TREBALL FINAL - ANÀLISI D'UN DIÀLEG

 El nostre treball grupal d'anàlisi d'un diàleg es pot consultar a través del següent enllaç:

https://drive.google.com/file/d/1CjscVAK4FvjYvdjdAF4M9jHldzwRniK4/view?usp=sharing

TASCA 11 - Els nens filòsofs (2)

TASCA 11 - ELS NENS FILÒSOFS 

D. Les normes: 01:06:14 a 01:10:26

1. Nombre de torns d'alumnes i torns de mestra

• Mestra → 21

• Alumnes →  30

La distribució de torns és molt bona, ja que els infants parlen ⅔ de la conversa i la mestra ⅓. Això ens mostra que la mestra els deixa fer i que no està intervenint tota l’estona. És cert que en, certs moments, com quan s’ha de regular la conversa o indagar més en un tema, la mestra fa aportacions, però en general deixa que els infants parlin el màxim. Això permet que en molts moments els infants puguin estar parlant entre ells sense la participació de la mestra en la conversa. 

2. Temes abordats

• Llibertat

• Obediència, normes i lleis

• Àfrica i els seus costums (“chachas”, sortir sols)

• Diferència entre França i el Senegal a l’hora de fer coses i el perquè de les diferències 

3. Raonaments destacats

Els infants parlen sobre les lleis, esmenten que hi ha a tots els llocs, però no a l’Àfrica, perquè consideren que “són pobres”.

Diuen que no hi ha normes, però si certs codis per afavorir la seguretat, posant d’exemple, com van posar a un home que havia fet una cosa dolenta a la foguera. 

La llibertat per ells és ser independent, ser capaços de fer coses sense els pares.

Una nena en concret remarca que al seu xalet al Senegal té “chachas”, està normalitzant el fet de tenir servei a casa seva. Ella explica el grau de llibertat que tenen, ja que a vegades poden sortir soles, però altres vegades han de complir  el que els hi manen.

Al Senegal es pot sortir sol/a al carrer sense preocupacions, no com a França. La nena compara un país “gran” com França, amb un “mitjà” com el Senegal, allà pot anar a la platja sola i a França no. 

4. Funcions de les intervencions

4.1. INFORMAR 

→ Nena: A Àfrica, una vegada quan algú va desobeir i va fer quelcom, aleshores el van tirar, aleshores van encendre una foguera i van tirar a la persona a les flames, era sagrat.  = La nena està donant informació sobre un tema que ella coneix, però la resta d’infants i la mestra desconeixen.  

→ À Àfrica, al Senegal, han dit que no portaven roba, doncs jo tinc un xalet i allà també han dit que no tenim roba. Però tenim roba al xalet, però sobretot “chachas”. 

4.2. OBTENIR INFORMACIÓ 

→ Nena 1: Però allà vaig on vull, vaig fins a la platja de Dakar i també vaig més lluny que Dakar.

Nena 2: Pots anar a la platja de Dakar?

Nena 1: Puc anar a les Almadies. 

Nen 1: Tu sola?

Nen 2: A la platja?

Nena 1: Si

Nen 3: Quina sort, pot anar sola. 

= els infants demanen més informació sobre el que la nena està explicant del que feia quan vivia al Senegal. Els infants se sorprenen pel fet que pogués anar sola. 

→ quan se surt sol. Yannis? = la mestra vol extreure més informació

4.3. REGULAR L’ACCIÓ 

→ “Kyria y pasamos” = la mestra ho fa perquè els infants no intervinguin i puguin continuar amb el tema

→ “N’Dikou y acabamos” = mostra les pautes de participació.

“El taller ha terminado”= la mestra ho diu per concloure amb el taller

4.4. GESTIÓ DE LA COMUNICACIÓ I FÓRMULES SOCIALS

→ “Molt bé, has donat peu a la conclusió” (la mestra felicita la nena per la seva intervenció)

→ la nena del jersei de ratlles aixeca la mà per parlar

4.5. METALINGÜÍSTICA  

→ “la llibertat és quan un nen li diu a la seva mare: vull marxar de França. Si la mare li diu que no és no, però si diu que si està molt content” = la nena sola fa un resum i intenta explicar el que ha demanat la mestra ()

→ jo dic que la llibertat és quan es pot estar una mica sol, respirar una mica i ser bo.= la nena fa un resum de tot el que han parlat

→ és quan se surt sol

TASCA 10 - DIÀLEG ENTRE MESTRES

Quines pràctiques els han cridat l'atenció a l'escola que han visitat?

Els ambients (espais): com a espais cada aula estava dedicada a un ambient particular i, a més, els infants de diferents edats interactuaven entre ells. A més a més, també parlaven del que estaven manipulant. 

Per què els han cridat l'atenció?

Els ha cridat l'atenció perquè és una pràctica que no fan habitualment al seu centre. Han vist que, tot i tenir certs dubtes o inquietuds en començar el projecte, han pogut tirar-lo endavant de molt bona manera. Això els ha fet veure que els canvis també són possibles.

A més, també han trobat interessant el fet que les famílies participen activament en tot el procés i el que es fa en el centre.

Reflexionant sobre el que han vist acaben reflexionant sobre com ho fan ells al seu centre. Poseu-ne algun exemple. 

Un exemple és quan reflexionen sobre la literatura i la lectura al seu centre. Veuen que gràcies a diversos factors (més formació, recursos...) han pogut millorar la qualitat d'aquesta i oferir més coses als infants. 

També sobre quin és el paper que té el mestre i la seva intervenció en el dia a dia a l'escola. 

Quines conclusions extreuen sobre el grau d'intervenció dels docents?

Creiem que no treuen cap conclusió concreta, tot i que sí que donen una opinió pròpia. Diuen que depenent de com intervingui la mestra es crea una situació o una altra dins les aules. El fet de tenir un paper més participant o més observador fa que una mateixa situació es pugui acabar desenvolupant de diferents maneres.

Tasca 7 L’objecte

Descripció 

L'objecte que he portat, ha estat una polsera de paper de color vermell amb un escrit que diu "Ser Penjat és el millor que hi ha" i amb un número de telèfon.

Aquesta polsera me la van donar a la diada d'universitaris castellers que vam fer la temporada passada 2021-2022.

Sóc castellera des dels 11 anys i sempre he viscut en aquest món. Però entrar a la colla universitària ha estat un canvi molt gran per a mi, ja que per molt que l'objectiu sigui fer castells, hi ha molts més aspectes que en una colla convencional no hi són. Al final, en una colla universitària, tots som de la mateixa edat i hem de gestionar tots els aspectes que comporta tenir una colla. Per tant, es té molta responsabilitat.

Recordo el dia de la polsera perquè justament vam fer un castell a la nostra diada i va caure. Quan em van donar la polsera tornava de l'hospital. A l'actuació vam portar un castell límit que portàvem assajant tota la temporada i el vam portar tot i saber els riscos que hi havia perquè caigués. Quan el vam fer, va caure, em vaig fer mal i vaig acabar a l'hospital.

Mentre estava a la sala d'espera, només tenia ganes d'anar amb la meva colla i celebrar el fet d'intentar aquest castell i em sentia impotent. En arribar, em van donar la polsera. No m'havien donat bones notícies a l'hospital, però el fet de tronar i sentir-me acompanyada i cuidada pels meus em va fer sentir estimada i que havia valgut la pena acabar a l'hospital. Des d'aquell dia guardo la polsera.

Aquesta polsera em recorda a la família que tinc gràcies a la colla. El sentiment d'estima tant a la cola com a les persones que hi formen part i que s'han tornat essencials al meu dia a dia és immens.

Paraules:

• Sentiment → cada objecte portat a classe tenia un valor sentimental per a la persona que el duia.

• Records → tots els objectes han estat, sobretot, records del passat importants per cada persona (imatges, joies, objectes petits...) que recordaven a algú o a alguna situació viscuda en el passat.

• Conèixer → aquesta activitat ha ajudat a conèixer els companys de manera més profunda. Aspectes de la seva vida com la família o hobbies que no coneixíem.

  

  
  

Tasca 8 Inicis de la conversa - diàleg a casa

1. Quants torns corresponen a cadascú i quin significat pot tenir aquesta distribució de torns?

Total: 35 torns

• Mare: 12 torns

• Fills: 23 torns

• Pablo: 10 torns

• Anna: 13 torns

En aquest diàleg entre una mare i els seus dos fills, es pot veure que el nombre d’intervencions està igualat, ja que cadascun d’ells, més o menys té el mateix nombre d’intervencions. El Pablo, que és el més petit de tots, és el que menys intervencions fa durant el diàleg, tot i així no varia gaire amb la seva mare ni amb la seva germana. 

El diàleg està equilibrat. 

2. A qui s'adreça l'adult i quina funció té la seva intervenció?

2.1. INFORMAR - Aportar informació verbal a l’interlocutor. L’interlocutor dóna mostres de rebre la informació aportada.

• Ana (mirando las piezas): ¿Pero para que es la banera?

• Madre: Pues sirve para mostrar quién vive dentro… Los castillos tenían banderas (...)

2.2. OBTENIR INFORMACIÓ - Rebre informació verbal sota requeriment.

• Ana (mirando las piezas): ¿Pero para que es la banera?

2.3. REGULAR L’ACCIÓ - Regular o controlar l’activitat de l’interlocutor. L’interlocutor escolta en la mesura que la seva acció queda regulada pel llenguatge de l’altre.

• Madre: Si, mira. Pablo te pide permiso. Dile: “ Ana, ¿te puedo ayudar?”. 

2.4. GESTIÓ DE LA COMUNICACIÓ I FÓRMULES SOCIALS - Participar activament en diverses situacions comunicatives i adequar-se als diferents contexts i interlocutors socials.

• Madre: Sí, mira. Pablo te pide permiso. Dile: ‘Ana, ¿te puedo ayudar?’

• Pablo:( Mirando a su madre). Ayudá Nana.

• Madre: Asi…, dile: ‘¿Te puedo ayudar? que me gusta jugar contigo’

2.5. METALINGÜÍSTICA - Utilitzar el llenguatge per referir-se al mateix llenguatge o a d’altres codis simbòlics similars, comprendre les ambigüitats, els aspectes no textuals, literaris i col·loquials de la llengua i crear noves realitats lingüístiques. 

Exemple 1

• Pablo: Lo ha dompido todo

• Madre: Hombre, no, no lo ha roto todo…

Exemple 2

• Ana: ¿para que es la banera?

• Madre: bandera

3. Quines estratègies d'interacció segueix?

3.1. Sobreinterpretació:

• Pablo: illo → castillo

3.2. Expressions valoratives: elogi / valoració negativa: 

• Pablo: Pone Pablo

• Madre: Anda si, que bonita Pablo → elogia la intervenció 

3.5. Reformulació

• Ana: Lo ha dompido todo

• Madre: Hombre, no, no lo ha roto todo…

Lectura 5 C “Llegir en família”

Resum 

En aquest article, s'esmenta com les famílies són un paper clau en el procés d'aprenentatge de la lectura en l'infant. És molt important que sapiguem acompanyar als infants en aquesta tasca, ja que com he mencionat, és un procés que pren molta rellevància en l'aprenentatge i desenvolupament de l'infant i, si des de l'escola es treballa, a casa també hi ha d'haver un suport.

La primera pregunta que sorgeix com a familiars, és que hem de llegir als infants?

Els contes són una eina clau perquè els infants comparteixin estones amb els adults i a més expressin a la seva manera el que volen transmetre. Però no tan sols els contes són rellevants sinó que els més petits han de veure la funció del llenguatge escrit en moltes situacions quotidianes com per exemple la llista de la compra, una carta d'un familiar... és en aquests moments del dia a dia on el que s'escriu i el que es llegeix agafa sentit. Sobretot intentar evitar el recurs mecànic de fer fitxes als més petits, ja que no atorga aprenentatge i per a ells mateixos no és motivador.

Una altra pregunta que sorgeix és el com ho fem? Simplement, s'han de posar propostes que cridin l'atenció als infants, que siguin motivadores i alhora aportin un aprenentatge significatiu per a ells. És crucial que quan s'explica un conte l'adult sigui partícip, és a dir, que canviï l'entonació, faci veus als diferents personatges, expressions, preguntes... perquè així no es torna avorrit per l'infant i el crida a formar-ne part activa de la lectura. Quan tant els pares com els fills aconsegueixen endinsar-se conjuntament en la lectura, és en aquest moment quan realment s'està compartint de veritat.

La següent pregunta que sorgeix és el quan ho fem? Moltes famílies tenen una rutina establerta d'explicar un conte abans d'anar a dormir i això és molt important. Si és veritat que moltes vegades l'infant està cansat i no vol, no són només els moments d'explicar el conte amb els quals l'infant aprèn, sinó que hi ha molts moments durant el dia en el qual l'infant també està agafant informació.

Una altra pregunta que poden tenir és el qui ho fa? És important que l'infant vegi interès en la lectura per part de tots els adults que conviuen amb ell. Si bé és cert que algú tindrà més disponibilitat que l'altre, l'important és que el petit els vegi a tots partícips d'una manera o una altra.

Finalment, és important saber buscar l'eina clau per a tots els infants. Hi ha petits que no els agrada llegir o si més no, l'adult no ha trobat el recurs necessari perquè cridi l'atenció de l'infant. Hem de ser conscients que cada nen/a té els seus interessos i els seus gustos i, com a adults, hem d'adaptar-nos a ells i buscar les eines necessàries perquè puguin dur a terme la lectura, sigui amb titelles, amb gestos o buscant contes que siguin de temes que els agradi.

Penso que la lectura és molt important. Com a adulta de 22 anys, m'encanta llegir i hi passaria hores, en canvi, moltes persones del meu entorn no els agrada. Aleshores em pregunto: com és que jo ho trobo un plaer i els altres ho detesten? Al final crec que tot es basa en la infància. Depenent de la manera en la qual se'ls va introduir la lectura quan eren petits tant a l'escola com a casa, ara com a adults, la gaudeixen o l'odien. Per això és tan important que com a mestres sapiguem trobar l'interès de cada infant i no fer que la lectura sigui avorrida.

Paraules clau

• contes

• quotidianitat

• família 

• competència lingüística

• lectura 

Pregunta a l’autor

• Hi ha infants que tenen discapacitats i no són capaces de poder llegir un llibre i els hi costa entendre quan algú li expliquen. Així doncs, creus que hi ha suficients recursos perquè la lectura estigui a l’abast de tothom?

  
  

  
  

  

Lectura 4C "Hablar: charlar, conversar y dialogar"

 Resum de la lectura

En educació infantil, l'aprenentatge de la llengua és clau en els processos educatius. 
Aprendre a parlar no és tan sols la feina de guanyar en expressivitat i capacitat comunicativa, es tracta d'aprendre a raonar, és a dir, aprendre a parlar amb sentit i fent servir la raó. 
Aprendre a parlar i pensar, és poder parlar amb un mateix i poder començar a ser crític, ja que pensament i llenguatge són dues parts d'un procés de coneixement. És important doncs que els infants en siguin conscients. 

Com a mestres, és fonamental iniciar als infants en el diàleg i proporcionar eines i situacions que promoguin aquest aprenentatge tot procurant que construeixin sobre les idees dels altres en comptes d'expressar cada un d'ells les seves idees pròpies. Això fa que aprenguin a escoltar als altres i els permet relacionar les seves idees amb les de la resta. 

L'aprenentatge és millor quan es forma en grup, per tant, la interacció és essencial. Cadascú té les seves pròpies idees i coneixements, si parlen entre ells aprenen dels altres i afegeixen nous coneixements en aquells que ja tenen construïts. 

Aprendre a parlar bé, a conversar i a dialogar, va més enllà de la mecànica de la parla escolar, és un procés que es genera de mica en mica i amb l'ajuda de l'adult. 

Des de la meva experiència personal dins d'una aula d'escola bressol amb infants de 2 a 3 anys, veig que aprendre a parlar i a comunicar el que senten és un pas molt gran per a ells mateixos, ja que a partir d'aquell moment, són capaços de dir amb paraules allò que abans deien amb gestos o amb llenguatge no verbal, cosa que feia que l'adult hagués de desxifrar quelcom que potser no era el que ells volien. A partir del moment on comencen a parlar, veuen que l'adult el pot entendre més fàcil i a poc a poc van adquirint noves paraules. 
Sobretot quan juguen i estan amb grup, uns aprenen dels altres. 

Preguntes als autors

- Quines tècniques podem utilitzar amo un alumne que té retardo en la parla o que té problemes per comunicar-se verbalment?

Paraules clau

- Comunicació

- Oralitat

- Parla

- Diàleg

- Conversa interactiva

- Grup

3C "Junts és més que la suma de tothom"

RESUM

Aquest article tracta la importància del fet que els infants interactuïn i treballin junts, en grup. Ens mostra la rellevancia de com l'aprenentatge i les oportunitats que aquest dona es donin conjuntament, ja que cada infant aportarà als altres els seus aprenentatges i les seves habilitats i es complementaran els uns amb els altres. 

L'article menciona diversos casos d'infants on formen part d'un grup de maneres diferents. Es mostren com aquests comparteixen les ganes d'ensenyar allò que saben i allò que han après als altres i l'espai on es troben és clau.

PARAULES CLAU

- Grup

- Interacció

- Compartir

- Oportunitats

PREGUNTA 

- De quina manera pot intervenir l'adult amb un infant que no treballa amb grup?

3C "Junts és més que la suma de tothom"

RESUM

Aquest article tracta la importància del fet que els infants interactuïn i treballin junts, en grup. Ens mostra la rellevancia de com l'aprenentatge i les oportunitats que aquest dona es donin conjuntament, ja que cada infant aportarà als altres els seus aprenentatges i les seves habilitats i es complementaran els uns amb els altres. 

L'article menciona diversos casos d'infants on formen part d'un grup de maneres diferents. Es mostren com aquests comparteixen les ganes d'ensenyar allò que saben i allò que han après als altres i l'espai on es troben és clau.

PARAULES CLAU

- Relacions

- Oportunitats

- Compartir

- Grup

- Interaccions

PREGUNTES

-De quina manera l'adult ha d'intervenir en un cas on l'infant no es relacioni amb els altres?

TASCA 5, NENS FILÒSOFS

 

	D1 pensar	D2 filosofía	D3 Què és un amic?
Preguntes	Fa entendre als infants al procés que han de fer per poder pensar i posteriorment parlar, la mestra exemplifica dient que la informació del cap baixa fins la boca i ha de sortir. L'espelma que utilitza és per ajudar als nens a pensar.	Preguntes més complexes pels infants com “Que no podeu fer ara que podreu fer més tard?” o  “Hi ha coses que no podeu fer?” que impliquen pensament més complex o més enllà de l'actual.  Una pregunta més senzilla ha estat   “Sou grans o petits?”	Reflexiona sobre el significat de la amistat, per poder-ho definir diferencia la relación entre “parella” i altres tipus de relació.
Respostes	Els infants saben que al cap tenen la memòria i la reflexió. Són capacitats que no és poden veure però que si que les senten., per tant obren la boca perquè surtin les paraules.	Només han sabut respondre una de les preguntes. Les altres no han sabut que dir, s’han quedat tots callats. Si intentaven respondre i l’atenció de la mestra anava cap a ells, es quedaven callats “passant”.	Els infants tenen clares les diferències entre aquests tipus de relacions, on algunes conflueixen (amistat i germans) i altres són contraris (parella i fill-mare)
Retorn	La mestra fa preguntes relacionades amb el tema i va tirant del fil, segons les respostes dels infants els condueix cap a on ella vol.	La mestra repetia la pregunta constantment per si algú responia o si algú feia alguna aportació. Els hi demanava als infants individualment però no obtenia resposta. Fins que deixa el tema perquè no hi ha interacció mestra-infant.	La mestra aprofita les interaccions dels infants i va aportant noves preguntes, extraient més informació.
Tema	Exercitar el pensament, com sorgeixen les nostres idees i com les podem expressar.	Què és la filosofia? No hi ha element empíric i, per tant, els infants no comprenen per la complexitat i l’abstracte del tema. N poden imaginar ni pensar i, per tant no contesten. Més que en el tema, pensen amb el que la mestra pensa.	És un tema que els infants tenen molt present, és un tema empíric. Per aquest motiu la situació de conversa és rica i els infants participen..
Reflexió posterior de les mestres	La mestra surt sorpresa de l’aula perque hi ha un infant que ha mostrat molt interés i una capacitat argumentativa que no s’esperava	La mestra diu que ha estat catastrófic, que no ha funcionat gens, que no sabia que fer perquè no rebia cap tipus de resposta i ja no sabia per on tivar. Cosa que ha fet que hagués d’acabar la sessió.	x (la nostra)

https://elpais.com/mamas-papas/2021-09-28/la-importancia-del-refuerzo-con-ninos-dificiles-por-que-los-castigamos-cual-es-el-detonante.html