TASCA 4: Llegir i parlar

 

1. Context: En quina situació es produeix aquest diàleg? Quina relació hi ha entre el context i el diàleg?

Per començar, el diàleg té lloc a una classe d’Educació Infantil (2 anys), en la qual la docent explica el conte dels Tres porquets als alumnes. Els protagonistes són la Carla i en Joel i, juntament amb la mestra, parlen sobre el conte.

Considerem que la relació amb el context i diàleg fa referència al fet que els materials de l’aula i el fet que hi hagi un racó de llibres afavoreix al fet que els infants prenguin la iniciativa d’agafar els contes i poder-los comentar. A partir d’aquest moment, la mestra inicia una conversa al voltant d’aquest conte i fa participar els infants, fet que ajuda al desenvolupament del llenguatge.

2. Interacció adult - infants: Quin rol hi té l'adult? Quins mecanismes de participació desplega?

El rol de l’adult és de guia/mediador al llarg del diàleg, donat que utilitza diversos mecanismes de participació i ajuda a l’alumnat. Durant la conversa utilitza mecanismes de participació com l’expressió valorativa, la correcció implícita i les preguntes retòriques, entre d’altres. Cal afegir, que té en compte les variables de gestió de la conversa, ja que veiem que intenta que els torns siguin equilibrats i que hagi una densitat de torns adequada.

3. Interacció infants - infants: Com es relacionen entre ells? Quines diferències s'hi pot veure?

Els infants es relacionen més amb el mestre que entre ells, ja que la mestra és la que genera les preguntes i fa intervencions, tot mantenint el tema inicial, i els infants responen i contesten. Per tant, no veiem una interacció entre iguals. 

Les diferencies que observem és que el nivell de participació és molt diferent entre alumnes, uns es mostren més actius que els altres potser perquè tinguin timidesa.

TASCA 11 - A. Les diferències: 45:00 a 51:28

 A. Les diferències: 45:00 a 51:28

Respon aquests punts, exemplificant-los:

1. Nombre de torns d'alumnes i torns de mestra (aproximadament):

• Mestra: 24

• Alumnes: 41
  
  

2. Temes abordats

• Diferències que hi ha entre els animals i els humans

• Diferències que hi ha entre ells i les persones amb discapacitats 

• Diferència entre homes i dones

• Diferència entre ells i les persones de la tercera edat

• Diferència entre blancs i negres

• Les similituds que hi ha entre ser petit i estar malalt

• Les similituds que hi ha entre ser negre i estar fort

3. Raonaments destacats dalia i mireia (què destacar del que diuen)

• A la pregunta perquè som diferents? Un infant parla sobre les coses diferents i raona fent servir les persones grans, les discapacitades, els animals, etc. Una nena “discuteix” amb el Yanis sobre el seu raonament sobre la pregunta de la mestra. 

• Infants buscant similituds entre animals i individus: “Tenen sang com nosaltres”, “Tenen més cabell que nosaltres”.

• La diferència entre les dones i els homes: Els nois de vegades porten el cabell llarg com les dones però no significa que sigui noia perquè porti el cabell llarg”. “La veu també la tenen diferent”. “Quan la meva mare s’enfada amb el meu pare es posa a cridar, llavors no té la veu dolça. “Les dones fan bebés, els homes no.” 

• Diferències entre nosaltres: “El meu pare és marró, la meva mare és marró”. “Ser diferent és que la meva germana és blanca, de vegades no tenen el mateix color perquè si hi ha algú blanc els bebès seran blancs”. 

• Què significa la paraula mestissa?: “La meva germana no és igual que jo”. “No m’agrada ser negra, m’agrada ser blanca, perquè no m’agrada el negre.” “M’agradaria ser més blanc en comptes de negre. Perquè els blancs son més simpàtics. “Els negres son més forts que els blancs”. “Els petits som diferents dels grans”. “No pot caminar com jo, però pot fer coses com jo, llegeix com jo, no es mou com jo, m’estima com jo l’estimo”. 

4. Funcions de les intervencions

1. INFORMAR

Durant el video hem pogut observar que la mestra, dóna tota l’estona aportacions de coneixements, com per exemple: Com sabem que és un noi?, Què és diferent?, Hi ha una mestiza, que és una mestiza?, Hay discapacitats que es noten?. 

Pel que respecta als infants, aquests donen certa informació com per exemple: Els animals tenen sang com nosaltres i mamà i jo som del mateix color. 

Per concloure, podem veure que la mestra sempre està introduint preguntes, perquè els infants puguin parlar i donar la seva opinió. 

2. OBTENIR INFORMACIÓ

Al llarg del fragment visualitzat, no s’ha vist cap forma de pregunta generada pels infants, sinó que era la mestra qui demanava la resposta de les preguntes que feia. Els infants no rebien informació verbal relacionada amb una pregunta o requeriment que hagin fet.

Obtenir informació → Rebre informació verbal sota requeriment

– Preguntar sobre persones, fets o esdeveniments (qui, què, com, quan...). – Preguntar per una adreça. – Demanar l’opinió d’algú. – Preguntar a algú sobre els seus sentiments.

3. REGULAR L’ACCIÓ

Per regular l’acció, la mestra fa servir preguntes i ràpids canvis de tema. Per exemple: Què vol dir ser “mestiza”? etc. També crida l’atenció en un punt del vídeo:

Mestre: “Ja n'hi ha prou, Shana, si us plau”.

4. GESTIÓ DE LA COMUNICACIÓ I FÓRMULES SOCIALS

• Un exemple clar de gestió de la comunicació és quan al minut 51:00, l’infant parla  que el seu pare té alguna discapacitat, però aclara que ‘no puede andar como yo, pero  puede moverse como yo, puede hablar como yo’ i repeteix que encara que té alguna discapacitat el seu pare pot fer moltes coses de les que fa ella. 

• Formular oferiments i invitacions: La mestra acostuma a fer la majoria d’invitacions quan fa preguntes als alumnes: ¿Què penseu de…? 

• Interessar-se per la salut: Hi ha una nena que parla sobre el seu pare, que té una discapacitat, la mestra li fa preguntes sobre què pot fer i què no. 

• Participar activament en situacions comunicatives i adequar-se als contexts: En general, tots respecten els torns de paraula, en un cas, quan la mateixa nena que comentem anteriorment està parlant, algú la interromp però ella fa saber que encara no ha acabat de parlar i la deixen continuar amb el seu discurs. 

5. METALINGÜÍSTICA

• Mestra: "Petit significa estar malalt?"

• Mestra: “Què significa la paraula mestissa?”

• Mestra: “Els petits són diferents?”

LECTURA 6D

 GRUPS INTERACTIUS AL FINAL DE L’ETAPA:

1. Breu síntesi de la lectura

L’article parla sobre un centre situat a Biscaia. Aquest centre des de fa 4 anys implementa grups interactius de treball des d’I5  a 6è de primària, l’article posa en context aquesta estratègia. Quan l’escola va decidir implementar aquesta estratègia va ser quan van observar  la diversitat lingüística de l’escola, a causa d’això el centre va optar per la implementació de noves pràctiques docents que ajuden al fet que participin més membres de la comunitat educativa.

Van tractar de fer que totes les famílies participessin com a dinamitzadores, però no va sortir com esperaven, perquè els únics dinamitzadors eren els mestres. No obstant això, de manera constant les famílies van anar agafant un paper més participatiu, tot aconseguint que formessin part del projecte. Amb totes aquestes accions, estratègies, etc. Van aconseguir que la por de les famílies, incloent-hi la por del centre d’obrir les aules i que els infants interactuïn amb altres nens d’altres etapes, fos superada.

El dur a terme el projecte dels grups interactius es desenvolupa de la mateixa manera, on el tutor/a gestiona tres activitats diferents per reforçar l’àrea instrumental, potenciant la convivència, l’organització entre els grups heterogenis i l’autonomia. Després, es presenta la proposta a les famílies implicades i voluntàries, que es divideixen per poder crear una activitat dinàmica en concret. Després d’aquesta participació per part de les famílies, els infants aniran girant entorn les activitats/propostes cada vint minuts, arribant a fer les tres propostes. Per últim, tots els agents que han participat en la creació de les activitats, fan una avaluació de les propostes, valorant els resultats i l’èxit d’aquesta envers els infants i la seva motivació-participació. 

2. Relació d’algun aspecte rellevant amb una altra assignatura, experiència personal…

Al Pràcticum II  vaig tenir l’oportunitat d'intervenir a una escola bressol que treballava en espais lliures i per racons, d’aquesta manera he pogut profunditzar més en la lectura, ja que sabia de quin tema es parlava. Trobem que els espais (les aules) estan dividits en 5 racons (motriu, simbòlic, plàstic, logicomatemàtic, holístic). Aquests racons consisteixen en diferents propostes relacionades amb la seva temàtica, els espais són completament oberts, i adaptats als infants el que permet que tots els infants puguin participar en les propostes que proporcionen. A més, les famílies podien participar de manera que es podien quedar les hores que volguessin. 

3. Formular una pregunta (dirigida a l’autor/a)

Creus que la intervenció de les famílies condicionen en la interacció social del seu infant?

4. Seleccionar entre tres-cinc paraules clau del text

• Grups interactius, aprenentatge dialògic, participació de les famílies

5. Imatge: