Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lectura 6C. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lectura 6C. Mostrar tots els missatges

dijous, 22 de juny del 2023

TASCA 6C: COMUNICACIÓ I LLENGUATGE PARLAT





Font: https://es.vecteezy.com/arte-vectorial/13489284-concepto-de-clase-de-comunicacion-y-aprendizaje-joven-profesora-sonriente-de-pie-y-hablando-con-un-nino-pequeno-ensenandole-durante-la-clase-de-ilustracion-vectorial

En aquest article d'Isabel Ferrer i Sunta Sogas, titulat "Comunicació i llenguatge parlat" es parla sobre la importància de la llengua oral a les aules, entesa com a mitjà cabdal en la comunicació entre les persones, i sobre com l'hem d'avaluar per tal que sigui un aprenentatge enriquidor pels infants.

La lectura posa èmfasi, no només en com ho hem d'avaluar, si no a com hem de crear aquestes interaccions per tal que siguin el màxim enriquidores possibles. D'aquesta manera, incideix en com ha de ser la nostra forma de dirigir-nos als infants, fent referència a la claredat, al lèxic utilitzat o al to de veu, ja que actuem com model als infants, i per això hem de tenir cura de la qualitat de les nostres interaccions amb ells i elles.

A més, els infants s'han de trobar en un espai segur i on puguin confiar per tal que puguin desenvolupar al màxim la seva habilitat comunicativa i lingüística, per tant, hem d'habilitar espais amb aquestes característiques.

Així mateix, també hem de tenir en compte el context de cada infant i que cadascú es diferent, per tant, hem d'adaptar les circumstàncies a les particularitats de cada cas.

Segons la meva opinió, crec que el fet de tenir cura del que diem i com ho diem és un aspecte molt interessant a tenir en compte, ja que moltes vegades, com adults, no som conscients del que estem ensenyant amb els nostres actes i les nostres paraules als infants del nostre voltant. Som referents d'aquests nens i aquestes nenes i ells i elles aprenen en base al que veuen en nosaltres, sobretot com a mestres. 

D'aquesta forma, crec que reflexionar-ho també dona l'oportunitat de poder tenir aquesta comunicació amb les famílies, per tal de tenir-la en compte com a part significativa en el desenvolupament de l'habilitat comunicativa i lingüística de l'infant.

Com a pregunta cap a les autores, preguntaria: Tal com he esmentat a l'última part de la reflexió, com aproparieu aquesta idea de la importància del model de l'adult pel que fa a la comunicació, cap a les famílies dels infants?

Paraules més importants: comunicació, oral, llenguatge, mestre, infant.

dilluns, 5 de juny del 2023

Lectura 6C:

 -          Síntesi de la lectura. Selecció de 3-5 paraules clau que seleccionaria en relació amb el text.

Quan es tracta d'educació infantil, és crucial que els educadors entenguin elements concrets que configuren la comprensió, el creixement lingüístic i les habilitats comunicatives dels nens. El text accentua la importància de parlar articulat, la pronunciació precisa, l'ús precís del llenguatge i el ritme de la comunicació per garantir que els nens puguin seguir la conversa i comprendre el missatge sense esforç.

L'article proposa una tècnica que consisteix a gravar-se en diversos moments del dia per tal d'escrutar i valorar com ens comuniquem amb els infants tant individualment com en grup, així com amb les famílies. Enregistrant-nos a nosaltres mateixos, podem obtenir informació valuosa sobre els nostres senyals no verbals i inflexions vocals, i identificar àrees que necessiten desenvolupament dins del nostre enfocament pedagògic.

A més, això posa l'accent en el paper crucial de la veu del professor en la creació d'un entorn d'aprenentatge positiu. La veu d'un professor pot comunicar una sensació de calidesa, seguretat i acceptació als seus alumnes. Malgrat els possibles reptes que suposa el soroll de l'aula, no és aconsellable recórrer a augmentar el volum de la veu. Més aviat, es recomanen mètodes alternatius com tocar música o parlar més suaument com a mitjans efectius per captar l'atenció dels nens.

A l'article també s'explora la importància d'una narració competent. Per facilitar la comprensió dels nens de la història, es recomana que les imatges que l'acompanyen s'utilitzin juntament amb el to de veu i els gestos adequats. Tanmateix, també es subratlla l'opció de relatar històries sense ajuts visuals i confiar únicament en l'expressivitat, els gestos i la veu. Aquest mètode permet als nens concentrar-se en les accions i expressions del narrador sense dependre de senyals visuals.

El text subratlla la importància de controlar el creixement comunicatiu tant dels nens com de les nenes. En els casos en què un nen mostra un desig de comunicar-se, però té dificultats amb el llenguatge o la parla, és fonamental prendre nota de la seva audició i informar a la seva família. A més, es recomana allunyar-se de generalitzacions i quantificadors quan es conversen amb famílies o nens, i concentrar-se en les accions sense posar etiquetes a les persones.

En resum, en l'àmbit de l'educació infantil, és fonamental tenir en compte diversos factors com ara la lucidesa en la comunicació, la dicció acurada i l'ajust del ritme de parla a l'hora de dirigir-se als nens. A més, és vital estar atent a l'expressió vocal del professor, utilitzar materials adequats a l'entorn d'aprenentatge i fomentar el desenvolupament del llenguatge i la comunicació en totes les expressions, incloses les indicacions no verbals i el llenguatge corporal. En promoure un entorn propici per al desenvolupament lingüístic, els educadors contribueixen al creixement i l'aprenentatge dels nens, preparant-los per al seu futur educatiu i social.

-        -  Relació d’aspectes que ens semblin rellevants amb alguna assignatura o vida personal.

Durant la meva experiència com a docent en una aula d’una escola d’educació infantil a Montcada, vaig tenir l'oportunitat de presenciar de prop com la manera com parlem com a mestres té un impacte significatiu en l'evolució comunicativa i lingüística dels nens. Recordo una situació en particular que em va fer reflexionar sobre la importància de ser conscient de la nostra manera de comunicar-nos.

Estàvem realitzant una activitat de grup en què els presentava als nens un conte il·lustrat. Mentre els explicava la història, vaig notar que alguns nens semblaven distrets i no paraven gaire atenció. Em vaig aturar per un moment i vaig reflexionar sobre la meva manera de parlar.

Vaig decidir canviar el meu enfocament i ajustar la meva comunicació per captar el seu interès i assegurar-me que entenguessin el missatge que volia transmetre. Vaig començar a fer servir un to de veu més animat, variant l'entonació i emfatitzant les parts emocionants de la història. També em vaig assegurar utilitzar un llenguatge clar i senzill, adaptat al seu nivell de comprensió.

A mesura que ajustava la meva manera de parlar, vaig poder notar una transformació en l'actitud dels nens. Els seus ulls es van il·luminar i van començar a participar activament a la història. Fins i tot alguns van començar a fer preguntes i aportar idees pròpies. Era evident que havien captat el missatge i estaven realment interessats en allò que els explicava.

Aquesta experiència em va ensenyar la importància de ser conscient de com ens comuniquem com a mestres. Vaig comprendre que la nostra manera de parlar té el poder d'influir en el desenvolupament d'habilitats comunicatives i lingüístiques dels nens. Si ens expressem amb claredat, utilitzant un llenguatge adequat i transmetent entusiasme, estarem creant un ambient propici perquè els nens comprenguin i se sentin motivats a comunicar-se.

Des d'aquell dia, m'esforço per tenir sempre present aquests aspectes en interactuar amb els meus alumnes. M'asseguro de parlar amb claredat, pronunciar correctament les paraules i adaptar el meu llenguatge al nivell de comprensió. A més, utilitzo recursos visuals, gestos i entonació variada per enriquir la seva experiència d'aprenentatge i estimular-ne el desenvolupament comunicatiu.

-       -   Formular pregunta sobre algun tema que no ens ha quedar clar o que no ha quedat explicat a la lectura.

M’agradaria que el text expliques quins recursos addicionals, a més a més del llenguatge verbal, podem utilitzar per millorar la comunicació amb els nens i també com podem utilitzar la comunicació no verbal, com gestos i expressions facials, per complementar la nostra manera de parlar i facilitar la comprensió dels nens.

dilluns, 29 de maig del 2023

LECTURA 6C - COMUNICACIÓ I LLENGUATGE PARLAT

 Resum lectura:

Aquest article escrit per la Isabel Ferrer i la Sunta Sogas aborda un tema molt important passat per alt en alguns casos per la figura educativa, com ara el llenguatge parlat i la comunicació amb l’infant, com afecta això al seu desenvolupament?

 

Cada infant té un ritme d’aprenentatge i de desenvolupament diferent i amb la parla passa el mateix. Per alguns infants parlar i comunicar-se serà d’allò més fàcil, però n’hi haurà d’altres que no tindran aquesta destresa per a la comunicació, per aquesta raó haurem de tractar a cada infant de manera individualitzada i tractant que la comunicació sigui el més còmode per l’infant possible.

 

L'autora ens explica que la manera en la qual parlem a un infant traspassa dins seu, el sentiment, el to de veu, la mirada amb què ens dirigim a un infant pot marcar la diferència en com aquest rep el missatge, en com els infants ens perceben i es dirigeixen a nosaltres. Fins i tot explica que encara que no estiguis mirant a l'infant quan li dones una resposta, amb el simple to de veu i amb el sentiment que estàs transmetent el missatge, l'infant es pot sentir abraçat amb la resposta.

 

A l’hora de dirigir-nos als infants hem d’assegurar-nos que l’ambient és adequat, que no hi ha estímuls sonors “extres” que poden fer que el volum de veu del grup apugi a causa de factors extres com música de fons. L’article destaca que com a mestres hem de ser conscients de la nostra veu, si estem elevant el volum o si ho estan fent els infants i per què. Algunes estratègies que es proposen són abaixar el volum de veu, no utilitzar música de fons, etc.

 

Cal estar atentes de qualsevol senyal d’alerta que ens pugui donar un infant a l’hora de comunicar-se, sigui per falta d’audició o algun altre símptoma relacionat amb la parla, la comunicació i el llenguatge.

 

Comentari personal:

Penso que aquest article és molt necessari per a les docents en formació i per a les professionals, a mi com a estudiant d’educació infantil, TEI en una escola bressol i monitora de menjador a l’escola el Martinet de Ripollet, m’ha fet reflexionar molt sobre la meva manera de comunicar-me amb els infants.

 

Durant la meva jornada laboral actual em comunico, habitualment, amb infants d’un any fins a cinc anys. La manera de comunicar-me segons l’edat és diferent, però llegint aquest article he fet una crítica constructiva cap a la meva persona i m’he adonat que he de millorar moltes coses sobre la meva manera de comunicar-me amb els infants, no pas perquè de la manera com ho faig ara sigui nefasta, sinó perquè a partir d’aquesta lectura he après molts coneixements nous i m’he pogut veure reflectida al llarg de l’explicació.

 

Penso que aquesta lectura m’ha ajudat i m’ajudarà a ser millor professional i a comunicar-me millor amb els infants.

 

Preguntes a l’autora:

- Penses que les generalitzacions estan molt presents en les aules?

- Com podem fer per a reduir o erradicar les generalitzacions contundents del vocabulari educatiu a l’aula?

 

Paraules clau:

- Comunicació

- Llenguatge

- Infant


Lectura C6

 Lectura C6: Comunicació i llenguatge parlat


  1. Resum de la lectura

les autores de l’article Isabel Ferrer i Sunta Sogas ens parlen de la comunicació oral i quins factors hem  de tenir en compte.


El text ens parla que com a docents hem de tenir certs aspectes presents perquè els infants entenguin bé el que els hi volem transmetre perquè la manera en què parla la mestra incideix directament en l’evolució comunicativa i lingüística dels nens i les nenes. Per això hem de parlar amb claredat, pronunciant bé les paraules, amb un llenguatge precís i a una velocitat adequada perquè puguin seguir bé el fil de què els hi estem parlant. De manera que afavorirem l'evolució lingüística i comunicativa dels nens i nenes i l'ajudem al fet que entengui el significat de les paraules.


Per una banda, un recurs que podem utilitzar és gravar-nos diverses estones del dia per veure'ns i escoltar la nostra relació individual amb un infant, amb tot el grup o amb les famílies, d’aquesta manera, ens dona informació d’aspectes que potser no som conscients o desconeixem de la nostra manera de comunicar-nos: com per exemple el nostre llenguatge corporal, la nostra veu, etc. 

Així podem veure quins aspectes podem millorar de la nostra tasca educativa.


Per altra banda, cal posar èmfasi en la veu de la mestra, és un aspecte essencial perquè pot transmetre acollida, seguretat i estimació als més petits. Quan parlem, la nostra veu està tocant realment l’infant. Però és cert que a vegades hi ha molt de xivarri a l’aula i els infants no escolten la nostra veu. Les autores el que comenten que el recurs més adequat no és elevar el nostre to de veu, sinó per exemple posar música, parlar més fluix, etc.

Un altre tema que aborda l’article són els contes. I és que hi ha diverses maneres d’explicar una història, però la més recurrent és explicar el conte amb les imatges el davant perquè els infants segueixin el fil i acompanyar-ho de gestos i un to de veu adequat, però una altra manera és fer-ho sense suport visual i fer servir només la nostra expressivitat, el nostre gest, la nostra veu, així els infants se centraran en nosaltres i els nostres gestos sense haver d’anar mirant les imatges ni analitzar-les. 

Per acabar, parla sobre que nosaltres, com a docents, hem de vigilar que els infants sentin bé, si observem que un infant té un desig clar i recursos comunicatius suficients, però si el seu llenguatge o la seva parla ens alerten, cal que parem atenció a la seva audició i comunicar-ho a la família. Però quan parlem amb elles o amb els infants, hem d’evitar les generalitzacions com: mai, sempre, el tot o res i no aplicar els quantitatius a les persones, sinó als actes.


  1. Alguns interrogants que planteja i que formularíeu a l’autor;

Després de la lectura, m’agradaria fer un plantejament a les autores i és que quines eines o recursos ha de tenir un docent si detecta que un infant té problemes auditius?


  1. Comentari personal:


La lectura m’ha semblat molt interessant perquè posa èmfasi en el fet que nosaltres com a docents tenim una influencia directa amb el desenvolupament de la parla dels infants, i que hem de procurar comunicar-nos d’una manera clara i entenedora perquè els infants entenguin els significats de les paraules.

Des de la meva experiència, en relació amb el to de veu i com utilitzar-ho quan hi ha molt de xivarri a l’aula i als infants no els hi arriba la meva veu, l'opció més fàcil és elevar nosaltres el nostre to de veu, però en realitat hi ha moltes maneres.

Soc monitora d’un menjador escolar i estic amb infants d'i3, I4 i I5, i des de la meva experiència, i quan hi ha molt de xivarri i no m’escolten començo a dir en veu baixa: ‘qui em senti que es toqui el nas, qui em senti que es toqui el cap…’ així amb diverses parts del cos, com el colze, les orelles, etc., els infants es fixen en el que estic fent i de mica en mica van fent silenci.


  1.  Seleccionar entre tres-cinc paraules clau del text:

Comunicació oral, llenguatge parlat, veu, expressivitat.


e) Imatge + Enllaç amb la font de la imatge;

contar cuentos en el aula - Bing images





TASCA 2: L’OFICI D’ENSENYAR

1. El primer text parla de dues maneres d'entendre l'ensenyament? Podries definir cadascuna d'elles breument amb una frase? La p...