LECTURA 3: JUNTS ÉS MÉS QUE LA SUMA DE TOTHOM

La lectura ens exposa que cal oferir un espai, creador d’oportunitats per facilitar les relacions entre els membres i perquè l’alumne pugui ser ell o ella mateix/a i sigui el protagonista del seu propi aprenentatge. D’aquesta manera, poden aprendre del seu igual, ja que és un espai que fa de mirall en els quals es reconeixen amb els altres. 

En aquest espai, és necessari crear un idioma i costums propis de la comunitat que s’hi crea, per aconseguir una comunicació clara i entenedora entre els membres. Aquests, alhora, es concreten en les tres microcomunitats on s’acullen els infants, les famílies i el professorat de cada franja d’edat. Tots en un procés continu d’aprenentatge i creixement.

Amb altres paraules, aquesta pràctica possibililita l’obertura a relacions i al coneixement comú gràcies a la interacció, tant de l’entorn com dels companys i companyes. 

Gràcies a aquest espai destinat per a l’alumnat i al treball cooperatiu entre ells, obtenen molta riquesa, atès que se senten reconeguts, comparteixen els seus límits, els seus projectes i les seves vivències amb altres. Amb aquesta interacció en grup, prenen consciència de cada punt de vista divers. 

En aquest espai, tothom pot oferir les habilitats, l’experiència i el coneixement que té sobre un tema i sentir-se reconegut per això, possibilitant així l’aprenentatge comú i en col·laboració. Així, és més viable un assoliment d’objectius comuns.   

Des del meu punt de vista, considero que el text ha plasmat satisfactòriament el concepte d’espai compartit per a la realització de treball en grup. En primer lloc, penso que aquest tema és clau aclarir-ho a tots els membres de les comunitats educatives, per tal que puguin ser conscients dels beneficis que s’obtenen gràcies a deixar espais destinats als alumnes i fer realitat la idea de l’alumne com a protagonista del seu propi aprenentatge. 

En segon lloc, m’ha semblat que capta l’atenció dels lectors, en tant que és un tòpic molt present en el nostre Grau, però poques vegades se’ns parla i s’argumenta la seva necessitat.

Per acabar, m’agradaria destacar que durant els meus anys d’educació infantil i primària, he tingut poques ocasions per trobar una sala on poder aprendre dels meus iguals i fer nosaltres el nostre camí fins a l’aprenentatge. Per tant, ara veig que és molt encertat tenir-ho en compte des de ben petits per tenir en compte els beneficis que se’n assoleixen, però també la competitivitat, ja que des de la meva experiència, cadascú seguia un camí molt individual i això feia que no hi hagués tanta cooperació. 

Un cop analitzat el contingut de la lectura, m'agradaria proposar a les autores, alguns interrogants que em queden pendents de resoldre: Fins a quin punt penseu que l’aprenentatge comú és més beneficiós que l’individual?

Paraules clau: espai, comunitat, compartir, relacions.

Font: SomDocents. (s. f.). Aprenentatge cooperatiu com a forma de reinventar-se a l’aula de primària i secundària. Cursos reconeguts, formació permanent per al professorat i formació online. https://somdocents.com/cursos/aprenentatge-cooperatiu-com-a-forma-de-reinventar-se-a-laula-de-primaria-i-secundaria 

LECTURA 3C: Junts és més que la suma de tothom.

 Síntesi de la lectura. Selecció de 3-5 paraules clau que seleccionaria en relació amb el text.

L'article "Junts és més que la suma de tothom" escrit per Txell Fontanet i Olga Romera aborda la importància del treball en equip i la col·laboració per assolir objectius comuns.

Els autors destaquen la idea que treballar plegats com a equip és més efectiu que treballar de manera individual, ja que cada membre aporta diferents habilitats i perspectives que es complementen entre si. A més, la col·laboració pot fomentar la creativitat i la innovació, cosa que alhora pot portar a solucions més eficaces i originals.

L'article també posa l'accent en la importància de la comunicació clara i efectiva dins d'un equip, cosa que pot ajudar a prevenir malentesos i conflictes. Els autors suggereixen la implementació de reunions regulars i l'assignació de rols i responsabilitats clares per assegurar que tots els membres de l'equip estiguin alineats i treballant cap al mateix objectiu.

Per últim, remarcar que es tracten temes com, la col·laboració pot fomentar la creativitat i la innovació, cosa que alhora pot portar a solucions més eficaces i originals, la comunicació clara i efectiva dins un equip és essencial per prevenir malentesos i conflictes, la implementació de reunions regulars i l'assignació de rols i responsabilitats clares poden ajudar a assegurar que tots els membres de l'equip estiguin alineats i treballant cap al mateix objectiu, el lideratge efectiu és crucial per fomentar un ambient col·laboratiu i motivar els membres de l'equip, a més les autores ofereixen consells pràctics i suggereixen eines que poden ajudar a fomentar un ambient col·laboratiu i efectiu a qualsevol entorn de treball.

-          Relació d’aspectes que ens semblin rellevants amb alguna assignatura o vida personal.

Durant el meu projecte de final de grau superior en educació infantil sobre la interculturalitat, vaig tenir una experiència personal molt positiva sobre la importància del treball en equip per obtenir millors resultats. El projecte consistia a dissenyar i dur a terme una activitat educativa per a infants de diferents orígens culturals, amb l'objectiu de promoure la inclusió i el respecte mutu. Des del principi, ens vam adonar que cadascú de nosaltres tenia habilitats i coneixements diferents que podien ser útils per al projecte. Per exemple, un dels membres de l'equip tenia experiència en disseny gràfic i un altre en música. Ens reunim regularment per planificar i discutir les nostres idees. En aquestes reunions, cadascun de nosaltres aportava la seva perspectiva i opinions, cosa que ens permetia prendre decisions informades i considerar totes les opcions.

Treballar en equip també ens va permetre dividir les tasques i treballar de manera més eficient. Cadascú de nosaltres es va encarregar d’una part del projecte, com la creació de materials d’ensenyament o l’organització de l’esdeveniment. Com a resultat del nostre treball en equip, vam poder crear una activitat educativa que va ser molt ben rebuda pels infants i els pares. L'activitat va ser un èxit perquè cadascú de nosaltres va aportar una cosa única al projecte i vam poder unir les nostres habilitats i coneixements per crear una mica més gran que el que hauríem pogut fer individualment. Aquesta experiència em va ajudar a perfeccionar i comprendre que treballar en equip és essencial per obtenir millors resultats en projectes i que cada membre de l'equip té alguna cosa valuosa per aportar. Així com també, treballar en equip també pot ser una experiència enriquidora i divertida.

-          Formular pregunta sobre algun tema que no ens ha quedar clar o que no ha quedat explicat a la lectura.

M’agradaria que el text expliques com poden els líders fomentar un ambient col·laboratiu al seu equip i motivar els membres a treballar junts cap a un objectiu comú? O com pot contribuir la diversitat en un equip a solucions més creatives i efectives en projectes?

https://adpformacio.com/wp-content/uploads/2018/06/trabajo-en-equipo.png 

3C "Junts és més que la suma de tothom"

RESUM

Aquest article tracta la importància del fet que els infants interactuïn i treballin junts, en grup. Ens mostra la rellevancia de com l'aprenentatge i les oportunitats que aquest dona es donin conjuntament, ja que cada infant aportarà als altres els seus aprenentatges i les seves habilitats i es complementaran els uns amb els altres. 

L'article menciona diversos casos d'infants on formen part d'un grup de maneres diferents. Es mostren com aquests comparteixen les ganes d'ensenyar allò que saben i allò que han après als altres i l'espai on es troben és clau.

PARAULES CLAU

- Grup

- Interacció

- Compartir

- Oportunitats

PREGUNTA 

- De quina manera pot intervenir l'adult amb un infant que no treballa amb grup?

3C "Junts és més que la suma de tothom"

RESUM

Aquest article tracta la importància del fet que els infants interactuïn i treballin junts, en grup. Ens mostra la rellevancia de com l'aprenentatge i les oportunitats que aquest dona es donin conjuntament, ja que cada infant aportarà als altres els seus aprenentatges i les seves habilitats i es complementaran els uns amb els altres. 

L'article menciona diversos casos d'infants on formen part d'un grup de maneres diferents. Es mostren com aquests comparteixen les ganes d'ensenyar allò que saben i allò que han après als altres i l'espai on es troben és clau.

PARAULES CLAU

- Relacions

- Oportunitats

- Compartir

- Grup

- Interaccions

PREGUNTES

-De quina manera l'adult ha d'intervenir en un cas on l'infant no es relacioni amb els altres?

Lectura 3C. Junts és més que la suma de tothom

Font: https://www.arabalears.cat/suplements/cub-cabanes-plaer-construir-habitar-espai-propi_1_4517362.html

L'article "Junts és més que la suma de tothom" de les autores Txell Fontanet i Olga Romera exposa un projecte de l'Escola El Martinet (Ripollet), el qual consisteix en l'establiment d'espais en els quals els alumnes de 3, 4 i 5 anys de l'escola puguin interrelacionar-se entre si (sense separar per edats), amb l'objectiu que aprenguin a partir de les diferents interaccions amb la resta d'infants.

Així, també es comparteixen converses dels infants que mostren com es crea aquest espai en el qual es desenvolupa un coneixement coconstructiu continu, a partir de la informació que comparteix un infant que té una habilitat a un altre que, en canvi, no la té, i que aprèn a partir de l'acció i la parla amb l'altre: "Quan, en aquestes edats, acció i conversa conviuen, una acció porta a una altra, una conversa porta a una acció i una acció, a una conversa i, així, els projectes es van enriquint amb l'acció i la conversa de cada membre."

A més, en aquests espais "d'interacció en grup", com esmenten les autores, aprenen que tenen un punt de vista, el qual es contraposa amb la resta. És la interacció amb els altres infants el que els fa veure que aquest existeix. A banda d'això, també s'adonen de les seves capacitats, aprenen a establir els seus límits, projectes i experiències i, aprenen, també a partir de compartir-ho, de la reacció de la resta i de les mateixes vivències dels altres.

Pel que respecta a la meva experiència, a les pràctiques d'aquest curs vaig estar a una escola bressol en la qual les tres classes d'infants d'1-2 i les quatre de 2-3, respectivament, en les que durant una estona també estan tots els infants junts, tant els de principis d'any com els més petitons i els deixen jugar entre les tres o quatre aules lliurement. No vaig viure l'experiència personalment, ja que jo estava de pràctiques a l'aula 0-1, però sí que em van explicar que és una proposta que els hi agrada molt als infants i que comporten molts moments d'interacció en els quals tenen l'oportunitat d'aprendre.

A més, se m'ha fet curiós que l'escola a la qual es fa referència a l'article estigui a un poble proper del meu, ja que no hi havia escoltat mai sobre aquest tipus de metodologia i em sembla prou curiós i innovador per la seva part.

Així, com a dubte per fer a les autores del text, considera preguntar: Creus que els infants que estiguin en una escola que empren aquesta metodologia, en el moment que hi siguin a altre centre, sigui per canvi d'etapa o altres motius, notaran un canvi molt significatiu? Això els hi afectaria negativament en el seu rendiment escolar?

Pel que fa a les paraules clau, trobo que aquestes son les més importants: 

1. Comunitat

2. Comunicació

3. Interacció

4. Compartir

5. Converses

3. Junts és més que la suma de tothom

Síntesi de la lectura 

 L'article anomenat: ''Junts és més que la suma de tothom'', de la revista Guix d'Infantil, núm. 71, p.19-24, publicat el juliol del 2013, se centra en l'experiència d'una escola anomenada El Martinet, que té la finalitat de crear un espai on les relacions inter i entre personals tinguin un lloc propi i siguin treballades. Aquest espai se centra en el reconeixement a cadascú pel que és i pel que pot arribar a ser, creant el que diuen com a comunitat en la qual comparteix un idioma i rituals propis. L'escola agrupa als infants en tres microcomunitats que dependran de la seva edat, tot i que situant a totes en un procés continu d'aprenentatge i creixement.

A l'article es destaca la importància de les relacions humanes en el procés d'aprenentatge, i com els infants poden interactuar lliurement entre ells i amb les mestres per crear un entorn propici per al benestar i la unidireccionalitat dels aprenentatges. Amb aquesta metodologia es promou l'aprenentatge des de la mateixa decisió i l'alegria, en relació amb l'entorn i amb altres persones, i considera que les interaccions entre els infants són una forma de procés d'aprenentatge.

Al text també es destaca la importància dels petits grups en els quals els infants poden interactuar casualment i espontàniament, i com aquests espais promouen la riquesa de ser reconeguts i de compartir límits, projectes i vivències amb altres. A través de la interacció en grup, els infants poden desenvolupar la seva capacitat d'escoltar, de col·laborar i de negociar, i poden reconèixer les seves pròpies idees, potencials i sentiments, així com els dels altres.

En resum, l'article defensa la importància de crear un entorn on les relacions tinguin un lloc propi i on els infants puguin interactuar lliurement per promoure el benestar i el procés d'aprenentatge, fent èmfasi en la importància dels petits grups, les interaccions i la capacitat d'escoltar, col·laborar i negociar en el procés de desenvolupament infantil.

Relació amb l'experiència personal

Pel que fa a l'experiència personal, des de la meva experiència amb els infants, aquesta lectura m'ha fet prendre importància a les converses espontànies dels infants que poden oferir-los tanta riquesa. Des que tinc contacte en l'àmbit educatiu amb els infants, les converses i els moments que sorgeixen sense esperar-ho, sempre han estat el que m'ha semblat més interessant pel fet que els nens i nenes es mostren en aquell moment tal qual són, en entorns de confiança i comoditat. Per tant, aquestes converses sempre han estat motivadores, però ara han pres, per a mi, una major importància educativa.

Recordo un dia de pluja amb els infants que estaven pintant mentre una nena explicava que feia un dibuix per a la seva cosina que estava naixent i de sobte es va crear una conversa dels infants de nadons, de com els nens venien al món i com les mares es quedaven embarassades. Aquella conversa en la qual jo estava com a oient, va semblar-me molt divertida, enriquidora pels infants, que va oferir-los un coneixement i posada en comú sobre el que cadascú en sabia.

Preguntes a l'autor

Com ha de ser l'espai en el qual s'ubiquin els infants per poder complir amb aquesta funció i l'aprenentatge per mitjà de l'escolta i el diàleg?

Paraules clau

Relacions humanes - interactuar - espontaneïtat

Font: https://criatures.ara.cat/infancia/quants-idiomes-pot-parlar-nen_130_4468659.html

Lecturar 3C

Junts és més que la suma de tothom

Paraules clau:

- Petit grup

- Comunicació

- Espais

- Relacions

Breu resum:

Aquest article de la Txell Fontanet i l’Olga Romera, ens introdueix la proposta de l’escola El Martinet on ofereixen espais per fomentar les relacions socials entre els infants.

Un dels primers punts, ens expliquen que l’ésser humà és un ésser relacional per naturalesa i que tenim aquesta predisposició de comunicar-nos amb el nostre entorn. I, per tant, és un fet que ens el podem trobar a les aules dels infants, amb aquesta necessitat de comunicació.

A l’escola El Martinet, tenen la comunitat dels petits, infants de 3, 4 i 5 anys. Aquests infants durant l’inici i el final del dia estan agrupats per edats, però durant la resta del dia tenen l’oportunitat d’interaccionar amb tots els infants de diferents edats. Els infants poden transitar lliurament i interactuar amb els materials que ells vulguin.

Per tant, és necessari crear espais que propiciïn la multiplicitat i una interconnexió de mirades. Tal com ens diu l’article, han de ser espais agradables, amables i alegres on els infants puguin realitzar accions en solitari però també amb altres persones.

Deixant aquesta llibertat als infants, es pot observar com s’agrupen en diversos criteris, ja pot ser pel col·lectiu de referència, el gènere, els interessos dels temes o materials, les propostes que hi torben, les amistats entre d’altres.

En aquests moments de socialització, permeten que els infants puguin mostrar el seu paper, la seva individualitat. Cada infant té els seus punts forts i punts dèbils, treballant en comunitat cadascú pot aportar allò que convingui per a tots i totes fent destacar els punts forts de cadascú.

Aquest fenomen s’anomena coneixement co-constructiu continuo.

Passar tantes estones en comunitat, fa que l’infant prengui consciència del seu punt de vista de les coses i, alhora, aquest contacte també comporta conflictes, desacords i discussions que s’han d’aprendre a gestionar i solucionar per poder conviure tots junts.

 

Experiència:

Aquest article m’ha recordat a les diferències d’edat que hi ha al cau on jo faig de monitora. El cau està format per grups d’edats, però també organitzem activitats per a tots als infants alhora. Entre infants de diferents edats també es creen moltes relacions, els més petits busquen algú més gran com a referent o d’altres troben amistat en grups que no comparteixen la majoria d’hores. Penso que és un espai on nosaltres els deixem llibertat per relacionar-se amb qui vulguin i amb aquestes activitats per a tots els infants podem veure relacions entre infants que potser no ho havíem vist abans.

Treballar en comunitat comporta una gran quantitat d’aprenentatge, ja que pots aprendre del teu entorn i amb la interacció amb altres persones.

Pregunta:

Quin ha de ser el paper de l’educador/a en aquests espais i moments d’interacció dels infants?

LECTURA 3C: Junts és més que la suma de tothom

Junts és més que la suma de tothom

1. Breu síntesi de la lectura

La lectura ens parla de l’escola El martinet i com fomenta les relacions entre els infants de la comunitat de petits (3,4 i 5 anys) a través d’oferir espais on aquests puguin transitar i interactuar lliurement tant amb els companys i companyes com amb l’espai i els materials. 

Considera que permetre que els infants interactuïn és pensar en el seu benestar i que aquests aprenen més quan ho fan des de l'alegria i des de la voluntat tot relaciona.

Els espais són agradables, amables i alegres plens de possibilitats per a fer accions individuals o grupals. 

Continua dient que les mestres han observat que els alumnes interactuen a partir de torbades casuals i que s'agrupen amb el seu col·lectiu de referència, gènere on els diferents interessos que puguin tenir. 

Els moments que passen els infants en aquests espais els permeten mostrar la seva individualitat, amb això diuen que fumen de la idea que tots són iguals i donen espai a què cadascú brilli per si sol. Però a la vegada a part de la individualitat tots poden oferir les seves habilitats, coneixements i experiències que tenen per tal de construir un aprenentatge comú, aprenent els uns dels altres. Afegeixen que en aquest moment és quan potser prenen consciència que cadascú té un punt de vista diferent. 

Però també hem de tenir en compte que no tots els infants tenen un paper únicament actiu en aquests espais, també hi ha infants que adopten una actitud de mirar i escoltar, però ho fan a la vegada amb un paper també actiu, fent preguntes, suggeriments… Aquesta manera també és una per a aprendre i reconeixen que és molt important que els infants tinguin un temps per a observar-se. Però també hem de pensar en què poden sorgir conflictes i discussions, la lectura ens invita al fet que veiem aquestes com a una oportunitat per a donar pas a negociacions, aquestes els aportaran coneixements sobre els límits, la capacitat d'escolta, col·laboració i negociació. 

Per finalitzar afegir que tot el que s'explica a la lectura va acompanyat d'exemples reals que s'han viscut a l'escola amb diàlegs dels infants que han pogut captar les mestres. 

2. Relació amb algun aspecte de la vida

Aquesta lectura m'ha fet recordar a les pràctiques de l'any passat, pel fet que al centre al qual vaig tenir l'oportunitat d'estar treballaven per projectes. Cada dia seien i parlaven sobre el projecte que estaven portant a terme aquell trimestre i debatien, es feien preguntes... El que em va agradar més i el que sobretot m'ha fet recordar la lectura, és que quan arribava el moment d'escollir que tractarien aquell trimestre tenien una estona per a seure en cercle totes i tots junts per a fer-se preguntes sense que la tutora digues res. Aleshores era molt divertit veure les preguntes que es feien cadascun i com anaven arribant a una conclusió conjuntament, per exemple van parlar del món i el van dibuixar. Uns dibuixaven tot ple d'aigua i Espanya, uns altres Espanya i Amèrica (pel fet que tenien familiars allà) aleshores era molt interessant veure com anaven debatent sobre el món, com era, perquè era rodó, i com anaven fent un coneixement compartit a partir de les seves pròpies experiències i del que veien a casa sense cap intervenció per part d'un adult. 

3. Formular una pregunta que faríem a l’autor 

D'on va sorgir la idea de treball d'aquesta manera? D'experiències anteriors d'altres mestres o va ser una idea que va sorgir a partir d'alguna reunió de claustre…

4. ⅗ paraules clau 

• escoltar

• comunicació

• relacions 

• ambients

Font:https://faros.hsjdbcn.org/ca/articulo/beneficis-treball-equip-junts-sarriba-mes-lluny