Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 34 Haba Ferrando Marta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 34 Haba Ferrando Marta. Mostrar tots els missatges

dilluns, 19 de juny del 2023

Treball final - Anàlisi d'un diàleg

https://docs.google.com/document/d/1dvgsyRRRYROBdIcBH_G2o3tOP5YV5kRTLxcMiDU7GIs/edit



Treball final - Anàlisi d’un diàleg




DIÀLEG:

L’Alexander (d’I3) i nens d’I5 són al passadís de l’edifici a l’hora del menjador fent uns dibuixos. Aleshores, l’Alexander (I3), l’Anna (I5) i la Marta (adult) van a la classe d’I5 perquè l’Alexander ha trencat un full mentre dibuixava i volen trobar cinta adhesiva per arreglar-lo. L’acció queda interrompuda perquè l’infant es distreu amb les corones i comencen a parlar tots tres. Després, els infants se’n van a guardar el dibuix i la Marta (l’adult) es queda escoltant allò que la Mia (I5) i el Sergi (I5) expliquen.


ALEXANDER: Moltes felicitats.

ANNA: Encara falten nens…

ALEXANDER: Moltes felicitats.

ANNA: Aleix i Arlet.

Alexander: Ete?

ANNA: Arlet.

ALEXANDER: (continua murmurant “Moltes felicitats”). Ete?

ANNA: Beth.

ALEXANDER: Y ete?

ANNA: Sasha. Ahhhh m’has mogut.

ALEXANDER: Y ete? Y ete?

ANNA: Marco.

ALEXANDER: Ho deixem bé (referint-se a deixar ben col·locada la corona). I aquest? (Xivarri, sorolls de fons).

ANNA: Nena (referint-se al color de la corona podria ser al d’una nena).

MARTA (adult): Àlex.

ALEXANDER: (va senyalant les corones i va dient de qui és cada una) Alex…? Alex,  Beth

MARTA (adult): (l’Alexander es posa una corona al cap). Ah, ara ets tu l’Alex. Moltes felicitats…

ALEXANDER: (content) Sí… 

ANNA: Doncs falta una mica pel cumple de l’Alex.

MARTA (adult): Quin dia és el cumple de l’Alex? Ho saps?

ANNA: Ho tenim allà (senyalant una part de l’aula on estan marcats tots els aniversaris dels companys i marxa).

MARTA (adult): Ah. (s’aiexca tambè l’Alexander i segueix a l’Anna)

ALEXANDER: (veu un paper que hi ha per una prestatgeria. El paper (xivarri). Aquí què posa? (però torna al mateix lloc de les corones i agafa un altre).

MARTA (adult): Un altre vegada? Moltes felicitats…

ANNA: I ara jo em dic Beth.

MARTA (adult): Moltes felicitats… Ja va ser el teu aniversari Anna?

ANNA: Sí, va ser el 10 de febrer.

MARTA (adult): El 10 de febrer? Doncs sí, ja fa molt.

ALEXANDER: (segueix agafant corones i cantant de fons) Moltes felicitats…

SERGI: Io ia m’he emportat la corona.

MARTA (adult): Tu ja t’has emportat la corona?

SERGI: Sí perquè ja ha passat el meu cumpleanys.

ALEXANDER: Toma la galleta me la he comido toda.

MARTA (adult): T’has menjat tot?

ALEXANDER: Tota la gaieta.

MARTA (adult): Ahhhh.

ALEXANDER: Pero ja no està. I aquesta és per a tu. (xivarri de fons)

MARTA (adult): Què?

ALEXANDER: Que hi ha un altre.

MARTA (adult): On hi ha més?

ALEXANDER: (segueix murmulant la cançó) I… la pega! 

MARTA(adult): Ja ho hem arreglat amb celo (referint-se a un dibuix que havia fer l’Alexander i l’havia trencat pintant).

ALEXANDER: Es una pega pa pegarla.

MARTINA: Marta, l’Arlet vol pintar. 

(la Marta procedeix a buscar un full per l’Arlet).

ANNA: Marta, que posa?

MARTA (adult): Ah, és una endevinalla!

(La Marta crida a l’Arlet per donar-li el full).

MARTA (adult): Arlet (i li dona). Vols que te la llegeixi? (l’endevinalla)

ANNA: Sí.

MARTA (adult): Aviam.

ANNA: És del calendari d’advent (l’endevinalla).

(entra una nova companya de la classe de l’Anna, la Mia.

MARTA (adult): Aviam si la sabeu Mia. He vingut del bosc molt d’amagat, i a casa he arribat m’han abrigat i m’han ben atipat de dolç i de salat.

ANNA: El caga tió.

ALEXANDER: El caga tió.

ANNA: Perquè he vist la foto.

MARTA: (adult) Ahhh, però diu que ve del bosc, que l’han amagat, que l’han abrigat i que està ben tapadet. 

SERGI: He vist a l’Andrea.

ANNA: L’Andrea? Andreaaa.

ALEXANDER: Però no ha vingut (referint-se al tió).

MARTA (adult): Però no el deixis aquí, te’l vols emportar? (referint-se a guardar el dibuix que havien arreglat amb celo).

ALEXANDER: Sí (procedeixen a anar al passadís, que és on està la motxilla, a guardar-ho).

(Xivarri de fons dels altres nens).

MARTA (adult): No, però aquí no, s’anirà volant (havia deixat el dibuix a sobre la motxilla i s’aniria volant amb el vent).

(Entra al passadís nen de 3r de primària l’Arnau que és el germà de l’Anna)

ARNAU: Hola Marta!

ALEXANDER: I a la motxilla?

MARTA (adult): (buscant a l’Arnau per saludar-lo) No et veia!

ARNAU: M’estic amagant.

MARTA (adult): De qui?

ARNAU: De l’Ària i la Ia.

MARTA (adult): Esteu jugant a l’escondite?

ARNAU: No, a l’Anabel. És una nina diàblodica i hem tenen que pillar i l’Ària ha passat mil cops i no m’ha vist.

MARTA (adult): T’has fet una arrecada?

ARNAU: No.

(Apareix l’Izan i s’incorpora a la conversació ensenyant el seu canvi de pentinat).

IZAN: Mira yo me he hecho un rayo (mostrant un dibuix al cap).

MARTA (adult): Ah, és veritat.

ANNA: Però el meu germà s’ha tallat (senyalant la cella).

MARTA (adult): S’ha tallat què? (intentant que digui el nom de cella).

ANNA: Que el meu germà s’ha tallat això (senyanat la cella).

MARTA (adult): Què és això? (senyalant també la cella amb rialla).

ANNA: Arnau ensenya-li.

MARTA (adult): Però digues què és això.

ANNA: La cella!

MARTA (adult): Ahhhh.

(S’escolta discutir a l’Arnau de fons amb les dues companyes que estava jugant).

ALEXANDER: Io també em vui maga (mentre corre i imita l’acció de l’Arnau amagat sota la taula).

(Xivarri de fons).

ARNAU: Estic dins no em podeu veure.

ALEXANDER: Jo també m’he magat.

(Algú pregunta per l’Alexander i la Marta respon que està amagat). 

(La Marta s’apropa a la Mia, al Sergi i la Martina per preguntar com van els dibuixos. Han agafat un paper i l’han doblegat per la meitat perquè volen fer un llibre).

MARTA (adult): Què has fet al llibre?

MIA: Ahora tengo que pintar aquí y poner el nombre.

MARTA (adult): Però, això és la part del davant? 

MIA: Sí.

MARTA (adult): És la portada?

SERGI: I la contraportada?

MIA: Es esta Sergi.

SERGI: Sense res? (perquè està en blanc, encara no li ha donat temps a fer cap dibuix). Vale.

MIA: No perquè és lo uptimo, vamo de dos en dos, ete tozo ete tozo y el último ez ete. 

MARTA (adult): Ah molt bé. Tu tambè estàs fent un llibre Sergi?

SERGI: No. Sí. 

MARTA: Què estàs fent, tu?

ANNA (adult): Jo sí mira Marta. Marta.

SERGI: He hecho eto y aquí eto.

MARTA (adult): Però que és això? Jo només, aquí veig quadrats, m’expliques?

SERGI: Emmm… eso es lo que se me había ocurrido.

MARTA (adult): Ah vale, doncs em sembla súper bé. 

SERGI: I esto.. és un paisatge que ahora le voy a poner flores. 

MARTA (adult): Vale. I tu Anna?

ANNA: Un llibre.

MIA: Que pone aquí? (referint-se a un dibuix on la seva companya tenia tot de noms escrits)

MARTA (adult): I això què són, els autors del llibre? 

ANNA: Mmm.. sí.

MIA: A ver! Què pone aquí? (mostrant-li el seu dibuix perquè la Marta llegeixi el que posa)

MARTA (adult): AAA OOO…

MIA: A O U. Así se llama: AAA OOO.

MARTA (adult): (rient) Es titula així? (confirmant la Mia amb el cap). I el teu, com és titula? (apropant-se al Sergi que encara no ho sap). Pensa-t’ho i després m’ho dius.





El diàleg hi participa un adult (la Marta) amb altres infants (l’Alexander, l’Anna, la Mia, el Sergi l’Arnau, l’Izan i la Martina). A continuació veurem els torns de paraula de cada un d’ells:


  • ALEXANDER: 23

  • ANNA: 24

  • MIA: 8

  • SERGI: 12

  • ARNAU: 7

  • IZAN: 1

  • MARTINA: 1

  • MARTA: 41


Hi ha un total de 117 intervencions. Els alumnes tenen un total de 76 intervencions, mentre que el de l’adult en té 41. Per tant, l’adult participa (més o menys) en ⅓ de la conversa, mentre que els alumnes ho fan als altres ⅔. Veiem com, tot i que els alumnes van canviant, l'adult els hi dona l’oportunitat a cada un per expressar-se i dir lliurement el que volen comunicar. Hi ha una fluïdesa de torn i amb un bon equilibri que deixa expandir-se en cada torn i això és gràcies a la tasca de l’adult que no limita i tampoc marca els torns de paraula. 



ESTRATÈGIES PER A POTENCIAR L’ORAL:

  • Expressions valoratives:

    • Confirmació: tot i que no es mostra cap intervenció d’aquest tipus, la Marta (que és l’adult) podria haver donat assertivitat a la intervenció del Sergi (quan li pregunta per la “contraportada” a la Mia), perquè ha utilitzat el terme adequadament:

- MIA: Ahora tengo que pintar aquí y poner el nombre.

- MARTA (adult): Però, això és la part del davant? 

- MIA: Sí.

- MARTA (adult): És la portada?

- SERGI: I la contraportada?

- MIA: Es esta Sergi.

- SERGI: Sense res? (perquè està en blanc, encara no li ha donat temps a fer cap dibuix). Vale.

- MIA: No perquè és lo uptimo, vamo de dos en dos, ete tozo ete tozo y el último ez ete. 

  • Expansions: 

- ANNA: Doncs falta una mica pel cumple de l’Alex.

- MARTA (adult): Quin dia és el cumple de l’Alex? Ho saps?

---

- MARTA (adult): S’ha tallat què? (intentant que digui el nom de cella).

- ANNA: Que el meu germà s’ha tallat això (senyanat la cella).

- MARTA (adult): Què és això? (senyalant també la cella amb rialla).

- ANNA: Arnau ensenya-li.

- MARTA (adult): Però digues què és això.

- ANNA: La cella!

- MARTA (adult): Ahhhh.

  • Substitucions instructives:

- MIA: Así se llama.

- MARTA (adult): Es titula així?



FUNCIONS DE LA INTERACCIÓ:

  • Informar:

    • Informació objectiva:

- ANNA: Doncs falta una mica pel cumple de l’Alex.

  • Informació subjectiva:

- ARNAU: No, a l’Anabel. És una nina diàblodica i hem tenen que pillar i l’Ària ha passat mil cops i no m’ha vist.

  • Obtenir informació:

- MARTA (adult): Quin dia és el cumple de l’Alex? Ho saps?

- MARTA (adult): Però, això és la part del davant?

  • Regular l’acció:

    • Accions d’altres:

- MARTA (adult): No, però aquí no, s’anirà volant (havia deixat el dibuix a sobre la motxilla i s’aniria volant amb el vent).

- MARTA (adult): Però que és això? Jo només, aquí veig quadrats, m’expliques?

  • Accions pròpies:

- ALEXANDER: Ho deixem bé (referint-se a deixar ben col·locada la corona).

  • Gestió de la comunicació i fórmules socials:

- ALEXANDER: Moltes felicitats.

- ARNAU: Hola Marta!

- MARTA (adult): Arlet (i li dona). Vols que te la llegeixi? (l’endevinalla)

  • Metalingüística:

- ANNA: És del calendari d’advent (l’endevinalla).

- ALEXANDER: El caga tió.



GESTIÓ DE LA CONVERSA:

  • Inici de torn:

- ALEXANDER: Moltes felicitats.

  • Manteniment de torn:

    • Expressions d’ànim i instruccions genèriques: ANNA: Sasha. Ahhhh m’has mogut.

    • Demanda de completar el relat: ALEXANDER: Ho deixem bé (referint-se a deixar ben col·locada la corona). I aquest? 

    • Iniciació d’enunciat: 

    • Aprofundiment del tema: MARTA (adult): Però que és això? Jo només, aquí veig quadrats, m’expliques?

    • Comprovació: MARTA (adult): I això què són, els autors del llibre?

  • Tancament de torn: MARTA (adult): (rient) Es titula així? (confirmant la Mia amb el cap). I el teu, com és titula? (apropant-se al Sergi que encara no ho sap). Pensa-t’ho i després m’ho dius.




dilluns, 29 de maig del 2023

TASCA 11 - Els nens filòsofs (2)

 LES DIFERÈNCIES

  1. Nombre de torns d'alumnes i torns de mestra

Nombre de torns d’alumnes: 62 

Nombre de torns de mestra: 28


Aquest diàleg està format per unes 90 interaccions que estan distribuïdes entre la mestra i els alumnes. Podem observar com els alumnes intervenen més que la mestra, a més, les seves intervencions acostumen a ser més llargues i elaborades que les de la mestra. Bàsicament, la mestra escolta als alumnes i només intervé per fer alguna pregunta que ajuda als alumnes a redirigir el diàleg, resoldre conflictes o especificar més la seva explicació.


Un diàleg és pobre quan és dos terços per la mestra i un terç pels alumnes. En aquest cas, el diàleg és perfecte perquè dos terços són intervencions dels alumnes i un terç és de la mestra.


  1. Temes abordats:

  • Diferències entre animals i humans.

  • Diferències entre ells i els discapacitats.

  • Diferències entre dones i homes.

  • Diferències entre ells i les persones de la tercera edat.

  • Diferències entre blancs i negres.

  • Similituds entre ser petit i estar malalt.

  • Similituds entre ser negre i estar fort.


  1. Raonaments destacats:

  • “Mi mamá y yo somos del mismo color. Nos parecemos y tenemos la misma diferencia’’.

  • “A mi padre se le nota que está discapacitado’’. 

  • “Por ejemplo, los elefantes tienen cuatro pasos (patas) y los humanos andan con dos… con dos pies”.

  • “Intentamos saber si los animales son hombres como nosotros”. 

  • “Somos iguales, pero ellos son diferentes. Tienen sangre como nosotros, somos iguales, pero son diferentes, las dos cosas a la vez”. 

  • “Me quiere como yo le quiero. Me quiere tal como soy, le quiero tal como es’’. 

  • “No me gusta ser negro”.

  • “Me gustaría ser blanco porque los blancos son más simpáticos”.

  • “Los negros son más fuertes que los blancos”.

  • “Si hay alguien blanco, los bebés saldrán blancos”. 

  • “He dicho que no puede andar como yo, pero que sabe hacer cosas como yo”.

  • “La palabra mestiza, ¿Que significa?”  “Es negro mezclado con blanco y sale café”


Com bé podem observar, totes aquestes cites extretes del vídeo ens ensenyen com els infants relacionen els coneixements previs que tenen i realitzen les seves pròpies interpretacions envers allò que parlen entre tots, expressen les seves idees i donen la seva opinió, sentint-se així escoltats i importants. 


  1. Funcions de les intervencions:

    1. INFORMAR 

Infant: “La diferencia significa que, a veces, son las personas ancianas, los discapacitados. Ellos son las cosas diferentes, y los animales son diferentes”.

    

Infant: “A veces hay chicos que llevan el pelo largo como las chicas. Florent, por ejemplo. Pero no significa que sea chica porque lleva el pelo largo. Es porque el pelo le creció y no podía cortárselo”.


  1. OBTENIR INFORMACIÓ 

Mestra: ‘’¿Tienes un motivo, una explicación?’’

Mestra: ‘’¿Pensáis que al tener la piel de otro color, es más fuerte que él?’’


  1. REGULAR L’ACCIÓ 

Mestra: “Basta ya, Shana, por favor”.


  1. GESTIÓ DE LA COMUNICACIÓ I FÓRMULES SOCIALS

Infant: “No estoy de acuerdo con Yanis”. 

Infant: “Calla”. 

Mestra: ‘’Deja que se explique.’’


  1. METALINGÜÍSTICA  

Mestra: “Que significa la palabra mestiza?”

Mestra: ‘’¿Pequeño significa estar enfermo?’’

Mestra: ‘’¿Los pequeños son diferentes?’’


TASCA 2: L’OFICI D’ENSENYAR

1. El primer text parla de dues maneres d'entendre l'ensenyament? Podries definir cadascuna d'elles breument amb una frase? La p...