de les propostes i del servei que s'ofereix als infants.

És rellevant destacar com els grups interactius i la participació de les famílies ajuda a oferir una atenció més individualitzada. A més, constitueix un espai on es potencia la interacció social, provocant que els infants aprenguin mitjançant la cooperació amb el seu grup d'iguals. Per evidenciar això que acabo de comentar m'agradaria destacar una frase exposada en l'article: "qui ajuda a aprendre reforça el seu propi aprenentatge i qui aprèn entén millor les estratègies d'algú de la seva mateixa edat que ho acaba d'aprendre." (p.21).

2. Relació d’algun aspecte rellevant amb una altra assignatura, experiència personal…

Personalment, jo ja havia tingut oportunitat a infantil i primària de poder dur a terme aquesta metodologia, però només amb professionals del centre, sense la participació de les famílies. Així doncs, gràcies a l’article he pogut reflexionar molt més sobre els beneficis d’aquesta metodologia i com un aspecte de millora dins del meu centre podria haver estat implicar a les famílies en aquesta proposta.

Entre els beneficis destacaria els següents:

• Permet un aprenentatge a partir de la cooperació i la relació entre petits grups d’iguals, ajudant-se els uns als altres a l’hora de generar els aprenentatges.

• Potencia la participació i ajuda a augmentar la confiança i el vincle entre el context escolar i el context familiar.

3. Formular una pregunta (dirigida a l’autor/a)

Si les famílies al principi no participaven, des del centre com vàreu aconseguir que les famílies s'interessaren?

4. Seleccionar entre tres-cinc paraules clau del text

• Grups interactius.

• Aprenentatge dialògic.

• Participació de les famílies.

• Aprenentatge cooperatiu.

• Grup d’iguals.

5. Imatge amb link:

Per poder accedir a la imatge clica aquí.

TASCA 11 - A. Les diferències: 45:00 a 51:28

 A. Les diferències: 45:00 a 51:28

Respon aquests punts, exemplificant-los:

1. Nombre de torns d'alumnes i torns de mestra (aproximadament):

• Mestra: 24

• Alumnes: 41
  
  

2. Temes abordats

• Diferències que hi ha entre els animals i els humans

• Diferències que hi ha entre ells i les persones amb discapacitats 

• Diferència entre homes i dones

• Diferència entre ells i les persones de la tercera edat

• Diferència entre blancs i negres

• Les similituds que hi ha entre ser petit i estar malalt

• Les similituds que hi ha entre ser negre i estar fort

3. Raonaments destacats dalia i mireia (què destacar del que diuen)

• A la pregunta perquè som diferents? Un infant parla sobre les coses diferents i raona fent servir les persones grans, les discapacitades, els animals, etc. Una nena “discuteix” amb el Yanis sobre el seu raonament sobre la pregunta de la mestra. 

• Infants buscant similituds entre animals i individus: “Tenen sang com nosaltres”, “Tenen més cabell que nosaltres”.

• La diferència entre les dones i els homes: Els nois de vegades porten el cabell llarg com les dones però no significa que sigui noia perquè porti el cabell llarg”. “La veu també la tenen diferent”. “Quan la meva mare s’enfada amb el meu pare es posa a cridar, llavors no té la veu dolça. “Les dones fan bebés, els homes no.” 

• Diferències entre nosaltres: “El meu pare és marró, la meva mare és marró”. “Ser diferent és que la meva germana és blanca, de vegades no tenen el mateix color perquè si hi ha algú blanc els bebès seran blancs”. 

• Què significa la paraula mestissa?: “La meva germana no és igual que jo”. “No m’agrada ser negra, m’agrada ser blanca, perquè no m’agrada el negre.” “M’agradaria ser més blanc en comptes de negre. Perquè els blancs son més simpàtics. “Els negres son més forts que els blancs”. “Els petits som diferents dels grans”. “No pot caminar com jo, però pot fer coses com jo, llegeix com jo, no es mou com jo, m’estima com jo l’estimo”. 

4. Funcions de les intervencions

1. INFORMAR

Durant el video hem pogut observar que la mestra, dóna tota l’estona aportacions de coneixements, com per exemple: Com sabem que és un noi?, Què és diferent?, Hi ha una mestiza, que és una mestiza?, Hay discapacitats que es noten?. 

Pel que respecta als infants, aquests donen certa informació com per exemple: Els animals tenen sang com nosaltres i mamà i jo som del mateix color. 

Per concloure, podem veure que la mestra sempre està introduint preguntes, perquè els infants puguin parlar i donar la seva opinió. 

2. OBTENIR INFORMACIÓ

Al llarg del fragment visualitzat, no s’ha vist cap forma de pregunta generada pels infants, sinó que era la mestra qui demanava la resposta de les preguntes que feia. Els infants no rebien informació verbal relacionada amb una pregunta o requeriment que hagin fet.

Obtenir informació → Rebre informació verbal sota requeriment

– Preguntar sobre persones, fets o esdeveniments (qui, què, com, quan...). – Preguntar per una adreça. – Demanar l’opinió d’algú. – Preguntar a algú sobre els seus sentiments.

3. REGULAR L’ACCIÓ

Per regular l’acció, la mestra fa servir preguntes i ràpids canvis de tema. Per exemple: Què vol dir ser “mestiza”? etc. També crida l’atenció en un punt del vídeo:

Mestre: “Ja n'hi ha prou, Shana, si us plau”.

4. GESTIÓ DE LA COMUNICACIÓ I FÓRMULES SOCIALS

• Un exemple clar de gestió de la comunicació és quan al minut 51:00, l’infant parla  que el seu pare té alguna discapacitat, però aclara que ‘no puede andar como yo, pero  puede moverse como yo, puede hablar como yo’ i repeteix que encara que té alguna discapacitat el seu pare pot fer moltes coses de les que fa ella. 

• Formular oferiments i invitacions: La mestra acostuma a fer la majoria d’invitacions quan fa preguntes als alumnes: ¿Què penseu de…? 

• Interessar-se per la salut: Hi ha una nena que parla sobre el seu pare, que té una discapacitat, la mestra li fa preguntes sobre què pot fer i què no. 

• Participar activament en situacions comunicatives i adequar-se als contexts: En general, tots respecten els torns de paraula, en un cas, quan la mateixa nena que comentem anteriorment està parlant, algú la interromp però ella fa saber que encara no ha acabat de parlar i la deixen continuar amb el seu discurs. 

5. METALINGÜÍSTICA

• Mestra: "Petit significa estar malalt?"

• Mestra: “Què significa la paraula mestissa?”

• Mestra: “Els petits són diferents?”

Tasca 8

 TASCA 8 - Inicis de la conversa - diàleg a casa

Diàleg en un context familiar, és espontani i molt ric.

primer es fa una transcripció del diàleg, després el recompte dels torns de les persones que participen en el diàleg.

1. Quants torns corresponen a cadascú i quin significat pot tenir aquesta distribució de torns?

Mare: 12

Pablo: 10

Ana: 13

interpretació: intercanvi equilibrat, l’adult s’ha contingut bastant, en definitiva l’adult s’està afegint a una conversa iniciada, es deixa fluir

És un diàleg molt equilibrat i no destaca un germà per sobre de l’altre i la mare fa les intervencions molt equilibrades respecte a la conversa que tenen els dos germans.

2. A qui s'adreça l'adult i quina funció té la seva intervenció?

L’adult s’adreça als dos infants, el Pablo i l’Ana, i la intervenció de l’adult té diverses funcions:

1. INFORMAR - Aportar informació verbal a l’interlocutor. L’interlocutor dona mostres de rebre la informació aportada.

Exemple: 

Mare: pues sirve para mostrar quién vive dentro… Los castillos tenían banderas. Como en la portada del cuento que sacaste de la biblioteca ayer, mira, voy a por él

Ana: Me gusta más esa doja.

Pablo: Pone Pabo.

2. OBTENIR INFORMACIÓ - Rebre informació verbal sota requeriment.

Exemple:

Madre (lo detiene). ¡Espera! Mirad, hay cuatro banderas… ¿Cuál os gusta más? 

Ana : Pero ¿para qué es la banera? 

Madre: Bandera

Ana: Banera

Pablo: ¿Nanera?

Madre: Pues sirve para mostar quien vive dentro … Los castillos tenían banderas. Como en la portada del cuento que sacaste de la biblioteca ayer, mira, voy a por él. 

3. REGULAR L’ACCIÓ - Regular o controlar l’activitat de l’interlocutor. L’interlocutor escolta en la mesura que la seva acció queda regulada pel llenguatge de l’altre.

Primer exemple: 

Madre: Venga, ponedlo: ¿Os ayudo yo?

Ana: No…Pablo, aquí. Aquí adiba. Ya está. 

Segon exemple: 

Pablo: Poné pabo

Madre: ¡Anda! Sí que es bonita… Mira, Pablo, ¿quieres poner esta mejor de aquí? Toma, toma esta bandera roja.

Pablo: Si, poné,poné toja ( la pone, pero tira una parte de la torre)

Tercer exemple:

Pablo: A poné (se dirige hacia el castillo trastabillando).

Madre: (Lo detiene). ¡Espera! Mirad, hay cuatro banderas… ¿Cuál os gusta más?

4. GESTIÓ DE LA COMUNICACIÓ I FÓRMULES SOCIALS - Participar activament en diverses situacions comunicatives i adequar-se als diferents contexts i interlocutors socials.

Exemple: 

Madre: Sí, mira. Pablo te pide permiso. Dile: ‘Ana, ¿te puedo ayudar?’

Pablo:( Mirando a su madre). Ayudá Nana.

Madre: Asi…, dile: ‘¿Te puedo ayudar? que me gusta jugar contigo’

Exemple clar de fórmula social: tradueix el que esta passant, el germà petit li agrada jugar amb la germana.

5. METALINGÜÍSTICA - Utilitzar el llenguatge per referir-se al mateix llenguatge o a d’altres codis simbòlics similars, comprendre les ambigüitats, els aspectes no textuals, literaris i col·loquials de la llengua i crear noves realitats lingüístiques. 

Primer exemple:

Focus de l’escena:  com se pronuncia

Madre (lo detiene). ¡Espera! Mirad, hay cuatro banderas… ¿Cuál os gusta más? 

Ana : Pero ¿para qué es la banera? 

Madre: Bandera

Ana: Banera

Pablo: ¿Nanera?

Madre: Pues sirve para mostar quien vive dentro … Los castillos tenían banderas. Como en la portada del cuento que sacaste de la biblioteca ayer, mira, voy a por él. 

Segon exemple: 

Ana: ¡Ayyyy! Lo ha dompido todo.

Madre: Hombre, no, no lo ha roto todo… Se ha caído una pieza nada más.