TASCA 5: NENS FILÒSOFS

              

PENSAR 

            

                               

                 https://www.hacerfamilia.com/educacion/noticia-ensenar-pensar-pensamiento-critico-ninos-20141212065933.html 

                                                                              FILOSOFIA 

                         

                                       https://www.anahuac.mx/mexico/noticias/Dia-Mundial-de-la-Filosofia-2022

 

     

                                                                                    AMIC

                                   

                                                 https://faros.hsjdbcn.org/ca/articulo/nens-necessiten-tenir-amics

	D1 “Pensar”	D2 “Filosofia”	D3 “Què és un amic”?
Preguntes	- Yo veo algo delicioso, y tú?  - ¿Qué tienes en la cabeza? - ¿Qué tienes en la cabeza Ines? - Esto es un objeto, ¿cómo se llama? - ¿Estáis preparados? La encendemos? - ¿Te ayuda a pensar? - La memoria y todo lo que hay ahí arriba tiene un nombre,¿ y cómo se dice? - Cuando se piensa, se reflexiona con la cabeza, ¿se nota?¿se ve? ¿puede verse?  - ¿Y cómo sabré en qué piensas? - ¿Abrir la boca para qué? - ¿Para hacer salir algo, hace falta…?	La mestra pregunta que significa la paraula filosofia. Els pregunta si són nens o si són adults i la resposta dels nens ella pregunta per què diuen que són nens i perquè hi ha coses que ells no poden fer que els adults si poden fer. Aquesta última pregunta la mestra la fórmula diverses vegades.	La professora pregunta als infants que com saben si son amics d’algú. Després, pregunta específicament a un infant si té amics i qui son. També, pregunta si als amics se’ls hi estima com als novis. Arran de les respostes, pregunta si es casen i si es donen petons. A partir d’aquí, comença a formular preguntes sobre si els novis també es donen petons a la galta, que què opinen ells i elles i si es donen petons a la galta o a la boca en funció de la relació que tenen amb els pares o els seus amics. També pregunta si els amics es poden emprenyar i si es pot ser amic d’un germà. Després pregunta a un infant si només té amics nois i que si pot tenir amigues noies.
Respostes	- Un cerebro  - Una memoria - Hay un papa - Una vela - Reflexionar - No - Hay que abrir la boca - Para..para..para que salgan - Hablar	Per a ells fer filosofia significa reflexionar i pensar. Ells responen que són nens perquè són petits. Expliquen que ells són petits i els seus pares són grans i que per això els seus pares poden fer coses que ells no poden fer com per exemple fer fotografies. Quan la mestra els pregunta si hi ha coses que ara no poden fer i més endavant sí els infants es queden callats i ja no hi ha resposta per la seva part.	Els infants contesten que saben que son amics amb algú perquè es donen la mà, també a qui li han preguntat qui son els seus amics els comença a ennumerar.  Després, fan una distinció entre els amics, que son per jugar, i els novis, que es donen petons a la boca i es casen.  També, comenten que als amics se’ls hi dona petons a la galta i que les parelles només se’ls donen a la boca.  Interactuen entre ells i elles i parlen sobre que una nena vol ser la nòvia d’altre nen.  També, un infant comenta que la mare li dona petons a la boca.  Estableixen que els amics poden emprenyar-se, i després un infant explica una situació que li va passar al seu pare i un amic seu.
Retorn	- Tienes un cerebro, muy bien  - Tienes una memoria  - Hay un papá en tu cabeza - No, no es tiza mágica. Esto es un objeto  - No es una vela de aniversario. Es una vela para intentar pensar, no es para los cumpleaños. -¿Te ayuda a pensar?  -  La memoria y todo lo que hay ahí arriba. Y todo eso tiene un nombre.  -Reflexionar - Desde luego hace falta reflexionar - Para que salgan - La boca también sirve para comer  - Tienes razón	La mestra els explica que hi ha coses que ara no poden fer, però que si podran fer quan siguin més grans.	La mestra, més que donar respostes, el que fa és preguntar per ampliar el discurs dels infants preguntant, per exemple, si els amics s’estimen com els nuvis o si els nuvis es fan petons a la galta. També ho fa per canviar de tema i que els infants reflexionin sobre el que vol tractar més específicament.
Tema	El tema de la conserva és el pensament, què es la reflexió i el pensament, de quina manera ho fem i com aquest pensament necessita l’acompanyament de paraules per tal de transmetre-ho a la resta.	La conversa se centra a parlar de filosofia, més concretament del que són ells mateixos i de les coses que ells no poden fer i de les que els seus pares si poden.	Es busca aclarir i fer una distinció de les diferents relacions que poden tenir i la manera en què expressem el nostre afecte o com ens comportem amb els amics, les parelles, els pares i les mares, a partir de la visió del món dels infants.
Reflexió posterior de les mestres	La mestra conisdera que va ser genial. Explica que el millor moment de la sessió va ser quan Jonathan va fingir que no li interessava i la mestra li preguntar si es pot veure quan un està pensant i li va respondre que no, llavors li va preguntar com puc saber enquè penses Jonathan i va dir han de sortir (fent un gest amb la mà). El Jonathan visualitzava el camí descendent fins a la boca, llavors Yanis va dir: “cal parlar”.	La mestra li explica a una altra companya seva que no ha aconseguit treure'ls res. Ella esperava convençuda de què algun infant digués alguna cosa, però cap deia res, estaven tots en blanc i no tenien res a dir.	Al vídeo no es veu cap reflexió posterior de les mestres. Així i tot, podem veure que els infants s’han vist participatius i les temàtiques anaven sorgint a mesura que ells i elles feien les seves aportacions. A més podem veure com la mestra en tot moment intenta indagar per veure quins coneixements tenen els infants sobre la definició “amic”, com ara fent preguntes com: “El pare pot ser el vostre amic?” “Els amics s’enfaden?”, “Un amic és el mateix que un nòvio?”. Els infants han anat reflexionant gràcies a vivències pròpies i de la resta de companys i companyes.

Tasca 5: Nens filòsofs

 

	D1  Pensar	D2  Filosofia	D3  Amic
Preguntes	-Què tens al cap? -És un guix màgic? -Com es diu? -Com es diu el que tenim al cap? -Com sabré en què penses? -Obrir la boca per què? -Iper fer sortir alguna cosa, fa falta…?	-Què vol dir fer filosofia amb vosaltres? -Sou adults o sou nens? -Però què dius que sou nens? -Què podeu fer? -el pare, la mare o la mestra poden fer que vosaltres no pogueu fer? -No pots fer fotos? -Què coses no podeu fer ara però se us permetrà fer després?	-Què és un amic? -Com saps que són amics? -Als amics se’ls estima com als nòvios?
Respostes	- Un cervell - Una memòria - Hi ha un pare - Jo tinc un pare i una mare -No -Una espelma - Reflexionar - S’ha d’obrir la boca -Perquè surtin -Parlar	-Parlar -Reflexionar -Pensar -Perquè sóc petit i -Els meus pares són grans. -Els petits treballen i els grans també.  -Puc fer coses -Puc fer cartells -El papa pot fer fotos -No perquè no sóc suficientment gran, perquè són grans	-Perquè a vegades em dona la mà i després li dono jo l’altra mà perquè ja té una mà ocupada. -No, els amics són per a jugar amb ells i les parelles es donen petons. A la boca, i es casen. -Es poden donar petons als amics a la galta. -Els nuvis a la boca -Li vull fer un petó a la mare
Retorn (que fa la mestra davant les respostes dels infants)	Repeteix el que diuen els infants per fer-los saber que té interès en el que diuen i per motivar a seguir la conversa. A més, hi havia reforç positiu.	Quan la mestra fa la pregunta “Què coses no podeu fer ara però se us permetrà fer després?”, es dirigeix als infants pel seu nom per obtenir resposta, però aquest no responen perquè no saben que dir.	En vista de la participació dels infants, la mestra aprofita i va aportant noves preguntes per tal de treure més informació i veure cap a on pot portar la conversa.
Tema	El pensament i la memòria i com l’expressemt	La filosofia.	L’amistat i l’amor
Reflexió posterior de les mestres	Primer parlen de les reaccions de les famílies i sobre la curiositat que genera en aquestes.  Després parlen de l’actitud dels infants i de les que més els ha sobtat, com per exemple: quan el jonathan diu que l'única forma d’expressar el pensament és obrir la boca.	En aquesta sessió la mestra explica que no ha pogut obtenir res de res. Ha sigut molt desestabilitzador i s’ha allargat molt la sessió. No he aconseguit treure’ls-hi res.	No es mostra cap reflexió amb cap mestre/a. El que es veu a l'escena és que els infants es mostren molt participatius, ja que parlaven d’ells i de les seves vivències. Se sentien motivats/des a participar perquè tenien moltes coses a explicar

tasca 5

 

	Diàleg 1: “Pensar”	Diàleg 2: “Filosofia”	Diàleg 3. “Què és un amic?”
Preguntes	Pregunta 1:  Què tens al cap? Pregunta 2: Com es diu l’objecte? Pregunta 3: Com es diu allò que fem amb el cap? Es pot veure quan pensem?	Pregunta 1:  Què significa fer filosofia, filosofar?  Pregunta 2: Sou adults o sou nens? Pregunta 3: Per què dius que ets un nen?  Pregunta 4: Els pares o les mestres poden fer coses que vosaltres no?  Pregunta 5: Hi ha coses que no pugueu fer ara, però què se us permetran després?	Pregunta 1:  Com saps que és un amic?  Pregunta 2: Tu tens amics, qui són?  Pregunta 3: Als amics se’ls estima com s'estimen els nòvios? I se'ls fa petons?  Pregunta 4: Els nòvios no es fan petons a la galta? Pregunta 5: Ets el seu nòvio?  Pregunta 6: La mama és una amiga? Pregunta 7:  Els amics poden enfadar-se? Pregunta 8: Per què són amics?  Pregunta 9: I ja són amics? Què ha passat? Un germà o una germana poden ser amics?  Pregunta 10: És la teva germana la teva amiga?
Respostes	Respostes pregunta 1: Un cervell  Una memòria  Un pare i una mare Respostes pregunta 2:  Una espelma Respostes pregunta 3:  Reflexionar No s’ha d’obrir la boca Perquè surtin… Parlar I menjar, la boca serveix per menjar Les mans serveixen per agafar	Respostes pregunta 1: Parlar Reflexionar Pensar Respostes pregunta 3: Perquè soc petit, els meus pares són grans.  Els petits treballen i els grans també! Respostes pregunta 4. Puc fer coses! Puc fer cartells! Respostes pregunta 5: El papa pot fer fotos.	Perquè a vegades li dona la mà. Els amics són per a jugar amb ells i els enamorats es fan petons a la boca i es casen.  A la boca! Jo vull fer-li un petó a la mama! No, clar que no! La mama ja té un enamorat, és el papa. La Kayla diu que soc el seu nòvio! La mama em fa petons a la boca! El meu pare no es parla amb un amic seu. Són amics perquè ahir el va agafar la policia. No tenia permís i ha marxat sol perquè no tenia bitllets. El papa té un permís perquè es porten bé. Però parla molt amb ell i va molt a casa seva.
Retorn (feedback)	La mestra intenta fer la pregunta inicial a tots els infants per veure que responen. Quan els infants responen, la mestra els hi dona un feedback positiu, repetint la resposta.	En aquesta sessió no hi ha hagut molt feedback, ja que els infants en aquesta pregunta no han estat tan participatius i actius. La mestra deixa llibertat perquè els infants participin quan vulguin. La mestra diu noms dels infants perquè intervinguin i contestin, però es troben perduts davant la pregunta i no saben què dir. La mestra fa preguntes per aprofundir en les respostes que donen els infants.	La mestra en tot moment es mostra disposada a donar resposta als dubtes dels infants i a motivar-los a fer-se més preguntes.  Aquesta vegada els infants han estat molt més participatius, perquè és una pregunta més propera a ells.
Tema	En què consisteix pensar i com ho podem fer? Tot i que és una tema molt abstracte, els infants ja en tenen una idea i la intenten expressar.	Què és la filosofia i en què consisteix filosofar? Es tracta d’un tema abstracte i que segurament desconeixen, ja que la paraula filosofia és molt tècnica i probablement en no escoltar-la mai no acabaven d’entendre el seu significat i, per tant, el què se’ls està preguntant.	Què representa un amic per cadascun dels infants? A diferència dels temes tractats a les sessions anteriors, aquest és molt més proper per als infants, ja que està present en el seu dia a dia
Reflexió posterior de les mestres	Estan contentes amb el resultat, ja que els hi ha sorprès la participació dels infants i com s’han pogut expressar sobre un tema abstracte.	La seva reflexió és que ha estat molt més difícil que els infants contestessin a la pregunta i que la sessió s'havia fet molt més llarga.  Al principi estava convençuda que hi hauria més participació. Doncs, es troba desconcertada, ja que esperava uns altres resultats, amb una participació més activa dels infants.	En aquest documental no es veu una posterior reflexió de les mestres. No obstant això, hem pogut veure que en aquest diàleg els amics en tractar-se un terme que coneixen i que forma part del seu entorn conegut dona peu a què participin més, perquè ho podien relacionar amb vivències del seu voltant. Per als infants és un tema que coneixen i això fa que els motivi més per a parlar i participar en la conversa.