Lectura 1B

A l'escola es reuneixen persones de diferents orígens i amb diferents objectius, creant un microcosmos complex amb vides i visions del món i de l'educació molt divergents. La capacitat dels mestres que són experts en fomentar les interaccions socials i la comunicació efectiva per teixir una comunitat amb aquests materials, nodrir-la i fer que fructifiqui és crucial. Algunes de les qualitats dels educadors efectius inclouen les mateixes habilitats. És fonamental comptar amb ells com a recurs tant a l'hora de preparar adequadament les pròximes generacions de professionals com a l'hora de maximitzar el treball dels que ja estan a les aules.

La professió docent gaudeix d'un alt nivell social a Finlàndia. Qui s'han compromès amb aquest sistema educatiu coincideixen en destacar la importància d'escollir els futurs docents, un procés de selecció en el qual la capacitat comunicativa dels aspirants cobra protagonisme. L'oportunitat de començar els seus estudis només està disponible per a qui aprovi una prova de comunicació d'eliminació, en la qual un dels components més crucials és que el sol·licitant demostri que té una comprensió sòlida de com desenvolupar-se amb els nens.

Desafortunadament, entre nosaltres i ara, les habilitats interpersonals i de comunicació no han estat un requisit ni l'enfocament de la formació especialitzada en la preparació de docents. No obstant això, és evident per a qualsevol que estigui familiaritzat amb l'escola que aquestes facultats sempre han estat un actiu molt valuós.

Com acompanyem els nens des que deixen el pit de la seva mare fins que comencen a caminar sense agafar-se a la seva falda, la tasca docent és fonamental. Els ajudem a observar, organitzar i relacionar els components del món amb els quals estan familiaritzats i els esdeveniments que tenen lloc durant aquest temps. A més, els instruïm sobre com comprendre i acceptar els principis morals fonamentals que regeixen aquest món encara petit. Al mateix temps, els proporcionem la potent eina del llenguatge, que els permetrà nomenar i representar el món, reflexionar sobre si mateixos i interactuar amb els altres. El nostre objectiu és que creixin en la seva capacitat per fer front als diversos desafiaments socials, emocionals i cognitius que la realitat de la vida els presenta des d'una edat molt primerenca.

Interessar-se pel nen o la nena és posar-lo en el centre, el que implica usar-lo com a punt de referència per comprendre qui és i actuar d'acord amb la seva personalitat, pensaments, desitjos i percepcions. Això significa, en primer lloc, que hem de mirar-lo a ell i a cada un d'ells, prestar atenció a les seves reaccions i observar.

Personalment, una pregunta que li faria a l’autor seria sobre quina és la seva opinió sobre la importància de les habilitats interpersonals i de comunicació en la formació del professorat, i si aquestes habilitats haurien de ser un requisit.

Estic molt d’acord amb els comentaris sobre les habilitats interpersonals de l’autor, i per això penso que és un article molt encertat.

Il·lustració 1. https://ebapenobert.caib.es/pluginfile.php/6069/mod_label/intro/social-media-5481633_640.jpg

LECTURA 1B - CONVERSAR AMB ELS NENS

1.       Breu síntesi de la lectura.

En aquest text de l’autor Uri Ruiz Bikandi publicat a la revista “Aula de Infantil”, es parla especialment sobre l’important paper que tenen els mestres en el procés de desenvolupament i aprenentatge del llenguatge dels alumnes. L’escola és com un micromón on conviuen infants amb vides i formes de ser, fer i pensar molt diferents entre ells. Per aquest motiu, fer créixer aquesta comunitat comptant amb tots els membres que la componen és essencial i possible, gràcies especialment a les habilitats relacionals i de comunicació social dels docents, ja que, contribuiran en la preparació de les pròximes generacions.

L’actuació i l’escolta dels mestres implica conèixer individualment a cadascun dels infants per així, poder entendre, observar i interpretar què és allò que necessiten. Tanmateix, el fet de conversar un infant amb un adult (en aquest cas el docent), és molt enriquidor per a ells. Tal com apunta la lectura, un aspecte molt important és que “els adults parlen de diferent forma, opinen diferent sobre alguns assumptes davant dels nens, el que els indica a què hi ha formes diferents de veure les coses, de parlar d’elles”; així doncs, aquest diàleg del qual parlem afavoreix els seus aprenentatges, coneixements, ampliació de vocabulari, pensaments, llenguatge, adequació als contextos, etc. En definitiva, es mostra com la parla i la conversa permet que els alumnes rebin informació cultural de diverses perspectives que, juntament amb la interpretació, s’afavoreix l’enteniment i captació d’aquest missatge que s’està intentant transmetre.

En aquest sentit, també es dóna molta importància a la llengua, atès que és l’instrument que permet als infants relacionar-se amb els altres, permetent-los així ser els protagonistes del seu propi aprenentatge i afrontar les diferents situacions que se’ls presenten. Així doncs, es pot veure com el desenvolupament d’aquest llenguatge està estretament unit al desenvolupament cognitiu perquè ajuda a aprendre, a pensar i a parlar.

 

2.       Comentari personal.

M’ha semblat interessant d’aquest text la importància que es dóna a la comunicació i a la interacció dels infants, ja que, efectivament és una gran font d’aprenentatge que els proporciona i ofereix no només socialitzar amb els altres, sinó aprendre les característiques i contextos en què es pot donar aquest diàleg. Entès com una forma d’adquirir nous conceptes i coneixements gràcies a la conversa amb la resta de persones, hem pogut veure que especialment enriqueix molt la parla amb els adults, atès que ajuden a ampliar i adaptar el vocabulari.

Tanmateix, hi havia un fragment a la lectura en què es destacava el gran prestigi social que té la professió dels mestres a Finlàndia, on fan especial èmfasi amb el desenvolupament de les habilitats educatives dels docents. Així doncs, és important que es reconegui la gran labor que tenen els educadors i educadores perquè de cada petit detall fan que l’infant pugui aprendre. Així doncs, els infants han de ser els protagonistes del seu propi aprenentatge, mitjançant aquestes interaccions i altres propostes metodològiques que els permetin experimentar, conèixer i descobrir el món que els envolta.

 

3.       Pregunta que faria a l’autor del text.

Penses que la conversa és la millor forma d’aprenentatge per als infants?

 

4.       5 paraules clau que selecciono com a termes importants.

Comprensió, comunicació, diàleg, llenguatge i convivència.

 

https://web.ua.es/es/cau/aulas-de-conversacion.html

LECTURA 1B

“Conversar con los niños” - Uri Ruiz Bikandi

Aquesta lectura, anomenada “Conversar con los niños”, en termes generals, parla de la importància de la comunicació, de l’expressió oral i de mantenir converses i de la llengua i la construcció del coneixement dels infants.

S’exposa que, d’alguna manera, l’escola és un micromón on esdevenen interaccions socials contínuament, les quals fan que els infants estiguin en constant aprenentatge. A més, es defensa que com a docents hem de comprendre els infants i ens hem de fer comprendre, posant en el centre a l’infant i oferint-li la llengua com a eina essencial i facilitadora per habitar i entendre el món, així com a pensar i relacionar-se, aprenent, entrenant i millorant les habilitats que implica la capacitat comunicadora, ja que esdevé crucial per entendre com cada individu construeix el seu pensament i, per tant, conèixer qui és cadascú. És a dir, d’acord amb Ruiz (2009) “parlar intentant descobrir la lògica dels altres” (p. 16) i saber adaptar la relació comunicativa a cada circumstància, punt de vista i persona a la qual ens dirigim.

Així doncs, també es remarca el vincle estret entre l’aprenentatge del pensament i el desenvolupament cognitiu i, per tant, el diàleg com a eina de transformació intel·lectual i lingüística. D’una banda, la capacitat cognitiva que adquireixen els infants per mitjà de la interacció verbal, els permet distingir la conducta dels altres i els seus pensaments. I, d’altra banda, aprenem de totes les converses a parlar i adquirir nous coneixements i vocabulari contextualitzat i a saber utilitzar-lo correctament en moments determinats i amb l’adient perspectiva. 

Altrament, és essencial entendre que tot i que com a éssers humans, generalment, no ens agrada equivocar-nos, els errors són enriquidors i potenciadors d’aprenentatge, al mateix torn que les discrepàncies i aclariments que treballen els moviments mentals del pensament i el llenguatge. 

M’ha cridat especialment l’atenció la part de l’article en què es parla de l’evolució de les converses a mesura que els infants creixen i es desenvolupen, a la velocitat de la llum. En especial, les converses dels més petits que no fan ús de la llengua en si mateixa, però són capaços d’interaccionar i mantenir converses a través del seu llenguatge propi. De fet, tot això ho he pogut vincular molt amb l’experiència d’aquestes últimes pràctiques a una escola bressol, on vaig estar amb el grup de nadons (de 0 a 1 any). Els lactants tenen un llenguatge propi, atès que tot i que no dominen el llenguatge verbal, es comuniquen a la seva manera. Tenen la gran capacitat per transmetre intencions i fer-se entendre a través d'una mirada, un plor, un somriure, una expressió facial o un gest. Per tant, al capdavall, aquest llenguatge esdevé el seu mitjà de comunicació per excel·lència amb tots aquells que conformen el seu entorn proper.

Comentari/pregunta per l’autor:

Al llarg de l'article, es parla de la importància el paper crucial que juguen les habilitats comunicatives en la tasca diària dels docents. Tanmateix, no s’acaben d’especificar tant com m'agradaria. Com a futura mestra, m’interessaria que s’aprofundís més en aquest aspecte per poder fer una valoració de les meves capacitats i saber en què he de millorar.  

Paraules clau: relació comunicativa, conversa, llengua, pensament i desenvolupament cognitiu.

Enllaç de referència:

https://www.circulovirtuosopereira.org/es/inoticias/ver/163/la-empatia-del-maestro-es-clave-para-el-aprendizaje-del-alumno/ 

Lectura 1 B - Conversar con los niños

 Conversar con los niños

Síntesi

L'article "Conversar con los niños" de Ruiz-Bikandi (2009) aborda la importància de la conversa com a eina pedagògica a l'aula infantil. L'autor destaca que, a través de la conversa, els nens i nenes poden desenvolupar habilitats comunicatives i cognitives, així com fomentar l'empatia i la creativitat. 

En aquest sentit, Ruiz-Bikandi proposa algunes estratègies per dur a terme converses significatives amb els nens i nenes, com escoltar activament, fer preguntes obertes, utilitzar un llenguatge senzill i adaptat a l'edat dels nens i nenes, i fomentar el diàleg entre ells i elles. A més, l'autor destaca la importància de crear un ambient de confiança i respecte a l'aula, en el qual els nens i nenes se sentin còmodes per a expressar les seves idees i sentiments. Així mateix, assenyala que la conversa pot ser utilitzada com una eina per a abordar temes com la diversitat cultural, la resolució de conflictes o l'educació emocional. 

En conclusió, Ruiz-Bikandi emfatitza la importància de la conversa com una eina pedagògica fonamental en l'educació infantil, pel fet que, permet als nens i nenes desenvolupar habilitats comunicatives, cognitives i socials, i fomentar valors com el respecte i l'empatia 

Paraules clau

1. Conversa = eina pedagògica

2.  Habilitats cognities

3.  Fomentar empatia i creativitat

4. Expressar idees i pensaments 

5. Fomentar valors

Pregunta a l'autor

Quins desafiaments comuns enfronten els mestres en comunicar-se amb els nens i nenes? Com els abordaries de manera efectiva? 

Niños leyendo. (s. f.). Pinterest. https://www.pinterest.es/ilexartzegi/ni%C3%B1os-leyendo/

 

Lectura 1B. Conversar con los niños

 Lectura 1B. Conversar con los niños

Font:https://www.unicef.org/es/crianza/como-comunicarte-manera-efectiva-hijos-pequenos 

Breu síntesi de la lectura

Aquesta lectura parla sobre la importància de, com a docents, tenir habilitats de relació i comunicació social per poder establir converses beneficioses pels infants a l’escola i ajudar-los a desenvolupar-se com a persones. 

El text ens indica que els docents hauriem de ser experts en comprendre la ment dels altres per poder-nos fer comprendre pels infants. És a dir, hem de posar-nos a la seva pell per identificar què és allò que entenen o poden entendre i què no, quina és la seva zona de desenvolupament proper. 

Per poder-nos implicar al màxim en el procés d’ensenyament aprenentatge, els docents hem de tenir responsabilitat i amor pedagògic, ens han d’interessar els nens i nenes i el seu futur per tal que, de mica en mica, puguin afrontar sols les dificultats socials, emocionals i cognitives que la vida els presenta, des de ben petits.

A l’escola, es porten a terme moltes converses de diversos registres i de tipus ben diverses; en les converses entre infants, hem de procurar entendre’ls (qui són, què pensen, què volen i com interpreten) i actuar en conseqüència. Per poder conèixer-los, hem d’observar-los, escoltar-los, seguir el seu fil comunicatiu i argumentatiu per arribar a entendre com construeixen el seu pensament. Els hem d’escoltar per entendre en quin nivell cognitiu es troben, ja que el desenvolupament del llenguatge apareix en relació amb el desenvolupament cognitiu dels infants. 

En relació amb aquestes converses entre alumnes, a la lectura 1D se li dona molta importància a la conversa exploratòria, en la qual els infants poden expressar els seus arguments, pensaments i emocions, ja que aquesta ajuda a que es puguin desenvolupar i aprendre els una dels altres. Per tal que l'alumnat tingui la oportunitat de tenir aquestes converses, a la lectura 1A es destaca la rellevància de crear espais adequats i propostes que fomentin la comunicació entre els alumnes i experimentar diferents converses.

S’ha observat que, als nou mesos, els nens i nenes poden començar a participar en converses a través de les mirades, els gestos facials i algunes onomatopeies. D’aquesta manera, comencen a establir contacte amb els adults i les seves maneres de pensar i veure el món. Així mateix, quan aprenen a parlar, els infants no només aprenen informació cultural, sinó que, intentant conèixer les intencions dels adults, també aprenen a adoptar diferents perspectives, a categoritzar i a fer servir formes simbòliques rellevants en la seva cultura.

Al parlar amb els infant o davant d’ells, els adults ajudem a establir categories als objectes. Els infants ho van aprenent a mesura que negocien aquest significat amb els que dominen la llengua. Gràcies a la pràctica del diàleg, van millorant el seu vocabulari i entenen les frases metafòriques i, a mesura que va desenvolupant el seu vocabulari, també millora la seva autonomia.

En conclusió, el llenguatge ens ajuda a ordenar i reordenar el món i, com a docents, hem d’aprendre a comunicar-nos bé amb els infants, a escoltar-los i ajustar el propi comportament a les seves necessitats de comprensió i de discurs, així com a desenvolupar les capacitats i habilitats comunicatives pròpies.

Relació amb la meva vida personal

Des de la meva experiència personal, considero que és molt important fomentar l’ús del llenguatge en els adults, sobretot a la primera infància, per tal que els infants puguin adquirir vocabulari i entendre millor el món que els envolta. 

Aquest curs he fet les pràctiques a una escola bressol i vaig estar a la classe dels lactants amb uns infants que estaven començant a conèixer el seu entorn, s’intentaven expressar mitjançants senyals i gestos i aprenien coses noves constantment.

La seva tutora, sempre els posava música, els cantava cançons, els parlava i els acompanyava en tots els seus actes a través del llenguatge. Des d’aquell moment, vaig entendre la importància de parlar davant els infants, de posar-los música i de la relació entre el desenvolupament del llenguatge i el cognitiu. 

Pregunta per conèixer més sobre el text

Com podem millorar la nostra forma d’observar als infants?

Paraules clau

1. Llenguatge

2. Comunicació

3. Construcció del coneixement

4. Expressió oral

5. Observació

Lectura 1B “Conversar con los niños”

1. Breu resum de la lectura

El text ens planteja la importància que, com a futurs educadors i educadores, tinguem habilitats comunicatives, ja que, d’aquesta forma, presentem als infants la comunicació i la llengua com a eina per representar-se en el món, pensar per si mateixos/as, relacionar-se, superar les diferents dificultats que es plantegen; fet que ajuda en el seu desenvolupament i els fa progressar en l’autonomia.

La lectura ens presenta tres apartats (“El docent com a expert en relacions humanes”; “Diàleg i desenvolupament de la cognició” i “Les habilitats comunicatives del docent que impulsen el desenvolupament”); en les quals es destaca el rol del docent a l’hora de reconèixer l’interlocutor, seguir els seus passos i actuar de manera justa a les seves necessitats cognitives; observar els infants i parlar amb ells i elles per reconèixer la seva lògica; comprendre la mentalitat d’altres persones i fer-nos entendre per ells/elles. 

Per poder comunicar-se bé amb els infants, cal que els escoltem i ajustem el comportament a les seves necessitats de comprensió i de discurs per poder ajudar-lo a entendre qui és (què vol, què pensa i què interpreta). 

Els infants, des de ben petits, són capaços de participar en converses (amb la mirada, el somriure, el plor, el crit…) i, a poc a poc, van concebent les persones com a éssers que interaccionen i que els transmeten coneixement a través de la llengua; fet que, més endavant, els permetrà adoptar diferents perspectives en una conversa i fer ús de les formes simbòliques rellevants a la seva cultura (coneixement construït a través de les seves experiències, l’assaig-error, etc.). El fet de dialogar permet que els infants puguin contrastar la seva perspectiva amb la de l’interlocutor i, per tant, veure els diferents punts de vista i entendre que existeixen diferents interpretacions dels fets. D’aquesta forma, els infants poden aprendre com, quan i des de quin punt de vista dir les paraules.

Bàsicament, considerem que, com a educadors, el desenvolupament de les habilitats comunicatives és una part essencial pel que fa al creixement professional i, cal entrenar-les i millorar-les; ja que aquell qui comunica de forma correcta pot posicionar-se en el lloc de l’interlocutor i pot contemplar els fets des d’aquell punt de vista de l’interlocutor.

2. Alguns interrogants que planteja i que formularíeu a l’autor

Consideres que si a Espanya (com es fa a Finlàndia) es fes una “prova de comunicació” on la persona que vol ser una o un futur/a educador/a mostra les seves habilitats comunicatives

3. Comentari personal

Aquest text m’ha semblat interessant, ja que és cert que sovint no prestem suficient importància a les habilitats comunicatives i el seu paper en l’educació. És per això que lectures com aquestes són essencials per recordar-nos que, per ser bons educadors i educadores no només hem de ser conscients d’aquestes habilitats, sinó també entrenar-les i millorar-les.

4. Imatge + Enllaç amb la font de la imatge

Font: https://www.elfinanciero.com.mx/resizer/HfRp0-KuaESTbGq7XaCQCH34yjs=/arc-photo-elfinanciero/arc2-prod/public/TJBYOT4HBN3PDTWAXKYWJEDTXI.jpg 

5. Seleccionar entre tres-cinc paraules clau del text

• Comunicació

• Interacció

• Escolta activa 

• Relacions humanes

• Informació

Lectura 1: Conversar con los niños

La lectura "Conversar con los niños” d'Uri Ruiz Bikandi, ens parla sobre el docent com a expert en relacions humanes, sobre el diàleg i desenvolupament de la cognició i sobre les habilitats comunicatives del docent. En primer lloc, durant tot l'article se'ns deixa clara la idea que el docent té un rol fonamental en el desenvolupament dels infants, i que aquest ha de ser capaç de comprendre la ment dels seus alumnes i fer-se comprendre per ells. Considero, que un dels punts forts d'aquesta lectura és com deixa plasmada la idea que som nosaltres els qui ensenyem i eduquem als infants gairebé com si es tractés de la seva família, oferint-los situacions d'aprenentatge amb la finalitat que el seu desenvolupament succeeixi. Però sobretot, com els ajudem al fet que pensin per ells mateixos i es relacionin amb els altres mitjançant la llengua, amb l'objectiu que se sàpiguen desenvolupar bé al llarg de la seva vida en situacions socials, emocionals i cognitives. Els docents, tenim una gran responsabilitat pedagògica sobre ells i l’hem d'aprofitar, però és cert que un bon docent, es deté a observar als seus alumnes, a escoltar-los, a atendre'ls, a acompanyar-los, a ajudar-los, a guiar-los... i no tots ho són ni ho fan.

En segon lloc, se'ns expressa, que l'escola és semblant a un micromón i que en aquesta conviuen diversos pensaments i cultures que fan veure la vida i l'educació de manera molt diferent. Per tant, som els mestres els que hem de fer créixer aquesta comunitat. De quina manera? Mitjançant les nostres habilitats i competències docents, com ara bé, l'habilitat comunicativa. Per una banda, aquesta permet al docent veure els gestos dels infants, acudir a les seves "trucades" i, en conseqüència, interpretar i cobrir les seves necessitats. D'altra banda, els infants, al llarg del temps, també la van adquirint pel fet que aprendre a pensar i parlar estan estretament relacionats. Al voltant dels nou mesos aquests, ja poden expressar algunes de les seves intencions i "conversar". Entre els dos/tres anys, mitjançant aquestes conversacions aprenen a formular, a buscar alternatives per dir allò que volen dir, a discrepar, a contraposar-se i a demanar aclariments, així com a entendre el llenguatge metafòric. Finalment, cap als quatre anys comencen a reflexionar sobre les seves idees i revisar els seus coneixements i els seus actes intencionals. És a dir, gràcies al diàleg sorgeix el desenvolupament intel·lectual i lingüístic dels infants, ja que això els obliga a contrastar la seva perspectiva amb la dels altres, a veure les coses des d'altres punts de vista i sobretot, a distingir les seves conductes i els seus pensaments de la resta de persones.

Quelcom que m'ha sorprès bastant, és que a diferència de Finlàndia, aquí sembla que el professorat no tingui un gran prestigi, no es fa cap prova selectiva basada a demostrar la desimboltura amb els nens i les nenes i considero que aquest és un dels errors que el sistema educatiu català té. Al llarg de la meva experiència educativa, com a alumne, he pogut reforçar, la idea de lluitar per aconseguir un professorat que tingui vocació i passió pel seu treball i no simples assalariats, ja que un bon docent pot "salvar" molts infants.

En resum, extrec del text que els infants, amb un bon docent, a través de les seves etapes evolutives i de la llengua (amb tot el que aquesta implica), no només aprenen a parlar sinó que també reben informació cultural, coneixen les intencions dels adults, aprenen altres perspectives i li posen nom a les coses entre altres. Fet que els permet veure la possibilitat d'observar que la informació no és igual per a tots. Per això, és important que sapiguem comunicar-nos bé amb el nostre alumnat, escoltant-lo i ajustant-nos a les seves necessitats.

Doncs, la meva pregunta és la següent: El docent d'avui dia està plenament qualificat en aquest àmbit? Sap reconèixer les "trucades" dels infants i donar-los respostes? Té la capacitat d'oferir als infants allò que necessiten per afavorir en el seu desenvolupament holístic? Se li dona la importància que realment té la competència lingüística i tot el que aquesta engloba?

Paraules claus: Habilitats comunicatives - Desenvolupament lingüístic - Relacions humanes - Docent - Necessitats - Infants

divulgacióndinámica. (2020, May 20). Problemas en el habla y la comunicación. Divulgación Dinámica | El mayor Campus Virtual en Ciencias Sociales; divulgación dinámica. Recuperat l’Abril 13, 2023, de  https://divulgaciondinamica.es/problemas-en-el-habla-y-la-comunicacion/

LECTURA 1: CONVERSAR CON LOS NIÑOS

 

LECTURA 1: CONVERSAR CON LOS NIÑOS, Aula de infantil, 51,15-19 

 Ruiz-Bikandi, U. (2009) 

RESUM I EXPERIÈNCIA PERSONAL

Al llarg d’aquesta lectura, l’autor ens parla sobre la importància del llenguatge i la comunicació i de què els docents dominin les habilitats comunicatives, per tal de transmetre-les correctament als infants. 

En primer lloc, ens parla breument sobre l’escola, que és un espai on es reuneix gent molt diversa, i on els mestres han de ser crear comunitat per unir a tota la gent que forma part de la comunitat educativa i que hi hagi respecte entre uns i altres. Per aquest motiu, és molt important que dominin les habilitats comunicatives i que les desenvolupin i millorin contínuament. 

Com a mestres, tenim un paper molt rellevant en la vida dels infants, ja que a l’educació infantil fan un gran pas de “casa” al “món exterior”, i els oferim les eines per continuar creixent i viure en aquest món. Una de les eines més importants és la llengua, que ens serveix per representar el món, pensar, comunicar-nos, relacionar-nos,…  

Transmetre la llengua als infants i la capacitat de comunicar-se, relacionar-se, pensar,… ho hem de fer amb interès i de manera adequada i motivadora, posant a l’infant en el centre de l’aprenentatge. Per aconseguir això, hem d’observar bé els infants, veure què necessita cadascun, quines són les seves lògiques i com podem fer per respondre a les seves necessitats, tant grupals com individuals. 

Amb els aprenentatges de les habilitats comunicatives, els infants es van endinsant en la cultura en què viuen i aprenen la llengua a partir de l’escolta i de la imitació. 

A partir del diàleg els infants aprenen: normes del llenguatge, noves paraules i com i quan utilitzar-les, que la informació que ells tenen no la té tothom i a vegades han de precisar més, que existeixen diferents opinions i perspectives, a reflexionar,… i a poc a poc van progressant en el llenguatge i en l’autonomia 

Per això, és important que els docents treballin les seves pròpies habilitats comunicatives i que ofereixin als infants les condicions necessàries perquè es produeixi aquest desenvolupament. 

Pel que fa a l’experiència personal, fa molt de temps que cuido un infant que ara té gairebé tres anys, però quan el vaig començar a cuidar tenia només un any. Amb aquest infant he pogut veure molt clarament com ha anat desenvolupant i millorant el seu llenguatge i la seva manera de comunicar-se i com quan no l’entenia ha buscat maneres d’expressar-se per tal de fer-se entendre. Amb ell, he pogut veure que tot i la importància de la comunicació, no sempre cal que sigui oral ni perfecta, hi ha moltes maneres d’expressar-se. 

Una altra experiència personal és de ja fa uns anys, quan vaig marxar a viure a França amb la família, i al principi, en no dominar la llengua, no sabia com comunicar-me i vaig trobar més complicat endinsar-me en aquesta nova cultura i manera de fer i ser. Penso que, com bé diu l’autor, el llenguatge i la cultura van molt relacionats. 

PREGUNTA PER A L'AUTOR

Quina és la millor manera (o una bona manera) de treballar el llenguatge i les habilitats socials amb els infants amb NEE a qui els costa més comunicar-se?

PARAULES CLAU

• Comunicació i expressió oral 
• Relació i socialització 
• Construcció del coneixement 
• Habilitats comunicatives 
• Escola 

Font: https://ime.olot.cat/retrobaments-i-benvingudes-a-lescola-bressol/