LECTURA 4A

 

LECTURA 4A

 El treball de l'autonomia dels 3 als 6 anys

L'article ens està explicant com es pot treballar l'autonomia dins de les aules amb infants de sis anys. Cal oferir un ambient adequat i el mestre de referència ha de ser la persona encarregada de guiar, sense impartir lliçons magistrals, orientant i deixant actuar. El coneixement que seran capaços d'assolir dependrà de l'entorn on neixi i les persones que l'envolten. L'interès per aprendre serà el camí a l'autonomia, els infants tenen una perspectiva diferent de nosaltres sobre el món i s'ha de tenir en compte a l'hora de proposar qualsevol proposta. L'article ens parla que l'experimentació és essencial dins l'aula per tal d'afavorir l'autonomia. També és important que tant l'espai com els materials estiguin preparats per atendre a les seves necessitats.

Un aspecte del qual en parlen a l'article diu que els materials autocorrectius són necessaris per a apreciar l'error com a eina fonamental de l'aprenentatge i han d'estar presents dins l'aula, ja que allibera a l'infant de rebre aprovació per part de la persona adulta i fa que els infants prenguin autonomia i confiança en ells mateixos afavorint a la superació d'un mateix. La llibertat i l'autocontrol són necessàries perquè ajuden a l'infant a créixer, escollir, innovar i és rellevant tenir en compte els límits i el respecte.

El temps també és un aspecte clau dins l'aula perquè equival a les estones que l'infant vol dedicar a jugar, gaudir o experimentar. L'infant necessita temps per practicar, millorar i tornar a intentar allò que realitza, per tal de fomentar la concentració. El temps que es dedica al treball Montessori és de tres hores als matins. Montessori també ens diu que si l'infant a la tarda vol continuar experimentant amb materials hem de deixar que ho faci per tal de fomentar la motivació i la llibertat d'escollir allò que vol fer.

En la meva opinió, penso que l'autonomia ha de formar part del dia a dia dels infants i cal treballar-la l'aula i tenir-ho en compte a l'hora de dissenyar les diverses propostes. M'ha sorprès que es parlés també i es donés molta importància al temps i a l'espai que es dedica als infants i, un cop més, el treball que ha de fer el mestre per poder acompanyar als infants en aquest procés d'evolució i experimentació.

PREGUNTA A L'AUTOR

- Quins podem fer si l'infant no necessita més temps d'experimentació fora de l'horari escolar? L'hem de forçar?

PARAULES CLAU

• Espai

• Temps

• Experimentació

• Maria Montessori

LECTURA 4A

 El treball de l'autonomia dels 3 als 6 anys

Font: CEIF Joaquim Blume

RESUM

L’article que hem hagut de treballar per aquesta setmana és de Dolors Blanch i Leonor March. Expliquen la importància de treballar l’autonomia a l’etapa d’educació infantil 0-6 mitjançant la metodologia Montessori. Tots els infants són diferents i és essencial poder donar una atenció individualitzada a cadascun d’ells i elles per tal que pugui aprendre i desenvolupar-se. A més, segons Montessori, els infants es desenvoluparan en funció a la realitat del seu context i l’educació que tinguin. Tot i que cal dir que no són persones adultes i, per tant, no tenen les mateixes experiències que els adults. 

Pel que respecta a l’escola: 

• Fer propostes que donin lloc a l’experimentació i fomentar l’autonomia amb uns materials adequats a les seves necessitats. A l’escola Montessori-Palau, presenten aquests materials als infants i després, les educadores adopten el paper d’observadores.

• Posar a l’abast materials autocorrectius, per tal que els infants puguin tenir l’oportunitat d’equivocar-se i poder millorar el resultat de què vol aconseguir. 

• Com a mestres hem de donar llibertat i fomentar l’autocontrol com per exemple: fer i desfer, escollir, crear i compartir. Però ara bé, sempre posant uns límits i fer-los entendre el no.

• Contemplar el factor del temps, que sigui l’infant qui decideixi quant temps vol jugar. 

Montessori deia que 3 hores al matí ja eren suficients perquè l’infant pugui obtenir bons resultats. Tot i que jo no estic gaire d’acord igual que l’article. No necessàriament ha de ser al matí, ja que com cada infant és únic, potser pot sentir-se millor a la tarda. No crec que hi hagi un horari de joc o d’experimentació concret. 

EXPERIÈNCIA

Com ja he explicat a altres articles, treballo a una escola bressol que té una metodologia basada en Montessori i Pickler. Tot el que parla l’article estic d’acord. Cal que posem a l’abast als infants tota mena de materials que siguin neutres i que representin el seu dia a dia. 

Una cosa que fem és que beguin aigua, des que són a lactants, en gots de vidre, atès que a casa seva veuen que els seus referents ho fan. Quan són més grans ja posem al seu abast una gerra d’aigua petita de vidre per tal que ells i elles puguin servir-se de forma autònoma. No només a l’hora de dinar, sinó també, quan tornem del pati. 

D'aquesta manera, entre moltes altres, fomentem aquesta autonomia, deixem llibertat i que experimentin.  A més respecten el tron de cadascú/una i potencien diferents habilitats socials. Per aquest  mateix motiu he volgut posar la imatge del principi, és un dels nostres infants que tenim a l'escola.

PREGUNTA A L’AUTORA

• Creus que s’hauria de mantenir la pedagogia Montessori a altres etapes educatives com primària?

PARAULES CLAU: autonomia, observació, llibertat, oportunitats.

EL TREBALL DE L’AUTONOMIA DELS 3 ALS 6 ANYS

Resum de la lectura:

L’article “El treball de l’autonomia dels 3 als 6 anys” ens explica com es treballa, a les escoles Montessori, l’autonomia amb infants de 3 a 6 anys. És a partir d’exemples i observacions reals que les autores relaten com això es fa possible a les seves aules.

Per començar, l’article destaca la importància dels infants com a protagonistes dels seus aprenentatges i dels adults com a guies del procés que l’ajuden, orienten i el deixen actuar. Aquesta és una de les bases de l’autonomia, però a part l’article ens exposa alguns altres aspectes que hem de tenir presents.

En primer lloc, l’infant ha de tenir un ambient adequat que disposi de material preparat per a les seves necessitats, és a dir, una aula amb material divers i real que fomenti la manipulació i l’experimentació. És gràcies a aquesta última que l’infant es trobarà amb diversos reptes i situacions que l’ajudaran a formar-se i a créixer.

En segon lloc, és important tenir materials autocorrectius. En aquesta pedagogia hi ha molt present l’apreciació de l’error com una manera de millorar. Els infants senten la necessitat de repetir les tasques per intentar-ne millorar els resultats, cosa que fomenta el seu aprenentatge. A més, el fet d’adonar-se per ells mateixos on poden millorar fa que no hi hagi la necessitat de tenir l’aprovació de la persona adulta i la motivació sigui pròpia de l’infant.

D’altra banda, també es té molt present és la llibertat. Una llibertat, però, que s’inclou dins d’uns límits i unes normes de convivència que els infants han de seguir per poder conviure amb els altres i tenir un bon entorn.

A més a més, el temps que es dedica a treballar en les diferents propostes és essencial. Cada infant necessitarà la seva estona, sobretot, si hi ha una cosa que no li surt o si n’hi ha una que no li ha sortit bé i la vol repetir.

Finalment, el treball està orientat a les capacitats de cada infant i és exclusiu per aquest. El material està preparat perquè els infants el puguin manipular tant com vulguin i el podran ampliar a mesura que van creixent.

En conclusió, és gràcies a tots aquests factors i al fet dels infants de saber escollir que és el que més els convé en cada moment que es fa possible l’autonomia. És l’interès per aprendre el que porta als infants cap a l’autonomia.

Pregunta per a l’autor:

Aquells infants que necessiten més suport, busquen l’ajuda de l’adult a l’hora de fer les propostes o pel fet d’estar plantejades de manera més autònoma tendeixen a no demanar-la?

Comentari personal:

Crec que aquest article és molt interessant perquè ens fa veure que des de ben petits els infants ja poden ser autònoms en moltes coses i que no necessiten a l’adult constantment dient-los que han de fer. Penso que com a futures mestres això ho hem de tenir molt clar. Hem de tenir present que és important deixar aquest espai als infants perquè puguin explorar i anar experimentant lliurement amb allò que se’ls hi proposa. I dic que com a futures mestres ho hem de tenir clar perquè, tot i que cada cop aquesta visió està més estesa, encara hi ha la tendència de les mestres explicar i els infants estar escoltant o fent unes fitxes molt pautades. Crec que articles com aquest que ens mostren exemples reals ens deixen veure que aquestes propostes més autònomes també funcionen i els infants acaben aprenent. Per això, en la mesura del possible, hem d’intentar aplicar-les i fer que els infants des de ben petits puguin començar a experimentar aquesta autonomia.

Cinc paraules clau:

Autonomia, necessitats, infant protagonista, respecte, interès.

Imatge:

https://additioapp.com/que-es-y-como-funciona-el-metodo-montessori/

EL TREBALL DE L’AUTONOMIA DEL 3 ALS 6 ANYS

SÍNTESI DE LA LECTURA

En aquest article s'explica la manera de treballar l'autonomia dels infants de 3 a 6 anys, és a dir, a les aules d'Educació Infantil on tots els infants són diferents i les necessitats de cadascun no són les mateixes, per això ens hem d'adaptar a ells no ells a nosaltres. Cal que els brindem eines que necessitin en un ambient adequat i adaptat per a ells on les mestres els ajudem si és necessari però deixant-lo actuar.
Els infants no tenen la nostra experiència i han d'experimentar amb un material preparat depenent de les seves necessitats i l'infant tindrà l'oportunitat de treure les seves conclusions per tal de formar-se i créixer. Nosaltres, quan l'infant faci l'exploració hem d'observar-lo i ser un model a seguir per fomentar una sèrie de valors perquè gaudeixi treballant. L'assaig – error també té un paper clau en la metodologia Montessori per estimular a l'infant a repetir les tasques dutes a terme i intentar millorar-ne els resultats, a més d'acabar amb la necessitat de l'aprovació dels adults i proporcionar-li independència emocional. Hem de deixar actuar a les criatures amb llibertat respectant els seus ritmes i les capacitats que tenen per provocar un desenvolupament profund i real i causar així la satisfacció de l'infant. Per acabar posa un exemple d’autonomia en les cases del nens, d’una nena de cinc anys que va triar lliurement fer el treball de les formes de la terra i de l’aigua que consisteix en un treball realitzat amb argila i aigua.

 

PREGUNTA A LA LECTURA

-       Com actuar si una família no vol seguir aquesta metodologia a casa?

 

COMENTARI PERSONAL SOBRE LA LECTURA

Des que vaig començar a estudiar l’educació infantil, aquesta metodologia m’ha cridat molt l’atenció perquè és molt diferent de l’educació que jo vaig viure quan era més petita. Quan jo era estudiant l’educació era tradicional, és a dir, molt memorístic i rutinari en allò intel·lectual, possiblement, perquè en els estudiants no es fomentava una educació activa i participativa, sinó repetitiva, és a dir, s'incentivava que l'alumne obtingués un coneixement a cegues, cosa que va en detriment del procés que hagués de ser cent per cent canviant, per aconseguir un alt nivell acadèmic. El mestre era el model i el guia a què calia obeir i les coses que el nen havia d'aprendre es trobava organitzat, ordenat i programat al manual escolar on el mètode d'ensenyament era el mateix per a tots els nens i en totes les ocasions, sent la repetició del que el mestre deia un element fonamental en aquell moment. Emfatitzaven, a més, que els alumnes havien de fer servir en gran manera la memorització de conceptes, deixant enrere l'anàlisi i la comprensió dels continguts. També, es caracteritzava per tenir un currículum inflexible i centrat a l'aula i el caràcter presencial en el model tradicional limitava als estudiants en el procés d'aprenentatge.

 

PARAULES CLAU DE LA LECTURA

-       Autonomia.

-       Montessori.

-       Capacitats.

-       Ritmes.

-       Necessitats.

FONT: https://lovevery.eu/community/blog/es/desarrollo-del-bebe/mas-consejos-para-ayudar-a-los-ninos-a-aprender-a-vestirse/

LECTURA 4A: El treball de l'autonomia dels 3 als 6 anys

 - Resum

L'article "El treball de l'autonomia dels 3 als 6 anys" de Dolors Blanch i Leonor Blanch explora com es fomenta l'autonomia a les aules d'educació infantil. Destaca la importància de proporcionar un ambient adequat perquè els infants puguin aprendre i desenvolupar-se. El mestre o guia ha de deixar de banda les lliçons magistrals i convertir-se en un orientador que permeti als infants actuar de manera autònoma. L'autora Maria Montessori sosté que tots els infants passen per les mateixes etapes de desenvolupament i que el coneixement que adquireixin dependrà de l'entorn i les persones que els envolten.

L'article ressalta diversos conceptes clau per fomentar i adquirir autonomia a l'aula. L'experimentació és essencial, i és important que l'espai i els materials estiguin preparats per a les necessitats dels infants. Els materials autocorrectius són útils perquè els infants aprenguin de l'error i adquireixin autonomia i confiança en si mateixos. La llibertat i l'autocontrol són també importants per al creixement de l'infant, així com establir límits i fomentar el respecte a través de les normes de convivència.

El factor temps també és destacat, ja que els infants necessiten temps per practicar, millorar i concentrar-se. A l'aula Montessori, s'estableix un temps de treball de tres hores al matí, i es segueix una corba de treball que comença amb materials senzills i progressa cap a materials més complexos. També es defensa que si un infant desitja continuar experimentant a la tarda, se li hauria de permetre per fomentar la motivació i la llibertat de tria.

L'article subratlla que el treball està dissenyat en funció de les capacitats i necessitats de cada infant, i ofereix una gran varietat de temes com geografia, art o història. S'explora una experiència concreta d'una escola Montessori a Madrid, on l'adult acompanya i guia els infants per fomentar la seva autonomia natural. Es destaca que tot i les diferències entre els infants, és important observar el seu nivell de desenvolupament per oferir-los l'orientació adequada.

L'article presenta un quadre que descriu el cicle evolutiu cap a la maduresa infantil, amb conceptes com autocontrol, oportunitats, elecció, treball, repetició, interès i concentració. Es destaca que el grau d'autonomia està vinculat amb la responsabilitat i es subratlla la importància de proposar reptes diaris perquè els infants puguin anar adquirint autonomia de manera progressiva.

- Alguns interrogants que planteja i que formularíeu a l’autor

Com podem fer servir l’oral per dur a terme l’acompanyament dels infants?

- Comentari personal

Durant el Pràcticum II, que l’he dut a terme a una escola bressol, he observat la gran importància que se li dona a l’atuonomia dels infants. Tot el que fan és rutinari perquè el propi infant es pugui avançar als esdeveniments i les educadores no hagin d’estar a sobre de cada nen perquè facin les coses. A més a més, tot el material està adaptat perquè no necessitin constantment l’ajuda de ningú i puguin fer allò que necessiten o desitgen sense dependre d’algú.

Paraules clau: Observació, error, experimentació, llibertat.

https://www.escolapeggy.com/habits-autonomia-infants/

EL TREBALL DE L’AUTONOMIA DELS 3 ALS 6 ANYS

 

https://www.hola.com/padres/20220425331731/juegos-infantiles-fomentar-autonomia-ninos/

Resum:

Cada ésser humà tendeix a ser autònom des que neix, per això cal observar-lo, reconèixer que és així i afavorir que tingui iniciativa des de la infància. L’infant necessita un lloc on pugui anar aprenent a ser independent, on pugui anar conquerint la seva autonomia dia rere dia i, gràcies a això, pugui desenvolupar la seva autoestima, la qual cosa li permetrà adaptar-se amb èxit a qualsevol entorn en el qual li toqui viure.

 

La protagonista de l’aula ha de ser la criatura i els educadors han de guiar i ajudar l’infant, l’orientant-lo i deixant-lo actuar. Han d’observar i ser un model a seguir que fomentarà els valors més bàsics com ara: el respecte a l’altra gent, el gust pel diàleg, l’oferiment d’ajuda, l’acceptació de les altres persones i l’acceptació dels seus propis errors. Així doncs, els educadors han de facilitar que els infants gaudeixin treballant, sentint el silenci, que aprengui a tenir paciència, a fer les coses amb cura, entre d’altres aspectes. A més, han de vetllar perquè qualsevol persona adulta que entri a l’aula o es relacioni amb la nena o el nen també actuï així.

 

Cada infant és un individu únic, irrepetible, diferent, i cal que li brindem l’ambient adequat i les eines necessàries perquè pugui aprendre i desenvolupar-se. Per tal de fomentar l’autonomia de l’alumnat, és important que hi hagi un ambient adequat, que es disposi de material preparat per a les seves necessitats, que sigui divers i, sobretot, real. Un cop presentem el material i l’ensenyem, la nena o el nen actuarà amb completa llibertat per manipular-lo, per agafar-lo tantes vegades com vulgui i, el més important, per treballar-lo durant tot el temps que li calgui. Alliberar la criatura de la necessitat de rebre aprovació per part de la persona adulta li proporciona una independència emocional i, en conseqüència, facilitarà la motivació d’autosuperar-se. Trobar-se davant de conflictes i de dificultats que ha de resoldre per ell mateix o demanant ajuda quan ho necessiti, ajudarà a l’infant a formar-se i a créixer.

 

Comentari personal:

Vivim en un món accelerat i això ha provocat que com a societat ens passem els dies corrents de dalt a baix. Ens hem acostumat a no destinar el temps necessari a fer les coses, a no parar. Tot això, indirectament, repercuteix en els infants, ja que no tenim en compte que les seves habilitats, necessitats i ritmes són diferents de les dels adults i pretenem que segueixin el nostre ritme, la qual cosa els resulta impossible. Per aquest motiu, en gran part de les situacions o accions quotidianes acabem intervenint i no deixem que els infants facin les coses per si sols, de manera autònoma, perquè això suposa dedicar a la tasca un temps extra amb el qual no comptem i no ens podem permetre arribar tard, ja que això ens desquadra tot l’horari del dia. Tant a l’escola com a casa hem de ser conscients d’aquests petits detalls i, en funció de l’infant, calcula el temps que necessita per poder fer les tasques amb calma, sense pressions per part dels adults i on nosaltres puguem estar pendents d’ell i fer de guia i de reforç en tot moment.

 

Preguntes:

-          Quines estratègies podem fer servir per fomentar l’autonomia en infants insegurs i amb una gran dependència emocional?

Paraules clau:

Experimentació, treball, error, interès del nen, observació.

 LECTURA 4A

EL TREBALL DE L’AUTONOMIA DELS 3 ALS 6 ANYS

Enllaç

1. Breu resum de la lectura

L'article exposa la manera en què es pot treballar l'autonomia dels infants a partir de les observacions fetes al centre Montessori-Palau.

Es posa molta èmfasi en la individualitat de cada infant i conseqüentment, en les necessitats que han de satisfer-se per aconseguir aquest aprenentatge. Per això és necessari crear un ambient i unes eines que s'adeqüin a l'aprenent. A més, cal destacar que l'adult ha de prendre un rol passiu, deixant que l'infant sigui el protagonista i, proporcionant orientacions, deixant-los actuar.

D'altra banda, a la lectura es destaquen una sèrie d'aspectes relacionats amb el mètode Montessori:

• L’experimentació a l’aula: s’ha de disposar d’un ambient adequat i d’uns materials prèviament preparats, que convidin a la manipulació i la pràctica, i conseqüentment, l’extracció de conclusions.

• Els materials autocorrectius: Materials que permetin a l’infant entendre l’error com a part del procés de treball i com a motivació per repetir les tasques fins a aconseguir i millorar els resultats obtinguts.

• La llibertat i l’autocontrol: Poder experimentar una llibertat respectant certs límits que ajudin a promoure el respecte cap a un mateix, cap a la resta de persones i cap als materials, entenent l’autocontrol com a “capacitat de respectar el treball de la resta de companys i companyes”.

• El factor temps: disposar de suficient temps perquè l’infant decideixi en què vol treballar i durant quin període de temps ho vol fer, ja que la concentració anirà variant al llarg del període. 

• El treball: el plantejament del treball ha d’estar orientat a les capacitats del seu destinatari, permetent que a poc a poc hi hagi un increment progressiu de la dificultat i una interrelació amb altres temàtiques. Així doncs, el material “ha d’estar preparat perquè l’infant tingui oportunitats il·limitades de manipular-lo i no s’avorreixi”.

2. Alguns interrogants que planteja i que formularíeu a l'autor

De quina manera s’ha d’organitzar una aula perquè tots els infants disposin d’aquest espai, temps i materials necessaris?

3. Comentari personal

Tal com s’exposa a la lectura, és molt important que tinguem en compte que els infants, tot i que siguin molt autònoms, encara necessiten el suport dels adults, és a dir, necessiten que algú els prepari un espai adequat que els permeti desenvolupar-se i aprendre de manera autònoma.

És per aquest motiu que la tasca docent impliqui adoptar un rol més aviat observador, ha d’estar correctament planificada i elaborada per tal de proporcionar als infants una bona experiència d’ensenyament-aprenentatge.

Lectura 4A: El treball de l’autonomia dels 3 als 6 anys

 El treball de l'autonomia dels 3 als 6 anys

1. Síntesi

L’article ens explica com es treballa l’autonomia a les aules de tres a sis anys.  Per oferir autonomia cal brindar l’ambient adequat per tal que puguin aprendre i desenvolupar-se. El mestre ha de ser un guia, sense impartir lliçons magistrals, orientant i deixant actuar. Maria Montessori destaca que tots els infants passen per les mateixes etapes de desenvolupament. El coneixement que assoliran dependrà de l’entorn on neixi i les persones que l’envolten. L’interès per aprendre serà el camí a l’autonomia, els infants tenen una perspectiva molt diferent de nosaltres sobre el món i s’ha de tenir en compte. L’article cita conceptes claus que cal que tenir en compte a l’aula per fomentar i adquirir autonomia.  

L’experimentació és essencial dins l’aula per tal d’afavorir l’autonomia. És important que tant l’espai i els materials estigui preparat per a les seves necessitats. Per exemple, en les aules de Montessori hi ha materials de vidre o ceràmica. A partir de la pràctica d’aquests materials podran saber com manipular-los i l’experimentació l’ajudarà a formar-se i créixer, resolent conflictes i dificultats que es trobin davant. Al llarg dels tres anys, els nens i nenes no deixen mai d’experimentar.

Els materials autocorrectius són necessaris per a apreciar l’error com a eina fonamental de l’aprenentatge. Així mateix, han d’estar presents dins l’aula, ja que allibera a l’infant de rebre aprovació per part de la persona adulta i fa que els infants prenguin autonomia i confiança en ells mateixos afavorint a la superació d’un mateix.

La llibertat i l’autocontrol ajuden a l’infant a créixer, escollir, innovar, etc. També és rellevant tenir en compte els límits i el respecte, per aquest motiu dins l’aula existeixen les normes de convivència. Un dels primers aprenentatges que adquireix l’infant és la capacitat de respectar les tasques dels seus companys i companyes.

El factor temps també és un aspecte clau dins l’aula, ja que temps és igual a estones o moments que vol dedicar l’infant per estar actiu i gaudir del que fa. L’infant necessita temps per practicar, millorar i tornar a intentar allò que realitza, per tal de fomentar la concentració. El temps que es dedica al treball Montessori és de tres hores als matins. L’article esmenta les corbes de treball de la filosofia Montessori, que és el següent: l’infant comença manipulant elements més senzills, després s’implica més i seguidament baixa el grau de dificultat i per últim fa ús de materials més complexos.

Segons Montessori, si l’infant a la tarda vol continuar experimentant amb materials hem de deixar que ho faci per tal de fomentar la motivació i la llibertat d’escollir allò que vol fer.

El treball està pensat per l’infant i dissenyat a partir de les seves capacitats. És un recurs que pot créixer i és molt variat: geografia, art, història, etc.

L’article ens presenta un exemple d’experiència quotidiana amb relació a la filosofia de Montessori, un infant d’I5 li corda les sabates a un infant d’I3. Cal destacar que com a guies i docents també aprenem molt dels infants. El text explica una experiència donada a una escola Montessori a Madrid on l’adult acompanya, guia i fomenta l’autonomia natural per tal que puguin actuar per elles mateixes. Les diferències entre els infants són visibles, tot i que és important en quin punt es troba cada infant per tal d’orientar-lo.

L’article ens mostra un quadre que explica el cicle evolutiu cap a la maduració infantil. Tots els conceptes condueixen cap a la responsabilitat, a partir de l’autocontrol, les oportunitats, l’elecció, el treball, la repetició, l’interès i la concentració. El grau d’autonomia es relaciona amb la responsabilitat. Cada persona neix amb tendència a ser autònom, per això és important tenir-ho en compte i observar-ho, proposant reptes per tal que vagi adquirint autonomia diàriament.

2. Interrogants 

- Quins materials faries ús per treballar el concepte ''error'' dins l'aula? 

3. Comentari personal

Considero que l'autonomia ha de formar part del dia a dia dels infants, és a dir, cal treballar-la l'aula i tenir-ho en compte a l'hora de dissenyar les diverses propostes. M'ha agradat que els autors relacionessin autonomia amb responsabilitat, ja que trobo que els dos conceptes han d'estar pressents en l'etapa d'infantil. 

4. Paraules

- Experimentació

- Manipulació

- Llibertat

- Montessori 

 

LECTURA 4A

 LECTURA 4A

RESUM: L'article "El treball de l'autonomia dels 3 als 6 anys" de Dolors Blanch i Leonor Blanch aborda la importància de fomentar l'autonomia en els nens i nenes d'edats compreses entre els 3 i els 6 anys, i ofereix una sèrie de consells pràctics per als familiars i educadors per ajudar-los a fer-ho de manera efectiva.

El concepte d'autonomia és vital per al desenvolupament saludable dels infants. Els ajuda a sentir-se més segurs i confiats en si mateixos, així com a desenvolupar una major independència en les seves tasques quotidianes.

Aquesta habilitat és fonamental per als infants, ja que els permet créixer i desenvolupar-se de manera saludable a mesura que van creixent i afrontant nous desafiaments.

En l'article, les autores expliquen que els infants que aprenen a ser autònoms en la seva vida quotidiana tendeixen a tenir millors habilitats socials i emocionals, així com una major autoestima. També són capaços de resoldre millor els problemes i els desafiaments, ja que han après a prendre decisions per si mateixos.

Per promoure l'autonomia en els nens i nenes d'aquesta edat, les autores ofereixen una sèrie de consells pràctics als pares i educadors. Aquests inclouen:

1.     -Fomentar la presa de decisions: és important animar els infants a prendre decisions per si mateixos, tot i que els adults han de estar disposats a ajudar-los quan sigui necessari. Això pot ser tan senzill com donar-los dues opcions per triar o animar-los a pensar per si mateixos sobre com afrontar una situació.

2. -Desenvolupar l'autocontrol: els infants necessiten aprendre a controlar les seves emocions i comportaments per ser autònoms. Això es pot aconseguir fent que es responsabilitzin d'algunes tasques, com per exemple fer la seva llit o recollir els seus jocs.

3.    -Crear un entorn adequat: és important crear un entorn adequat per al desenvolupament de l'autonomia. Això pot incloure tenir espais segurs per als nens i nenes per explorar i experimentar, així com fer que els materials i les joguines estiguin a l'abast perquè els infants els puguin agafar i jugar amb ells.

4.   -Donar suport i animar: els familiars i els educadors han de donar suport i animar als infants mentre aprenen a ser autònoms. Això pot ser tan senzill com felicitar-los quan prenen decisions per si mateixos o animar-los quan aconsegueixen realitzar alguna tasca per si mateixos.

PARAULES CLAU:

- Autonomia

-Experimentació

-Capacitats

-Llibertat

EXPERIENCIA PERSONAL: Al llarg de les pràctiques de segon de carrera he pogut observar la gran importància que els hi donen els docents a l'autonomia dels infants. Considero que és un aspecte molt important que s'ha de tractar, ja que així els infants desenvolupen l'autocontrol, l'autoestima, resolució de conflictes i un creixement saludable.

PREGUNTA ALS AUTORS: Creieu que el currículum actual tracta bé l'autonomia dels infants?

FOTO: