TREBALL FINAL - ANÀLISI D'UN DIÀLEG

 El nostre treball grupal d'anàlisi d'un diàleg es pot consultar a través del següent enllaç:

https://drive.google.com/file/d/1CjscVAK4FvjYvdjdAF4M9jHldzwRniK4/view?usp=sharing

TASCA 8: INICIS DE LA CONVERSA - DIÀLEG A CASA

 TASCA 8 INICIS DE LA CONVERSA - DIÀLEG A CASA

En aquest diàleg a tres bandes es produeix una interessant interacció. Respon:

1. Quants torns corresponen a cadascú i quin significat pot tenir aquesta distribució de torns?

Torns totals: 35

• Mare: 12 torns

• Fills: 23 torns

• Ana: 13 torns

• Pablo: 10 torns

El diàleg està equilibrat perquè els fills intervenen més que la mare, que intervé ⅓ de les vegades. A més a més, fent una comparativa entre els infants, veiem que l’Ana, que és la gran, parla una mica més (3 torns més que el Pablo).

La tendència és que l’adult parli ⅔ de la conversa, cosa que aquí no passa i per això està ben equilibrat.

2. A qui s'adreça l'adult i quina funció té la seva intervenció?

2.1. INFORMAR - Aportar informació verbal a l’interlocutor. L’interlocutor dona mostres de rebre la informació aportada.

Exemple:

• Madre: ¡Anda! Sí que es bonita… Mira, Pablo ¿quieres poner mejor esta de aquí? Toma, toma esta bandera roja.

• Pablo: Si, poné, poné toja (la pone, pero tira una parte de la torre).

2.2. OBTENIR INFORMACIÓ - Rebre informació verbal sota requeriment.

Exemple:

• Ana: (mirando las piezas). Pero ¿para qué es la banera?

2.3. REGULAR L’ACCIÓ - Regular o controlar l’activitat de l’interlocutor. L’interlocutor escolta en la mesura que la seva acció queda regulada pel llenguatge de l’altre.

Exemple:

• Madre: (lo detiene). ¡Espera! Mirad, hay cuatro banderas… ¿Cuál os gusta más?

Exemple:

• Madre: Sí, mira. Pablo te pide permiso. Dile: “Ana. ¿te puedo ayudar?”

Exemple:

• Madre: (con el niño señalando a la niña). Así… dile: ¿te puedo ayudar? que me gusta jugar contigo”.

2.4. GESTIÓ DE LA COMUNICACIÓ I FÓRMULES SOCIALS - Participar activament en diverses situacions comunicatives i adequar-se als diferents contexts i interlocutors socials.

Exemple:

• Ana: mira, ahora pongo esto, esto del castillo.

2.5. METALINGÜÍSTICA - Utilitzar el llenguatge per referir-se al mateix llenguatge o a d’altres codis simbòlics similars, comprendre les ambigüitats, els aspectes no textuals, literaris i col·loquials de la llengua i crear noves realitats lingüístiques. 

Exemple: →  correcció directa per part de la mare:

• Ana: (Mirando las piezas). Pero ¿para qué es la banera?

• Madre: Bandera

Exemple: → correcció per part de la mare:

• Ana: ¡Ayyyy! Lo ha dompido todo.

• Madre Hombre, no, no lo ha roto todo…

Exemple: → no hi ha correcció per part de la mare (segueix amb la conversa sense corregir el que diu la nena):

• Ana: (impide el paso de nuevo). ¡No, no lo pones!

• Madre: (Señalando lo que trae el niño pequeño). Pero mira, ¡es una bandera! Eso puede estar encima de una torre del castillo.

3. Quines estratègies d'interacció segueix?

Sobreinterpretació:

• Pablo: pone illo

Expressions valoratives: elogi / valoració negativa:

• Pone Pablo

• Madre: Anda si que bonito Pablo → valoració de tipus assertiu

*La mare tota l’estona està sent valorativa amb el Pablo. Sempre intenta que pugui participar. Valora positivament que el nen pugui participar en el joc.

Reformulació:

• Lo ha rompido todo.

• No hnombre, no lo ha roto todo.

Correcció: implícita /explícita

• Ana: pero ¿para qué es la banera?

• Madre: bandera

https://www.freepik.es/vector-premium/feliz-lindo-nino-pequeno-nino-nina-jugando-juguetes_7038898.htm

TASCA 3: La parla a casa i a l'escola

Hem realitzat aquesta tasca a posteriori, ja que estàvem a les Jornades Rurals. Tot i això, el formulari utilitzat per fer aquesta evidència el vam poder fer perquè el dia anterior vam estar a classe.

PREGUNTA 1: "Els torns: qui són els participants?, com intervenen?, qui porta la conversa?, com es desenvolupa?, quin rol hi tenen els adults?"

1. Síntesi general

• 1ra conversa:

Participants: l'Anna, el seu pare, la seva mare i el seu avi

En general, entre totes hem coincidit que és una conversa que s'inicia a partir de la ruptura de la capsa de música. A partir d'aquest conflicte, de manera espontània i fluida, van participant tots els agents per trobar una solució. És una interacció que gira en consolar a l'Anna. La mare té un rol principal perquè és la que es preocupa que el problema no es faci més gros, fent comprendre a l'Anna que hi ha una alternativa.

• 2na conversa

Participants: l'Anna, la Laura, l'Andrea, el Pedro i la mestra.

Aquesta intervenció està regulada per la mestra, ja que estan fent una assemblea. Per aquest motiu, tots els infants respecten el seu torn de paraula i participen de manera ordenada. És a dir, la mestra té un rol directiu i de mediadora. Totes les respostes consideren que la docent guia el moment d'interacció.

2. Selecció de fragment representatiu

En revisar les diferents respostes que han extret les companyes, la resposta més repetida és aquesta, que fa referència a la quarta subpregunta:

"Els adults tenen un rol explicatiu"

Cal tenir en compte que aquest rol explicatiu varia segons el context, on en la llar els pares resolen el dubtes de l'Anna, i a l'escola, la mestra recull les aportacions de la nena tot gestionant la conversa grupal. Els adults són els que proporcionen un rol actiu enfocat en els infants, fet que afecta en la conversa.

3. Paraules clau

• rol

• interacció

• conversa

• torn

• participant

  

  Font: Rodes de conversa

  
  

TASCA 2: L’OFICI D’ENSENYAR

1. El primer text parla de dues maneres d'entendre l'ensenyament? Podries definir cadascuna d'elles breument amb una frase?

SAWA = Estableix uns estàndards a partir dels resultats, que són mesurables. És a dir, es dona una autonomia als centres educatius, on els docents apliquen el que els transmeten els investigadors.

SwafS = es basa en la col·laboració, en la construcció conjunta. El seu objectiu se centra a comprendre el docent com una persona que pot donar l'abast a la situació. Tot i això, hi ha col·laboració amb els investigadors, ja que s'aporten beneficis mutus.

2. Amb quina de les dues maneres t'identifiques més i per què?

Considero que seria important buscar un equilibri, pel fet que les dues propostes aporten idees interessants. Tot i això, personalment, em sento més identificada amb la segona, perquè considero que la col·laboració i el saber conjunt és la clau en tots els contextos educatius.

3. Quin sentit pren la metàfora del "rai" en aquest text?

El "rai" representa la bona comunicació i col·laboració entre els diferents agents que participen en el sistema: els investigadors i els docents. Perquè el viatge funcioni és vital la col·laboració i entesa entre els dos grups.

Com a futures mestres hem de vetllar per aquesta col·laboració, vetllant així per una educació de qualitat i per als infants.

4. Què creus que volen dir els autors quan afirmen que "la innovació noi és nova"?

Els autors consideren que la innovació no és nova perquè si revisem la història, trobarem diversos exemples en les formes d'ensenyar. És a dir, tots els canvis en l'educació provenen d'una innovació prèvia.

5. Què és per a tu ser innovador?

Considero que és ser hàbil en comprendre el context i les necessitats per proposar canvis que portaran a unes millores. És a dir, perquè una innovació tingui èxit i innovi, s'ha d'adequar a les necessitats dels infants i del context. Per això, com a mestres, hem de ser hàbils en poder observar i entendre els canvis que s'han de propiciar.

FONT: WEEK

TASCA 11 - Els nens filòsofs (2)

TASCA 11 - ELS NENS FILÒSOFS 

D. Les normes: 01:06:14 a 01:10:26

1. Nombre de torns d'alumnes i torns de mestra

• Mestra → 21

• Alumnes →  30

La distribució de torns és molt bona, ja que els infants parlen ⅔ de la conversa i la mestra ⅓. Això ens mostra que la mestra els deixa fer i que no està intervenint tota l’estona. És cert que en, certs moments, com quan s’ha de regular la conversa o indagar més en un tema, la mestra fa aportacions, però en general deixa que els infants parlin el màxim. Això permet que en molts moments els infants puguin estar parlant entre ells sense la participació de la mestra en la conversa. 

2. Temes abordats

• Llibertat

• Obediència, normes i lleis

• Àfrica i els seus costums (“chachas”, sortir sols)

• Diferència entre França i el Senegal a l’hora de fer coses i el perquè de les diferències 

3. Raonaments destacats

Els infants parlen sobre les lleis, esmenten que hi ha a tots els llocs, però no a l’Àfrica, perquè consideren que “són pobres”.

Diuen que no hi ha normes, però si certs codis per afavorir la seguretat, posant d’exemple, com van posar a un home que havia fet una cosa dolenta a la foguera. 

La llibertat per ells és ser independent, ser capaços de fer coses sense els pares.

Una nena en concret remarca que al seu xalet al Senegal té “chachas”, està normalitzant el fet de tenir servei a casa seva. Ella explica el grau de llibertat que tenen, ja que a vegades poden sortir soles, però altres vegades han de complir  el que els hi manen.

Al Senegal es pot sortir sol/a al carrer sense preocupacions, no com a França. La nena compara un país “gran” com França, amb un “mitjà” com el Senegal, allà pot anar a la platja sola i a França no. 

4. Funcions de les intervencions

4.1. INFORMAR 

→ Nena: A Àfrica, una vegada quan algú va desobeir i va fer quelcom, aleshores el van tirar, aleshores van encendre una foguera i van tirar a la persona a les flames, era sagrat.  = La nena està donant informació sobre un tema que ella coneix, però la resta d’infants i la mestra desconeixen.  

→ À Àfrica, al Senegal, han dit que no portaven roba, doncs jo tinc un xalet i allà també han dit que no tenim roba. Però tenim roba al xalet, però sobretot “chachas”. 

4.2. OBTENIR INFORMACIÓ 

→ Nena 1: Però allà vaig on vull, vaig fins a la platja de Dakar i també vaig més lluny que Dakar.

Nena 2: Pots anar a la platja de Dakar?

Nena 1: Puc anar a les Almadies. 

Nen 1: Tu sola?

Nen 2: A la platja?

Nena 1: Si

Nen 3: Quina sort, pot anar sola. 

= els infants demanen més informació sobre el que la nena està explicant del que feia quan vivia al Senegal. Els infants se sorprenen pel fet que pogués anar sola. 

→ quan se surt sol. Yannis? = la mestra vol extreure més informació

4.3. REGULAR L’ACCIÓ 

→ “Kyria y pasamos” = la mestra ho fa perquè els infants no intervinguin i puguin continuar amb el tema

→ “N’Dikou y acabamos” = mostra les pautes de participació.

“El taller ha terminado”= la mestra ho diu per concloure amb el taller

4.4. GESTIÓ DE LA COMUNICACIÓ I FÓRMULES SOCIALS

→ “Molt bé, has donat peu a la conclusió” (la mestra felicita la nena per la seva intervenció)

→ la nena del jersei de ratlles aixeca la mà per parlar

4.5. METALINGÜÍSTICA  

→ “la llibertat és quan un nen li diu a la seva mare: vull marxar de França. Si la mare li diu que no és no, però si diu que si està molt content” = la nena sola fa un resum i intenta explicar el que ha demanat la mestra ()

→ jo dic que la llibertat és quan es pot estar una mica sol, respirar una mica i ser bo.= la nena fa un resum de tot el que han parlat

→ és quan se surt sol

TASCA 10 - DIÀLEG ENTRE MESTRES

Quines pràctiques els han cridat l'atenció a l'escola que han visitat?

Els ambients (espais): com a espais cada aula estava dedicada a un ambient particular i, a més, els infants de diferents edats interactuaven entre ells. A més a més, també parlaven del que estaven manipulant. 

Per què els han cridat l'atenció?

Els ha cridat l'atenció perquè és una pràctica que no fan habitualment al seu centre. Han vist que, tot i tenir certs dubtes o inquietuds en començar el projecte, han pogut tirar-lo endavant de molt bona manera. Això els ha fet veure que els canvis també són possibles.

A més, també han trobat interessant el fet que les famílies participen activament en tot el procés i el que es fa en el centre.

Reflexionant sobre el que han vist acaben reflexionant sobre com ho fan ells al seu centre. Poseu-ne algun exemple. 

Un exemple és quan reflexionen sobre la literatura i la lectura al seu centre. Veuen que gràcies a diversos factors (més formació, recursos...) han pogut millorar la qualitat d'aquesta i oferir més coses als infants. 

També sobre quin és el paper que té el mestre i la seva intervenció en el dia a dia a l'escola. 

Quines conclusions extreuen sobre el grau d'intervenció dels docents?

Creiem que no treuen cap conclusió concreta, tot i que sí que donen una opinió pròpia. Diuen que depenent de com intervingui la mestra es crea una situació o una altra dins les aules. El fet de tenir un paper més participant o més observador fa que una mateixa situació es pugui acabar desenvolupant de diferents maneres.

Lectura 6A - Nascuts per llegir

 NASCUTS PER LLEGIR:

La lectura "Nascuts per llegir", ens presenta un projecte clau en la promoció de la lectura per la primera infància (0-3). És un programa que promou experiències per famílies, on el llibre i la primera lectura pren un paper clau, ja que es considera que és una bona eina per potenciar el desenvolupament integral dels infants. Perquè es pugui dur a terme, es proporciona una acció conjunta entre: famílies, biblioteques públiques i centres d'atenció primària. Aquest projecte és una realitat a 37 municipis de Catalunya i Andorra, on 14.000 famílies han pogut gaudir-lo.

El projecte va sorgir l'any 2002, on diferents entitats del món del llibre i de la salut es van unir per impulsar i definir tot el programa. Es va iniciar l'any 2005 i es va allargar fins al 2007, gràcies al patrocini del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. "Nascuts per llegir" posa en rellevància explicar o llegir una història en veu alta des dels primers mesos de vida. S'ha de tenir en compte que no pretén avançar aprenentatges, sinó actuar sobre els hàbits de la família. És a dir, l'objectiu principal se centra a despertar el gust per la lectura, contribuint a desenvolupar una societat més lectora, culta, crítica i competent.

Perquè l'objectiu plantejat es pugui complir, hi participen els ajuntaments, les biblioteques i centres d'atenció primària. Cada un d'aquests agents té tasques que permeten que es pugui tirar endavant el projecte: l'ajuntament es compromet a implementar el projecte, i es concreta pagant una quota anual; els centres d'atenció primària es dediquen a presentar-lo, tant en els cursos de prepart i postpart, com en les sales d'espera i en les consultes; i finalment, la biblioteca rep a les famílies i els informa de les diverses activitats, com els racons de pares o els materials d'orientació. El programa està dirigit a la primera infància, per aquest motiu, quan la criatura fa 3 anys rep l'alta. Se li entrega un diploma, acreditant-lo com a infant lector, i se'l convida a continuar venint a la biblioteca.

Els centres educatius, encara que no siguin un eix principal del programa, també participen en aquest: a través de motxilles viatgeres o informant les famílies del programa. Els centres educatius interessats poden consultar recomanacions per temàtiques i edats.

La presentació del projecte ens exposa, només, la part més teòrica. És a dir, considero que falten exemples sobre el projecte i situacions reals. Per aquest motiu, plantejaria les següents preguntes: quina seria la planificació mensual de les activitats proposades? Com aconseguiu que les famílies segueixen el projecte i se sentin motivades? Com obriríeu el programa a famílies amb un capital més baix?

Aquesta lectura m'ha fet pensar les pràctiques, que mentre hi vam estar van recuperar la motxilla viatgera, que l'havien deixat aturada des de la Covid. Per oferir els llibres pertinents, es va posar en contacte amb la biblioteca del barri, i a partir de les seves recomanacions van poder crear-ne una amb la temàtica d'igualtat de gènere. Sense l'ajuda de la biblioteca, segurament haurien trobat llibres, però no els més adequats. La lectura i aquesta experiència, ens demostren com la col·laboració és clau per poder oferir el millor als infants.

Paraules clau: infància, lectura, biblioteca, centres educatius, pediatria

Font: Badalona s'incorpora al projecte.

Lectura 5A - LES INTERACCIONS SÓN CLAU PER APRENDRE A LLEGIR:

 LES INTERACCIONS SÓN CLAU PER APRENDRE A LLEGIR:

La Marta Soler és una professora d'universitat que és experta en processos de lectura. En l'entrevista feta per Cristina Elorza i Francisco Luna, exposa una idea principal: les interaccions són la clau per aprendre a llegir. Inicia la defensa de la idea que proposa exposant que tenim una creença errònia sobre l'inici dels infants en el món de la lectura, apostant per la interacció i la presència de les famílies en tot el procés.

S'ha demostrat que la consciència fonològica apareix molt abans dels 3 anys, evidenciant que els infants més petits són capaços d'associar una grafia a un so, i posteriorment, a la paraula i significat. L'antiga creença que els infants estan preparats per iniciar-se amb la lectura als 6 anys queda desfasat, i pren importància la interacció. És a dir, la lectura no és un procés individual, sinó que perquè l'infant arribi a descodificar el codi escrit ha de gaudir d'un acompanyament.

Les famílies tenen un paper important en la interacció, ja que la investigació actual ens demostra que els infants que tindran més èxit en el procés són aquells que viuen en un context familiar on hi ha un interès per treballar la lectura des dels 0 anys. La Marta Soler ens exposa que és un error pensar que introduir la lectura entre els infants es basa a explicar contes, sinó que es tracta de llegir-los, interaccionant amb la lectura i un text escrit en la lectura el llenguatge no és col·loquial. En aquest punt, també té en compte les famílies que no tenen recursos, i proposa l'existència d'espais més enllà dels temps acadèmics com les biblioteques tutoritzades.

Un punt que m'ha semblat molt interessant, relacionat amb les famílies amb pocs recursos, és com els prejudicis causen que tinguem idees preconcebudes que no són reals. Ella exposa que si nosaltres obríssim les portes a aquestes famílies ens sorprendríem del gran interès que tenen per formar part de la vida educativa dels seus fills i filles. Ens demostra com les docents hem de deixar de banda els estereotips i prejudicis, ja que només dificulten el rendiment dels infants.

Com he comentat, el text ens exposa la importància de la presència de les famílies, de llegir junts i obrir les portes als infants al món de la lectura. Tot i això, em costa imaginar-me la manera d'acostar-nos, com a mestres, a tots els tipus de família. Està clar que els prejudicis juguen en contra, però superats, com apostem pel millor per l'infant? Com podem garantir que totes les famílies se sentien interpel·lades per formar part de l'aprenentatge de la lectura dels seus fills i filles?

Aquesta lectura m'ha fet reflexionar sobre el paper clau que té la família en tot el procés de descodificació, sent l'agent principal en propiciar un ambient adequat per acompanyar als seus fills i filles. Personalment, he de dir que aquesta interacció la vaig viure en primera mà, els meus pares (els dos mestres), van apostar per fer la lectura un moment important del dia. Des de petita el pare ens llegia contes abans d'anar a dormir i es buscaven moments del dia per fer lectura conjunta. Els 3 germans hem viscut un gran acompanyament, fent que tot el procés fos gradual i adaptat.

Paraules clau: interacció, lectura, comunitat d'aprenentatge, literatura, aprenentatge.

Tasca 7: OBJECTE

L’objecte que vaig escollir va ser part d’un regal que em va fer la meva parella el Nadal passat. És un val per anar al concert d’Aiko el Grupo, un grup de quatre noies que fan punk-pop. Les vaig conèixer a la primera setmana de la quarantena, i  de seguida em van encantar. Escriuen les seves lletres des de la rabia i una cruesa radical, amb frases que és impossible no connectar i sentir-te identificada. Començar la quarentena amb frases com “Esto es una cabronada, Esto es un castigo del señor, Una injusticia, esto es terrorismo” van fer que generés una relació especial, on  en cada canço trobava relació amb la meva vida. Lletres reals, sobre el dia que el despertes i tens la regla fins el fracàs amorós més gran, sempre des d’un punt de queixa. 

Van passar a ser una manera de desfogar-me, de sentir-me acompanyada amb diferents situacions. En la solitud de la quarantena i totes les conseqüències emocionals que em va generar, erem les cançons i jo. Em van permetre expressar ràbia.

Va ser un grup de música que va marcar una etapa de la meva vida, que ara mateix ja fa un parell d’anys que està tancada. Tot i això, el grup em segueix acompanyant, és el meu grup preferit. La meva parella em va regalar anar-les a veure juntes, i per mi va ser un tancament real amb el passat. Però, sobretot, fer-ho acompanyada (per ella), va fer que encara fos més important. 

Les tres paraules que m’ha suggerit l’activitat d’avui són: 

• Hostilitat: explicar el meu objecte se m’ha fet difícil, sobretot violent. Explicar alguna cosa tant important davant de molta gent, que majoritàriament no conec, em genera malestar. Penso que no estava preparada per fer-ho i em va fer sentir molt vulnerable en un espai que no acostumem a tractar aquests temes. 

• Curiositat: la proposta m’ha generat molta curiositat per les històries que han anat exposant les companyes, sobretot perquè cada una era ben diferent.

• Exposició: la situació que hem viscut m’ha fet sentir molt exposada en un ambient que no conec. 0

  

  FONT : A mi ya me iba mal de antes

  
  

TASCA 6: Els 7 ratolins cecs

 1)Fes el recompte de torns

→ 18 MESTRA

→ 27 INFANTS

2)Busca exemples de:

• la mestra recollint aportacions

→  “¿Era este libro?”

→ “¿Este ratón?”

→ “es un personaje de una historia que todos conocemos”

• la mestra reconduint idees

 → “Yunan, después de leer el libro nos dirás si la historia es parecida a la que te cuenta tu abuela, de acuerdo?”

→ “cuando lo veas, se lo puedes preguntar y nos lo dices. Volvamos a la portada y a los siete ratones.”

• infants aportant idees a un mateix tema

→ “Yo también lo recuerdo, no tenía letras y era pequeño.”

→ “Oscuro como negro”

• aportacions que no queden recollides a la conversa general

→ “yo no lo conozco”

• mestra començant un tema nou

→ “Ahora vamos a cerrar los ojos. ¿Qué colores podéis ver?”

• nen o nena començant un tema nou 

→ “Mi abuela me explica un cuento sobre siete ratones ciegos, pero nunca había visto este libro.”