TASCA 11: Els nens filòsofs (2)

 ELS NENS FILÒSOFS (2)

1. Nombre de torns dels alumes i de la mestra

Nombre de torns dels alumnes: 62 

Nombre de torns de la mestra: 28

El diàleg a estudiar està format per 90 interaccions, de les quals 62 són de l’alumnat i 28 de la mestra. S’observen més interaccions, tant elaborades com llargues,  de l’alumnat que per part de la mestra, ja que la mestra només intervé per fer alguna pregunta, per escoltar els seus alumnes, per redirigir la conversa i per resoldre conflictes. 

Aquest diàleg és ric, ja que la mestra parla menys que els infants. Dos terços són intervencions dels alumnes i un terç són de la mestra.

2. Temes tractats

• Diferències entre ells i les persones de la tercera edat.

• Diferències entre blancs i negres.

• Diferències entre animals i humans.

• Diferències entre ells i els discapacitats.

• Diferències entre dones i homes.

• Similituds entre ser negre i estar fort.

• Similituds entre ser petit i estar malalt.

3. Raonaments a destacar

• “A mi padre se le nota que está discapacitado’’.

• “Mi mamá y yo somos del mismo color. Nos parecemos y tenemos la misma diferencia’’. 

• “Por ejemplo, los elefantes tienen cuatro pasos (patas) y los humanos andan con dos… con dos pies”.

• “No me gusta ser negro”.

• “Intentamos saber si los animales son hombres como nosotros”. 

• “Somos iguales, pero ellos son diferentes. Tienen sangre como nosotros, somos iguales, pero son diferentes, las dos cosas a la vez”. 

• “Me gustaría ser blanco porque los blancos son más simpáticos”.

• “Los negros son más fuertes que los blancos”.

• “Si hay alguien blanco, los bebés saldrán blancos”. 

• “La palabra mestiza, ¿Que significa?”  “Es negro mezclado con blanco y sale café”

• “He dicho que no puede andar como yo, pero que sabe hacer cosas como yo”

Els infants relacionen els seus coneixements i fan les seves pròpies interpretacions amb l’opinió dels altres, expressen les idees que tenen i donen la seva opinió.

4. Funcions de les intervencions

INFORMAR

Infant: “La diferencia significa que, a veces, son las personas ancianas, los discapacitados. Ellos son las cosas diferentes, y los animales son diferentes”

Infant: “A veces hay chicos que llevan el pelo largo como las chicas. Florent, por ejemplo. Pero no significa que sea chica porque lleva el pelo largo. Es porque el pelo le creció y no podía cortárselo”

OBTENIR INFORMACIÓ 

Mestra: ‘’¿Tienes un motivo, una explicación?’’

Mestra: ‘’¿Pensáis que al tener la piel de otro color, es más fuerte que él?’’

REGULAR L’ACCIÓ 

Mestra: “Basta ya, Shana, por favor”

GESTIÓ DE LA COMUNICACIÓ I FÓRMULES SOCIALS

Infant: “No estoy de acuerdo con Yanis”

Mestra: ‘’Deja que se explique’’

METALINGÜÍSTICA  

Mestra: “Que significa la palabra mestiza?”

Mestra: ‘’¿Pequeño significa estar enfermo?’’

Font: https://www.social.cat/noticia/16131/educacio-baixara-les-ratios-de-p3-a-20-nens-per-aula-a-partir-del-curs-vinent-a-girona

TASCA 11 - A. Les diferències: 45:00 a 51:28

 A. Les diferències: 45:00 a 51:28

Respon aquests punts, exemplificant-los:

1. Nombre de torns d'alumnes i torns de mestra (aproximadament):

• Mestra: 24

• Alumnes: 41
  
  

2. Temes abordats

• Diferències que hi ha entre els animals i els humans

• Diferències que hi ha entre ells i les persones amb discapacitats 

• Diferència entre homes i dones

• Diferència entre ells i les persones de la tercera edat

• Diferència entre blancs i negres

• Les similituds que hi ha entre ser petit i estar malalt

• Les similituds que hi ha entre ser negre i estar fort

3. Raonaments destacats dalia i mireia (què destacar del que diuen)

• A la pregunta perquè som diferents? Un infant parla sobre les coses diferents i raona fent servir les persones grans, les discapacitades, els animals, etc. Una nena “discuteix” amb el Yanis sobre el seu raonament sobre la pregunta de la mestra. 

• Infants buscant similituds entre animals i individus: “Tenen sang com nosaltres”, “Tenen més cabell que nosaltres”.

• La diferència entre les dones i els homes: Els nois de vegades porten el cabell llarg com les dones però no significa que sigui noia perquè porti el cabell llarg”. “La veu també la tenen diferent”. “Quan la meva mare s’enfada amb el meu pare es posa a cridar, llavors no té la veu dolça. “Les dones fan bebés, els homes no.” 

• Diferències entre nosaltres: “El meu pare és marró, la meva mare és marró”. “Ser diferent és que la meva germana és blanca, de vegades no tenen el mateix color perquè si hi ha algú blanc els bebès seran blancs”. 

• Què significa la paraula mestissa?: “La meva germana no és igual que jo”. “No m’agrada ser negra, m’agrada ser blanca, perquè no m’agrada el negre.” “M’agradaria ser més blanc en comptes de negre. Perquè els blancs son més simpàtics. “Els negres son més forts que els blancs”. “Els petits som diferents dels grans”. “No pot caminar com jo, però pot fer coses com jo, llegeix com jo, no es mou com jo, m’estima com jo l’estimo”. 

4. Funcions de les intervencions

1. INFORMAR

Durant el video hem pogut observar que la mestra, dóna tota l’estona aportacions de coneixements, com per exemple: Com sabem que és un noi?, Què és diferent?, Hi ha una mestiza, que és una mestiza?, Hay discapacitats que es noten?. 

Pel que respecta als infants, aquests donen certa informació com per exemple: Els animals tenen sang com nosaltres i mamà i jo som del mateix color. 

Per concloure, podem veure que la mestra sempre està introduint preguntes, perquè els infants puguin parlar i donar la seva opinió. 

2. OBTENIR INFORMACIÓ

Al llarg del fragment visualitzat, no s’ha vist cap forma de pregunta generada pels infants, sinó que era la mestra qui demanava la resposta de les preguntes que feia. Els infants no rebien informació verbal relacionada amb una pregunta o requeriment que hagin fet.

Obtenir informació → Rebre informació verbal sota requeriment

– Preguntar sobre persones, fets o esdeveniments (qui, què, com, quan...). – Preguntar per una adreça. – Demanar l’opinió d’algú. – Preguntar a algú sobre els seus sentiments.

3. REGULAR L’ACCIÓ

Per regular l’acció, la mestra fa servir preguntes i ràpids canvis de tema. Per exemple: Què vol dir ser “mestiza”? etc. També crida l’atenció en un punt del vídeo:

Mestre: “Ja n'hi ha prou, Shana, si us plau”.

4. GESTIÓ DE LA COMUNICACIÓ I FÓRMULES SOCIALS

• Un exemple clar de gestió de la comunicació és quan al minut 51:00, l’infant parla  que el seu pare té alguna discapacitat, però aclara que ‘no puede andar como yo, pero  puede moverse como yo, puede hablar como yo’ i repeteix que encara que té alguna discapacitat el seu pare pot fer moltes coses de les que fa ella. 

• Formular oferiments i invitacions: La mestra acostuma a fer la majoria d’invitacions quan fa preguntes als alumnes: ¿Què penseu de…? 

• Interessar-se per la salut: Hi ha una nena que parla sobre el seu pare, que té una discapacitat, la mestra li fa preguntes sobre què pot fer i què no. 

• Participar activament en situacions comunicatives i adequar-se als contexts: En general, tots respecten els torns de paraula, en un cas, quan la mateixa nena que comentem anteriorment està parlant, algú la interromp però ella fa saber que encara no ha acabat de parlar i la deixen continuar amb el seu discurs. 

5. METALINGÜÍSTICA

• Mestra: "Petit significa estar malalt?"

• Mestra: “Què significa la paraula mestissa?”

• Mestra: “Els petits són diferents?”

Tasca 11: Nenes filòsofs 2.0

 TASCA 11 - Els nens filòsofs (2)

1. Nombre de torns d'alumnes i torns de mestra

Hi ha aproximadament uns 34 torns dels alumnes. 

En el cas de la mestra, hi ha aproximadament, uns 13 torns. 

La mestra introdueix un tema i permet als nens i nenes desenvolupar-ho i introduir nous subtemes durant el debat i el diàleg. Quan s’aborden altres temes relacionats, la mestra aprofita per fer noves preguntes per estimular la reflexió dels nens i nenes. Finalment, la mestra dona per tancat el tema de conversa. 

L’observació revela que hi ha un desequilibri en el torn de paraules entre els alumnes i la mestra. Els nens i nenes parlen més de la meitat del temps, mentre que la mestra parla aproximadament un terç. Així doncs, observem que s’han invertit els torns tradicionals a favor dels infants, ja que en aquesta ocasió són els infants els que tenen gairebé els dos terços del torn de paraula durant tota la conversa i no a l’inrevés com sol passar. 

2. Temes abordats

El tema que hem tractat és la pobresa i la riquesa. Tot i que aquests temes s’han treballat mentres els infants responen sobre quines característiques té una persona pobra i una rica. A més, a través de les preguntes i el treball que es fa han aparegut subtemes com l’amistat, la mort, el cel i els diners. 

3. Raonaments destacats

Durant la discussió sobre la pobresa, la docent pregunta als nens i nenes si creuen que només les persones amb molt de diners són considerades riques. Una nena respon que també es pot ser ric i tenir molts amics. Ella argumenta que encara que no tingui molts diners, se sent enriquida com a persona quan està amb els seus amics i amigues i se sent bé. Aquesta situació, demostren que els nens i nenes empatia, pel fet que, una altre nena exposa una situació en què els seus pares i mares no donen diners a una dona que demanava ajuda al carrer, i ella creu que això no està bé. Un altre nen, argumenta que els seus pares i mares van actuar de manera correcta al no donar-li diners a la senyora. Com a resposta a aquesta actitud, una nena li diu “imagina que estàs en la seva situació.”

4. Funcions de les intervencions

4.1. INFORMAR 

• “Los que son pobres viven fuera, no tienen casa”

4.2. OBTENIR INFORMACIÓ 

• “¿Los pobres que han hecho para ser pobres?”

• “Te has imaginado en su lugar?”

4.3. REGULAR L’ACCIÓ 

• “¿Eres pobre?”

• “Déjale, déjale…”

4.4. GESTIÓ DE LA COMUNICACIÓ I FÓRMULES SOCIALS

• “Vamos a dejarlo por hoy.”

4.5. METALINGÜÍSTICA  

• “Tengo calor, hace mucho calor.”

TASCA 11: NENS FILÒSOFS (2)

FONT: Guía Infantil: https://www.guiainfantil.com/fiestas/Derechos/hablaninos.htm 

Fragment a analitzar: Les normes: 01:06:14 a 01:10:26

Respon aquests punts, exemplificant-los:

1. Nombre de torns d'alumnes i torns de mestra: 

34 vegades intervenen els infants i la mestra 21, de manera que predomina el discurs per part dels infants.

2. Temes abordats: 

Parlen de l‘obediència, cosa que desencadena a parlar sobre les lleis, sobretot les que hi ha a l’Àfrica. També això comporta que surti el tema de la llibertat i el dret a tenir-la. 

3. Raonaments destacats

Els infants parlen sobre les lleis i diuen: les lleis són a tot arreu, però un altre diu que no, perquè a Àfrica no hi ha perquè són pobres, a més van nuus. Però una nena li respon i li diu que ella té un xalet a Àfrica, però que té serventes (xaxes). Després explica que quan tenia por, a més li donaven xocolata per tal que se sentís millor en una safata per tal de no tacar el llit.

Una altra nena explica que una persona a Àfrica va desobeir les normes i els habitants van fer una foguera i el van cremar, perquè cremar persones és sagrat. I mai més va tornar a passar.

Una altra nena explica que vol marxar de França per tornar al seu país, però com la mare diu que no és que no, per tant, s'ha d'obeir.

Quan tornen a parlar sobre les "serventes", diuen que tenen llibertat perquè poden sortir soles a comprar el que se li demana, de vegades ens compren caramels. Són dones adultes i diuen que tenen drets perquè poden passejar.

Per acabar, expliquen que perquè hi ha tanta diferència entre els països i diuen que és perquè França és un país gran.

4. Funcions de les intervencions

4.1. INFORMAR 

Infant: Jo tinc una casa a Àfrica. 

Infants: A Àfrica van nuus. 

Infant: Algú va desobeir i va fer una cosa i llavors el van llençar i llavors van encendre una foguera i van llençar a la persona a les flames, era sagrat. Ningú més va tornar a fer-ho. 

Mestra: La llibertat és quan hi ha un nen li diu a la seva mare: No vull quedar-me a França, vull quedar-me en un altre país. Però quan la mare diu no, és no, i quan li diu que si, van a una altra ciutat i el nen s’alegra.  

4.2. OBTENIR INFORMACIÓ 

Mestra: Sabeu què és una llei? 

Mestra: Per què no hi ha a Àfrica?

Mestra: Les persones pobres no tenen regles?

4.3. REGULAR L’ACCIÓ 

Mestra: Kyria i parem.

Mestra: (...) has donat peu a la conclusió. 

Mestra: Fins aquí el taller.

4.4. GESTIÓ DE LA COMUNICACIÓ I FÓRMULES SOCIALS

En general, els infants intervenen de manera equilibrada, és a dir, la durada de la intervenció és més o menys equilibrat entre tots els alumnes. La llargada de les intervencions dels infants depèn del tipus de pregunta que planteja la mestra, si es basa en una resposta oberta o tancada. 

D'altra banda, hi ha dues nenes que són les que encadenen la major part de les intervencions, ja que són d’origen  senegalès i responen a la majoria de les preguntes que formula la mestra.

4.5. METALINGÜÍSTICA  

Quan expliquen la definició de certes paraules, estan treballant lèxic. En aquest cas amb la paraula "llibertat".

Tasca 11: Nens filòsofs 2.

  TASCA 11 - Els nens filòsofs (2)

1. Nombre de torns d'alumnes i torns de mestra

Hi ha aproximadament uns 34 torns dels alumnes. 

En el cas de la mestra, hi ha aproximadament, uns 13 torns. 

La mestra introdueix un tema i permet als nens i nenes desenvolupar-ho i introduir nous subtemes durant el debat i el diàleg. Quan s’aborden altres temes relacionats, la mestra aprofita per fer noves preguntes per estimular la reflexió dels nens i nenes. Finalment, la mestra dona per tancat el tema de conversa. 

L’observació revela que hi ha un desequilibri en el torn de paraules entre els alumnes i la mestra. Els nens i nenes parlen més de la meitat del temps, mentre que la mestra parla aproximadament un terç. Així doncs, observem que s’han invertit els torns tradicionals a favor dels infants, ja que en aquesta ocasió són els infants els que tenen gairebé els dos terços del torn de paraula durant tota la conversa i no a l’inrevés com sol passar. 

2. Temes abordats

El tema que hem tractat és la pobresa i la riquesa. Tot i que aquests temes s’han treballat mentres els infants responen sobre quines característiques té una persona pobra i una rica. A més, a través de les preguntes i el treball que es fa han aparegut subtemes com l’amistat, la mort, el cel i els diners. 

3. Raonaments destacats

Durant la discussió sobre la pobresa, la docent pregunta als nens i nenes si creuen que només les persones amb molt de diners són considerades riques. Una nena respon que també es pot ser ric i tenir molts amics. Ella argumenta que encara que no tingui molts diners, se sent enriquida com a persona quan està amb els seus amics i amigues i se sent bé. Aquesta situació, demostren que els nens i nenes empatia, pel fet que, una altre nena exposa una situació en què els seus pares i mares no donen diners a una dona que demanava ajuda al carrer, i ella creu que això no està bé. Un altre nen, argumenta que els seus pares i mares van actuar de manera correcta al no donar-li diners a la senyora. Com a resposta a aquesta actitud, una nena li diu “imagina que estàs en la seva situació.”

4. Funcions de les intervencions

4.1. INFORMAR 

• “Los que son pobres viven fuera, no tienen casa”

4.2. OBTENIR INFORMACIÓ 

• “¿Los pobres que han hecho para ser pobres?”

• “Te has imaginado en su lugar?”

4.3. REGULAR L’ACCIÓ 

• “¿Eres pobre?”

• “Déjale, déjale…”

4.4. GESTIÓ DE LA COMUNICACIÓ I FÓRMULES SOCIALS

• “Vamos a dejarlo por hoy.”

4.5. METALINGÜÍSTICA  

• “Tengo calor, hace mucho calor.”

TASCA 11 - A. Les diferències: 45:00 a 51:28

 A. Les diferències: 45:00 a 51:28

Respon aquests punts, exemplificant-los:

1. Nombre de torns d'alumnes i torns de mestra (aproximadament):

• Mestra: 24

• Alumnes: 41
  
  

2. Temes abordats

• Diferències que hi ha entre els animals i els humans

• Diferències que hi ha entre ells i les persones amb discapacitats 

• Diferència entre homes i dones

• Diferència entre ells i les persones de la tercera edat

• Diferència entre blancs i negres

• Les similituds que hi ha entre ser petit i estar malalt

• Les similituds que hi ha entre ser negre i estar fort

3. Raonaments destacats dalia i mireia (què destacar del que diuen)

• A la pregunta perquè som diferents? Un infant parla sobre les coses diferents i raona fent servir les persones grans, les discapacitades, els animals, etc. Una nena “discuteix” amb el Yanis sobre el seu raonament sobre la pregunta de la mestra. 

• Infants buscant similituds entre animals i individus: “Tenen sang com nosaltres”, “Tenen més cabell que nosaltres”.

• La diferència entre les dones i els homes: Els nois de vegades porten el cabell llarg com les dones però no significa que sigui noia perquè porti el cabell llarg”. “La veu també la tenen diferent”. “Quan la meva mare s’enfada amb el meu pare es posa a cridar, llavors no té la veu dolça. “Les dones fan bebés, els homes no.” 

• Diferències entre nosaltres: “El meu pare és marró, la meva mare és marró”. “Ser diferent és que la meva germana és blanca, de vegades no tenen el mateix color perquè si hi ha algú blanc els bebès seran blancs”. 

• Què significa la paraula mestissa?: “La meva germana no és igual que jo”. “No m’agrada ser negra, m’agrada ser blanca, perquè no m’agrada el negre.” “M’agradaria ser més blanc en comptes de negre. Perquè els blancs son més simpàtics. “Els negres son més forts que els blancs”. “Els petits som diferents dels grans”. “No pot caminar com jo, però pot fer coses com jo, llegeix com jo, no es mou com jo, m’estima com jo l’estimo”. 

4. Funcions de les intervencions

1. INFORMAR

Durant el video hem pogut observar que la mestra, dóna tota l’estona aportacions de coneixements, com per exemple: Com sabem que és un noi?, Què és diferent?, Hi ha una mestiza, que és una mestiza?, Hay discapacitats que es noten?. 

Pel que respecta als infants, aquests donen certa informació com per exemple: Els animals tenen sang com nosaltres i mamà i jo som del mateix color. 

Per concloure, podem veure que la mestra sempre està introduint preguntes, perquè els infants puguin parlar i donar la seva opinió. 

2. OBTENIR INFORMACIÓ

Al llarg del fragment visualitzat, no s’ha vist cap forma de pregunta generada pels infants, sinó que era la mestra qui demanava la resposta de les preguntes que feia. Els infants no rebien informació verbal relacionada amb una pregunta o requeriment que hagin fet.

Obtenir informació → Rebre informació verbal sota requeriment

– Preguntar sobre persones, fets o esdeveniments (qui, què, com, quan...). – Preguntar per una adreça. – Demanar l’opinió d’algú. – Preguntar a algú sobre els seus sentiments.

3. REGULAR L’ACCIÓ

Per regular l’acció, la mestra fa servir preguntes i ràpids canvis de tema. Per exemple: Què vol dir ser “mestiza”? etc. També crida l’atenció en un punt del vídeo:

Mestre: “Ja n'hi ha prou, Shana, si us plau”.

4. GESTIÓ DE LA COMUNICACIÓ I FÓRMULES SOCIALS

• Un exemple clar de gestió de la comunicació és quan al minut 51:00, l’infant parla  que el seu pare té alguna discapacitat, però aclara que ‘no puede andar como yo, pero  puede moverse como yo, puede hablar como yo’ i repeteix que encara que té alguna discapacitat el seu pare pot fer moltes coses de les que fa ella. 

• Formular oferiments i invitacions: La mestra acostuma a fer la majoria d’invitacions quan fa preguntes als alumnes: ¿Què penseu de…? 

• Interessar-se per la salut: Hi ha una nena que parla sobre el seu pare, que té una discapacitat, la mestra li fa preguntes sobre què pot fer i què no. 

• Participar activament en situacions comunicatives i adequar-se als contexts: En general, tots respecten els torns de paraula, en un cas, quan la mateixa nena que comentem anteriorment està parlant, algú la interromp però ella fa saber que encara no ha acabat de parlar i la deixen continuar amb el seu discurs. 

5. METALINGÜÍSTICA

• Mestra: "Petit significa estar malalt?"

• Mestra: “Què significa la paraula mestissa?”

• Mestra: “Els petits són diferents?”