TASCA FINAL: Anlàlisi d'un diàleg.

Som el grup de la Blanca Marí, la Dulcenombre de Maria Jiménez i en Miguel Jiménez i aquest és l'enllaç per poder veure la tasca final de l'anàlisi d'un diàleg:

Enllaç TASCA FINAL.

                                                         Font: Santillana (Escola Bressol).

Tasca 2 - L'ofici d'ensenyar.

 

Tasca 2 - L’ofici d’ensenyar.

El primer text parla de dues maneres d'entendre l'ensenyament? Podries definir cadascuna d'elles breument amb una frase?

SAWA (School Autonomy With Accountability): situa la preocupació educativa en la necessitat d’establir uns estàndards que donin compte dels resultats i considera important l’autonomia dels docents. SwafS (Science with and for Societies): dóna preponderància a les maneres d’integrar la recerca i la pràctica educatives en la creació de coneixement i l’objectiu és entendre millor l’aula i el docent.

Amb quina de les dues maneres t'identifiques més i per què?

Amb les dues, però, em quedo amb la segona perquè s'enfoca en la cerca educativa i porjecció de noves maneres d'integrar coneixements.

Quin sentit pren la metàfora del "rai" en aquest text?

"Un model de col·laboració entre investigadors educatius i docents, l’única condició per poder navegar és “lligar bé els troncs i encertar la relació entre proximitat i distància justa, com perquè l’aigua pugui passar a través i no la trenqui.  A més, El nus entre els troncs seria el compromís, “en què el vincle, paradoxalment és el que allibera” (p. 77)

Què creus que volen dir els autors quan afirmen que "la innovació noi és nova"?

Volen ensenyar a la societat que des de fa milers i milions d'anys la innovació de les diferents maneres d'ensenyar ha estat present. Per tant, la història del món educatiu és un món ple de canvis constants des dels seus inici, sobretot, trobem canvis en les diferents formes d'ensenyar (metodologies).

Què és per a tu ser innovador?

Ser innovador és tenir una sèrie de qualitats que et permetin ser creatius i millorar les condicions de vida, escolars, econìmiques, culturals, materials, etc.d'una persona, animal o cosa. A més, també podria considerar-se millorar una de les qüestions anteriors existents en benefici social o individual.

Font: https: Xtec.

Autor: Joan Turo.

Lectura 6B - L'art de conversar. Escoltar, parlar i compartir a la rotllana.

 

Lectura 6B - L’art de conversar. Escoltar, parlar i compartir a la rotllana.

1. Resum de l’article. En començar, la Maria Teresa Sogas ens fa arribar el seu amor per les rotllanes perquè recull les veus dels infants, les famílies, els docents per créixer i aprendre en comú. És un moment que et permet conèixer i observar, i enriquir-te de les diferents cultures i pensaments de cada un i cada una dels més petits i petites. Tanmateix, aquesta rotllana et permet escoltar a qui o necessiti, però, també esperar i guanyar confiança amb aquells infants que encara tenen inseguretat o vergonya. Hem de respectar el ritme de cada infant. Però, quan aquesta conversa es produeix l’Espontaneïtat i desig de compartir són a la base de la comunicació parlada. (Guix d’Infantil, núm. 69, 2013, pàg. 19). Aquests moments es donen amb molta naturalitat i els infants se senten a gust per sentir-se escoltats i explicant experiències de la seva vida. Així doncs, el fet de crear espais on es potenciï la comunicació i el llenguatge afavorirà el desenvolupament de l’alumnat i la seva intel·ligència interpersonal, intrapersonal i lingüística, entre d’altres. A més, posar en comú i fomentar la conversa i el diàleg ajuda a educar i ensenyar el significat d’aprenentatge compartit, l’assertivitat i l’escolta activa. Per tant, Conversar és un art que es va aprenent de mica en mica. (Guix d’Infantil, núm. 69, 2013, pàg. 20). Així mateix, a una rotllana es poden portar a terme una gran varietat de propostes: diàlegs, debats, converses, jocs, balls, cançons, etc. Però, l’acte de parlar és creatiu i individual i és una característica fonamental de tota persona. A més, el personal docent ha de donar reconeixement a aquests infants que es troben en la rotllana, ja sigui amb una mirada, un somriure, una paraula, el contacte, etc. Aquesta serà la manera de motivar els infants, fer que guanyin confiança, seguretat i que participin activament sense por a la parla.

2. Relació entre text i vivència personal. Com vaig comentar a lectures anteriors, la meva etapa educativa des de Cicle Infantil fins a Cicle Superior (ESO) va ser a una escola de monges. Per tant, no tinc gaire experiència amb les rotllanes. L’únic dia que fèiem rotllanes era a l’assignatura d’Educació Física on el professor passava llista per saber qui havia assistit a l’aula i per explicar què faríem a la sessió. Tot això, la meva experiència en rotllanes va canviar quan vaig fer el Cicle Formatiu de Grau Superior d’Educació Infantil fa tres anys. Aquella etapa em vaig sentir com s’ha de sentir un infant, escoltat i protagonista del meu aprenentatge. El rol del docent era perfecte, es preocupaven per nosaltres, s’interessaven per que estiguèssim bé, podíem parlar de tot amb llibertat. Fer rotllanes em va ajudar a perdre la vergonya en parlar, guanyar autonomia, veure que els docents volen saber com estem, per verbalitzar allò que ens fa felices i allò que no ens fa de tant, per socialitzar i veure que n’hi ha persones que senten i pensen com nosaltres, però, també d’altres que no, etc. Però, sobretot per compartir coneixements i compartir la llengua enriquint-nos de nou vocabulari. 3. Pregunta per aclarir dubtes. Per què existeixen docents o es deixa exercir com a tal a persones que no valoren els infants, que no estimen la seva professió? Per què no es fa res a canvi? Per què els docents no utilitzen les rotllanes per crear tot el que es comenta en el text, en benefici dels infants? 4. Cinc paraules clau. Rotllana. Emocions. Diàleg i converses. Compartir. Ensenyament-Aprenentatge.

Font: Pinterest.

TASCA 11: NENS FILÒSOFS (2)

 TASCA 11- NENS FILÒSOFS (2): Pobres i rics

Respon aquests punts, exemplificant-los:

1. Nombre de torns d'alumnes i torns de mestra

Torns d’alumnes: 34 aprox.

Torns de mestra: 13 aprox.

La mestra introdueix el tema i deixa que els infants el desenvolupin i introdueixin nous subtemes al llarg del debat i diàleg. En el moment on es parla d’altres temes relacionats la mestra aprofita per fer noves preguntes per fer reflexionar, encara més, als infants. A més, dóna per finalitzat el tema de conversa.

Per tant, hi ha desequilibri entre el torn de paraula dels alumnes (que parlen més de la meitat dels torns observats) i el torn de paraula de la mestra. La mestra parla un terç aproximadament, mentre que els infants parlen gairebé dos terços a tota la conversa. 

2. Temes abordats

El tema principal del debat ha estat la pobresa i la riquesa. No obstant això, aquests temes s’han anat responent dient quines característiques té una persona “pobra” i una de “rica”, però, no exposant una definició en concret. 

A més, els infants i la mestra han anat relacionant i introduint subtemes com: l’amistat, la mort, el cel (“El paraíso”) i qüestions relacionades amb els diners. 

3. Raonaments destacats

Durant la conversa sobre la pobresa la mestra pregunta si només es pot ser ric tenint molts diners, i una de les nenes respon que també es pot ser ric tenint molts amics. La nena argumenta la seva opinió dient que si fos rica se sentiria igual que ara, però estant amb els seus amics se sent bé i, per tant, sent que l’enriqueixen com a persona. 

A més, es veu com els infants tenen empatia, ja que una de les nenes exposa una situació en la qual els seus pares no donen diners a una dona que estava demanant caritat i ella considera que no està bé. Un altre infant fa una altra aportació dient que els seus pares van actuar correctament, ja que no se li havien de donar diners. Com a resposta d’aquesta actitud d’un company, una nena li diu “imagínate que estás tu en su situación”. 

4. Funcions de les intervencions

4.1. INFORMAR 

• En Melun vi a una señora, pedía, pero no tenía nada en el cacharro.

4.2. OBTENIR INFORMACIÓ 

• ¿Podemos ayudarles?

• Que se compren ellos algo.

• ¿Te has imaginado en su lugar?

4.3. REGULAR L’ACCIÓ 

• ¿Se puede comprar?

• ¿Sois ricos o pobres?

• ¿Solo se puede ser rico con dinero o con otra cosa? ¿Cómo se puede ser rico?

4.4. GESTIÓ DE LA COMUNICACIÓ I FÓRMULES SOCIALS

• Vamos a dejarlo por hoy. Queda mucho por reflexionar, pero hace calor.

4.5. METALINGÜÍSTICA  

• ¿Sois ricos o pobres?

• ¿Solo se puede ser rico con dinero o con otra cosa? ¿Cómo se puede ser rico?

Font