Anàlisi d'una conversa

 

CONTEXTUALITZACIÓ

La conversa és entre varis infants de 6 anys, i la seva monitora, la Marta. Estan a l’ombra d’un arbre esmorzant desprès d’una excursió.

Durant el vídeo la Marta va fent diverses preguntes per saber que farà el Pau a l’estiu, tot i que hi participen altres infants, explicant també el seu estiu.

 

TRANSCRIPCIÓ:

-          Marta: Tu Pau, que faràs a l’estiu?

-          Pau: Passaran cinc dies i vaig a un creuer.

-          Aina: Ens anirem de campaments.

-          Marta: Un creuer! I per on aniràs?

-          Pau: No ho sé.

-          Aina: Estarem a la platja i ens anirem a campament i anirem a Conques.

-          Marta: Primer anireu a la platja, després de campaments i per últim a Conques? Molt bé!

-          Aina: M’encanta Conques!

-          Marta: I quants dies vas al creuer?

-          Pau: Set dies.

-          Marta: Set dies? Amb els papes?

-          Pau: Si, també jugaré als videojocs!

-          Marta: Jugaràs a videojocs? I del cole no us han posat deures?

-          Rita: No! Ja no. Ara ja ha acabat el cole i ja no posen deures.

-          Pau: No!

-          Marta: Què bé!

-          Aina: Em dones un palito?

 

TORNS:

Recompte de torns	Total: 17 torns. 10 torns dels infants 7 torns de l’adult
	Marta (adult): 7 torns Pau: 5 torns Rita: 1 torn Aina: 4 torns

 

La conversa té cert equilibri, donat que la Marta no té masses torns, i predominen més els torns dels infants. Hi ha fluïdesa gràcies a l’adult, i les preguntes que van fent per poder extreure més informació. Aquestes pregunten són força tancades donat a que és vol una resposta concreta i breu.

 

ESTRATEGIES PER POTENCIAR L’ORAL:

Hem trobat tres estratègies per potenciar l’oral. Una expressió valorativa on la Marta els hi diu “molt bé”, tot valorant el que ha explicat l’ Aina. També hem vist una imitació per part de l’adult repetint el que ha dit el Pau, i per últim una substitució instructiva. Aquesta és veu quan l’Aina explica que farà l’estiu i la Marta ho repeteix afegint verbs i concordant-ho tot bé.

 

Expressió valorativa	-          Aina: Estarem a la platja i ens anirem a campaments i anirem a Conques. -          Marta: Molt bé!
Imitació idèntica	-          Pau: Set dies. -          Marta: Set dies? Amb els papes?
Substitució instructiva	-          Aina: Estarem a la platja i ens anirem a campament i anirem a Conques. -          Marta: Primer anireu a la platja, després de campaments i per últim a Conques?

 

FUNCIONS DE LA INTERACCIÓ:

Hem trobat 3 funcions de la interacció. En primer lloc hi ha varies informacions per part dels infants  cap a la Marta, i és la Marta qui fa varies preguntes per tal d’obtenir informació. Per últim, hem trobat una gestió de la comunicació i de les formes socials, quan la Marta pregunta per confirmar la informació que li han dit prèviament.

 

Informar	-          Aina: Ens anirem de campaments
	-          Rita: No! Ja no. Ara ja ha acabat el cole i ja no ens posen deures.
Obtenir informació	-          Marta: Tu Pau, que faràs a l’estiu?
Gestió de la comunicació i formes socials	-          Marta: Primer anireu a la platja, després de campaments i per últim a Conques? Molt bé!

 

 

TASCA 2: L'OFICI D'ENSENYAR

1. El primer text parla de dues maneres d'entendre l'ensenyament? Podries definir cadascuna d'elles breument amb una frase?

- Model SAWA (School Autonomy With Accoutability). Aquest model dona importància a establir estanders educatius que siguin mesurables. Es basa en una perspectiva jerarquica i vertical, on els investigadors tenen el coneixement i els mestres ho apliquen.

- Perspectiva SwafS (Science with and for Societies). Aquesta perspectiva prioritza la integració de la investigació i la pràctica educativa, promovent la creació de coneixements a través de la col·laboració entre docents i investigadors.



2. Amb quina de les dues maneres t'identifiques més i per què?

Ens identifiquem més amb la perspectiva SwafS, perquè no estem d'acord en que la perspectiva hagi de ser jerarquica i vertical, si no en que ha d'haver-hi col·laboració entre docents i investigadors per això poder obtenir més bons resultats.



3. Quin sentit pren la metàfora del "rai" en aquest text?

Fa referència a una balsa flotant contruida amb troncs units entre si. Pren la metàfora de la colaboració entre investigadors i docnets, i del fet de treballar conjuntament per establir vincles solids. Igual que fan els troncs, que amb la col·laboració prenen total equilibri permetent navegar cap a noves possibilitats, tant en l'educació com en el text.




4. Què creus que volen dir els autors quan afirmen que "la innovació no és nova"?

Estan dient que la innovació no és un fet nou en l'àmbit educatiu. Si no que al llarg del temps han hagut propostes d'innovació que han fet millorar el sistema educatiu.

Els autors volen remarcar que no és un fet destacable en l'educació si no que en altres contextos també hi ha hagut fets innovadors que han ajudar al desenvolupament i la evolució.




5. Què és per a nosaltres ser innovador? 

Per nosaltres, ser innovador implica buscar noves formes per ensenyar i aprendre, adaptant-nos a les necessitats i als canvis de la societat. Una mestra innovadora està disposada a experimentar amb diversos perspectives pedagogiques, fomentant sempre la participació activa dels infants, promovent el pensament critic i la resolució de problemes.

TASCA 4: LLEGIR I PARLAR

1. Context: En quina situació es produeix aquest diàleg? Quina relació hi ha entre el context i el diàleg?

En una classe d'Educació Infantil de 2 anys, està la mestra explicant el conte dels Tres Porquets. Dos dels alumnes (en Joel i la Carla), parlen amb la mestra sobre el conte. 

La relació amb el context i el diàleg fa referència als materials de l'aula i el racó dels llibres que afavoreix que els infants prenguin iniciativa i puguin dialogar sobre els contes, estimulant així el desenvolupament del llenguatge dels nens.

La mestra també planteja preguntes als nens perquè participin i comparteixin la seva comprensió, en Joel i la Carla responen amb entusiasme.

2. Interacció adult - infants: Quin rol hi té l'adult? Quins mecanismes de participació desplega?

L'adult, en aquest cas la mestra, assumeix el paper actiu de guia i mediadora en la interacció amb els infants durant la lectura del conte. Utilitza preguntes, valoracions i correccions per estimular la seva participació i promoure el diàleg. També fomenta la participació equitativa entre els alumnes i inclou a tots en la conversa, buscant crear un entorn propici per al desenvolupament del llenguatge i la comprensió del conte.

3. Interacció infants - infants: Com es relacionen entre ells? Quines diferències s'hi pot veure?

La interacció entre infants és reduïda, i és la mestra qui té el paper actiu. Els nens bàsicament responen a preguntes i tenen poques intervencions, potser perquè els hi fa vergonya. Entre ells interctuen i es donen suport mutuo. Les diferències són a nivell participatiu .

TASCA 10 - DIÀLEG ENTRE MESTRES

 

TASCA 10 - DIÀLEG ENTRE MESTRES

Quines pràctiques els han cridat l'atenció a l'escola que han visitat?

Els ha cridat l’atenció que hi haguessin nens de diverses edats interactuant. També que els espais i materials eren facilitadors, suggerents i estimulants.  Els hi va sorprendre que els nens i nenes es moguessin lliurement i que cada aula estigues dedicada a un àmbit en particular. També els ha sorprès la manera d’intervenir per part del personal docent.

Per què els han cridat l'atenció?

Els hi ha sorprès perquè en un inici no se’n van adonar dels espais i de la lliure circulació, però al veure-ho els hi va cridat l’atenció.  Un fet que els hi va cridar l’atenció va ser que els nens creesin històries i els hi expliquessin al personal docent per poder-les reproduir en un altre moment.

Reflexionant sobre el que han vist acaben reflexionant sobre com ho fan ells al seu centre. Poseu-ne algun exemple.

Poden veure que els espais són ben diferents, i que la interacció també varia. Es queden sorpresos. Un exemple és: Marcos “(...) Nosotros solo nos estamos planteando dejar más espacio para la actividad libre, para la interacción libre, para incrementar la iniciativa de algunos y dejar que decidan solos, observar a algunos niños...” Ester: “Quizás, pero estoy convencida de que los materiales disponibles a la interacción son muy importantes, pensad cómo ha cambiado nuestra relación y la de los niños con los libros después de aquella formación sobre literatura y lectura. Les hemos ido ofreciendo productos más interesantes y de mejor calidad ilustrativa y literaria, les hemos ido leyendo regularmente. A lo mejor el paso siguiente es animarlos a que inventen sus historias, como dices que hacen las maestras que habéis visitado...”

Quines conclusions extreuen sobre el grau d'intervenció dels docents?

Les conclusions que extreuen són bàsicament el fet de que han de generar més activitats on fomentar la creativitat, l’autonomia, la imaginació i l'experimentació dels infants. A més que volen canviar la forma d’interaccionar, i millorar la participació per part dels infants sobretot en relació amb la lectura i les històries.

TASCA 8 - Inicis de la conversa, diàleg a casa.

 

Recompte de torns	34 torns en total Mare: 12 torns Infants: 22 torns (9 del Pablo i 13 de l’Ana)   És un intercanvi bastant equilibrat.
Funcions de les intervencions
Informar	Aportar informació verbal a l’interlocutor. L’interlocutor dóna mostres de rebre la informació aportada.	Madre: “Pero mira, ¡es una bandera! Eso puede estar encima de una torre del castillo.”	Madre: “Pues sirve para mostrar quién vive dentro... Los castillos tenían banderes. Como en la portada del cuento que sacaste de la biblioteca ayer, mira, voy a por él.”
Obtenir informació	Rebre informació verbal sota requeriment.	Madre: “¡Espera! Mirad, hay cuatro banderas… ¿Cuál os gusta más?”
Regular l’acció	Regular o controlar l’activitat de l’interlocutor. L’interlocutor escolta en la mesura que la seva acció queda regulada pel llenguatge de l’altre.	Madre:” Sí, mira. Pablo te pide permiso. Dile “Ana, ¿te puedo ayudar?   Pablo: Ayudá Nana.   Madre: Así…, dile: “Te puedo ayudar?, que me gusta jugar contigo”.   Pablo: Totigo”	Madre: “Hombre, no, no lo ha roto todo... Se ha caído una pieza nada más.”
Gestió de la comunicació i fórmules socials	Participar activament en diverses situacions comunicatives i adequar-se als diferents contexts i interlocutors socials.	Madre: “ ¡Anda! Sí que es bonita... Mira, Pablo, ¿quieres poner major esta de aquí? Toma, toma est abandera roja.”	Madre: “Así... dile : “¿Te puedo ayudar?, que me gusta jugar contigo”
Metalingüística	Utilitzar el llenguatge per referir-se al mateix llenguatge o a d’altres codis simbòlics similars, comprendre les ambigüitats, els aspectes no textuals, literaris i col·loquials de la llengua i crear noves realitats lingüístiques.	Ana: “Pero ¿para qué es la banera?   Madre: Bandera”	Ana: “¡Ayyyy! Lo ha dompido todo.   Madre: Hombre, no, no lo ha roto todo...Se ha caído una pieza nada más. Mira, vamos a pedirle que la ponga él con mnucho cuidado y asi aprende”

Lectura 5C

Llegir en família

 

Breu síntesi:

En aquest article de la Gema Paniagua, ens parla del paper de la família durant el desenvolupament de la lectura dels seus fills i filles. Desenvolupa algunes idees i claus perquè la lectura i l’escriptura dels infants a casa sigui divertit i aprenguin.

El que més utilitzem són els contes. Comencem amb contes d’imatges amb els més petits i acabem llegint històries de més grans. Per poder fer una bona tria d’aquest, està bé demanar informació i consells a l’escola o a la biblioteca infantil perquè puguin orientar-nos.

També es pot utilitzar la funció del llenguatge de moltes situacions quotidianes -llista de la compra, nota que li deixem a la mama, el correu de la tieta...-

A través d’aquests contes, hem d’aconseguir que llegir i escriure siguin activitats gratificants pels infant. L’encertem amb la manera d’explicar el conte, si aconseguim emocionar-nos conjuntament. Per tant, és important les mirades, els gestos, la veu...En general, un bon comunicador és aquell que es centra amb les reaccions del seu interlocutor.

No passa res si ens deixem de llegir informació del conte, és important que hi participi l’infant realment, que es senti part d’aquella història, estant atent  i expectant en alguns moments. Que sigui l’infant que ens marqui el ritme de la narració de cada conte.

És bo poder establir una rutina diària de cada família, centrada en la compartició d’un conte, d’aquesta manera ens assegurem d’una estimulació quotidiana. Tot i que moltes famílies utilitzen el conte per abans d’anar a dormir, cada família ha de decidir quin és aquest bon moment per a ells.

També és important que els infants vegin interès per la lectura per part dels familiars. A banda, la participació dels avis i les avies és una activitat molt plaent per als infants, així com alguns germanes o germanes més grans.

Per altra banda, és essencial tenir en compte els interessos de cada infant per poder fer una tria més centrada del conte, així l’infant mostrarà més atenció per escolat aquella història. La diversió i el plaer de l’infant són els indicadors que podem observar per saber si anem per el bon camí de la lectura.

Experiència:

Com a experiència personal, l’estiu passat vaig tenir l’oportunitat de ser la tutora d’ una classe de l’escola bressol. L’activitat del dia era explicar un conte amb infant d’un any.

Els infants ja tenien contes, adequats a les seves edats, al seu abast. En general, tots els infants s’apropaven al racó dels contes en algun moment del dia, i per aquesta raó vaig decidir explicar-los un conte.

Era un conte d’animals, d’una granja, i tot i ser una història curta vaig utilitzar titelles per poder representar els animals que anaven sortint al conte.

D’aquesta manera els infants estaven més atents a allò que els hi anava explicant, a banda de fer sons representatius de cada animal.

Com a educadores, hem d’observar i adaptar els contes per als infants que tenim a l’aula. Perquè tot i ser petits, ja podem mostrar interès per la lectura i explicació de contes. Hem d’obtenir eines per poder acompanyar els infants des de petits en la lectura de contes.

Pregunta:

Des de les escoles d’educació infantil quins talles, activitats o recursos es poden proposar perquè les famílies puguin acompanyar als seus infants durant el desenvolupament de la  lectura?

Paraules clau:

- Lectura en família

- Lectura

- Contes

- Competència lingüística

-    

TASCA 7 - OBJECTE

 

Explicar l’objecte que has portat:

L'objecte que jo vaig triar per dur a la dinàmica va ser una fotografia dels campaments de Setmana Santa d'aquest curs.

És una imatge recent, però en aquesta queda recollit tots els records d'aquests dies que vam poder conviure tots plegats. A la imatge surten tant infants com també els monitors.

Van ser uns dies que els vam viure molt intensament, tots nosaltres som amics i amigues, i després de tot el curs preparant els campaments de Setmana Santa, vam poder veure el resultat.

Porto de dels 12 anys al cau del meu poble, i en aquests últims quatre anys he estat fent de monitora dels infants. M'agrada molt poder continuar vivint aquestes experiències, aprendre de tots ells i endur-me tots els bons records. Al llarg de tots aquests anys, he après que estar al cau és tot un procés on vas creixent com a persona gràcies a tots els que t'envolten, aprens també a expressar-te i a valorar els petits moments o actes que tenen un gran significat.

Per tant, trio aquest objecte en forma de record, de tota la meva trajectòria en el cau, de tots els moments bonics que hi he viscut, de totes les amistats que he forjat i de tots els aprenentatges fets.

 

3 paraules:

Reflexió: Primer de tot, trio aquesta paraula perquè a través d'aquesta dinàmica he hagut de reflexionar sobre quin objecte triar. En un inici no tenia cap cosa en ment, però al final quan menys m'ho esperava vaig triar aquesta foto. La foto triada la tinc com a fons de pantalla de l'ordinador, i això m'ha fet reflexionar que realment tenim moltes coses al nostre abast que li donem valor, però que si no hi parem a pensar no ens fixem en aquests detalls.

Records: El fet de pensar en el cau que en formo part, m'ha fet pensar en molts records que hi tinc en relació. He crescut com a infant escolta i, per tant, tinc molts records acumulats d'experiències viscudes. M'agrada molt, de tant en tant, veure fotos i poder teleportar-me en aquells moments.

Creixement: Com també he comentat anteriorment, he crescut al cau, i això m'ha fet endur molts aprenentatges. Mirar al passat i observar amb distàncies el que ha passat, veient allò que ha sortit bé o malament també ens fa créixer i aprendre de nosaltres mateixos.

Lectura 4C

 Hablar: charlar, conversar y dialogar

Paraules clau:

- Comunicació

- Oralitat

- Parlar

- Conversa interactiva

Breu resum:

En aquest article de la Irene de Puig Olivé, ens explica la importància del parlar i tot allò que comporta per a infants. Ens marca la importància que hi ha quan passem de parlar per a una pura manifestació oral, a quant utilitzem el parlar per dur a terme una conversa interactiva assolint el diàleg comunicatiu amb altres persones.

Som ésser socials i, per tant, la relació amb els altres ens motiva a gesticular, somriure, plorar, fer sons...de mica en mica aprenem a copiar sons, unir paraules i expressions.

Els ritmes d'aprenentatge de cada infant varien entre ells, ja que cadascú aprèn al seu ritme, ja pot ser per la madura de l'infant, les experiències viscudes o els factors socials i lingüístics en els quals s'ha trobat.

Al llarg de la lectura també ens fa referència a aprendre a palar no només fa referència a saber produir sons i fer frases. Parlar també és la capacitat de raonar i aprendre a parlar amb sentit. Els infants a mesura que aprenen el llenguatge oral també van adquirint el seu pensament, cada vegada més abstracte. Hi ha un gran lligam entre la llengua i el pensament.

El pensament reflexiu implica tenir una autonomia i capacitat creativa. Aquesta mena de pensament s'aconsegueix treballant diverses habilitats com per exemple, pensar en grup, compartir idees o opinions, defensar gustos, preferències o punts de vista.

A més, conversar és una activitat de caràcter interactiu, organitzat per torns de paraules i amb una finalitat social. Implica fixar l'atenció, escoltar a l'altre infant tot seguint el fil conductor del tema.

Els infants que aprenen a escolar i parlar bé, tenen la porta ben oberta per endinsar-se al món de la lectura i l'escriptura.

Experiència:

Aquest article m'ha fet recordar a les estones de pati de l'escola bressol on estic treballant. Són moments on els infants es comuniquen entre ells a través de diferents mètodes.

Generalment, estic a la classe dels mitjans i, durant aquesta última setmana he pogut observar com els infants tenen la intencionalitat de comunicar-se tot i que encara no dominen el llenguatge oral. S'expressen a través de sons i gesticulacions que també formen part d'un llenguatge i, a poc a poc, aniran desenvolupant la parla amb més claredat i significat.

Penso que tot el procés d'aprenentatge de la llengua oral és important, alhora escoltar els infants i, fer l'esforç per entendre'ls perquè ells també estan esforçant-se per explicar-nos allò que volen.

Pregunta:

En quin moment evolutiu passem a utilitzar la parla com a capacitat de raonar?

TASCA 6: Els ratolins cecs

 TASCA 6

Recompte de torns	45 torns en total Mestra: 18 torns (Parla ⅓ de les intervencions ) Infants: 27 torns
Exemples
La mestra recollint aportacions	“Ah, sí ¿Cómo lo sabes, Marcos?”	“Cuando lo veas, se lo puedes preguntar y nos lo dices.’’	“¿Era este libro?”
La mestra reconduint idees	‘’¿Recordáis otras historias de ratones como protagonistas?’’	“Volvamos a la portada y a los siete ratones”	“¿Cuántos ratones hay? Vamos a contarlos.”
Infants aportant idees a un mateix tema	“Sí, sí son ratones”	“Recuerdo un libro con ratones”	“Veo oscuro / Oscuro como el negro”
Aportacions que no queden recollides a la conversa general	“Yo no lo conozco”
Mestra començant un tema nou	“Ahora vamos a cerrar los ojos”	“¿Qué esperáis que nos cuente este libro?”	“¿Empezamos a leerlo?”
Nen o nena començant un tema nou	“Un vecino de mi bloque es ciego ¿también lo ve todo negro?”	“Y son ciegos”	“Y la historia del ratoncito Pérez.‘’

TASCA 5 - NENS FILÒSOFS

 

	Diàleg 1 - “Pensar i parlar”	Diàleg 2 - “La filosofia”	Diàleg 3 - “Què és un amic?”
Preguntes	1. Què tens al cap? 2. Què fem amb el cap? 3. Quan pensem, es nota? Es veu? 4. Com se en què penses?	1.Què signfica fer filosofia? 2. Sou adults o nens? 3. Els adults podem fer coses que vosaltres no podeu? 4. Hi ha coses que ara no podeu fer però que si ho podreu fer més tard?	1.Què és un amic? 2. Els amics se’ls estima com a les parelles? 3. La mama és una amiga? 4. Els amics poden enfadar-se?
Respostes	1.Una memòria. Un papa i una mama. 2. Fer funcionar la memòria. Pensar. Reflexionar 3. No es veu 4. Cal obrir la boca perquè surtin, parlant	1.Parlar, reflexionar i pensar. 2. Nens, per que som petits i els pares són grans.  3. El papa pot fer fotos, jo no perquè no sóc prou gran 4. -no hi ha resposta-	1. Ells son amics perquè de vegades s’agafen de la mà. 2. No, els amics son per jugar i les parelles per donar-se petons a la boca. Es casen.  3. La mama em fa petons a la boca.. 4. Discutim entre els amics, però no dura sempre.
Retorn	La mestra repeteix les respostes dels infants, mostrant interès a les seves aportacions i aplicant noves preguntes per a ells i elles. Les preguntes les va adaptant a allò que van responent els infants.	La mestra repeteix les respostes dels infants, mostrant interès. Les pregunta que fa, no estan tan lligades al que ells van responent i tampoc són tan significatives per als infants.	La mestra va fent preguntes als infants a mesura que ells van responent. Els hi fa preguntes per poder expressar millor allò que pensen i arribar a una conclusió.
Tema	Pensar i parlar	La filosofia	L’amistat
Reflexió posterior de les mestres	La mestra s’ha sorprès amb la sessió que han fet. Ha tingut bastantes respostes dels infants, i la seva participació ha estat activa. Alguns infants s’ajudaven a expressar amb senyals.	Ha estat desestabilitzat, no ha pogut treure informació dels infants, ells no han pogut seguir el fil del tema, s’han quedat en blanc.	Ha pogut obtenir respostes i reflexions dels infants. Els nens i nenes estaven més implicats en el tema, perquè tenen més referències del seu dia a dia, poden explicar més coses personals.