LECTURA 1: HABLAR EN CLASE, APRENDER LENGUA

La lectura parla de la importància de l'oral, sobretot a les aules, i les seves múltiples funcions.

En primer lloc, s'esmenta l'evolució del concepte de l'oral. Abans només es pensava que gràcies a l'oral ens podíem comunicar, però ara es té en compte les diverses habilitats lingüístiques que ens ofereix, com ara regular la nostra vida social escolar, aprendre a pensar, reflexionar, llegir i escriure.

Veiem que la llengua oral ens perdura per tota la vida, pel fet que la utilitzem per al nostre dia a dia i per tota la comunicació quotidiana. És per això que com la tenim present en tants usos, fa que hi hagi diversos registres de la llengua oral. Per exemple, el formal, el col·loquial, el vulgar o el culte. Aquest fet és un exemple que gràcies a l'oral podem comunicar-nos i adaptar el nostre llenguatge segons el moment i el públic amb qui parlem.

Tot i que sembla molt sorprenent, cal tenir en compte que parlar i escriure van de la mà, atès que es veu afectada per l'escriptura. Quan els nens pensen i parlen sobre què és el que volen escriure, aquesta és una tasca molt més satisfactòria.

Si portem aquest terme a les aules, veiem que en edats primerenques els nens i nenes mostren el seu coneixement divers, ja que no tots parlen de la mateixa manera ni comencen a parlar en el mateix moment. Cada nen i nena viu en un context diferent i, per tant, no comparteixen els mateixos coneixements. Per això, és tan important la figura de l'escola perquè, a banda d'aprendre a vocalitzar paraules i oracions, ofereix als infants un entorn per aprendre dels companys.

El més utilitzat a les aules per tractar i entrenar la llengua oral acostumen a ser debats, exposicions orals, entrevistes aprenentatges del funcionament d'un programa radiofònic.

És per això que després de fer la lectura d'aquest text em quedo amb l'interrogant de com aconseguiríem canviar els models tradicionals, on es dona més importància a l'escrit que no pas l'oral, sense haver de recórrer a les exposicions orals que ja es posen en pràctica a moltes escoles i no s'aconsegueix el resultat esperat.

Paral·lelament, el contingut del text llegit em sembla de molta rellevància perquè considero que és necessari que es tracti aquest tema per resoldre la diferència de valor que es dona a l'escrit i a l'oral.

Per acabar, estic molt d'acord amb els aspectes clau que esmenta. Penso que cada vegada més, l'oral està més present en el nostre dia a dia, en les nostres tasques diàries i també a les aules, gràcies al model més participatiu per part de l'infant que s'està adoptant, per tant, considero que preparar-los i entrenar-los en aquest aspecte millorarà molt més el seu aprenentatge.

Paraules clau: oral, aula, escrit, habilitats lingüístiques.

Font: (2018, 22 febrero). LA IMPORTANCIA DEL USO RAZONABLE DEL LENGUAJE ORAL Y ESCRITO. Baraja informativa. https://barajainformativa.blogspot.com/2018/02/la-importancia-del-uso-razonable-del.html

LECTURA 1C

Breu resum:

En aquest article es parla de la importància de la llengua oral. A l'aula de les escoles, és un espai on es desenvolupen activitats discursives i interrelacionades, per tant, de desenvolupar les quatre habilitats lingüístiques (parlar, escoltar, llegir i escriure).
En una cultura alfabetitzada, permet emmagatzemar de forma permanent el llenguatge que produeixen. Per altra banda, és essencial remarcar que el llenguatge oral està basat en la parla i l'escolta, i és necessari les dues parts per poder acabar entenent el llenguatge.
L'ús i les funcions de la llengua oral, a dins les aules, pot variar i tot resultat-nos difícil distingir quan fem ús de la llengua per establir relacions o per aprendre es poden destacar quatre punts de vista.
Primerament, parlaríem de parlar per regular la vida social, ja que hem d'aprendre a conviure amb els que ens envolten i amb les diferències que tenim. També parlar per aprendre i aprendre per pensar, com a éssers humans tenim la necessitat d'una interacció social per desenvolupar-nos conceptualment. Seguidament, també parlem per llegir i escriure, perquè el llenguatge oral és l'instrument que ens ajuda a construir el llenguatge escrit. I finalment, parlar per aprendre a parlar.

Pregunta:

Dins una aula, com afecta la diversitat d'alumnes o els diferents nivells d'aprenentatge en relació amb el desenvolupament del llenguatge oral?

Comentari personal:

El que voldria destacar d'aquest article, és les connexions que hi troba i exposa dins del llenguatge. Des que som petits, a l'escola ja treballem el llenguatge oral com a aprenentatge principal, a través de contes, cançons, rondalles... I a mesura que anem creixent aquests recursos van variant.
Realment, tota la meva etapa escolar ha estat influenciada pel llenguatge oral, tot i que aquests recursos que comentava anteriorment cada vegada són més escassos fins a arribar a un punt en què la nostra expressió oral es basa en només les exposicions orals que fem davant de la nostra aula.
És cert, que durant aquests anys he après a millorar les meves exposicions orals, però penso que els recursos per fomentar el llenguatge oral no haurien de ser tan escassos a mesura que anem avançant en etapes d'escolarització.

Paraules clau:

• Llenguatge oral
• Llenguatge escrit
• Aprenentatge
• Habilitats comunicatives

Imatge:

LECTURA 1C: Hablar en clase, aprender lengua

HABLAR EN CLASE, APRENDER LENGUA

1. Síntesi de la lectura. Selecció de 3-5 paraules clau que seleccionaria en relació amb el text

L'article "Parlar en classe, aprendre llengua" del número 111 de desembre de 2002 de la revista Aula d'Innovació Educativa aborda la importància de la comunicació oral en l'aprenentatge de la llengua a l'aula. L'autor sosté que, per a adquirir una competència comunicativa adequada, és fonamental que els estudiants practiquin l'expressió oral des d'edats primerenques. Es presenten diverses estratègies pedagògiques que promouen la comunicació oral a l'aula, com el treball en grups, el debat i la discussió de temes d'actualitat, la dramatització i l'exposició oral. L'article també posa l'accent en la importància que els docents estimulin la participació activa dels estudiants i fomentin un ambient de confiança i respecte per al desenvolupament d'habilitats comunicatives efectives. En resum, l'article destaca la rellevància de la comunicació oral com a part integral de l'aprenentatge de la llengua i proposa diverses estratègies per al seu foment a l'aula.

2. Relació d’aspectes que ens semblin rellevants amb alguna assignatura o vida personal

El que a mi em porta a reflexionar aquest article és sobre el paper de la comunicació oral en l'educació i la forma en què els docents poden donar suport al seu desenvolupament a l'aula.

La promoció d'un ambient de confiança i respecte, l'estimulació de la participació activa dels estudiants i el foment de la pràctica de l'expressió oral des d'edats primerenques està començant a tenir-se en compte ara, perquè jo recordo que quan jo anava a educació infantil no es posava tant èmfasi en aquest tema.

Hauria estat molt bé, perquè crec que pel futur ens ajudaria molt més a saber expressar-nos en públic i no tenir vergonya, sentint-nos segurs de nosaltres mateixos. A més, pel meu futur com a educadora, en aquest sentit, tenim un paper crucial en la promoció del desenvolupament d'habilitats comunicatives orals i en el foment d'una cultura comunicativa a l'aula. I crec que si això ens ho haguessin ensenyat i ho hauríem après des de petits, ara mateix tindríem moltes més eines per poder ajudar als infants de les nostres aules.

En conclusió, l'article ens recorda que el desenvolupament d'habilitats comunicatives orals és essencial per a l'aprenentatge de la llengua i per a la formació de ciutadans crítics i participatius en la societat, i crec que això ho hauríem de tenir tots i totes molt interioritzat. Els docents poden exercir un paper fonamental en la promoció de la comunicació oral efectiva a l'aula i en la formació de futures generacions de ciutadans globals, per tant, encara amb més motiu considero que nosaltres ara mateix li hem de posar més èmfasi i poder-los ajudar.

3. Formular una pregunta que faríem a l’autor 

Es treballa amb la mateixa proporció de temps l’oralitat, és a dir, compartir amb els altres per reforçar l’aprenentatge, a l’educació primària i a secundària?

4. Paraules clau

Les paraules clau de l'article "Parlar en classe, aprendre llengua" podrien incloure:

• Comunicació oral

• Aprenentatge de la llengua

• Competència comunicativa

• Estratègies pedagògiques

• Treball en grup

Enllaç de la imatge: https://blocs.xtec.cat/comunicat/tag/llengua-oral/

Tasca 1: Hablar en clase, aprender lengua

Síntesi de la lectura 

La lectura ens fa una breu exposició de la importància de l'oralitat dins del context educatiu per als infants, tot passant per com afecta aquesta en les relacions socials, en el desenvolupament educatiu, la necessitat de la part oral per l'escrit, entre altres factors que ressalten i ajuden a comprendre el fet de la imprescindibilitat d'aquesta eina que forma part del nostre dia a dia.

La llengua oral fa només algunes dècades, no formava part de l'aprenentatge i ensenyança dels infants en el sistema escolar, però va reclamar-se que aquestes formes part juntament amb l'ús de la llengua escrita. La primera, és a dir, la llengua oral, és el punt de partida molts cops de la llengua escrita, ja sigui per mitjà de converses, assemblees, debats, exposició d'idees... Les habilitats verbals són en l'actualitat entesa com a eines d'aprenentatge que formen part dels diversos contextos i moments de la nostra vida. No s'entén aquesta eina sense l'escolta, la comprensió, la participació i altres factors que es correlacionen i entenen entre si.

Ens situem a una societat analfabetitzada en grans escales que no té en compte la influència de la llengua escrita en àmbits imprescindibles i realment importants com pot ser en el pensament o les idees.

Relació amb l'experiència personal

Personalment, la lectura d'aquest text, m'ha fet prendre consciència d'una eina tan quotidiana que passa desapercebuda perquè ens acompanya des de ben petits, però que realment no valorem prou. La parla i l'oralitat és una part també imprescindible i fonamental en el nostre dia a dia que en l'actualitat forma una gran part en l'aprenentatge i és el que si o si, està dia rere dia dins de l'aula, el que s'usa i permet transmetre. No només, aquesta transmissió es fa amb el professorat, sinó que també permet que es faci entre els infants o altres agents, fet que és molt interessant i pot aportar molta informació també al docent. Per tant, crec que s'ha de valorar i donar pes a aquesta eina que tant pot ajudar-nos.

Per a mi l'oralitat va prendre realment molta importància a batxillerat quan vaig adonar-me'n gràcies a aquesta el que havia millorat el meu nivell acadèmic i la meva parla. Podia transmetre tots els conceptes i vaig veure que havia millorat molt. Des d'aquest punt, vaig veure que l'educació es va construint des de petits tot i que els fruits no siguin imminents, no hi hagi resultats ràpids i sigui un camí a llarg termini. Vaig poder experimentar en mi tot el que avui dia estudio per poder plasmar als infants i l'oralitat va estar un d'aquests factors. Va permetre'm veure i m'ha permès sentir-me identificada amb aquesta lectura.

Preguntes a l'autor

Tot i això, hi ha algunes qüestions que faria a l'autor del text com per exemple: Quines eines poden ajudar-nos a formar part de l'oralitat a l'aula a aquells infants que els costa ser partícips? Com podem ajudar als infants a millorar l'oralitat? Quina és la via, pot ser mitjançant el joc fomentar aquest aprenentatge? Quina situació ha de tenir el docent enfront de l'oralitat? Com el docent ha d'exposar-la?

Paraules clau

Oralitat - aprenentatge i ensenyança - llengua escrita - habilitats verbals

Font: https://stock.adobe.com/search?k=hablando+ni%C3%B1os

Hablar en clase, aprender lengua: lectura 1C

En l'article de l'Anna Camps: Hablar en clase, aprender lengua, veiem com s'exposa la concepció de l'aula com a espai on desenvolupar activitats discursives diverses i interrelacionades i com a espai de col·laboració, en el qual tots participen en la consecució d'uns objectius d'aprenentatge, mitjançant activitats verbals que conflueixen tant en els usos orals com escrits.

Es fa esment a què en una societat alfabetitzada, tal com la nostra, no es pot fer una separació entre el llenguatge oral i escrit, per tant, les diferents habilitats lingüístiques no es poden produir aïlladament. D'aquesta manera, tot i que a les activitats que es fan es posa enfocament a determinades habilitats, totes acaben participant en qualsevol acte de producció o comprensió verbal.

Així mateix, es fa una classificació dels usos i les funcions de la llengua oral, a partir de quatre punts de vista:

1. Parlar per a regular la vida social escolar, prenent l'escola com a ambient diferent del familiar i en el qual s'hauran d'adequar a noves situacions.

2. Parlar per aprendre i aprendre a pensar, donant una importància cabdal al diàleg, ja que fa evident els conceptes dels estudiants i permet que es contrastin amb la resta de companys i companyes.

3. Parlar per llegir i escriure, amb la necessitat del llenguatge oral com a instrument per a la construcció del llenguatge escrit, quant a la comprensió i producció del text.

4. Parlar per aprendre a parlar, concebent l'oral com a objecte d'ensenyament per si mateix, per tal de construir un discurs oral més elaborat i complex.

Com es pot veure, es dona una funcionalitat diversa a la llengua oral, tot abastant diferents disciplines que també es treballen a l'escola i que es reforcen a partir d'activitats amb altres objectius principals.

Per la meva part, també crec que la llengua oral esdevé clau en la vida escolar. Abans de llegir aquest text no m'havia parat a reflexionar exactament què podia treballar ni com ho feia, però ara per ara puc veure-ho amb claredat.

Sobretot, ho veig a l'etapa d'Infantil, ja que és l'inici i el desenvolupament de la producció oral, i s'avantposa a l'escriptura. La llengua oral és la nostra eina de comunicació amb els infants, i viceversa. Des que comencen l'escola bressol, als quatre mesos, comencem a parlar-los-hi, tot i que no ens responguin i, a mesura que creixen, es desenvolupa una espècie de relació en la qual ja s'intenten comunicar amb nosaltres mitjançant la llengua oral. Mentre aquesta es va donant, per la nostra part, els hi llegim contes, els hi formulem preguntes, parlem sobre la vida quotidiana...

Tota aquesta evolució l'he pogut viure de manera més personal amb el meu germà petit, que té sis anys. Al principi no era gaire conscient del procés que estava vivint el meu germà, però a poc a poc i, sobretot després de llegir aquest article, he pogut recordar i reflexionar sobre la funcionalitat que té la llengua oral i com, tant a casa com a l'escola. Donar-los-hi l'oportunitat d'expressar-se i de dir la seva, tal com esmenta l'article els hi ajuda a construir un discurs més fort i poden comparar, per exemple, l'estructura de les oracions que empren amb la de la resta, i fer un aprenentatge significatiu d'una activitat tan simple com és una conversa.

Per tant, com a mestres i com a famílies hem de tractar de fomentar espais i activitats que donen peu a aquesta interacció oral.

Paraules clau: 

• Llengua oral

• Aprendre

• Comunicació

D’aquesta manera, rere llegir l’article m’ha sorgit un dubte que voldria formular a l’autora, l’Anna Camps: Com formaries als futurs i a les futures mestres de manera que siguin capaces de fomentar espais de comunicació oral propicis a les aules?

Enllaç: https://es.123rf.com/photo_82490446_niños-y-profesor-hablando-en-grupo-durante-las-clases-de-español-.html

Lectura 1C: Hablar en clase, aprender lengua

 

LECTURA 1C

-          Síntesi de la lectura. Selecció de 3-5 paraules clau que seleccionaria en relació amb el text.

Quan a la dècada de 1970 els programes d'ensenyament de la llengua al nostre país i en altres països propers van destacar la importància d'atendre les quatre habilitats comunicatives, s'oposaven a un ensenyament lliure, enfocat principalment a la llengua escrita i als usos normatius que aquesta exigeix, i reclamaven un ensenyament de la llengua que atengués no només els fins llavors oblidats usos de la llengua oral, sinó també usos escrits no contemplats en l'entorn escolar. Aquesta orientació de les programacions s'ha vist reforçada per les investigacions més importants sobre la llengua, entesa fonamentalment com a instrument de comunicació humana i també en els estudis i les orientacions teòriques de psicologia i didàctica de la llengua que han aprofundit, en major o menor mesura. És evident que les diferents activitats d'ensenyament i aprenentatge de la llengua prenen com a punt de partida i com a focus alguna que serà el punt d'articulació de les altres.

A la classe de llengua, les habilitats verbals orals, com les escrites, encara que potser de manera més evident, són alhora, i de forma en general indissociable, instrument i objecte d'aprenentatge. Quan les nenes i els nens arriben a l'escola entren en contacte amb usos orals propis d'un context nou, diferent del familiar, que exigeix l'ús d'un llenguatge més explícit perquè els interlocutors no comparteixen els mateixos coneixements.

Així, doncs, les diverses situacions en què es desenvolupa l'activitat escolar constitueixen en si mateixes situacions de possible aprenentatge d'usos de la llengua, dels gèneres discursius a què han donat lloc. Els usos orals, però, poden ser també objecte d'ensenyament, i els objectius i els continguts, ser explícits per als aprenents, de manera que siguin conscients del que aprenen.

Finalment, convé insistir que l'ús del llenguatge oral té dues facetes de parlar i escoltar. Escoltar implica comprendre, interpretar el que es vehicula a través de la paraula oral. Comprendre allò que es transmet a través del monòleg oral és imprescindible per a l'èxit escolar. Les investigacions sobre la presa d'apunts ofereixen indicis dels problemes que alguns estudiants tenen en la comprensió de l'organització de les exposicions orals a classe.

Un intent de classificació dels usos del llenguatge oral a l'escola ensopega amb el fet que la llengua oral impregna tota la nostra vida, forma part de la nostra manera d'estar al món i, per tant, d'estar a l'escola. A més d'això, les consideracions anteriors no permeten enfocar l'aprenentatge de la llengua oral a l'escola com el desenvolupament d'una habilitat aïllada de les altres. Malgrat tot, ens atrevim a enfocar els usos i les funcions de la llengua oral a partir de quatre punts de vista que poden ajudar en la reflexió sobre el seu ensenyament.

Parlar per regular la vida social escolar: Les converses són també font d'aprenentatge, ja que l'escola és un àmbit diferent del familiar que exigirà que la conversa s'adeqüi a les noves situacions, de vegades més formals, per a les quals caldrà aprendre noves formes de parlar. Algunes activitats dialogals, com les assemblees de classe, les sessions és de tutoria, etc., que es poden entendre des d'aquest punt de vista, són també ocasions per sistematitzar l'aprenentatge a través d'indicacions prèvies sobre la manera de participar-hi a través de l'observació i l'anàlisi posterior del que ha passat durant el seu desenvolupament.

Parlar per aprendre i per aprendre a pensar: La importància del diàleg en l'aprenentatge dels diferents continguts escolars ja és compartida per gairebé tots els professors i professores. El diàleg permet fer evidents els conceptes dels estudiants i permet transformar-los en el contrast dinàmic amb els dels companys i amb els que proposa el professor com a objecte d'aprenentatge. No oblidem, però, que els textos escrits són també elements de la interacció verbal, ni tampoc oblidem la importància que té la institució escolar a les característiques del diàleg que es dona en aquestes situacions.

Parlar per aprendre a parlar: Aprendre a fer una exposició oral, a presentar una feina, una investigació, a fer una entrevista, etc. és complex. En el procés de planificació del discurs oral que caldrà produir, les activitats orals parcials i les d'escolta es contrasten a les valoracions, és a dir, al discurs que es produeix sobre els discursos, del professor i dels companys, en situacions interactives diverses el llenguatge oral s'usa per aprendre a construir un discurs oral de més complexitat.

-          Relació d’aspectes que ens semblin rellevants amb alguna assignatura o vida personal.

Les estratègies discursives i la parla són fonamentals a l'aula d'educació infantil perquè ajuden els infants a desenvolupar habilitats comunicatives essencials que els permetran interactuar de manera efectiva amb els altres al llarg de la vida. En primer lloc, la parla és fonamental per al desenvolupament del llenguatge als nens. A través de la parla, els nens aprenen a comunicar-se i expressar els seus pensaments i els seus sentiments, és per aquest motiu, que la pràctica de la parla és fonamental a les aules no només per assolir coneixements curriculars sinó recursos útils al llarg de la vida que son fonamentals per conviure en societat. Les habilitats socials que es poden desenvolupar son la capacitat d'escoltar i respondre els altres, respectar les opinions dels altres i treballar en equip. A través de la conversa i el diàleg comprendre els punts de vista dels altres i trobar solucions conjuntes als problemes.

-          Formular pregunta sobre algun tema que no ens ha quedar clar o que no ha quedat explicat a la lectura.

M’agradaria que el text en algun moment fes èmfasi en el procés d’avaluació que seria més adient alhora de avaluar les estratègies discursives que es desenvolupen a l’aula.

Link imatge: INFANTIL DEL CEIP "MANUEL DE FALLA" DE PELIGROS: octubre 2013 (infantil-mf.blogspot.com) 

Lectura 1C " HABLAR EN CLASE, APRENDER LENGUA"

 HABLAR EN CLASE, APRENDER LENGUA

1. Breu síntesi de la lectura

La lectura tracta la llengua oral en l’àmbit escolar i explica que té funcions diferents com per exemple : que regula la vida social escolar, aprendre a llegir i pensar, a llegir, escriure i és un objecte d’aprenentatge. 

A més durant l’article comentava que sempre ens hem fixat més en la llengua escrita i la seva normativa i no tant en l’oral, però que amb el temps s’ha vist la importància d’aquest. I diu que les habilitats lingüístiques no es produeixen aïlladament sinó que el seu ensenyament és un mix de totes elles (parlar, escriure, llegir i escoltar)

Continua dient que l’ús de la llengua escrita ha canviat totalment les relacions socials, ja que en les societats alfabetitzades no hi ha una separació entre el llenguatge oral i l’escrit. Les cultures alfabetitzades permeten emmagatzemar  de forma permanent el llenguatge que es produeix, mentre que les estrictament orals no tenien manera d'emmagatzemar-lo i per tant aquest coneixement només es podia guardar amb la memòria. 

Tot seguit menciona que les habilitats verbals orals i els usos orals són fonts d’aprenentatge i que l’ús del llenguatge té dos aspectes principals: Parlar i escoltar i és que escoltar al seu torn implica comprendre i interpretar el que es vehicula a través de la parla. 

Per acabar la llengua oral impregna tota la nostra vida i és molt difícil distingir quan la parla és social o quan és per aprendre en l’àmbit escolar tot i això hi ha quatre punts de vista per a reflexionar sobre l’ensenyament de les llengües: Parlar per a regular la vida social escolar, parlar per a pensar i per aprendre a pensar, parlar per a escriure i per a llegir i parlar per aprendre a parlar.

2. Relació amb algun aspecte de la vida

A la lectura menciona que es dona més importància a l’escrit que a l’oralitat i des de la meva experiència això és veritat, ja que sempre donaven més importància a què escriguéssim bé amb les normes ortogràfiques, lectura… Per aquest fet penso que ara tinc més dificultats a l’hora de parlar en públic tot i això penso que a poc a poc està canviant i es dona més importància a l’oralitat per exemple fent lectura en veu alta o donant espais als infants perquè s’expressin a través de la seva oralitat sense vergonya. 

3. Formular una pregunta que faríem a l’autor 

D’on va sorgir la idea de fer aquest article, d’una experiència pròpia, una proposta, inquietud personal…? 

4. ⅗ paraules clau

• Llengua oral 

• Aprenentatge

• Parlar

• Aules

HABLAR EN CLASE, APRENDER LENGUA

 a) Breu resum de la lectura:

L'autora recalca que la llengua oral impregna la vida escolar i té diverses funcions, com regular la vida social escolar, aprendre a pensar, a reflexionar, a llegir i a escriure.

Destaca que a la dècada de 1970, els programes d'ensenyament destacaven la importància d'aprendre aquestes quatre habilitats comunicatives: parlar, escoltar, llegir i escriure i ho ensenyaven de manera aïllada. No obstant això, avui dia es contempla l'aula com un espai en què es desenvolupen diverses activitats discursives i interrelacionades del qual l'aprenentatge de les diferents habilitats implica la influència de totes.

Esmenta activitats com per exemple preparar una exposició oral, que implica que l'alumne sàpiga llegir, debatre, comentar, escoltar, prendre notes, resumir, etc. O comentar un text escrit per aprendre a llegir implica escoltar altres interpretacions dels companys o del docent, expressar les teves idees, resumir o comentar l'escrit.

L'ús del llenguatge oral té dues facetes: parlar i escoltar.

Escoltar implica comprendre i interpretar el que es vehicula a través de la llengua oral, per exemple:

Quan els expliquem contes als infants, ja que comencen a fer-se esquemes narratius bàsics.

Comprendre el que es transmet a través del monòleg oral és imprescindible per l'èxit escolar,

Educar als infants per la comprensió crítica dels missatges que reben de la televisió serà essencial per créixer com a ciutadans reflexius i crítics.

No s'enfoca l'aprenentatge de la llengua oral a l'escola com el desenvolupament d'una habilitat aïllada de les altres.

Menciona els usos i funcions de la llengua oral a partir de:

Parlar per regular la vida social escolar: les relacions entre els individus (entre companys i companyes, entre alumne i docent, en grups de treball, individual) aquestes converses son font d'aprenentatge, ja que l'escola és un àmbit diferent del familiar i implica que la conversa s'adeqüi a la situació, a vegades més formal i, per tant, s'haurà d'aprendre a aprendre noves formes de parlar.

Activitats com: debats o assemblees a classe, tutoria amb el docent, són oportunitats per aprendre a través d'indicacions prèvies sobre la forma de participar o a través de l'observació i anàlisi posterior. → l’objectiu és que els alumnes aprenguin a participar en aquestes situacions comunicatives.

L'aula és un espai font de contrastos, diferència d'opinions i punts de vista, i conflictes que se solucionen a través del diàleg → parlar de tot això és un camí per conviure amb les diferències.

Parlar per aprendre i aprendre a pensar: el diàleg permet compartir i construir conjuntament els coneixements escolars i també relacionar el diàleg amb la reflexió compartida sobre qüestions que afecten la relació entre les persones, a les actituds i valors dels alumnes.

Parlar per llegir i escriure: la investigació sobre el procés de la lectura i escriptura fa evident que la interacció oral és un instrument imprescindible perquè els alumnes aprenguin a enfrontar-se per si mateixos amb la construcció del significat a través dels textos. Discutir per comprendre, parlar per llegir, per escriure → necessitat del llenguatge oral com a instrument per la construcció del llenguatge escrit

Parlar per aprendre a parlar: menciona un ventall d'activitats amb funcions diverses: la narració oral, la recitació, lectura oral, representacions de teatre, etc.

b) Alguns interrogants que planteja i que formularíeu a l’autor;

Com podem fer conscients als infants i joves de què estem treballant en cada dinàmica?

c) Comentari personal (m’ha semblat interessant perquè..., m’ha semblat que un dels aspectes que aborda hauria hagut d’ampliar-se més perquè..., m’ha sorprès que un dels aspectes que explora sigui tan important ja que a la meva experiència...);

Respecte a la lectura, m'ha semblat interessant perquè ho he pogut relacionar amb la meva experiència acadèmica i el que he viscut jo com a alumne.

Tot seguit, des de primària a l'escola fem activitats i dinàmiques per desenvolupar el llenguatge oral i l'escrit, i aquests dos estan enllaçats entre ells. Per exemple, recordo que una vegada a la setmana, normalment els divendres, fèiem assemblees a classe i comentàvem aspectes que volíem destacar que havia passat al llarg de la setmana, dubtes o fèiem alguna dinàmica grupal amb l'objectiu que aprenguéssim a participar en diverses situacions comunicatives.

És cert que quan ets més petit no veus el rere fons de cada dinàmica o activitat, o no veus un objectiu clar perquè no t'ho planteges, però ara que estic fent el grau i fem aquestes lectures, reflexiono sobre les dinàmiques que han sigut més significatives per mi i veig el perquè les fèiem i què treballàvem amb elles, i un dels objectius era debatre i compartir diferents opinions i punta de vista i solucionar-ho a través del diàleg, i ser conscients que no tothom pensa el mateix i no hi ha res correcte o incorrecte.

d) Seleccionar entre tres-cinc paraules clau del text:

• llenguatge oral

• interrelació

• instrument

e) Imatge + Enllaç amb la font de la imatge;

Font de la imatge: Asamblea infantil: Un beneficioso método para relacionarse en clase - Divinity