Anàlisi d'un diàleg

Ana Espada i Lucía González 

                                             TREBALL GRUPAL - ANÀLISI D’UN DIÀLEG 

Enllaç de la presentació
https://www.canva.com/design/DAFmRt0cpKk/cTN8CWl6B1khZorHZv3c8Q/edit?utm_content=DAFmRt0cpKk&utm_campaign=designshare&utm_medium=link2&utm_source=sharebutton 

ENREGISTRAMENT

BREU INTRODUCCIÓ
El vídeo que hem enregistrat ha sigut a un infant de 3 anys de l’Escola Bressol Joaquim Blume de Sabadell. Es veu a la persona de referència mantenint una conversa sobre la tempesta que estava passant en el moment. Tot i que és una conversa curta i espontània, hem pogut extreure i analitzar diverses funcions del llenguatge i compensatòries.

Contingut del diàleg: es parla sobre la tempesta i que no es podrà berenar al pati.

Forma: s’observa un infant amb una bona fonologia catalana, tot i que de vegades utilitza de forma errònia algunes paraules com “s’amullarà” per referir-se a mullar-se. També, per referir-se a un paraigua, diu paraigües. 

Ús: l’objectiu del diàleg és veure com parlen sobre la meteorologia i com aquesta afecta un aspecte de la seva rutina. No poder berenar al pati, tal com ho fan cada dia. Hi ha una interacció de radi de bicicleta perquè l’educadora parla de forma bidireccional amb cada infant, i entre l’Aran i la Ivet no mantenen cap conversa en aquest moment. 
Torns de paraula: Podem dir que és un diàleg bastant equilibrat perquè no n'hi ha cap part dels interlocutors que parli més que els altres. A més a més, hi ha una interacció bidireccional amb cada infant, i entre l’Aran i la Ivet no mantenen cap conversa en aquest moment.

• Educadora: 8

• Aran: 6

• Ivet: 1

Diàleg del vídeo Educadora: Què està passant, Aran? Aran: Plou, no podem sortir al pati Educadora: No podrem sortir al pati?  Aran: Perquè està plovent Educadora: On haurem de berenar, llavors? Aran: Perquè s’amullarà el berenar Educadora: Perquè es mullarà el berenar. I per això no podrem sortir… Aran: No. Nosaltres ens mullarem Educadora: Clar, i vosaltres també us mullareu. Educadora: Què vosaltres porteu paraigües avui? Ivet: Sí, un de la Minnie Aran: Un paraigües de l’avi i la iaiona Educadora: De la què? Aran: De l’avi i la iaiona Educadora: Ah, de l’avi i la iaiona. Ivet: Apreta molt! (parlant sobre la tempesta)

FUNCIONS DEL LLENGUATGE

Informar 

• Aran: plou, no podem sortir al pati

Obtenir informació 

• Educadora: què està passant, Aran?

• Aran: plou, no podem sortir al pati

Regular l’acció: no n'hi ha 

Gestió de les formes socials: no hi ha 

Metalingüística: no n'hi ha

FUNCIONS COMPENSATÒRIES

Interpretació

• Aran: Un paraigües de l’avi i la iaiona

• Educadora: de la què?

• Aran: del avi i la iaiona

• Educadora: ah de l’avi i la iaiona.

Expressions valoratives: No n'hi ha

Imitació identica 

• Aran: plou, no podem sortir al pati

• Educadora: no podrem sortir al pati? 

Expansió: no n'hi ha

Reformulació 

• Aran: perquè s’amullarà el berenar

• Educadora: perquè es mullarà el berenar. i per aixó no podrem sortir…

Correcció 

• Aran: perquè s’amullarà el berenar

• Educadora: perquè es mullarà el berenar.

Hi ha una correcció implícita.

Substitució: No n'hi ha

Encadenament: 

• Educadora: perquè es mullarà el berenar. I per això no podrem sortir… 

CONCLUSIONS

A partir de l'enregistrament, podem dir que ens hem trobat amb un buidatge una mica limitat. D'una banda, encara que el diàleg curt i espontani ofereix algunes idees sobre les habilitats lingüístiques d'un infant, en aquest cas, l'Aran. D'altra banda, és possible que no proporcioni una imatge completa de la seva competència en el llenguatge a causa de la curta durada de la conversa, però podem arribar a la conclusió que si enregistréssim més moments sortirien diàlegs molt interessants a analitzar.

TASCA 8

 TASCA 8: INICIS DE LA CONVERSA - DIÀLEG A CASA

Font: dreamstime

1. Quants torns corresponen a cadascú i quin significat pot tenir aquesta distribució de torns?

• Mare: 12

• Ana: 13

• Pablo: 10

Podem dir que és un diàleg fluid i equilibrat. 

2. A qui s'adreça l'adult i quina funció té la seva intervenció?

INFORMAR - Aportar informació verbal a l’interlocutor. L’interlocutor dóna mostres de rebre la informació aportada.

• Pues sirve para mostrar quien vive dentro… Los castillos tenían banderas. Como en la portada del cuento que sacaste de la biblioteca ayer. Mira, voy a por él. 

OBTENIR INFORMACIÓ - Rebre informació verbal sota requeriment.

• ¡Espera! Mirad, hay cuatro banderas… ¿Cuál os gusta más?

REGULAR L’ACCIÓ - Regular o controlar l’activitat de l’interlocutor. L’interlocutor escolta en la mesura que la seva acció queda regulada pel llenguatge de l’altre.

• Pero mira, ¡es una bandera! eso puede estar encima de una torre del castillo.

• Hombre no, no lo ha roto todo… Se ha caído una pieza, nada más. Mira vamos a pedirle que la ponga él con mucho cuidado y así aprende. 

GESTIÓ DE LA COMUNICACIÓ I FÓRMULES SOCIALS - Participar activament en diverses situacions comunicatives i adequar-se als diferents contexts i interlocutors socials.

• Ayúdale tú, ya verás. Mira, Pablo, te ayuda tu hermana a poner la pieza que se ha caído.

• Pablo te pide permiso, dile “¿Ana te puedo ayudar?”.

METALINGÜÍSTICA - Utilitzar el llenguatge per referir-se al mateix llenguatge o a d’altres codis simbòlics similars, comprendre les ambigüitats, els aspectes no textuals, literaris i col·loquials de la llengua i crear noves realitats lingüístiques. Per parlar de la llengua. 

• Per referir-se a bandera: “banera, nanera”. Pero ¿para qué es la banera?

• Lo ha dompido todo - No hombre no, no lo ha roto todo. Corregeix a l’Ana de forma indirecta. 

Com explicaries la frase: lo ha rompido todo?

• Els infants de  vegades cometen errors gramaticals mentre aprenen a parlar i utilitzar el llenguatge correctament. La forma incorrecta de dir "rompido" al lloc de "trencat" pot ser simplement un error comú que els nens i les nenes fan inicialment. Poden estar imitant el que senten d'altres persones o simplement intentant formar la paraula de la millor manera possible, donada la seva limitada coneixement i experiència amb la regularització excessiva dels verbs.

3. Quines estratègies d'interacció segueix?

3.1. Sobreinterpretació

• La mare ho compren tot prou bé, tot i que quan l’infant diu: pone illo, la mare no contesta.

3.2. Expressions valoratives: elogi / valoració negativa

Podem veure una mare que elogia al seu fill, és a dir, el valora de forma positiva, com per exemple:

• Pablo: pone pablo

• Mare: Anda si que bonito Pablo

3.3. Imitació idèntica

En aquest apartat no hem trobat cap imitació idèntica per part de la mare. 

3.4. Expansió

Un exemple molt clar que apareix al diàleg és quan la germana pregunta per a què serveix la banera i la  mare la corregeix de forma directa:

• Ana: Pero, ¿para qué es la banera? 

• Mare: Bandera.

• Ana: Banera.

• Pablo: Nanera.

• Mare: Pues sirve para mostrar quien vive dentro… Los castillos tenían banderas.

3.5. Reformulació

Podem veure quan la germana diu a la mare rompido i després ella reformula la frase però amb la frase gramaticalment correcta. 

• Ana: lo ha rompido todo

• Mare: no hombre, no lo ha roto todo

3.6. Correcció: implícita /explícita

En aquesta part del diàleg podem veure a la mare com li diu al Pablo com ha de dir la frase fins a dues vegades per tal que ell la repeteixi i li digui a la seva germana. 

• Mare: Si, mira. Pablo pide permiso. Dile: “Ana. ¿Te puedo ayudar?”.

• Pablo: Ayudá Nana.

• Mare: Así… dile: “¿Te puedo ayudar?, que me gusta jugar contigo”.

3.7. Substitució instructiva

No hem trobat cap

3.8. Encadenament

No hem trobat cap

TASCA 11: NENS FILÒSOFS (2)

FONT: Guía Infantil: https://www.guiainfantil.com/fiestas/Derechos/hablaninos.htm 

Fragment a analitzar: Les normes: 01:06:14 a 01:10:26

Respon aquests punts, exemplificant-los:

1. Nombre de torns d'alumnes i torns de mestra: 

34 vegades intervenen els infants i la mestra 21, de manera que predomina el discurs per part dels infants.

2. Temes abordats: 

Parlen de l‘obediència, cosa que desencadena a parlar sobre les lleis, sobretot les que hi ha a l’Àfrica. També això comporta que surti el tema de la llibertat i el dret a tenir-la. 

3. Raonaments destacats

Els infants parlen sobre les lleis i diuen: les lleis són a tot arreu, però un altre diu que no, perquè a Àfrica no hi ha perquè són pobres, a més van nuus. Però una nena li respon i li diu que ella té un xalet a Àfrica, però que té serventes (xaxes). Després explica que quan tenia por, a més li donaven xocolata per tal que se sentís millor en una safata per tal de no tacar el llit.

Una altra nena explica que una persona a Àfrica va desobeir les normes i els habitants van fer una foguera i el van cremar, perquè cremar persones és sagrat. I mai més va tornar a passar.

Una altra nena explica que vol marxar de França per tornar al seu país, però com la mare diu que no és que no, per tant, s'ha d'obeir.

Quan tornen a parlar sobre les "serventes", diuen que tenen llibertat perquè poden sortir soles a comprar el que se li demana, de vegades ens compren caramels. Són dones adultes i diuen que tenen drets perquè poden passejar.

Per acabar, expliquen que perquè hi ha tanta diferència entre els països i diuen que és perquè França és un país gran.

4. Funcions de les intervencions

4.1. INFORMAR 

Infant: Jo tinc una casa a Àfrica. 

Infants: A Àfrica van nuus. 

Infant: Algú va desobeir i va fer una cosa i llavors el van llençar i llavors van encendre una foguera i van llençar a la persona a les flames, era sagrat. Ningú més va tornar a fer-ho. 

Mestra: La llibertat és quan hi ha un nen li diu a la seva mare: No vull quedar-me a França, vull quedar-me en un altre país. Però quan la mare diu no, és no, i quan li diu que si, van a una altra ciutat i el nen s’alegra.  

4.2. OBTENIR INFORMACIÓ 

Mestra: Sabeu què és una llei? 

Mestra: Per què no hi ha a Àfrica?

Mestra: Les persones pobres no tenen regles?

4.3. REGULAR L’ACCIÓ 

Mestra: Kyria i parem.

Mestra: (...) has donat peu a la conclusió. 

Mestra: Fins aquí el taller.

4.4. GESTIÓ DE LA COMUNICACIÓ I FÓRMULES SOCIALS

En general, els infants intervenen de manera equilibrada, és a dir, la durada de la intervenció és més o menys equilibrat entre tots els alumnes. La llargada de les intervencions dels infants depèn del tipus de pregunta que planteja la mestra, si es basa en una resposta oberta o tancada. 

D'altra banda, hi ha dues nenes que són les que encadenen la major part de les intervencions, ja que són d’origen  senegalès i responen a la majoria de les preguntes que formula la mestra.

4.5. METALINGÜÍSTICA  

Quan expliquen la definició de certes paraules, estan treballant lèxic. En aquest cas amb la paraula "llibertat".

TASCA 10

 TASCA 10 DIÀLEG ENTRE MESTRES

FONT: Depositphotos: https://sp.depositphotos.com/stock-photos/profesores-conversando.html 

1. Quines pràctiques els han cridat l'atenció a l'escola que han visitat?

Les pràctiques que els han cridat l’atenció de l’escola que han visitat són les següents: la interacció entre infants de diferent edat, la diversitat de materials en tots els espais del centre, el fet que cada classe estigui dedicada a un material concret, espais de lliure circulació amb  activitats autònomes, que els docents i els infants participin en les diferents propostes i les interaccions que generen.

2. Per què els han cridat l'atenció?

Aquestes pràctiques els han cridat l'atenció perquè aquestes propostes són diferents del que ja coneixen i que, per tant, els va sobtar aquesta forma de treballar. Poder tenir l'oportunitat de veure altres formes de treballar fa que el professorat observin com en aquest centre els mestres confien molt més en la seva tasca educativa, i a més, com es respecta el temps d’aprenentatge de cada nen i nena. 

3. Reflexionant sobre el que han vist acaben reflexionant sobre com ho fan ells al seu centre. Poseu-ne algun exemple.

Ester: Quizás, pero estoy convencida de que los materiales disponibles a la interacción son muy importantes, pensad cómo ha cambiado nuestra relación y la de los niños con los libros después de aquella formación sobre literatura y lectura. Les hemos ido ofreciendo productos más interesantes y de mejor calidad ilustrativa y literaria, les hemos ido leyendo regularmente. A lo mejor el paso siguiente es animarlos a que inventen sus historias, como dices que hacen las maestras que habéis visitado.

4. Quines conclusions extreuen sobre el grau d'intervenció dels docents?

La conclusió que extreuen és la següent: en funció de les accions dels docents pot variar o no la situació d’aprenentatge.