TASCA 3: La parla a casa i a l'escola

Hem realitzat aquesta tasca a posteriori, ja que estàvem a les Jornades Rurals. Tot i això, el formulari utilitzat per fer aquesta evidència el vam poder fer perquè el dia anterior vam estar a classe.

PREGUNTA 1: "Els torns: qui són els participants?, com intervenen?, qui porta la conversa?, com es desenvolupa?, quin rol hi tenen els adults?"

1. Síntesi general

• 1ra conversa:

Participants: l'Anna, el seu pare, la seva mare i el seu avi

En general, entre totes hem coincidit que és una conversa que s'inicia a partir de la ruptura de la capsa de música. A partir d'aquest conflicte, de manera espontània i fluida, van participant tots els agents per trobar una solució. És una interacció que gira en consolar a l'Anna. La mare té un rol principal perquè és la que es preocupa que el problema no es faci més gros, fent comprendre a l'Anna que hi ha una alternativa.

• 2na conversa

Participants: l'Anna, la Laura, l'Andrea, el Pedro i la mestra.

Aquesta intervenció està regulada per la mestra, ja que estan fent una assemblea. Per aquest motiu, tots els infants respecten el seu torn de paraula i participen de manera ordenada. És a dir, la mestra té un rol directiu i de mediadora. Totes les respostes consideren que la docent guia el moment d'interacció.

2. Selecció de fragment representatiu

En revisar les diferents respostes que han extret les companyes, la resposta més repetida és aquesta, que fa referència a la quarta subpregunta:

"Els adults tenen un rol explicatiu"

Cal tenir en compte que aquest rol explicatiu varia segons el context, on en la llar els pares resolen el dubtes de l'Anna, i a l'escola, la mestra recull les aportacions de la nena tot gestionant la conversa grupal. Els adults són els que proporcionen un rol actiu enfocat en els infants, fet que afecta en la conversa.

3. Paraules clau

• rol

• interacció

• conversa

• torn

• participant

  

  Font: Rodes de conversa

  
  

Tasca 3. La parla a casa i a l'escola

Entre totes les integrants del grup hem fet el següent buidatge de la primera pregunta treballada: els torns: qui són els participants?, com intervenen?, qui porta la conversa?, com es desenvolupa?, quin rol hi tenen els adults?

1. Síntesi general: quina tendència o tendències suggereixen globalment les respostes?

En el primer diàleg, tots els companys i companyes que han respost en aquesta pregunta coincideixen que, en el primer diàleg els participants que hi apareixen són el pare, la mare, l’avi i la nena.

Cal destacar també que, la majoria dels companys i companyes hem coincidit en el fet que el diàleg inicial es fa entre els membres de la família que hi participen (mare, pare, avi i nena) espontàniament quan ho consideren necessari. La majoria de les persones que han respost al qüestionari coincidim també que la conversa del primer diàleg és iniciada per la mare, el pare i la seva filla Ana a causa de la ruptura de la capsa de la música i està enfocada en com arreglar-la. A més, la major part de l’alumnat coincideix que, el rol dels adults és consolar a la filla i a la neta fent-li saber que el problema del trencament de la capsa de música se solucionarà aviat. 

En el segon diàleg tots els participants intervenen per torns, que dicta la mestra, ja que estan fent una assemblea i s'ha de parlar de manera ordenada. La conversa la porta la mestra, fa preguntes perquè els infants duguin a terme la tasca de formular preguntes. Es desenvolupa a partir de la necessitat de consensuar les preguntes que es farà als familiars que visiten l'aula pròximament. L'adult té el rol de guiar la conversa, reconduir-la i donar els torns de paraula per assolir l'objectiu de l'assemblea.

2. Selecció d'afirmacions breus: quines cites seleccionaríem com a il·lustratives d'aquestes tendències?

Per il·lustrar aquestes tendències ens agradaria destacar les següents dues cites literals dels companys/es: 

• “La mestra és la persona que guia la conversa”

•  “Els adults tenen un rol explicatiu”

Considerem que aquestes dues afirmacions engloben molt bé la tendència general que s’ha explicat en la pregunta anterior, vist que evidencien de manera molt clara quin és el rol de l’adult en cada diàleg i, en conseqüència, com afecta el desenvolupament de la conversa. 

3. Paraules clau: quines 5 paraules clau identificaríem? 

Les paraules clau seleccionades, sota el nostre criteri, són: participants, guia, rol explicatiu, conversa i interacció. 

Tasca 3 La parla a casa i a l'escola

 Pregunta 1: Tasca 3

1. els torns: qui són els participants?, com intervenen?, qui porta la conversa?, com es desenvolupa?, quin rol hi tenen els adults?

En llegir totes les respostes hem pogut veure que tothom coincideix i dona la mateixa resposta, tot i que amb diferents paraules.

Per una banda, veiem com a la primera conversa, la qual s'inicia a partir del fet que a l'Anna se li trenca la capsa de música, participen l’Anna, el seu pare, la seva mare i el seu avi. Aquesta es desenvolupa de manera fluida i cada participant intervé espontàniament, es pot dir que és una conversa oberta. Començà amb el plantejament d'un problema i es va parlant per arribar fins a una solució, a l'Anna li van sorgint preguntes i els seus pares se les van responent.

Ens adonem que la conversa la porta la mare, ja que és qui l'inici i qui parla amb el pare i l’avi. A través de la conversa podem observar que el rol dels adults és de proporcionar coneixements a l’Anna, però des d’una perspectiva igualitària a la de la seva filla, ja que no observem que hi hagi un rol superior.

D'altra banda, els participants de la segona conversa, la qual s'inicia amb l'objectiu de preparar una entrevista als pares i mares, són l’Anna, els companys de l’aula (Laura, Andrea i Pedro) i la mestra. Aquest és un diàleg més dirigit, ja que la mestra porta la conversa i té el rol d’intermediària, a més és qui controla els torns. Tot passa en un context d’aula i es respecta el torn de paraula.

TASCA 3 - La parla a casa i a l'escola.

 

Pregunta 2: El repertori lèxic: com és el vocabulari?, hi ha problemes d'intercomprensió?

1. Síntesi general. Un cop analitzades les respostes dels companys i companyes trobem opinions molt semblants entre els components de cada grup en relació amb els problemes de la intercomprensió i el vocabulari treballat al diàleg. Tanmateix, els grups destaquen en moltes de les respostes la intercomprensió que es dona entre infants i adults o entre els mateixos infants. A més, els costa entendre el que s'està dient i del que s'està parlant. Hi ha una distinció visible dels dos contextos que es veuen al diàleg: entre context de l'escola i el context de casa. Així mateix, segons el context varia la formalitat perquè molts grups parlen del llenguatge col·loquial i una conversa de tipus informal. A més a més, es repeteix la mateixa descripció de vocabulari que és simple, senzill i bàsic. Cal afegir que segons l'edat, el vocabulari canvia, és a dir, que els adults i els infants s'expressen de manera diferent. A tall d'exemple, quan apareix la paraula "Soldador", al context de casa, aquest no és un terme que entri dins del repertori del lèxic d'Educació Infantil, és un terme tècnic i, no pas, col·loquial. No obstant això, és correcte utilitzar aquesta paraula tècnica perquè és necessària per explicar l'eina que arreglarà la capsa de música. Finalment, afegir que hi ha una sèrie de dificultats d'intercomprensió al primer diàleg, concretament a les primeres paraules, és a dir en el seu significat. D'altra banda, en el segon diàleg els problemes d'intercomprensió són en referència al context, l'Ana es troba en una situació que ha viscut i la intenta expressar a la classe, però com no és una situació del present, li costa explicar-ho. Tot i això, l'Ana intenta explicar-ho com sap, encara que la resta dels companys i la mestra no l'entenen.

2. Selecció de les afirmacions. Aquestes són algunes de les respostes de les opinions dels companys i companyes de classe que resumeixen tot allò explicat amb anterioritat: El vocabulari per part de l’Ana és força planer i té poc repertori lèxic. En canvi, els adults tenen més vocabulari. Malgrat això, la sintaxi del context és senzilla. Hi ha problemes d’intercomprensió quan l’infant diu “soplete?” perquè no sap què vol dir. A més, com que no acaba d’entendre de quina manera arreglarà l’avi la caixa de música doncs té un embolic al cap i no sap què és el que fondrà l’avi, què és un “soplete” i, per tant, barreja tots els nous conceptes que ha escoltat, però sense entendre’ls. Davant d'aquest diàleg podem observar com el vocabulari és condicionat pel context. En la primera situació, això es pot observar a partir del llenguatge col·loquial que la Ana utilitza. N'és un bon exemple "Hola, abu". A més, la resta de components de la família li explica per a què serveixen els diferents estris, com per exemple el bufador, a partir d'un llenguatge on predominen frases curtes i senzilles. No obstant això, en la segona situació que es desenvolupa en l'escola, s'observa com hi ha una intercomprensió perquè l'Anna intenta explicar als seus companys i la mestra que el seu avi va utilitzar el bufador per arreglar una peça de la capsa de música. D'aquesta manera, com la nena fa una barreja del lèxic "Y abu sabe curar muchas cosas porque cura animales y va a curar la música", els seus companys i la mestra no la comprenen. A més, en aquesta segona conversa podem observar com només hi ha una figura de l’adult i això fa que només hi hagi una persona que guia les interaccions.

3. Paraules clau. Problemes d’intercomprensió. Lèxic. Llenguatge verbal. Diàleg. Espontaneïtat.

Font: Bayard.com

TASCA 3: LA PARLA A CASA I A L'ESCOLA

 

AMB QUINA FINALITAT DIRIES QUE ES FAN LES ACTIVITATS DE LLENGUA ORAL?

                    Font: freepik: https://www.freepik.es/vector-premium/nino-nina-hablando-clase-hablando_5604459.htm

Després de llegir els dos diàlegs proporcionats pel mestre, que tenen lloc, respectivament, a contextos familiars i escolars, hem emplenat un formulari que respon a aspectes rellevants de la parla a casa i a l’escola. 

D’aquesta manera, ens hem encarregat de recollir les respostes del quart apartat, referit al context de les situacions: 

• Quin és el context de cada situació? Com aquest context es fa present en cada conversa?

Responent a aquestes preguntes formulades, podem dir que la gran majoria de nosaltres creiem que la finalitat de treballar l’oral és millorar la competència comunicativa amb la resta de persones i agafar confiança amb un mateix. Altres aspectes que han anat sorgint és perdre la vergonya, augmentar el vocabulari, socialitzar, millorar la pronunciació, posar en comú els coneixements i els pensaments, entre d’altres.

En definitiva, parlar ens permet reflexionar i estructurar el pensament alhora que millorem les nostres habilitats comunicatives i expressives. El fet de poder-ho posar en comú ens ajuda a ordenar les idees i millorar en l’assoliment dels conceptes.

Ens ha cridat l'atenció que tots estem d'acord amb el fet que la llengua oral és un element molt beneficiós per a molts aspectes i que per treballar aquest de la llengua no s'ha de fer només de forma individual, sinó que és una tasca compartida que entre tots ens podem enriquir.

Tasca 3 - La parla a casa i a l'escola

 

Pregunta 3: L’elaboració sintàctica: Quina és l’extensió de les oracions? Quin és l’ús dels temps verbals?

Carla Casagolda, Mireia Ribas, Nora Garcia, Marta Gil i Mireia Muñoz

Síntesi: 

Si ens fixem en les elaboracions sintàctiques dels diàlegs, podem destacar les diferències de l’extensió de les oracions i els usos dels temps verbals entre els infants i les persones adultes.

Si ens centrem en l’extensió de les oracions dels infants, bàsicament remarquem d’ell les oracions curtes i simples. El temps verbal que utilitzen, generalment, són el present i en alguns casos el passat. 

En canvi, les elaboracions sintàctiques de les persones adultes que apareixen en els diàlegs, fan servir oracions llargues i elaborades. Aquestes interferències dels adults, serveixen per donar sentit allò que els infants ens estan intentant comunicar. A banda, també es realitzen a base de reforç positiu, per ajudar als infants a expressar-se. 

I en la utilització de temps verbal, les persones adultes apliquen un ventall més ampli. Tot i que predomina el present, també en parlen en passat i futur.

Conclusió: 

Volem concloure citant una resposta que considerem que resumeix el diàleg: “En els dos casos les oracions dels adults són més llargues, ja que tenen un domini més ampli de la llengua. Els infants, en canvi, es limiten a oracions curtes i concises per expressar allò que volen.”

Respostes formulari: 

3. l'elaboració sintàctica: quina és l'extensió de les oracions?, quin és l'ús dels temps verbals?

Pel que fa els infants, les oracions son curtes i simples i el temps verbals que utilitzen passat i present. Pel que fa els adults, les oracions son més llargues i elaborades i serveixen per donar sentit al que els infants intenten explicar. Els temps verbals que utilitzen son semblants als que utilitzen els infants.

Són oracions simples i directes les dels nens, mentre que els adults utilitzen oracions més llargues per aclarir els conceptes. La majoria en present.

1r diàleg: L'adult fa servir oracions més extenses que la nena. La nena parla en present i la mare i el pare en present i futur. 2n diàleg: La mestra reforça positivament a l'Ana per tal que es pugui expressar i també parla en futur.

En els dos casos les oracions dels adults són més llargues, ja que tenen un domini més ampli de la llengua. Els infants, en canvi, es limiten a oracions curtes i concises per expressar allò que volen. Els temps verbals també són variats en els dos contextos. Tot i això, en el primer es varia més, perquè fan referència a situacions passades i futures. En canvi, en el segon diàleg, tot i que també es parla en passat i futur, la conversa es centra més en la tasca del present.

Les oracions dels infants són curtes mentre que els adults són més llarges.

D1: Extensió de les oracions: Explicacions dels adults bastant desenvolupades i complexes. Us temps verbal: Parlen en present relacionant conceptes del passat. D2: Extensió de les oracions: Explicacions de la mestra bastant desenvolupades i complexes. Us temps verbal: Parlen en present relacionat amb el que passarà en el futur.

A ambdues converses les extensions de les oracions són curtes i en el text podem veure que és una conversa igualitària on fan partícips tant a l'alumnat com a l’Anna (la protagonista de la conversa anterior). L’ús dels temps verbals són en present, ja que és un diàleg.

En el primer diàleg, és a dir, el que es desenvolupa a casa, per una banda, l'extensió de les oracions del pare i l’avi és semblant, no massa llarga però tampoc curta, i, per altra banda, les oracions de la mare són lleugerament més llargues, té un paper més present en la conversa i hi participa més. Finalment, pel que fa a l’Ana, tot i que participa molt activament en el diàleg, les seves intervencions són curtes, fins i tot a vegades d’una sola paraula. Altrament, els temps verbals que s’utilitzen són el passat per exemple, per fer-li recordar a l’Ana esdeveniments que pot connectar amb el que necessiten fer, i el present per parlar de la situació en què es troben. En el segon diàleg, la mestra fa les oracions més extenses, mentre que els diferents infants que intervenen ho fan amb oracions curtes. Pel que fa als temps verbals, es fa ús del present per parlar de la situació en què es troben, el passat per explicar què li ha passat a la capsa de música de l’Ana i el futur per explicar-los als infants què és allò que passarà (entrevistes a pares i mares i què farà l’avi de l’Ana).