TASCA 2: L’OFICI D’ENSENYAR

1. 1. El primer text parla de dues maneres d'entendre l'ensenyament? Podries definir cadascuna d'elles breument amb una frase?
   
   

La primera és el SAWA (School Autonomy With Accountability), on l’avaluació té la seva pròpia autonomia, que és basada en uns estàndars establerts mesurables. A més, té una estructura d’una jerarquia vertical pel que fa al seu funcionament.  

Així doncs, també hi ha el SwafS (Science with and for Societies), la qual proposa l’adquisicó de coneixements en base a la col·laboració entre els investigadors i els docents.

2. 2. Amb quina de les dues maneres t'identifiques més i per què?
   Jo considero que m’identifico més amb la segona manera perquè es té en compte la visió de l’aprenentatge com a quelcom a construir en base a la interacció amb l’entorn, tot prioritzant aquell que fem cooperativament. És un tipus d’adquisició d’aprenentatge amb el que estic d’acord, ja que penso que aprenem més quan fem, quan veiem fer i, sobretot, quan interactuem.

3. 3. Quin sentit pren la metàfora del "rai" en aquest text?
   El rai fa referència a aquest aprenentatge col·laboratiu que esmento anteriorment. Al text es dona certa importància a aquest concepte, entés ente docents i investigadors, i es fa una metàfora amb un rai i el seu viatge, de la manera en que es precisa de la col·laboració entre tots i totes per tal que es pugui assolir un objectiu comú, idea amb la qual es relaciona amb l’educació.
   
   

4. 4. Què creus que volen dir els autors quan afirmen que "la innovació no és nova"?
   Els autors fan referència a que la innovació no va de crear i crear i crear contingut totalment nou des d’un inici, si no que preval el fet que s’utilitzin els elements, materials i recursos de manera adient per tal de poder crear un ambient o un espai que provoqui una situació diferent el que estava succeïnt. Per tant, té més importànci que siguis capaç d’adaptar el que coneixem i així poder desenvolupar noves experiències que afavoriran el desenvolupament d’aquest cas, els infants.

   
   

   5. Què és per a tu ser innovador?

Per a mi ser una persona innovadora significa tenir l’habilitat de crear un producte original amb el que ja tens, amb el que ja existeix i, a més, poder-ho adaptar a allò al que ens estem “enfrontant” com a docents, o sigui el context escolar i personal d’una aula d’infants. Així doncs, crec que també hem de saber mirar més enllà i no conformar-se amb el que hi ha, si no tot anar a cercar nous horitzons i no tenir por a sortir de la zona de comfort per la por al fracàs, ja que així potser aconseguim l’objectiu proposat.

TASCA 2: L'OFICI D'ENSENYAR

 TASCA 2: L’OFICI D’ENSENYAR

Font: shutterstock

1. El primer text parla de dues maneres d'entendre l'ensenyament? Podries definir cadascuna d'elles breument amb una frase?

En primer lloc, parla de SAWA, el que proporciona autonomia als centres educatius pel que fa a l’avaluació. Ho fan a partir d’uns estàndards establerts a uns resultats. 

D’altra banda, el SwafS proposa la construcció conjunta i la col·laboració amb les persones investigadores, d’aquesta manera permetrà que les dues parts estiguin informades i puguin aprendre els uns dels altres. 

2. Amb quina de les dues maneres t'identifiques més i per què?

Crec que m’identifico més amb la segona, ja que destaca que el coneixement es construeix a partir de la interacció amb l'entorn. Ho penso pel fet que els aprenentatges socials són aquells que interioritzem millor. A més a més, opino  que adquirir nous coneixements repercuteixen en els resultats finals. En definitiva, la trajectòria per arribar a assolir un objectiu i, en conseqüència, el resultat, que és essencial en la nostra experiència educativa. 

3. Quin sentit pren la metàfora del "rai" en aquest text?

La metàfora del rai fa referència a la col·laboració i aprenentatge conjunt. En aquest context, es destaca la importància de la col·laboració entre investigadors educatius i docents, que es compara amb un viatge en rai, on la col·laboració de tots és necessària perquè el procés funcioni de manera efectiva. A més, dona importància a treballar en equip per assolir objectius comuns en l'àmbit de l'educació.

4. Què creus que volen dir els autors quan afirmen que "la innovació noi és nova"?

Els autors fan referència al fet que la innovació no es basa només a crear alguna cosa totalment nova i revolucionària des de zero. Si no que posen èmfasi en la idea que la innovació consisteix a combinar idees, conceptes o tecnologies existents per crear una aplicació diferent i aportar valor. Aquest enfocament destaca la importància de la creativitat i la reutilització de recursos existents per generar solucions noves i millores. No només tracta de la creació basada des de zero, sinó de la capacitat de connectar i transformar el coneixement per innovar i generar un impacte significatiu amb la finalitat de poder-se adaptar. 

5. Què és per a tu ser innovador?

Per mi, ser innovadora és la capacitat de ser creativa, aportar idees originals adaptades a un context en concret. Penso que tot no serveix per a tot per igual. A més, ser innovador/a no és únicament crear sinó que també fa referència al pensament i la resolució de conflictes. Si tenim una ment oberta a canvis i noves experiències, la col·laboració serà molt més eficaç, variada i sortiran resultats àmpliament significatius.

TASCA 4: LLEGIR I PARLAR

 TASCA 4: LLEGIR I PARLAR 

Font: Vecteezy

 1. Context: en quina situació es produeix aquest diàleg?, quina relació hi ha entre el context i el diàleg? 

El context es dona a una classe d'Educació Infantil d’I2 i la mestra els explica el conte dels Tres Porquets. Mentre transcorre la sessió, dos infants, en aquest cas el Joel i la Carla, conversen amb la mestra sobre el conte que estan llegint. 

El paper que adopta la mestra durant la interacció és actiu, ja que planteja preguntes als infants per fomentar la seva participació i animar-los a compartir la seva comprensió del conte. Gràcies a la motivació que aporta la mestra, el Joel i la Carla es mostren interactius. 

2. interacció adult - infants: quin rol hi té l'adult?, quins mecanismes de participació desplega?

La mestra exerceix el paper de guia o mediadora durant el diàleg, utilitzant diversos mecanismes per fomentar la participació dels alumnes, com per exemple, fent preguntes. A més, les correccions que fa ajuden a millorar el coneixement de l’alumnat i les seves habilitats comunicatives. 

Un altre aspecte rellevant són els torns, ja que en gran manera, es distribueixen de manera equilibrada, permeten una bona interacció adult-infant. 

3. interacció infants - infants: com es relacionen entre ells?, quines diferències s'hi pot veure? 

Els infants tenen una interacció limitada entre ells, gairebé inexistent, i principalment interaccionen amb la mestra, qui assumeix el paper actiu principal. A més, no tots els infants participen de la mateixa manera, ja que un d'ells participa més activament que d'altres, sigui perquè no s'atreveix o no sap què dir.

Tasca 4: Llegir i parlar

 Context: En quina situació es produeix aquest diàleg? Quina relació hi ha entre el context i el diàleg?

El diàleg es produeix en una aula d'una escola, la mestra explica un conte (els tres porquets) als infants, el qual és un recurs molt útil per produir la conversa.

Interacció adult - infants: Quin rol hi té l'adult? Quins mecanismes de participació desplega?

L'adult, la mestra en aquest cas, és la guia durant el procés, per tant, ajuda en tot moment als infants. Pel que fa als mecanismes de participació que el mestre fa servir podem dir que es produeixen casos d'expressió valorativa i correcció implícita, atès que la mestra corregeix les intervencions dels infants, però també fa preguntes retòriques als infants per obtenir una resposta i afavorir la seva participació. A més la mestra té en compte els aspectes formals intentant que els torns siguin equilibrats, i la regulació, ja que convida a altres alumnes a què participin en la conversa, com ara la Marta.

Interacció infants - infants: Com es relacionen entre ells? Quines diferències s'hi pot veure?

La interacció entre els infants és bastant reduïda, bàsicament es produeix gràcies a la mestra, la qual assumeix el paper principal perquè guia la conversa. Perl que fa a les diferències entre aquests, tot i respondre tots a les preguntes formulades per la mestra, uns es mostren més actius i respectius a respondre mentre d'altres es mostren més reservats a causa de la timidesa.

TASCA 5: NENS FILÒSOFS

              

PENSAR 

            

                               

                 https://www.hacerfamilia.com/educacion/noticia-ensenar-pensar-pensamiento-critico-ninos-20141212065933.html 

                                                                              FILOSOFIA 

                         

                                       https://www.anahuac.mx/mexico/noticias/Dia-Mundial-de-la-Filosofia-2022

 

     

                                                                                    AMIC

                                   

                                                 https://faros.hsjdbcn.org/ca/articulo/nens-necessiten-tenir-amics

	D1 “Pensar”	D2 “Filosofia”	D3 “Què és un amic”?
Preguntes	- Yo veo algo delicioso, y tú?  - ¿Qué tienes en la cabeza? - ¿Qué tienes en la cabeza Ines? - Esto es un objeto, ¿cómo se llama? - ¿Estáis preparados? La encendemos? - ¿Te ayuda a pensar? - La memoria y todo lo que hay ahí arriba tiene un nombre,¿ y cómo se dice? - Cuando se piensa, se reflexiona con la cabeza, ¿se nota?¿se ve? ¿puede verse?  - ¿Y cómo sabré en qué piensas? - ¿Abrir la boca para qué? - ¿Para hacer salir algo, hace falta…?	La mestra pregunta que significa la paraula filosofia. Els pregunta si són nens o si són adults i la resposta dels nens ella pregunta per què diuen que són nens i perquè hi ha coses que ells no poden fer que els adults si poden fer. Aquesta última pregunta la mestra la fórmula diverses vegades.	La professora pregunta als infants que com saben si son amics d’algú. Després, pregunta específicament a un infant si té amics i qui son. També, pregunta si als amics se’ls hi estima com als novis. Arran de les respostes, pregunta si es casen i si es donen petons. A partir d’aquí, comença a formular preguntes sobre si els novis també es donen petons a la galta, que què opinen ells i elles i si es donen petons a la galta o a la boca en funció de la relació que tenen amb els pares o els seus amics. També pregunta si els amics es poden emprenyar i si es pot ser amic d’un germà. Després pregunta a un infant si només té amics nois i que si pot tenir amigues noies.
Respostes	- Un cerebro  - Una memoria - Hay un papa - Una vela - Reflexionar - No - Hay que abrir la boca - Para..para..para que salgan - Hablar	Per a ells fer filosofia significa reflexionar i pensar. Ells responen que són nens perquè són petits. Expliquen que ells són petits i els seus pares són grans i que per això els seus pares poden fer coses que ells no poden fer com per exemple fer fotografies. Quan la mestra els pregunta si hi ha coses que ara no poden fer i més endavant sí els infants es queden callats i ja no hi ha resposta per la seva part.	Els infants contesten que saben que son amics amb algú perquè es donen la mà, també a qui li han preguntat qui son els seus amics els comença a ennumerar.  Després, fan una distinció entre els amics, que son per jugar, i els novis, que es donen petons a la boca i es casen.  També, comenten que als amics se’ls hi dona petons a la galta i que les parelles només se’ls donen a la boca.  Interactuen entre ells i elles i parlen sobre que una nena vol ser la nòvia d’altre nen.  També, un infant comenta que la mare li dona petons a la boca.  Estableixen que els amics poden emprenyar-se, i després un infant explica una situació que li va passar al seu pare i un amic seu.
Retorn	- Tienes un cerebro, muy bien  - Tienes una memoria  - Hay un papá en tu cabeza - No, no es tiza mágica. Esto es un objeto  - No es una vela de aniversario. Es una vela para intentar pensar, no es para los cumpleaños. -¿Te ayuda a pensar?  -  La memoria y todo lo que hay ahí arriba. Y todo eso tiene un nombre.  -Reflexionar - Desde luego hace falta reflexionar - Para que salgan - La boca también sirve para comer  - Tienes razón	La mestra els explica que hi ha coses que ara no poden fer, però que si podran fer quan siguin més grans.	La mestra, més que donar respostes, el que fa és preguntar per ampliar el discurs dels infants preguntant, per exemple, si els amics s’estimen com els nuvis o si els nuvis es fan petons a la galta. També ho fa per canviar de tema i que els infants reflexionin sobre el que vol tractar més específicament.
Tema	El tema de la conserva és el pensament, què es la reflexió i el pensament, de quina manera ho fem i com aquest pensament necessita l’acompanyament de paraules per tal de transmetre-ho a la resta.	La conversa se centra a parlar de filosofia, més concretament del que són ells mateixos i de les coses que ells no poden fer i de les que els seus pares si poden.	Es busca aclarir i fer una distinció de les diferents relacions que poden tenir i la manera en què expressem el nostre afecte o com ens comportem amb els amics, les parelles, els pares i les mares, a partir de la visió del món dels infants.
Reflexió posterior de les mestres	La mestra conisdera que va ser genial. Explica que el millor moment de la sessió va ser quan Jonathan va fingir que no li interessava i la mestra li preguntar si es pot veure quan un està pensant i li va respondre que no, llavors li va preguntar com puc saber enquè penses Jonathan i va dir han de sortir (fent un gest amb la mà). El Jonathan visualitzava el camí descendent fins a la boca, llavors Yanis va dir: “cal parlar”.	La mestra li explica a una altra companya seva que no ha aconseguit treure'ls res. Ella esperava convençuda de què algun infant digués alguna cosa, però cap deia res, estaven tots en blanc i no tenien res a dir.	Al vídeo no es veu cap reflexió posterior de les mestres. Així i tot, podem veure que els infants s’han vist participatius i les temàtiques anaven sorgint a mesura que ells i elles feien les seves aportacions. A més podem veure com la mestra en tot moment intenta indagar per veure quins coneixements tenen els infants sobre la definició “amic”, com ara fent preguntes com: “El pare pot ser el vostre amic?” “Els amics s’enfaden?”, “Un amic és el mateix que un nòvio?”. Els infants han anat reflexionant gràcies a vivències pròpies i de la resta de companys i companyes.

TASCA 9: REFLEXIONS SOBRE LES LECTURES DE CONTES, ARTICLES... (OPTATIU)

                               http://catalaalcata.blogspot.com/2015/09/ramon-solsona-cerezo-rosa-1991.html 

El conte "Cerezo rosa" de Ramon Solsona ens proporciona una perspectiva educativa diferent, com a futurs/es docents.

El que personalment, em crida més l'atenció no és en si el tema que tracta el conte, sinó la manera en què l'autor conta la història i com juga amb les expectacions dels lectors. Això és ja que sense que ho expliqui directament, ens fem una imatge mental del protagonista amb la informació que se'ns mostra per més tard donar-nos que hi ha un gir inesperat i el protagonista no acaba corresponent al sexe en què l'hem encasellat. No és fins al final de conte que descobrim si es tracta d'un home o d'una dona, però, quasi des del primer moment en què ho llegim ens fem una idea mental sobre el sexe en què categoritzem el personatge és a dir, ens fem una idea mental sobre si n'és home o dona. Això em fa reflexionar sobre els nostres estereotips, la nostra manera de diferenciar entre home o dona, en aquest cas, segons el que s'explica al conte i no és fins al final que ens adonem que estàvem equivocats i podem reflexionar sobre el fet que no hem encertat el sexe del protagonista a partir de la nostra idea mental. Prenent això com a referència, podem ensenyar als infants de quina manera podem distingir ambdos sexes sense que sigui provocat pels estereotipis de gènere. Una manera d'aconseguir-lo és diferenciant la sexualitat a partir dels factors fisiològics o més relatius al moment de néixer, en comptes de factors més delicats com la manera de vestir, el cabell, els colors que porten etc, els quals són fruit d'estereotips de gènere en l'àmbit social.

Una altra idea que ens afecta com a docents és a partir del significat del cirerer rosa, el qual simbolitza l'esperança la bellesa que té allò més simples de la vida. Per tant, com a futurs/es metres, és molt important que els infants valorin les coses pel mer fet d'existir, sense enfocar-se en la finalitat o l'ús de les coses, sinó aprendre a valorar allò que acostuma a ser menyspreat o infravalorat socialment tot fomentant la bellesa de l'entorn escolar en què succeeixen les experiències. Aquest espai d'aprenentatge que oferim als infants aflora la seva potencialitat i ganes d'aprendre.

A més, el fet de tenir el cirerer una existència efímera, ens permet reflexionar sobre la brevetat que, com a mestres, veure, de les situacions d'aprenentatge i desenvolupament de l'infant. Per tant, ham d'aprofitar al màxim aquests moments de creixement dels infants, introduint nous aprenentatges (valors…) i deixant que l'infant en faci de nous (coneixements, noves habilitats) partint d'un espai, que permeti la seva exploració. En conseqüència, és indispensable que com a mestres ens assegurem que l'espai possibilita i fomenta el desenvolupament integral dels infants.

     

https://www.redem.org/3o-de-educacion-infantil-una-etapa-fundamental-en-la-adquisicion-de-la-escritura/

Considero que el conte de "Redacció" de Quim Monzó permet al lector assabentar-se de la importància de l'escriptura i de la narrativa. Per exemple, això ho he vist reflectit a partir de la idea principal del relat, on el protagonista, que es disposa a escriure un article sobre una notícia que inicialment es considera insignificant, acaba adonant-se del poder de l'escriptura a mesura que la narra, ja que veu com és capaç de transformar la realitat tot dotant-la de significat. Aquest aspecte en l'àmbit educatiu ho podem traduir com la necessitat que els/les educadors/es sabem emprar l'ús de la parla escrita, sent conscients de la seva utilitat, per poder impactar en els nostres alumnes a l'àmbit educatiu.

A més, gràcies a aquesta lectura m'he assabentat de la importància de la narració, la qual pot modelar la realitat i fomentar la capacitat d'anàlisi crítica. Per tant, per tal que els infants en prenguin consciència, hem de produir pràctiques educatives que fomentin el pensament crític i la reflexió per part dels alumnes. Això els serà molt útil per a la seva capacitat d'expressió i de relació amb la informació del seu abast.

Doncs, fomentant l'habilitat escrita, la "redacció" estarem fomentant una eina creativa d'expressió al context escolar.

                                    

                               https://redsocial.rededuca.net/estimular-lenguaje-oral-educacion-infantil 

Finalment, considero que l'article "El Lenguaje Oral en la Escuela Infantil" de la Montserrat Bigas Salvador ens mostra la influència de l'oral en l'educació infantil, concretament, en el primer i segon cicle d'infantil i la seva importància.
El llenguatge és l'instrument principal per afavorir l'aprenentatge de l'infant, construir el coneixement sobre el món i reflexionar. Per tal que els infants o desenvolupin, hem de promoure situacions que afavoreixin la seva utilitat. El primer cicle és el primer contacte dels infants amb el llenguatge oral, ja que és el moment en què apareix. Per això és molt important que com a docents despleguem un conjunt d'activitats perquè els infants comencin a construir les seves primeres expressions lingüístiques i desenvolupin la parla.

La idea principal que vull destacar el problema que planteja l'autora, que afirma que hi ha un trencament entre aquest primer cicle i el segon, on en aquest primer, és el moment en què més cabuda té el llenguatge l'oral. En el primer cicle, els mestres ofereixen situacions en què els infants puguin desenvolupar el seu potencial d'aprenentatge, per tant, es creen contextos d'interacció que afavoreixen el desenvolupament del llenguatge. En canvi, en el segon cicle, continua havent-hi el model escolar que els infants seuen a les cadires i treballen per fitxes. Com a resultat, aprenent per la representació de la realitat en comptes d'apropar-se a aquesta.

Hem de ser conscients que com a futurs educadors/es no devem promoure aquest tipus de sistemes autoritaris d'ensenyament-aprenentatge, ja que l'únic que aconseguim és crear una fort pressió social cap als infants, fent que s'anticipi uns aprenentatges corresponents a l'educació primària i que no assoleixi millorar la seva qualitat i quantitat de parla.

Des del meu punt de vista, una bona manera de promoure el llenguatge oral a les aules és a partir d'un aprenentatge constructivista, ja que d'aquesta manera poden aprendre nous coneixements a partir dels coneixements adquirits, poden fer aprenentatges realment significatius i aprendre elaborant i reelaborant aquests coneixements. Així mateix, penso que una altra forma de fomentar d'adquisició de la parla oral és a través d'una perspectiva sociocultural, perquè és gràcies a la relació i interacció amb la resta que els nens i nenes aprenen i construeixen els seus coneixements. Per tant, a partir de la col·laboració i la participació.

Tasca 4

 1. Context: en quina situació es produeix aquest diàleg?, quina relació hi ha entre el context i el diàleg? 

La situació es produeix en una aula d'Educació Infantil de 2 anys, on la mestra està explicant el conte dels Tres Porquets. Durant la sessió, en Joel i la Carla, dos alumnes de la classe, parlen amb la mestra sobre el conte. 

La mestra juga un paper actiu en aquesta dinàmica, plantejant preguntes als infantsper fomentar la seva participació i convidar-los a compartir la seva comprensió del conte. El Joel i la Carla responen amb entusiasme, demostrant gran interès en l'activitat. 

 

2. interacció adult - infants: quin rol hi té l'adult?, quins mecanismes de participació desplega? 

En aquest context, la mestra exerceix el paper actiu de guia i mediadora durant la lectura del conte, prenent un rol important en la interacció amb els infants. Utilitza diverses estratègies com preguntes, correccions, valoracions... per estimular la seva participació i fomentar el diàleg. 

La mestra crea un entorn inclusiu i equitatiu, on els infants tenen l'oportunitat de participar, a més, busca involucrar a tots els alumnes en la conversa, sobretot a partir de preguntes. 

A través d'aquesta interacció, la mestra fomenta la participació activa dels infants, estimulant-los a expressar les seves opinions, idees i comprensió del conte. A més, les correccions i valoracions proporcionades per la mestra contribueixen a enriquir el coneixement dels alumnes i a millorar les seves habilitats comunicatives. 

En resum, la mestra assumeix un paper essencial com a guia i mediadora durant la lectura del conte, establint un diàleg ric i interactiu amb els infants, i creant un entorn propici per al desenvolupament del llenguatge i la comprensió. 

 

 

3. interacció infants - infants: com es relacionen entre ells?, quines diferències s'hi pot veure? 

Els infants interaccionen molt poc entre ells, gariebé res, principalment interaccionen amb la mestra, que és qui té el paper actiu principal. A més, a part de la poca interacció, no participen tots els infants per igual, la Carla participa més que el Joel.