TASCA FINAL

 ANÀLISI D’UN DIÀLEG

ENLLAÇ DE L’ÀUDIO: 

https://drive.google.com/file/d/1zTOmTO6rB_xAJSGMrmREcutjzJAeT_Tz/view?usp=sharing

DESCRIPCIÓ DE LA SITUACIÓ: L’Ona és una nena de tres anys i està parlant amb la seva mestra (Judith) en un context educatiu.

DIÀLEG:

Judith: Hola, com et dius?

Ona: Ona.

Judith: Ona? I quants anys tens?

Ona: Tresh.

Judith: Tres? I com es diu la teva mare?

Ona: Quistina.

Judith: Cristina? I el papa?

Ona: Agust.

Judith: I…hi ha algú més a casa teva? O només el papa i la mama?

Ona: El papa i la mama.

Judith: Només el papa i la mama? I a veure, què em vols explicar? Em vols explicar un conte?

Ona: (assentint).

Judith: Quin?

Ona: El dels tles porquets.

Judith: Ah vale, què passa en aquest conte?

Ona: Que ha fingut un iop.

Judith: Ah, a vingut un llop? I què vol fer aquest llop?

Ona: (tos) Menjar al porquet.

Judith: Menjar-se als porquets? Oh… pobrets… i se’ls menja?

Ona: El iop intenta obrir la porta.

Judith: Ah…

Ona: Però no podia.

Judith: Uala… No va poder? I llavors què va fer? Va marxar?

Ona: No, va entrar per ximeneia.

Judith: Oh…si? I què va pasar?

Ona: Que sa va menjar als tres porquets.

Judith: Se’ls va menjar? Oh… pobrets…

Ona: Estan a la panxeta del iop.

Judith: Estan a la panxa del llop? Ah… I com van sortir de la panxa del llop?

Ona: El va tallar la mare al iop i despes ja van sortir.

Judith: Si? El va tallar amb unes tisores?

Ona: (assentint).

Judith: Ala… I quan va sortir què va fer amb el llop i amb la panxa? Li va deixar…

Ona: Va manyar i despes ia estaba plena.

Judith: Clar, ja estaba plena. I es van fer una abraçada? Els llops no, els porquets amb la mama i el llop va marxar.

Ona: Si.

Judith: I què més?

Ona: Que despés ia va marxar el llop.

Judith: Ah ja esta, ja s’ha acabat, no? Doncs és molt chuli aquest conte. I em vols explicar també què vas fer divendres? Divendres amb qui vas marxar del cole?

Ona: Amb als avis.

Judith: Ala… I què vau fer?

Ona: Anar al bar.

Judith: Al bar? Ja, ja, ja, i vas dinar al bar?

Ona: No només vaig menjar patatas.

Judith: Què bones! I què més vas fer?

Ona: Menyar.

Judith: Menjar? Però desprès vas anar a casa de la iaia? I allà que vas fer?

Ona: Van anar les dos iaias.

Judith: Les dues iaies? Què bé! Com es diuen les teves iaies?

Ona: Sol i Mercè.

Judith: Uau… I vas anar amb les dues iaies a casa?

Ona: Si.

Judith: I…

Ona: També l’avi no poria anar.

Judith: L’avi no podia anar?

Ona: Se va quedar a casa de la iaia

Judith: I per què?

Ona: Perquè no poria.

Judith: Per què no podia?

Ona: (Mira dubtant).

Judith: No ho saps? Està malalt? Està malalt l’avi? O està cansat?

Ona: No, no està malalt, només no poria.

Judith: Ah, nomès no podia, d'acord. Doncs, moltes gràcies!

TORNS: 

Total: 63

Judith: 32

Ona: 31

Els torns són molt equilibrats, ja que estan molt igualats. A més, no es destaca a ningú per sobre de l’altre. És un diàleg dialògic i plurigestionat, on intervenen les dues de la mateixa manera al llarg de tot el diàleg. 

FUNCIONS DE LA INTERACCIÓ

• Informar: 

Judith: Ah ja esta, ja s’ha acabat, no? Doncs és molt chuli aquest conte. I em vols explicar també que vas fer divendres? Divendres amb qui vas marxar del cole?

Ona: Amb als avis.

• Obtenir informació:

Judith: Les dues iaies? Què bé! Com es diuen les iaies?

Ona: Sol i Mercè.

• Regular l’acció:

Al diàleg no hi ha cap moment en el qual es reguli l’acció.

• Gestió de la comunicació i fórmules socials:

Judith: Hola, com et dius?

Ona: Ona.

• Metalingüística:

Al diàleg no hi ha cap funció metalingüística.

ESTRATÈGIES PER POTENCIAR L’ORAL

• Sobreinterpretació:

Judith: Tres? I com es diu la teva mare?

Ona: Quistina.

Judit: Cristina? I el papa?

• Expressions valoratives:

Judith: Menjar? Però desprès vas anar a casa de la iaia? I allà que vas fer?

Ona: Van anar les dos iaias.

Judith: Les dues iaies? Què bé! Com es diuen les teves iaies?

• Imitació idèntica:

Ona: També l’avi no poria anar.

Judith: L’avi no podia anar?

• Expansió:

Ona: Que sa va menjar als tres porquets.

Judith: Se’ls va menjar? Oh… pobrets…

• Reformulació:

Ona: Van anar les dos iaias.

Judith: Les dues iaies? Què bé! Com es diuen les teves iaies?

• Correcció:

Ona: Que ha fingut un iop.

Judith: Ah, a vingut un llop? I que vol fer aquest llop?

• Substitució instructiva:

Al diàleg no hi ha substitució instructiva.

• Encadenament:

Judith: Uau… I vas anar amb les dues iaies a casa?

Ona: Si.

Judith: I…

Ona: També l’avi no poria anar.

Judith: L’avi no podia anar?

NASCUTS PER LLEGIR

SÍNTESI DE LA LECTURA
Aquesta lectura és un programa de salut i cultura que promou el gust per la lectura entre les criatures de 0 a 3 anys tot creant experiències emotives i positives vinculades al llibre i fent-ne una eina de comunicació entre pares i fills. La finalitat és despertar el gust per la lectura des del primer mes de vida, però sense crear lectors precoços, avançar aprenentatges ni la hiperestimulació, sinó que intenta actuar sobre els hàbits familiars, perquè la lectura es pugui gaudir amb normalitat i de manera quotidiana en qualsevol llar.
També diu que el programa és una realitat mercès a tres peces clau que són l'ajuntament, la biblioteca i el centre d'atenció primària. A més, les famílies poden gaudir de materials, orientacions i propostes desenvolupades per la mateixa coordinació del programa.
Finalment, m'agradaria destacar que la lectura esmenta diverses raons per les quals és tan rellevant la lectura per a la primera infància.
En primer lloc, ajuda a socialitzar, compensa la tendència a la dispersió i contribueix a construir el subjecte en totes les dimensions possibles. També, desenvolupa la curiositat i el gust per aprendre, educa la sensibilitat i estimula la imaginació i la creativitat. A més, facilita la comprensió del món que l'envolta i del món interior, afavoreix un desenvolupament més ràpid i ric del llenguatge i enforteix els vincles que uneixen aquelles persones que la comparteixen. Endemés, permet ampliar la limitada experiència vital, potencia la capacitat d'observació, atenció i concentració i transmet valors culturals lligats a una llengua determinada.

PREGUNTA A LA LECTURA
- Com es podria treballar amb famílies de capital cultural, educatiu i econòmic baix?

COMENTARI PERSONAL SOBRE LA LECTURA
La promoció de la lectura per a la primera infància és una àrea important de recerca i pràctica en l'educació infantil. A través de llibres i activitats relacionades amb la lectura, es busca fomentar el gust per llegir des de les primeres etapes de la vida del nen, perquè aquesta habilitat és fonamental per al seu desenvolupament intel·lectual i emocional. Les iniciatives de promoció de la lectura per a nens petits sovint es basen en estratègies com ara l'animació lectora, la creació d'ambients de lectura estimulants i la participació activa dels pares o cuidadors en l'experiència de lectura.

PARAULES CLAU DE LA LECTURA
- Primera infància.
- Lectura.
- Competències.
- Salut.
- Família.

FONT: https://www.freepik.es/foto-gratis/mama-leyendo-al-bebe-cama_8327334.htm

Tasca 11: Nenes filòsofs 2.0

 TASCA 11 - Els nens filòsofs (2)

1. Nombre de torns d'alumnes i torns de mestra

Hi ha aproximadament uns 34 torns dels alumnes. 

En el cas de la mestra, hi ha aproximadament, uns 13 torns. 

La mestra introdueix un tema i permet als nens i nenes desenvolupar-ho i introduir nous subtemes durant el debat i el diàleg. Quan s’aborden altres temes relacionats, la mestra aprofita per fer noves preguntes per estimular la reflexió dels nens i nenes. Finalment, la mestra dona per tancat el tema de conversa. 

L’observació revela que hi ha un desequilibri en el torn de paraules entre els alumnes i la mestra. Els nens i nenes parlen més de la meitat del temps, mentre que la mestra parla aproximadament un terç. Així doncs, observem que s’han invertit els torns tradicionals a favor dels infants, ja que en aquesta ocasió són els infants els que tenen gairebé els dos terços del torn de paraula durant tota la conversa i no a l’inrevés com sol passar. 

2. Temes abordats

El tema que hem tractat és la pobresa i la riquesa. Tot i que aquests temes s’han treballat mentres els infants responen sobre quines característiques té una persona pobra i una rica. A més, a través de les preguntes i el treball que es fa han aparegut subtemes com l’amistat, la mort, el cel i els diners. 

3. Raonaments destacats

Durant la discussió sobre la pobresa, la docent pregunta als nens i nenes si creuen que només les persones amb molt de diners són considerades riques. Una nena respon que també es pot ser ric i tenir molts amics. Ella argumenta que encara que no tingui molts diners, se sent enriquida com a persona quan està amb els seus amics i amigues i se sent bé. Aquesta situació, demostren que els nens i nenes empatia, pel fet que, una altre nena exposa una situació en què els seus pares i mares no donen diners a una dona que demanava ajuda al carrer, i ella creu que això no està bé. Un altre nen, argumenta que els seus pares i mares van actuar de manera correcta al no donar-li diners a la senyora. Com a resposta a aquesta actitud, una nena li diu “imagina que estàs en la seva situació.”

4. Funcions de les intervencions

4.1. INFORMAR 

• “Los que son pobres viven fuera, no tienen casa”

4.2. OBTENIR INFORMACIÓ 

• “¿Los pobres que han hecho para ser pobres?”

• “Te has imaginado en su lugar?”

4.3. REGULAR L’ACCIÓ 

• “¿Eres pobre?”

• “Déjale, déjale…”

4.4. GESTIÓ DE LA COMUNICACIÓ I FÓRMULES SOCIALS

• “Vamos a dejarlo por hoy.”

4.5. METALINGÜÍSTICA  

• “Tengo calor, hace mucho calor.”

TASCA 10: Diàleg entre mestres

1. Quines pràctiques els han cridat l'atenció a l'escola que han visitat?

• La interacció d’infants de diferents edats

• Materials diversos en espais de l’escola, 

• Cada aula està destinada a àmbits concrets, 

• Activitats més autònomes pels infants, 

• Participació i interacció entre docents i alumnes.  

2. Per què els han cridat l'atenció?

A mesura que els professors han començat a implementar aquestes noves pràctiques, han notat una diferència marcada entre el que estan acostumats i el que fan actualment en el seu entorn educatiu. Aquesta nova manera ha augmentat l'autoconfiança entre el professorat. A més, els professors han observat un respecte recent per les diferents velocitats amb què els nens aprenen, donant lloc a un entorn educatiu més inclusiu.

3. Reflexionant sobre el que han vist acaben reflexionant sobre com ho fan ells al seu centre. Poseu-ne algun exemple.

• Implantació gradual dels canvis per que ofereixin més participació, una millor interacció i inclusió. 

• Deixar l’espai suficient per als nens i nenes en les activitats i interaccions. 

• Observar els infants.

4. Quines conclusions extreuen sobre el grau d'intervenció dels docents?

Creuen que depenent de com intervingui la mestra es crea una situació o una altra dins l’aula. Per tant, arriben a la conclusió de què si la mestra hagués intervingut en algunes ocasions en comptes d'observar, les escenes presenciades podrien haver canviat. El fet de tenir un paper més participant o més observador fa que una mateixa situació es pugui acabar desenvolupant de diferents maneres.

LAS INTERACCIONES SON CLAVE PARA APRENDER A LEER

SÍNTESI DE LA LECTURA

Esta lectura es una entrevista realizada a Marta Soler, doctora por la Universidad de Harvard, profesora de la Universidad de Barcelona i experta en procesos de lectura.

Menciona que se enseña a leer desde que nacemos a partir de manipulación para que experimenten y descubran. Aunque muchos digas que no se debe empezar antes de los seis años, sobre todo antiguamente, porque se ha demostrado que muchos niños son capaces de asociar la grafía con un sonido mucho antes, incluso asociar palabras con significado. Afirma también que el proceso clave de la lectura son las interacciones porque no es un proceso individual donde la formación y la implicación en las familias es fundamental para que los niños se conviertan en personas lectoras, es decir, que les guste leer, pero solo ocurre en determinados ambientes familiares. Por eso tiene que haber formación y programas para esas familias en las que no se da un buen entorno de lectura para que las criaturas de esas familias puedan llegar a tener éxito. Indica también que los niños formen parte del proceso ajustándose a sus características hasta llegar a abordar tertulias literarias dialógicas, como por ejemplo “La casa de Bernarda Alba”, organizado por muchos centros y espacios más allá del tiempo escolar con personas de la comunidad para organizar y apoyar actividades de aprendizaje. Aunque también dice que muchas veces infravaloramos a ese tipo de familias pensando que no van a saber o no van a querer, pero siempre quieren ayudar sumándose a las tertulias de autores clásicos. Para acabar se refiere al proyecto INCLUD-ED para identificar las estrategias educativas concretas para favorecer el éxito en la educación organizado por subproyectos donde los elementos clave se relaciones con las formas de agrupar al alumnado aprovechando los recursos humanos en referencia a la educación y la participación.

 

PREGUNTA A LA LECTURA

-       ¿Las interacciones tienen que ser con personas adultas o pueden ser también enriquecedoras con un grupo de iguales?

 

COMENTARIO PERSONAL SOBRE LA LECTURA 

Personalmente, a mí no me gusta leer, de pequeña mis padres me compraban los libros que yo les pedía porque veía que a mis compañeras les gustaban y me pensaba que a mí también me acabarían gustando, pero no. Al final, como todos, acababan en la estantería de mi cuarto a medio leer y con mis padres enfadados porque se lo había pedido yo y esta vez tampoco me lo había leído. Es cierto que, puede ser que si hubiera habido una interacción como menciona la lectura quizá le hubiera cogido el gusto a la lectura y actualmente me gustaría, pero por desgracia ahora es tarde para comprobarlo. Lo que si pienso hacer en un futuro con mis hijos es lo que comenta la lectura y sacarle el máximo partido a lo que da más importancia con el fin de crearles gusto por a lectura y fortalecer nuestra relación.

 

PALABRAS CLAVE DE LA LECTURA

-       Conversación.

-       Lectura.

-       Comunicación.

-       Cuento.

-       Participación.

FONT: https://www.freepik.es/vector-premium/dibujos-animados-padre-leyendo-sus-hijos_3245413.htm