TASCA 2 - L'OFICI D'ENSENYAR

 Tasca 2 - Ofici d'ensenyar: Aprendre a navegar - Aprendre a innovar

SÍNTESI GRUPAL

1. El primer text parla de dues maneres d'entendre l'ensenyament? Podries definir cadascuna d'elles breument amb una frase?

En primer lloc, el model SAWA posa el focus en establir uns estàndards que permetin mesurar els resultats, però dona importància a l'autonomia dels centres i els docents, ja que s'entén que cada context és diferent i, per tant, la manera d'arribar als estàndards marcats també ho pot ser. Així mateix, segons el model, els investigadors tenen el coneixement pedagògic i els docents l'apliquen.

En segon lloc, el model SwafS es basa a integrar investigadors i docents en la creació de coneixement, a través de la col·laboració i la interacció de perspectives diferents. Altrament, s'entén al docent com un agent capaç de plantejar-se reptes, reflexionar i avaluar els propis resultats, amb l'objectiu d'entendre millor l'aula.

2. Amb quina de les dues maneres t'identifiques més i per què?

Totes les membres del grup ens identifiquem amb la segona manera d’entendre l’ensenyament, és a dir, amb la perspectiva SwafS, atès que concebem com a imprescindible per a la creació de coneixement la col·laboració i la interacció constant per tal d’aconseguir un coneixement més ric, així com creiem que és vital que com a mestres ens plantegem reptes i reflexionem sobre la nostra pràctica docent i la vida a l’aula, amb l’objectiu de millorar-la. Així mateix, pensem que el pes que suposa aconseguir uns bons resultats d’aprenentatge recau principalment en el procés que es duu a terme. Per tant, la importància ha de recaure en el procés i no únicament en el resultat o producte final.

3. Quin sentit pren la metàfora del "rai" en aquest text?

La metàfora del rai en aquest text fa referència a la necessitat que els investigadors i els docents treballin conjuntament per enriquir el coneixement, però respectant cert espai, fet que representa la metàfora a través de la distància i els lligams entre els troncs del rai. És així que, el rai no tindrà l’oportunitat de navegar si no s’estableix un bon lligam entre els elements. En aquest sentit, si els investigadors i els docents no treballen mà a mà serà una tasca molt difícil fer de l’educació una educació de qualitat. Així mateix, el nus entre els troncs representa el vincle i el compromís que hi ha d’haver entre aquests dos agents, teòrics i educadors.

4. Què creus que volen dir els autors quan afirmen que "la innovació no és nova"?

Els autors afirmen que la innovació no és nova, ja que si entenem la innovació com una capacitat d’adaptar-se a situacions canviants, fa temps que s’innova perquè fa temps que ens estem adaptant a noves situacions d’un món canviant. 

Així doncs, amb aquesta afirmació, els autors posen èmfasi en la idea que la innovació és una part inherent de l'ésser humà i que ha estat present al llarg del temps. Les persones hem estat impulsades per la curiositat, la necessitat de resoldre problemes, el desig de millorar o l'ambició de crear noves possibilitats. Així doncs, la frase "la innovació no és nova" reconeix que la innovació ha estat i és una actitud constant i persistent tant en el món social com educatiu.

5. Què és per a tu ser innovador?

A continuació, esmentem el que cadascuna de nosaltres, de manera individual, entenem per ser innovadores: 

Neus Franch Albiac: Per a mi, ser innovador és canviar per tal de buscar millores. Hem de voler millorar la nostra pràctica docent, les nostres reaccions davant diferents situacions a l’aula, trobar les metodologies més adequades per a cada infant i estar disposats i disposades a ser observats i avaluats per poder escoltar diferents punts de vista de la nostra praxis. Així mateix, considero que, per ser innovadors, hem de ser creatius, buscar alternatives, tenir predisposició, cercar nous mètodes i idees i, sobretot, ser flexibles a l’hora d’adaptar-se als canvis.

Laura Fernández Soriano: Jo entenc el ser innovador com la voluntat per introduir canvis, superar dificultats, millorar resultats i adaptar-se a noves condicions i realitats, fet que significa estar en constant moviment i connexió amb la realitat educativa, la qual mai esdevé estàtica. És així que, ser innovador, d’alguna manera, és ser capaç de posar en pràctica nous processos, estratègies i idees per transformar aquesta realitat educativa en una millora i impacte beneficiós en el procés d’ensenyament-aprenentatge. Per tant, és molt important que com a docents siguem innovadors, és a dir, hem de prendre com a base la implicació, la predisposició, la creativitat i l’adaptabilitat. 

Laura Méndez Giménez: Ser innovador, per a mi suposa tenir una actitud determinada, tenir predisposició a millorar i fer canvis a allò que està establert. Així mateix, la innovació comença a partir d'una profunda reflexió, on és vital atrevir-se a ser crític i qüestionar aquells aspectes que actualment no són jutjats. Altrament, suposa buscar resposta a les qüestions plantejades, i ser capaç de generar idees i establir estratègies, basades en criteris rigorosos, per tal de poder transformar algun aspecte concret. Per tant, podria definir la meva visió de la innovació com a reflexionar i qüestionar, tenir voluntat de canvi i proposar noves maneres de fer.

Dúnia Gameiro Oliveras: Per a mi, ser innovador significa tenir la predisposició de canviar el món que ens envolta, vivint en un estat constant de curiositat i exploració, tot desafiant els límits existents i cercant oportunitats per a millorar, transformar i crear de manera significativa. A més, penso que també implica tenir la capacitat de generar noves idees, solucions creatives i trobar formes d'abordar diferents reptes. Per a ser-ho, considero que cal tenir una ment oberta, saber adaptar-se als canvis, col·laborar amb altres i ser persistent. 

Marina Fors Baranguer: Personalment, considero que ser innovador es relaciona amb el fet de no tancar-se als canvis i les modificacions que poden tenir possibles conseqüències positives. Crec que fa referència a la iniciativa per cercar maneres de millorar i transformar el sistema educatiu i així vetllar per a una educació de qualitat. Així mateix, penso que una persona innovadora, és aquella que posa en dubte allò del seu entorn i es planteja reptes per a millorar, reflexiona sobre les seves actuacions i avalua els resultats que obté amb la seva praxi. 

Tasca final: Anàlisi d'un diàleg

 

Tasca final: Anàlisi d'un diàleg

Marina Fors, Dúnia Gameiro.

Per accedir al document escrit feu clic aquí.

Tasca 11 - Els nens filòsofs 2

 TASCA 11: Nens filòsofs 2

FOCUS:

• La llibertat: 57:11 a 01:06:13

Respon aquests punts, exemplificant-los:

1. Nombre de torns d'alumnes i torns de mestra

• Torns mestra: aproximadament 42

• Torns alumnes: aproximadament 120

Majoritàriament, parlen els alumnes en resposta a les preguntes que fa la mestra. Podem suposar que la mestra ocupa ⅓ part del diàleg, mentre que els alumnes ocupen les ⅔ restants.

2. Temes abordats

• La llibertat (com a temàtica principal)

• L’embaràs

• Ser gran

• Obedència i ser castigats

• Legalitat

• Por dels pares i els mestres

3. Raonaments destacats

Alguns raonaments que destaquem i ens han cridat especialment l’atenció són el següents:

• “Som lliures quan sortim de la panxa de la mare.”

• “No som lliures (els infants) perquè sempre ens vigilen. No podem fer el que ens vingui de gust”. És així que, en general, tots creuen que els adults sí que són lliures i poden fer el que volen.

• “Si mai arribem a ser lliures és perquè els nostres pares són dolents”

• “Els pares treballen perquè així puguin tenir dies lliures.”

• “No som lliures perquè no som grans.”

4. Funcions de les intervencions

4.1. INFORMAR 

• Infant: “Si haces algo muy grave, seguro que acabas en la cárcel”

• Infant: “No hay ladrones en vacaciones”

4.2. OBTENIR INFORMACIÓ

Generalment, la mestra va fent preguntes relacionades amb la llibertat per tal d'obtenir informació sobre què pensen els infants.

• Maestra: “Aunque crezcas, sigues teniendo un bebé dentro. A ver, explicadlo un poco.”

• Maestra: “N’Dikou, ¿qué opinas? ¿Y tu Rosemay? ¿Papá y mamá son libres?”

• Infant: "¿Estás embarazada?"

4.3. REGULAR L’ACCIÓ 

• Mestra: Demana silenci i parlar un per un “Nos callamos…”

• Mestra: “No os oigo, habláis todos a la vez”

• Mestra: “Ya, ya, ya…”

4.4. GESTIÓ DE LA COMUNICACIÓ I FÓRMULES SOCIALS

• Infant: “Por ejemplo, mi hermano tiene diez años, pero no puede salir.”

• Infant: “Por ejemplo, mañana mi padre no trabaja”

4.5. METALINGÜÍSTICA 

• Infant 1: “Para no trabajar tienes que tener días de pernicio’’

• Infant 2: “Permiso’’

Tasca 10

 TASCA 10: Diàleg entre mestres

Quines pràctiques els han cridat l'atenció a l'escola que han visitat?

En aquests mestres els han cridat l’atenció diferents pràctiques com que els infants de diferents edats interactuïn entre ells, així com que hi hagi diferents tipologies de materials en tots els espais de l’escola i que cada aula estigui destinada a un àmbit en particular. A més a més, el fet que hi hagi espais de lliure circulació amb activitats més autònomes pels infants també els ha cridat l’atenció. Finalment, la participació dels mestres i dels infants en les propostes i les interaccions entre aquests, és un altre fet que han considerat rellevant a destacar. 

Per què els han cridat l'atenció?

El motiu principal pel qual aquestes pràctiques els han cridat l’atenció és perquè són propostes diferents del que fan en el seu centre i, per tant, a allò que ells coneixen. Així mateix, els ha cridat l’atenció el respecte que es té cap als diversos ritmes d’aprenentatge dels infants, així com la confiança dels mestres en la mateixa tasca educativa.

Reflexionant sobre el que han vist acaben reflexionant sobre com ho fan ells al seu centre. Poseu-ne algun exemple.

El fet de començar reflexionant sobre el que han vist i acabar reflexionant sobre com ho fan en el seu centre ho veiem en diferents parts del diàleg, però un dels exemples és el següent: “Marcos: La coordinadora explicó que han ido evolucionando e introduciendo cambios a medida que se han ido sintiendo cómodas o realmente convencidas de que esos cambios mejorarían la participación, la interacción entre ellos y la inclusión de todos. Y creo que esa es una buena estrategia. Nosotros solos no estamos planteando dejar más espacio  para la actividad libre, para la interacción libre, para incrementar la iniciativa de algunos y dejar que decidan solos, observar a algunos niños…”.

Quines conclusions extreuen sobre el grau d'intervenció dels docents?

Quant al grau d’intervenció dels docents, extreuen que les accions dels mestres tenen molta influència envers la situació d’aprenentatge dels infants. En altres paraules, les situacions d’aprenentatge canviaran segons les decisions i el que fan els docents.

LECTURA 5B: Nascuts per llegir

 NASCUTS PER LLEGIR

L’article comença exposant la idea que llegir i escriure són competències necessàries en el nostre entorn, tant per augmentar el nostre coneixement, com per accedir al capital compartit. És per aquest motiu, que ja en el currículum d’educació infantil, es marca que els infants s’han d’iniciar durant aquesta etapa en la lectura. 

Els nens/es, quan entren a l’escola, ja tenen un desenvolupament ampli de la llengua oral, és a dir, saben adequar-se al context i a les intencions, gràcies a la interacció amb els adults. Així mateix, tenen cert coneixement de llengua escrita, atès que han anat aprenent algunes coses de l’entorn escrit en què es troba la nostra societat.

La lectura explica que els infants aprenen llengua escrita interaccionant amb ella en un entorn preparat per fer-ho, és a dir, aprenen quan experimenten amb ella, no quan són obligats a memoritzar paraules i síl·labes.

Des del centre educatiu, cal tenir present que cada infant té una experiència prèvia diferent respecte la lectura i l’escriptura, per tant, hem d’entendre la iniciació com una invitació pels infants i les seves famílies a la llengua escrita.

Habitualment, a les aules del segon cicle d’educació infantil s’hi duen a terme tres tipus de pràctiques per l’aprenentatge de la lectoescriptura. En primer lloc, les pràctiques situacionals (aprenentatge a partir de successos i situacions imprevistes), en segon lloc, les pràctiques instruccionals (aprenentatge a partir de la transmissió de continguts, la instrucció explícita del codi), i, en tercer lloc, les pràctiques multidimensionals (barreja les dues anteriors).

Tanmateix, no hem de focalitzar l’aprenentatge de la llengua escrita en pràctiques, sinó que s’ha de buscar situacions d’aprenentatge basades en uns valors educatius com són l’autonomia, la responsabilitat, la col·laboració, la funcionalitat i la significativitat.

L’article exposa que hauríem de deixar enrere les pràctiques mencionades anteriorment i ens hauríem de centrar a despertar la curiositat dels infants per la llengua escrita, és a dir, diàriament redescobrir amb ells el sentit de la lectura i l’escriptura. A més, a educació infantil no hauria de ser un contingut com a tal a treballar, però sí mostrar un gran interès perquè els infants aprenguin que existeix la llengua escrita i per a què serveix, és a dir, entendre el sentit de la lectura i l’escriptura i no focalitzar-nos en què aprenguin el codi escrit.

Relaciono aquesta lectura amb una assignatura que he fet aquest curs durant el primer semestre, aquesta és Didàctica de la llengua escrita i la literatura. Una de les idees principals que vam tractar va ser que en l’educació infantil, pel que fa a la llengua escrita, és que els infants han de ser conscients de la funcionalitat de la lectura i l’escriptura, és a dir, no és tan important el fet que aprenguin el codi escrit, però sí que sàpiguen que una forma de comunicació és la llengua escrita i que està molt present en la nostra societat.

Paraules clau: llengua escrita, lectura, escriptura, interacció.

TASCA 8. Inicis de la conversa - Diàleg a casa

1. Quants torns corresponen a cadascú i quin significat pot tenir aquesta distribució de torns?

Mare: 12 torns
Ana: 13 torns

Pablo: 9 torns

La veu cantant és l'Ana. Tanmateix, la conversa és força equilibrada, ja que l’adult es reté i simplement s’afegeix a la conversa, acompanyant-la.

2. A qui s'adreça l'adult i quina funció té la seva intervenció?

2.1. INFORMAR → Aportar informació verbal a l’interlocutor. L’interlocutor dóna mostres de rebre la informació aportada. 

• Exemple: (Madre) “Pues sirve para mostrar quién vive dentro… Los castillos tenían banderas. Como en la portada del cuento que sacaste de la biblioteca ayer, mira, voy a por él.”

2.2. OBTENIR INFORMACIÓ → Rebre informació verbal sota requeriment.

• Exemple: (Madre) “Hay cuatro banderas… ¿Cuál os gusta más?”

2.3. REGULAR L’ACCIÓ → Regular o controlar l’activitat de l’interlocutor. L’interlocutor escolta en la mesura que la seva acció queda regulada pel llenguatge de l’altre.

• Exemple: (Madre) “¡Espera! Mirad, hay cuatro banderas … ¿Cuál os gusta más?”

• Exemple: (Madre) “Hombre no, no lo ha roto todo… Se ha caído una pieza nada más.”

• Exemple: (Madre) “Mira, Pablo, ¿Quieres poner mejor esta de aquí?”

• Exemple: (Ana) “Noo… Pablo aquí. Aquí adiba. Ya está.”

2.4. GESTIÓ DE LA COMUNICACIÓ I FÓRMULES SOCIALS → Participar activament en diverses situacions comunicatives i adequar-se als diferents contexts i interlocutors socials.

• Exemple: (Madre) “Dile, ¿Ana te puedo ayudar?, que me gusta jugar contigo.”

• Exemple: (Madre) “Pero mira, ¡es una bandera! Eso puede estar encima de una torre de un castillo.”

• Exemple: (Madre) “Ayúdale tú, ya verás. Mira. Pablo, te ayuda tu hermana a poner la pieza que se ha caído”

2.5. METALINGÜÍSTICA → Utilitzar el llenguatge per referir-se al mateix llenguatge o a d’altres codis simbòlics similars, comprendre les ambigüitats, els aspectes no textuals, literaris i col·loquials de la llengua i crear noves realitats lingüístiques.

• Exemple: (Ana): “Pero, ¿Para que es la banera?”

  (Madre): “Bandera.”

  (Ana): “Banera.”

  (Pablo): “¿Nanera?”

• Exemple: (Ana): “Lo ha dompido todo”

   (Madre): “Hombre no, no lo ha roto todo… Se ha caído una pieza nada más”

• Exemple: (Ana): “Mira, mi castillo. Tiene tes todes”

    (Madre): “Es una bandera! Eso puede estar encima de una torre del castillo”

2.1. Com explicaries la frase "Lo ha rompido todo"?

Hi ha un error gramatical en la paraula "rompido", ja que la conjugació del verb "romper" no es correcta. Els verbs acostumen a tenir el participi amb la terminació "-ido". És així que els infants tendeixen a aplicar aquesta regularitat a tots els verbs, sense tenir en compte que alguns varien i, per tant, son irregulars.

TASCA 7

 TASCA 7: UN OBJECTE

L’objecte especial per a mi que vaig decidir porta al seminari va ser aquesta arracada. És un petit aro daurat d’on penja la figura d’un elefant.

Es tracta d’una arracada que em vaig comprar en un viatge que vaig fer a Menorca durant la Setmana Santa de l’any passat, és a dir, del 2022, per tant, no es tracta d’un objecte molt antic, sinó que és relativament nou. Recordo aquella setmana com una experiència molt especial per a mi, ja que, vaig estar acompanyada de la meva millor amiga, la Carla. L’últim dia del viatge, caminant per Ciutadella, vam veure una botiga molt petitona, però que ens va cridar molt l’atenció. Quan vam entrar, vam veure aquestes arracades i ens van encantar, per això, vam decidir comprar-ne  un parell, per tenir un record del viatge. Cada una es va quedar una de les arracades, i des d’aquell dia, les dues la portem posada. 

El motiu pel qual aquest objecte és tan important per a mi és que simbolitza una amistat molt forta que tinc amb la Carla, la meva millor amiga, de fet, la sento quasi com a una germana. Vam anar juntes a l’escola bressol, i des d’aquell moment, vam forjar un vincle que vint anys més tard, encara conservem. Aquesta arracada la vam comprar sabent que volia que simbolitzés quelcom per a nosaltres, i vam dir que seria un record del viatge. Tanmateix, ara considero que és molt més que això, atès que amb ella he viscut moltes experiències, i el viatge a Menorca és una de les mil que he viscut amb ella. Per tant, no vull limitar l’arracada al viatge, sinó que simbolitza una amistat que m’ha acompanyat al llarg de la meva vida i que m’acompanyarà molts anys més.

TRES PARAULES RESPECTE A L’ACTIVITAT DEL SEMINARI:

1. Interès: la primera paraula que proposo és aquesta, perquè m’ha despertat la curiositat saber quin era l’objecte de cada persona i m’ha agradat saber el motiu que cadascú donava. A més, m’ha permès conèixer una mica més a persones amb qui no m’acostumo a relacionar. 

2. Confiança: el segon mot que plantejo és aquest perquè en tot moment m’he sentit en un espai segur i no m’ha fet por o m’he sentit incòmode explicant el meu objecte. Al principi, he pensat que explicar aquesta experiència de la meva vida personal a gent amb qui no tinc gaire confiança se’m faria difícil, però no ha estat així, de fet m’ha agradat molt.

3. Intriga: la tercera paraula que em ve al cap quan penso amb l’activitat és aquesta pel fet que escoltar a les persones del meu seminari explicar algunes de les seves vivències, m’ha fet sentir intrigada i voler saber més coses de cadascú.