Treball Final: Anàlisi d'una interració

 

Enllaç treball grupal 

Tasca 2: L'ofici d'ensenyar

 L'OFICI D'ENSENYAR

1. El primer text parla de dues maneres d'entendre l'ensenyament? Podries definir cadascuna d'elles breument amb una frase?

La primera manera d’ensenyament s’anomena “SAWA (School Autonomy With Accountability)”, aquesta posa al centre la preocupació educativa en la necessitat d’establir uns estàndards que donin compte dels resultats i considera important l’autonomia dels docents i les escoles.

I la segona s’anomena SwafS (Science with and for Societies), en canvi, dona importància a les maneres d’integrar les esferes de la recerca i la pràctica educatives en la creació de coneixement, tenint per objectiu el fet d’entendre millor l’aula i que el docent sigui vist com a algú capaç de plantejar-se reptes, reflexionar i avaluar la seva pràctica docent.

2. Amb quina de les dues maneres t'identifiques més i per què?

M’identifico més amb la segona manera d’ensenyament, és a dir, amb el SwafS, donat que sento que és més important el progrés i l’evolució que té un alumne en el seu procés d’aprenentatge. A més, sento que és molt important la visió que es dona del docent, ja que penso que és una manera de definir el que significa un docent de qualitat.

3. Quin sentit pren la metàfora del "rai" en aquest text?

Personalment, penso que fan ús de la metàfora del “rai” per representar la importància de la col·laboració entre els diferents agents per aconseguir un objectiu, ja que, com al rai, és important la comunicació, la col·laboració i el compromís de tots els participants perquè el viatge, en aquest cas cap a una educació de qualitat, funcioni i vagi bé.

4. Què creus que volen dir els autors quan afirmen que "la innovació noi és nova"?

Crec que el que volen fer entendre amb aquesta afirmació és que la innovació no és cosa d’ara, sinó que sempre ha estat present, tant en l’educació com en la vida en general, ja que la humanitat sempre ha buscat la manera de millorar.

5. Què és per a tu ser innovador?

Per mi ser innovador vol dir ser algú que vol arribar més enllà buscant noves maneres de fer per aconseguir millorar la seva tasca. Així doncs, en l’àmbit de l’educació penso que una persona innovadora és qui busca noves formes d’ensenyament, per tal de portar a l’educació al nivell més alt de qualitat, sempre tenint en compte que el principal són els infants i el seu procés d’aprenentatge.

TASCA 4: Llegir i parlar

 

1. Context: En quina situació es produeix aquest diàleg? Quina relació hi ha entre el context i el diàleg?

Per començar, el diàleg té lloc a una classe d’Educació Infantil (2 anys), en la qual la docent explica el conte dels Tres porquets als alumnes. Els protagonistes són la Carla i en Joel i, juntament amb la mestra, parlen sobre el conte.

Considerem que la relació amb el context i diàleg fa referència al fet que els materials de l’aula i el fet que hi hagi un racó de llibres afavoreix al fet que els infants prenguin la iniciativa d’agafar els contes i poder-los comentar. A partir d’aquest moment, la mestra inicia una conversa al voltant d’aquest conte i fa participar els infants, fet que ajuda al desenvolupament del llenguatge.

2. Interacció adult - infants: Quin rol hi té l'adult? Quins mecanismes de participació desplega?

El rol de l’adult és de guia/mediador al llarg del diàleg, donat que utilitza diversos mecanismes de participació i ajuda a l’alumnat. Durant la conversa utilitza mecanismes de participació com l’expressió valorativa, la correcció implícita i les preguntes retòriques, entre d’altres. Cal afegir, que té en compte les variables de gestió de la conversa, ja que veiem que intenta que els torns siguin equilibrats i que hagi una densitat de torns adequada.

3. Interacció infants - infants: Com es relacionen entre ells? Quines diferències s'hi pot veure?

Els infants es relacionen més amb el mestre que entre ells, ja que la mestra és la que genera les preguntes i fa intervencions, tot mantenint el tema inicial, i els infants responen i contesten. Per tant, no veiem una interacció entre iguals. 

Les diferencies que observem és que el nivell de participació és molt diferent entre alumnes, uns es mostren més actius que els altres potser perquè tinguin timidesa.

TASCA 11 - A. Les diferències: 45:00 a 51:28

 A. Les diferències: 45:00 a 51:28

Respon aquests punts, exemplificant-los:

1. Nombre de torns d'alumnes i torns de mestra (aproximadament):

• Mestra: 24

• Alumnes: 41
  
  

2. Temes abordats

• Diferències que hi ha entre els animals i els humans

• Diferències que hi ha entre ells i les persones amb discapacitats 

• Diferència entre homes i dones

• Diferència entre ells i les persones de la tercera edat

• Diferència entre blancs i negres

• Les similituds que hi ha entre ser petit i estar malalt

• Les similituds que hi ha entre ser negre i estar fort

3. Raonaments destacats dalia i mireia (què destacar del que diuen)

• A la pregunta perquè som diferents? Un infant parla sobre les coses diferents i raona fent servir les persones grans, les discapacitades, els animals, etc. Una nena “discuteix” amb el Yanis sobre el seu raonament sobre la pregunta de la mestra. 

• Infants buscant similituds entre animals i individus: “Tenen sang com nosaltres”, “Tenen més cabell que nosaltres”.

• La diferència entre les dones i els homes: Els nois de vegades porten el cabell llarg com les dones però no significa que sigui noia perquè porti el cabell llarg”. “La veu també la tenen diferent”. “Quan la meva mare s’enfada amb el meu pare es posa a cridar, llavors no té la veu dolça. “Les dones fan bebés, els homes no.” 

• Diferències entre nosaltres: “El meu pare és marró, la meva mare és marró”. “Ser diferent és que la meva germana és blanca, de vegades no tenen el mateix color perquè si hi ha algú blanc els bebès seran blancs”. 

• Què significa la paraula mestissa?: “La meva germana no és igual que jo”. “No m’agrada ser negra, m’agrada ser blanca, perquè no m’agrada el negre.” “M’agradaria ser més blanc en comptes de negre. Perquè els blancs son més simpàtics. “Els negres son més forts que els blancs”. “Els petits som diferents dels grans”. “No pot caminar com jo, però pot fer coses com jo, llegeix com jo, no es mou com jo, m’estima com jo l’estimo”. 

4. Funcions de les intervencions

1. INFORMAR

Durant el video hem pogut observar que la mestra, dóna tota l’estona aportacions de coneixements, com per exemple: Com sabem que és un noi?, Què és diferent?, Hi ha una mestiza, que és una mestiza?, Hay discapacitats que es noten?. 

Pel que respecta als infants, aquests donen certa informació com per exemple: Els animals tenen sang com nosaltres i mamà i jo som del mateix color. 

Per concloure, podem veure que la mestra sempre està introduint preguntes, perquè els infants puguin parlar i donar la seva opinió. 

2. OBTENIR INFORMACIÓ

Al llarg del fragment visualitzat, no s’ha vist cap forma de pregunta generada pels infants, sinó que era la mestra qui demanava la resposta de les preguntes que feia. Els infants no rebien informació verbal relacionada amb una pregunta o requeriment que hagin fet.

Obtenir informació → Rebre informació verbal sota requeriment

– Preguntar sobre persones, fets o esdeveniments (qui, què, com, quan...). – Preguntar per una adreça. – Demanar l’opinió d’algú. – Preguntar a algú sobre els seus sentiments.

3. REGULAR L’ACCIÓ

Per regular l’acció, la mestra fa servir preguntes i ràpids canvis de tema. Per exemple: Què vol dir ser “mestiza”? etc. També crida l’atenció en un punt del vídeo:

Mestre: “Ja n'hi ha prou, Shana, si us plau”.

4. GESTIÓ DE LA COMUNICACIÓ I FÓRMULES SOCIALS

• Un exemple clar de gestió de la comunicació és quan al minut 51:00, l’infant parla  que el seu pare té alguna discapacitat, però aclara que ‘no puede andar como yo, pero  puede moverse como yo, puede hablar como yo’ i repeteix que encara que té alguna discapacitat el seu pare pot fer moltes coses de les que fa ella. 

• Formular oferiments i invitacions: La mestra acostuma a fer la majoria d’invitacions quan fa preguntes als alumnes: ¿Què penseu de…? 

• Interessar-se per la salut: Hi ha una nena que parla sobre el seu pare, que té una discapacitat, la mestra li fa preguntes sobre què pot fer i què no. 

• Participar activament en situacions comunicatives i adequar-se als contexts: En general, tots respecten els torns de paraula, en un cas, quan la mateixa nena que comentem anteriorment està parlant, algú la interromp però ella fa saber que encara no ha acabat de parlar i la deixen continuar amb el seu discurs. 

5. METALINGÜÍSTICA

• Mestra: "Petit significa estar malalt?"

• Mestra: “Què significa la paraula mestissa?”

• Mestra: “Els petits són diferents?”

TASCA 10: Diàleg entre mestres

Diàleg entre mestres

1. Quines pràctiques els han cridat l'atenció a l'escola que han visitat?

El que ens ha cridat l'atenció és que els nens i nenes d'edats diferents parlen entre ells, també que cada aula estan especialitzades a algun àmbit particular, diferents tipus de materials, la interacció entre els mestres i els infants no és gaire normal com a les altres i els espais de lliure circulació amb activitats més autònomes, també que els infants van fent la seva i els mestres no intervenen en res.

2. Per què els han cridat l'atenció?

Les pràctiques els ha cridat l'atenció pel fet que les propostes didàctiques són molt diferents d'una altra escola, on es destaca que no intervenir és molt important per deixar a l'infant desenvolupar-se amb més autonomia i lliure. Observant aquestes maneres de fer, els docents tenen molta confiança en ells mateixos i en les propostes educatives i saber que cada infant té ritmes d'aprenentatge i s'ha de respectar.

3. Reflexionant sobre el que han vist acaben reflexionant sobre com ho fan ells al seu centre. Poseu-ne algun exemple.

Marcos: La coordinadora explicó que han ido evolucionando e introduciendo cambios a medida que se han ido sintiendo cómodas o realmente convencidas de que esos cambios mejorarían la participación, la interacción entre ellos y la inclusión de todos. Y creo que esa es una buena estrategia. Nosotros solos no estamos planteando dejar más espacio para la actividad libre, para la interacción libre, para incrementar la iniciativa de alguno y dejar que decidan solos, observar a algunos niños...

4. Quines conclusions extreuen sobre el grau d'intervenció dels docents?

En llegir el diàleg, ens adonem que arriben a la conclusió que la situació d'aprenentatge dels infants pot canviar i millorar en funció de les accions que porten a terme els mestres, és a dir, en el grau d'intervenció dels docents en el centre.

LECTURA 6D: GRUPS INTERACTIUS AL FINAL DE L’ETAPA

GRUPS INTERACTIUS AL FINAL DE L’ETAPA

Font: http://www.escolaedumar.org/wp-content/uploads/2021/01/D61A4443.jpg 

1. Breu síntesi de la lectura

En començar la lectura de l’article “Grups interactius al final de l’etapa” veiem el context i les característiques del centre públic Maiztegi, de lurreta (Biscaia) on es porta a terme l’experiència dels grups interactius.

A continuació, se’ns explica com per la transformació del centre a una comunitat d’aprenentatge ha  sigut necessari la implementació de noves pràctiques docents que tenen com a bases l’aprenentatge dialògic i un nivell de participació més alt i actiu per part de tots els agents educatius.  En un inici la participació de les famílies no va ser l’esperat, donat que els professors eren els únics dinamitzadors. Però amb el temps, a poc a poc, les famílies van començar a implicar-se i van adquirir un rol més actiu, acabant per ser una part important del projecte.

Per dur a terme aquesta pràctica, en primer lloc, la tutora o el tutor del grup organitza tres activitats destinades a treballar diferents àrees instrumentals i potenciar l’autonomia i la convivència del grup classe en diferents grups heterogenis més petits. Després, presenta la proposta a aquelles famílies voluntàries perquè puguin decidir com s’organitzaran per encarregar-se de dinamitzar les activitats. Pel que fa als infants, aniran canviant d’activitat cada vint minuts fins a fer totes tres. En acabar la sessió, els dinamitzadors avaluen i valoren el treball que han fet i quin ha sigut l’èxit de la proposta, és a dir, si els infants s’han mostrat motivat o han interaccionat, entre d’altres. En aquesta pràctica es dona gran importància l’avaluació i la valoració, pel fet que és una ajuda per la mestra, ja que d’aquesta manera pot destacar els punts fots i febles per futures activitats, a manera que la qualitat de les propostes i del servei sigui millor pels infants.

Cal destacar que la pràctica de grups interactius i el fet que les famílies participin dins d’aquesta proposta dona lloc al fet que els infants rebin una atenció més individualitzada. I, a la vegada, es crea un espai on es promou la interacció social, fent que els infants puguin aprendre a través de la cooperació amb el seu grup d’iguals.

2. Comentari personal

Llegir aquest article m’ha semblat molt interessant, donat que he llegit sobre la pràctica d’un mètode d’ensenyament que havia escoltat, però que no sabia ben bé com funcionava. En fer aquesta lectura penso que és una bona pràctica per dur a terme amb els infants, ja que, com bé es diu a l’article, promou i potencia la interacció i la cooperació entre els infants (i amb les famílies). A més, d’aquesta manera van desenvolupament la comunicació l’adquisició del llenguatge.

3. Formular una pregunta

Aquesta pràctica es pot dur a terme a tots els nivells educatius?

4. Seleccionar entre tres-cinc paraules clau del text

1. Grups interactius

2. Famílies

3. Convivència

4. Seguiment individual 

TASCA 7: OBJECTE PERSONAL

 EL MEU OBJECTE PERSONAL

Aquest objecte, que en concret és una polsera, va entrar a la meva vida a quasi 3 anys, és a dir, sobre l’any 2020. Com podeu veure a la fotografia és una simple polsera de granadures. En un inici eren de color blau, lila i negre, i al centre té una flor de color blau; però amb el temps les granadures més claretes, és a dir, les blaves i les liles, han anat perdent el seu color original. Els colors escollits per fer la polsera no van ser perquè si, els vaig escollir pensant en el meu color favorit i en el de la persona amb qui comparteixo la polsera: el meu el blau i el seu el lila. La persona amb qui comparteixo la polsera és la meva millor amiga, la qual porta quasi 10 anys compartint diversos moments, tant feliços com tristos, al meu costat. Per aquest motiu aquest objecte és especial per mi, perquè m’uneix amb una persona que és molt especial i important a la meva vida.

Per acabar, vull destacar tres paraules, acompanyades d’una breu reflexió, que m’ha suggerit el fet d'haver dut a terme aquesta activitat:

• AMISTAT: La primera paraula que tinc al cap en fer aquesta activitat és aquesta, bàsicament pel significat, que ja he explicat abans, que té l’objecte que he es escollit en el meu cas. Aquesta polsera és un símbol de la meva amistat, la qual, a més, em recorda que tinc el suport d’algú quan ho necessiti.
• RECORDS: Em suggereix també aquesta paraula donat que és un objecte que, tot i que no molt, és antic i em fa recordar la il·lusió que vaig sentir en el moment que vaig fer-la, sobretot el significat que li vaig donar i amb qui comparteixo aquest record.
• VERGONYA: Sento que aquesta paraula no podia faltar, pel fet que compartir el que significa per mi un objecte que considero important i íntim amb gent amb qui, tot i portar quasi dos anys compartint aula, no tinc gaire vincle em crea el sentiment de vergonya.

Tasca 8: Inicis de la conversa - diàleg a casa

Inicis de la conversa - diàleg a casa 

1. Quants torns corresponen a cadascú i quin significat pot tenir aquesta distribució de torns?

Mare: 12, Pablo: 10 i Ana: 13

Considerem que és un diàleg molt equilibrat i no destaca un germà per sobre de l’altre (tot i que es mostra que l’Ana és qui porta la conversa) i la mare fa les intervencions molt equilibrades respecte a la conversa que tenen els dos germans; així doncs, s’afegeix a la conversa que ja existeix sense anteposar-se als infants.

2. A qui s'adreça l'adult i quina funció té la seva intervenció?

L’adult s’adreça als dos infants, el Pablo i l’Ana, i la intervenció de l’adult té diverses funcions:

1. INFORMAR - Aportar informació verbal a l’interlocutor. L’interlocutor dona mostres de rebre la informació aportada.

Madre: ¡Anda! Sí que es bonita… Mira, Pablo, ¿quieres poner mejor esta de aquí? Toma, toma esta bandera roja. 

Pablo: Sí, poné, poné roja

2. OBTENIR INFORMACIÓ - Rebre informació verbal sota requeriment.

Madre (lo detiene). ¡Espera! Mirad, hay cuatro banderas… ¿Cuál os gusta más? 

Ana : Pero ¿para qué es la banera? 

Madre: Bandera

Ana: Banera

Pablo: ¿Nanera?

Madre: Pues sirve para mostar quien vive dentro … Los castillos tenían banderas. Como en la portada del cuento que sacaste de la biblioteca ayer, mira, voy a por él. 

3. REGULAR L’ACCIÓ - Regular o controlar l’activitat de l’interlocutor. L’interlocutor escolta en la mesura que la seva acció queda regulada pel llenguatge de l’altre.

Madre: (Señalando a lo que trae el niño pequeño). Pero mira, ¡es una bandera! Eso puede estar encima de una torre del castillo.

—

Pablo: A poné (se dirige hacia el castillo trastabillando).

Madre: (Lo detiene). ¡Espera! Mirad, hay cuatro banderas… ¿Cuál os gusta más?

—

Ana: Pero no… ¡Mamá!

Ana: No… Pablo, aquí. Aquí adiba. Ya está. 

4. GESTIÓ DE LA COMUNICACIÓ I FÓRMULES SOCIALS - Participar activament en diverses situacions comunicatives i adequar-se als diferents contexts i interlocutors socials.

Madre: Ayúdale tú, ya verás. Mira, Pablo, te ayuda tu hermana a poner la pieza que se ha caído.

Madre: Así… dile: “¿Te puedo ayudar”?, que me gusta jugar contigo”.

5. METALINGÜÍSTICA - Utilitzar el llenguatge per referir-se al mateix llenguatge o a d’altres codis simbòlics similars, comprendre les ambigüitats, els aspectes no textuals, literaris i col·loquials de la llengua i crear noves realitats lingüístiques. 

Madre (lo detiene). ¡Espera! Mirad, hay cuatro banderas… ¿Cuál os gusta más? 

Ana : Pero ¿para qué es la banera? 

Madre: Bandera

Ana: Banera

Pablo: ¿Nanera?

Madre: Pues sirve para mostar quien vive dentro … Los castillos tenían banderas. Como en la portada del cuento que sacaste de la biblioteca ayer, mira, voy a por él. 

– 

Ana: ¡Ayyyy! Lo ha dompido todo.

Madre: Hombre, no, no lo ha roto todo… Se ha caído una pieza nada más.

LECTURA 5D: LLEGIR A LA PANTALLA

LLEGIR A LA PANTALLA

https://i.blogs.es/af2c9e/leer/1366_2000.jpg 

1. Breu síntesi de la lectura

Des de sempre la lectura de llibres ha estat una manera en què els infants, i no tan sols els infants, han pogut sentir diferents emocions, han adquirit nous coneixements i s’han sentit identificats amb els personatges, fet que els ajuda a comprendre com ells mateixos se senten en diferents situacions.

Els llibres sempre han estat present en la vida de tothom en el seu format clàssic, és a dir, el paper, i se’ls estima d’aquesta manera perquè han format part de l’imaginari tradicional de la lectura. La diferència és que en l’actualitat el format de la lectura està canviant, passant a ser un format més innovador com és la pantalla. Així doncs, enyorem el tacte del paper o l’emoció del relat?

Els infants continuen escoltant històries plenes d’emocions, d’aventures i les quals gaudeixen molt, i ara més en tenir la possibilitat de sentir la veu dels personatges o d’intervenir en el desenvolupament de la història.  En atenció això, veiem que el sentiment o l’impacte que creen, independentment del format, és el mateix, per tant, cal acceptar les pantalles com una nova opció per llegir i aprendre i no excloure-la. Tot i això, hem de ser conscients que no tota la informació és necessària o que no tots els contes que es poden trobar són adequats, per això els adults, tant els mestres com les famílies, cal que acompanyem als infants en quant es troben davant una pantalla: Hem d’ensenyar-los a persistir, a reflexionar, a no passar d’una pantalla a una altra sense criteri, etc. 

2. Comentari personal

Personalment, penso que, com bé es reflexiona al text, no s’enyoren l’emoció de les històries, s'enyora el format en què es llegien tradicionalment. Tot i això, a mi m’agrada més la lectura en paper quan es tracta d’un llibre d’amor, per exemple, o d'explicar un conte a infants. En canvi, si es tracta de fer una recerca sobre un tema per fer un treball, per exemple, prefereixo fer ús de la pantalla com eina de recerca on buscar i llegir diferents fonts d’informació.

3. Formular una pregunta

Entenc que en una edat més avançada, com ara en l’etapa de primària o l’ESO, sigui important acceptar la pantalla com una eina de recerca i lectura, però pels infants d’una edat més primerenca, com ara l’etapa de 0 - 6 anys, cal introduir aquestes tecnologies?

4. Seleccionar entre tres-cinc paraules clau del text

1. Llegir

2. Llibres

3. Aprendre

4. Format

5. Emoció