TREBALL FINAL - ANÀLISI D'UN DIÀLEG

 El nostre treball grupal d'anàlisi d'un diàleg es pot consultar a través del següent enllaç:

https://drive.google.com/file/d/1CjscVAK4FvjYvdjdAF4M9jHldzwRniK4/view?usp=sharing

TASCA 8: INICIS DE LA CONVERSA - DIÀLEG A CASA

 TASCA 8 INICIS DE LA CONVERSA - DIÀLEG A CASA

En aquest diàleg a tres bandes es produeix una interessant interacció. Respon:

1. Quants torns corresponen a cadascú i quin significat pot tenir aquesta distribució de torns?

Torns totals: 35

• Mare: 12 torns

• Fills: 23 torns

• Ana: 13 torns

• Pablo: 10 torns

El diàleg està equilibrat perquè els fills intervenen més que la mare, que intervé ⅓ de les vegades. A més a més, fent una comparativa entre els infants, veiem que l’Ana, que és la gran, parla una mica més (3 torns més que el Pablo).

La tendència és que l’adult parli ⅔ de la conversa, cosa que aquí no passa i per això està ben equilibrat.

2. A qui s'adreça l'adult i quina funció té la seva intervenció?

2.1. INFORMAR - Aportar informació verbal a l’interlocutor. L’interlocutor dona mostres de rebre la informació aportada.

Exemple:

• Madre: ¡Anda! Sí que es bonita… Mira, Pablo ¿quieres poner mejor esta de aquí? Toma, toma esta bandera roja.

• Pablo: Si, poné, poné toja (la pone, pero tira una parte de la torre).

2.2. OBTENIR INFORMACIÓ - Rebre informació verbal sota requeriment.

Exemple:

• Ana: (mirando las piezas). Pero ¿para qué es la banera?

2.3. REGULAR L’ACCIÓ - Regular o controlar l’activitat de l’interlocutor. L’interlocutor escolta en la mesura que la seva acció queda regulada pel llenguatge de l’altre.

Exemple:

• Madre: (lo detiene). ¡Espera! Mirad, hay cuatro banderas… ¿Cuál os gusta más?

Exemple:

• Madre: Sí, mira. Pablo te pide permiso. Dile: “Ana. ¿te puedo ayudar?”

Exemple:

• Madre: (con el niño señalando a la niña). Así… dile: ¿te puedo ayudar? que me gusta jugar contigo”.

2.4. GESTIÓ DE LA COMUNICACIÓ I FÓRMULES SOCIALS - Participar activament en diverses situacions comunicatives i adequar-se als diferents contexts i interlocutors socials.

Exemple:

• Ana: mira, ahora pongo esto, esto del castillo.

2.5. METALINGÜÍSTICA - Utilitzar el llenguatge per referir-se al mateix llenguatge o a d’altres codis simbòlics similars, comprendre les ambigüitats, els aspectes no textuals, literaris i col·loquials de la llengua i crear noves realitats lingüístiques. 

Exemple: →  correcció directa per part de la mare:

• Ana: (Mirando las piezas). Pero ¿para qué es la banera?

• Madre: Bandera

Exemple: → correcció per part de la mare:

• Ana: ¡Ayyyy! Lo ha dompido todo.

• Madre Hombre, no, no lo ha roto todo…

Exemple: → no hi ha correcció per part de la mare (segueix amb la conversa sense corregir el que diu la nena):

• Ana: (impide el paso de nuevo). ¡No, no lo pones!

• Madre: (Señalando lo que trae el niño pequeño). Pero mira, ¡es una bandera! Eso puede estar encima de una torre del castillo.

3. Quines estratègies d'interacció segueix?

Sobreinterpretació:

• Pablo: pone illo

Expressions valoratives: elogi / valoració negativa:

• Pone Pablo

• Madre: Anda si que bonito Pablo → valoració de tipus assertiu

*La mare tota l’estona està sent valorativa amb el Pablo. Sempre intenta que pugui participar. Valora positivament que el nen pugui participar en el joc.

Reformulació:

• Lo ha rompido todo.

• No hnombre, no lo ha roto todo.

Correcció: implícita /explícita

• Ana: pero ¿para qué es la banera?

• Madre: bandera

https://www.freepik.es/vector-premium/feliz-lindo-nino-pequeno-nino-nina-jugando-juguetes_7038898.htm

TASCA 3: La parla a casa i a l'escola

Hem realitzat aquesta tasca a posteriori, ja que estàvem a les Jornades Rurals. Tot i això, el formulari utilitzat per fer aquesta evidència el vam poder fer perquè el dia anterior vam estar a classe.

PREGUNTA 1: "Els torns: qui són els participants?, com intervenen?, qui porta la conversa?, com es desenvolupa?, quin rol hi tenen els adults?"

1. Síntesi general

• 1ra conversa:

Participants: l'Anna, el seu pare, la seva mare i el seu avi

En general, entre totes hem coincidit que és una conversa que s'inicia a partir de la ruptura de la capsa de música. A partir d'aquest conflicte, de manera espontània i fluida, van participant tots els agents per trobar una solució. És una interacció que gira en consolar a l'Anna. La mare té un rol principal perquè és la que es preocupa que el problema no es faci més gros, fent comprendre a l'Anna que hi ha una alternativa.

• 2na conversa

Participants: l'Anna, la Laura, l'Andrea, el Pedro i la mestra.

Aquesta intervenció està regulada per la mestra, ja que estan fent una assemblea. Per aquest motiu, tots els infants respecten el seu torn de paraula i participen de manera ordenada. És a dir, la mestra té un rol directiu i de mediadora. Totes les respostes consideren que la docent guia el moment d'interacció.

2. Selecció de fragment representatiu

En revisar les diferents respostes que han extret les companyes, la resposta més repetida és aquesta, que fa referència a la quarta subpregunta:

"Els adults tenen un rol explicatiu"

Cal tenir en compte que aquest rol explicatiu varia segons el context, on en la llar els pares resolen el dubtes de l'Anna, i a l'escola, la mestra recull les aportacions de la nena tot gestionant la conversa grupal. Els adults són els que proporcionen un rol actiu enfocat en els infants, fet que afecta en la conversa.

3. Paraules clau

• rol

• interacció

• conversa

• torn

• participant

  

  Font: Rodes de conversa

  
  

NASCUTS PER LLEGIR... PROJECTE DE PROMOCIÓ DE LA LECTURA PER A LA PRIMERA INFÀNCIA

Resum de la lectura:

L’article ens presenta un programa de salut i cultura anomenat “Nascuts per llegir”. Aquest va destinat a infants de 0 a 3 anys, i té l’objectiu de despertar el gust per la lectura des del primer mes de vida. Per fer-ho, promou experiències emotives, positives i compartides entre els pares i infants a través dels llibres i la primera literatura.

El programa compta amb 3 agents clau que són els que permeten tirar endavant la tasca: els ajuntaments, les biblioteques i els centres d’atenció primària. Cada un, a la seva manera, aporta uns aspectes o altres que, tots combinats, fan que el projecte sigui possible. A part d’aquests tres, hi ha un altre agent que és essencial: la família. La implicació conjunta entre aquesta i els altres agents esmentats anteriorment és vital per oferir als infants tot allò que necessiten.

És a través de pautes, materials i activitats que el programa facilita a tots els agents que aquests poden desenvolupar el seu paper com a mediadors i promotors. En aquest sentit, el programa ajuda a actuar sobre els àmbits familiars per tal que la lectura es pugui gaudir amb normalitat i de manera quotidiana en qualsevol llar.

 

Pregunta per a l’autor:

Creus que aquests infants als quals se’ls hi comença a explicar contes des de ben petits després tindran millor rendiment acadèmic?

 

Comentari personal:

La lectura m’ha semblat interessant pel fet que exposa un projecte per introduir la lectura ja des de ben petits. Crec que és important que es doni visibilitat a aquest tema i que se’n conegui la importància, perquè tal com diu el text, aquesta lectura primerenca és molt beneficiosa pels infants.

Aquest fet de llegir als infants des dels primers mesos de vida m’ha recordat que la meva mare a vegades m’explica que de ben petita ja em llegia contes. És cert que com que era bastant petita d’aquests primers anys no me’n recordo, però de més endavant sí. Llegint l’article m’ha vingut el record de quan jo era petita. Cada vespre, abans d’anar a dormir, els meus pares ens llegien un conte a mi i a la meva germana. Per tots, aquell moment era d’escoltar el conte, però també una estona d’estar junts. Era com la manera de tancar el dia abans d’anar a dormir. Tal com es diu a l’article, era una estona per desconnectar del que havia passat durant el dia i una estona de connectar junts. La veritat és que els recordo com molt bons moments i com una cosa que m’agradava fer. Ara encara me’n recordo d’alguns dels contes que llegíem i que tant ens agradaven escoltar.

 

Cinc paraules clau:

Lectura, primera infància, cooperació, pautes, agents.

 

Imatge:

https://www.bayardeducacion.com/lectura/como-perciben-los-ninos-las-imagenes-de-los-cuentos-es-de-verdad-o-de-mentira

TASCA 11 - Els nens filòsofs (2)

TASCA 11 - ELS NENS FILÒSOFS 

D. Les normes: 01:06:14 a 01:10:26

1. Nombre de torns d'alumnes i torns de mestra

• Mestra → 21

• Alumnes →  30

La distribució de torns és molt bona, ja que els infants parlen ⅔ de la conversa i la mestra ⅓. Això ens mostra que la mestra els deixa fer i que no està intervenint tota l’estona. És cert que en, certs moments, com quan s’ha de regular la conversa o indagar més en un tema, la mestra fa aportacions, però en general deixa que els infants parlin el màxim. Això permet que en molts moments els infants puguin estar parlant entre ells sense la participació de la mestra en la conversa. 

2. Temes abordats

• Llibertat

• Obediència, normes i lleis

• Àfrica i els seus costums (“chachas”, sortir sols)

• Diferència entre França i el Senegal a l’hora de fer coses i el perquè de les diferències 

3. Raonaments destacats

Els infants parlen sobre les lleis, esmenten que hi ha a tots els llocs, però no a l’Àfrica, perquè consideren que “són pobres”.

Diuen que no hi ha normes, però si certs codis per afavorir la seguretat, posant d’exemple, com van posar a un home que havia fet una cosa dolenta a la foguera. 

La llibertat per ells és ser independent, ser capaços de fer coses sense els pares.

Una nena en concret remarca que al seu xalet al Senegal té “chachas”, està normalitzant el fet de tenir servei a casa seva. Ella explica el grau de llibertat que tenen, ja que a vegades poden sortir soles, però altres vegades han de complir  el que els hi manen.

Al Senegal es pot sortir sol/a al carrer sense preocupacions, no com a França. La nena compara un país “gran” com França, amb un “mitjà” com el Senegal, allà pot anar a la platja sola i a França no. 

4. Funcions de les intervencions

4.1. INFORMAR 

→ Nena: A Àfrica, una vegada quan algú va desobeir i va fer quelcom, aleshores el van tirar, aleshores van encendre una foguera i van tirar a la persona a les flames, era sagrat.  = La nena està donant informació sobre un tema que ella coneix, però la resta d’infants i la mestra desconeixen.  

→ À Àfrica, al Senegal, han dit que no portaven roba, doncs jo tinc un xalet i allà també han dit que no tenim roba. Però tenim roba al xalet, però sobretot “chachas”. 

4.2. OBTENIR INFORMACIÓ 

→ Nena 1: Però allà vaig on vull, vaig fins a la platja de Dakar i també vaig més lluny que Dakar.

Nena 2: Pots anar a la platja de Dakar?

Nena 1: Puc anar a les Almadies. 

Nen 1: Tu sola?

Nen 2: A la platja?

Nena 1: Si

Nen 3: Quina sort, pot anar sola. 

= els infants demanen més informació sobre el que la nena està explicant del que feia quan vivia al Senegal. Els infants se sorprenen pel fet que pogués anar sola. 

→ quan se surt sol. Yannis? = la mestra vol extreure més informació

4.3. REGULAR L’ACCIÓ 

→ “Kyria y pasamos” = la mestra ho fa perquè els infants no intervinguin i puguin continuar amb el tema

→ “N’Dikou y acabamos” = mostra les pautes de participació.

“El taller ha terminado”= la mestra ho diu per concloure amb el taller

4.4. GESTIÓ DE LA COMUNICACIÓ I FÓRMULES SOCIALS

→ “Molt bé, has donat peu a la conclusió” (la mestra felicita la nena per la seva intervenció)

→ la nena del jersei de ratlles aixeca la mà per parlar

4.5. METALINGÜÍSTICA  

→ “la llibertat és quan un nen li diu a la seva mare: vull marxar de França. Si la mare li diu que no és no, però si diu que si està molt content” = la nena sola fa un resum i intenta explicar el que ha demanat la mestra ()

→ jo dic que la llibertat és quan es pot estar una mica sol, respirar una mica i ser bo.= la nena fa un resum de tot el que han parlat

→ és quan se surt sol

TASCA 10 - DIÀLEG ENTRE MESTRES

Quines pràctiques els han cridat l'atenció a l'escola que han visitat?

Els ambients (espais): com a espais cada aula estava dedicada a un ambient particular i, a més, els infants de diferents edats interactuaven entre ells. A més a més, també parlaven del que estaven manipulant. 

Per què els han cridat l'atenció?

Els ha cridat l'atenció perquè és una pràctica que no fan habitualment al seu centre. Han vist que, tot i tenir certs dubtes o inquietuds en començar el projecte, han pogut tirar-lo endavant de molt bona manera. Això els ha fet veure que els canvis també són possibles.

A més, també han trobat interessant el fet que les famílies participen activament en tot el procés i el que es fa en el centre.

Reflexionant sobre el que han vist acaben reflexionant sobre com ho fan ells al seu centre. Poseu-ne algun exemple. 

Un exemple és quan reflexionen sobre la literatura i la lectura al seu centre. Veuen que gràcies a diversos factors (més formació, recursos...) han pogut millorar la qualitat d'aquesta i oferir més coses als infants. 

També sobre quin és el paper que té el mestre i la seva intervenció en el dia a dia a l'escola. 

Quines conclusions extreuen sobre el grau d'intervenció dels docents?

Creiem que no treuen cap conclusió concreta, tot i que sí que donen una opinió pròpia. Diuen que depenent de com intervingui la mestra es crea una situació o una altra dins les aules. El fet de tenir un paper més participant o més observador fa que una mateixa situació es pugui acabar desenvolupant de diferents maneres.

TASCA 7 - UN OBJECTE

L’objecte que és important per mi i que he decidit portar és un llibre de fotos de la meva etapa a l’escola. Aquest llibre és un recull de fotos des de P3 fins a 6è que les famílies ens van regalar quan vam acabar 6è i ens tocava marxar de l’escola per anar a l’institut.

He decidit portar aquest objecte perquè em recorda al temps que vaig estar a l’escola. Tinc un record molt positiu de tota l’etapa i aquest llibre és com una recopilació de tots els bons moments que hi vaig passar. M’agrada veure les fotos i poder recordar tot el que vam viure. Per mi és la representació de tot això, però també el començament d’una nova etapa. Per una banda, és la manera de recollir i tenir presents tots els records i vivències i per l’altra és com una manera de tancar-los per donar pas a un nou començament. Ara bé, en aquest nou començament sempre hi ha estat present aquesta primera etapa. Per mi, el pas per l’escola és el que més m’ha marcat i el que, entre moltes altres coses, ha fet que avui estigui estudiant educació infantil.

 

Les tres paraules amb què descriuria la sessió són:

Emotiva: diria que ha sigut una sessió bastant emotiva pel fet que han sortit molts records, vivències, experiències que m’han generat diverses emocions.

Intensa: també la descriuria com una sessió intensa perquè hi havia significats lligats amb els objectes que potser es feien una mica més complicats de compartir. Han sortit moltes coses personals que han fet que poguéssim conèixer coses més reservades de les persones.

Records: la sessió ha fet que poguéssim mirar enrere i recopilar records que, tot i que estan al passat, en certa manera encara influeixen al present. 

LES INTERACCIONS SÓN LA CLAU PER APRENDRE A LLEGIR

Resum de la lectura:

L’entrevista “Les interaccions són la clau per aprendre a llegir” explica com són d’importants les interaccions amb les altres persones, siguin infants o adults, a l’hora d’aprendre a llegir. És a partir de diferents preguntes a la Marta Gallart que podem entendre el perquè d’aquest fet.

A l’inici l’entrevistada explica que es pot començar a ensenyar a llegir des dels 0 anys i desmenteix la idea que no es pot fer fins als 6. És a partir de la manipulació de les lletres, dels sons, de les paraules escrites, dels rètols o dels contes que els infants es poden anar endinsant, de mica en mica, en la lectura.

A partir d’aquesta idea inicial i la pregunta dels autors a la Marta sobre quin és l’element clau en tot aquest procés d’aprenentatge de la lectura apareixen les interaccions. Diu que multiplicant les interaccions lectores amb altres persones és com els infants esdevenen lectors. Arran d’això van sorgint diferents temes que són importants per complementar l’explicació. S’explica que l’aprenentatge de la lectura no és un procés individual a més que una persona que sàpiga llegir no vol dir que sigui lectora. D’altra banda, com a eix central la Marta diu que una altra de les claus en tot el procés és la implicació de les famílies. Explica que el fet que les famílies llegeixin a casa amb els infants afavoreix a l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura en aquests. A partir d’això els autors es pregunten si aquest fet també és possible en aquelles llars on no hi ha un entorn habitual de lectura. A això la Marta els respon que sí, que s’ha vist que formant a aquestes famílies sí que es pot crear un bon entorn. Afegeix, a més, que les tertúlies literàries són una molt bona manera de fer-ho i sobretot amb obres clàssiques que, al cap i a la fi, també acabaran portant beneficis als infants. Finalment, explica que l’èxit educatiu és possible gràcies a dos elements: les diverses maneres d’agrupar a l’alumnat i d’aprofitar els recursos humans i la participació de les famílies i de la comunitat en la vida escolar.

 

Pregunta per a l’autor:

Creus que gràcies al fet d’anar descobrint i podent tractar aquests aspectes relacionats amb la lectura arribarà algun dia en què la majoria d’infants els hi agradi llegir i no ho vegin com una obligació o una cosa avorrida?

Comentari personal:

En llegir aquesta entrevista m’ha vingut la meva etapa a l’escola. Recordo molt bé que, per tal de millorar la lectura dels infants fèiem el que s’anomenava “padrins de lectura”. Els dies que tocava fer-ho els alumnes de 5è i 6è anaven amb l’infant de 1r o 2n de primària que tenien assignat per ajudar-lo a llegir. Durant l’estona l’acompanyaven en la lectura d’un llibre tot escoltant com el llegia en veu alta i ajudant-lo en cas que ho necessités. D’aquesta manera, els infants més petits practicaven, entre d’altres, la lectura en veu alta i els més grans havien d’anar llegint per dins per tal de seguir i oferir-li suport si fes falta.

D’altra banda, he de dir que l’entrevista m’ha semblat interessant pel fet que explica aquesta importància de la interacció a l’hora d’aprendre a llegir. Crec que sovint tendim a pensar que aprendre a llegir ho fa cadascú de manera molt individual i està bé saber la gran influència que té la interacció amb els altres a l’hora de fer-ho. Penso que com a futures mestres hem de ser conscients del gran pes que té, tant per poder-ho aplicar nosaltres a l’aula com per poder-ho transmetre a les famílies dels infants.

 

Cinc paraules clau:

Interacció, lectura, aprendre, famílies, implicació.

 

Imatge:

https://docentes.algareditorial.com/blog/66/lectura-compartida-cooperativo

EL TREBALL DE L’AUTONOMIA DELS 3 ALS 6 ANYS

Resum de la lectura:

L’article “El treball de l’autonomia dels 3 als 6 anys” ens explica com es treballa, a les escoles Montessori, l’autonomia amb infants de 3 a 6 anys. És a partir d’exemples i observacions reals que les autores relaten com això es fa possible a les seves aules.

Per començar, l’article destaca la importància dels infants com a protagonistes dels seus aprenentatges i dels adults com a guies del procés que l’ajuden, orienten i el deixen actuar. Aquesta és una de les bases de l’autonomia, però a part l’article ens exposa alguns altres aspectes que hem de tenir presents.

En primer lloc, l’infant ha de tenir un ambient adequat que disposi de material preparat per a les seves necessitats, és a dir, una aula amb material divers i real que fomenti la manipulació i l’experimentació. És gràcies a aquesta última que l’infant es trobarà amb diversos reptes i situacions que l’ajudaran a formar-se i a créixer.

En segon lloc, és important tenir materials autocorrectius. En aquesta pedagogia hi ha molt present l’apreciació de l’error com una manera de millorar. Els infants senten la necessitat de repetir les tasques per intentar-ne millorar els resultats, cosa que fomenta el seu aprenentatge. A més, el fet d’adonar-se per ells mateixos on poden millorar fa que no hi hagi la necessitat de tenir l’aprovació de la persona adulta i la motivació sigui pròpia de l’infant.

D’altra banda, també es té molt present és la llibertat. Una llibertat, però, que s’inclou dins d’uns límits i unes normes de convivència que els infants han de seguir per poder conviure amb els altres i tenir un bon entorn.

A més a més, el temps que es dedica a treballar en les diferents propostes és essencial. Cada infant necessitarà la seva estona, sobretot, si hi ha una cosa que no li surt o si n’hi ha una que no li ha sortit bé i la vol repetir.

Finalment, el treball està orientat a les capacitats de cada infant i és exclusiu per aquest. El material està preparat perquè els infants el puguin manipular tant com vulguin i el podran ampliar a mesura que van creixent.

En conclusió, és gràcies a tots aquests factors i al fet dels infants de saber escollir que és el que més els convé en cada moment que es fa possible l’autonomia. És l’interès per aprendre el que porta als infants cap a l’autonomia.

Pregunta per a l’autor:

Aquells infants que necessiten més suport, busquen l’ajuda de l’adult a l’hora de fer les propostes o pel fet d’estar plantejades de manera més autònoma tendeixen a no demanar-la?

Comentari personal:

Crec que aquest article és molt interessant perquè ens fa veure que des de ben petits els infants ja poden ser autònoms en moltes coses i que no necessiten a l’adult constantment dient-los que han de fer. Penso que com a futures mestres això ho hem de tenir molt clar. Hem de tenir present que és important deixar aquest espai als infants perquè puguin explorar i anar experimentant lliurement amb allò que se’ls hi proposa. I dic que com a futures mestres ho hem de tenir clar perquè, tot i que cada cop aquesta visió està més estesa, encara hi ha la tendència de les mestres explicar i els infants estar escoltant o fent unes fitxes molt pautades. Crec que articles com aquest que ens mostren exemples reals ens deixen veure que aquestes propostes més autònomes també funcionen i els infants acaben aprenent. Per això, en la mesura del possible, hem d’intentar aplicar-les i fer que els infants des de ben petits puguin començar a experimentar aquesta autonomia.

Cinc paraules clau:

Autonomia, necessitats, infant protagonista, respecte, interès.

Imatge:

https://additioapp.com/que-es-y-como-funciona-el-metodo-montessori/