Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 10 Espada Durán Ana. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 10 Espada Durán Ana. Mostrar tots els missatges

dimecres, 28 de juny del 2023

TASCA 2: L'OFICI D'ENSENYAR

 TASCA 2: L’OFICI D’ENSENYAR



Font: shutterstock




  1. El primer text parla de dues maneres d'entendre l'ensenyament? Podries definir cadascuna d'elles breument amb una frase?

En primer lloc, parla de SAWA, el que proporciona autonomia als centres educatius pel que fa a l’avaluació. Ho fan a partir d’uns estàndards establerts a uns resultats. 

D’altra banda, el SwafS proposa la construcció conjunta i la col·laboració amb les persones investigadores, d’aquesta manera permetrà que les dues parts estiguin informades i puguin aprendre els uns dels altres. 


  1. Amb quina de les dues maneres t'identifiques més i per què?


Crec que m’identifico més amb la segona, ja que destaca que el coneixement es construeix a partir de la interacció amb l'entorn. Ho penso pel fet que els aprenentatges socials són aquells que interioritzem millor. A més a més, opino  que adquirir nous coneixements repercuteixen en els resultats finals. En definitiva, la trajectòria per arribar a assolir un objectiu i, en conseqüència, el resultat, que és essencial en la nostra experiència educativa. 

  1. Quin sentit pren la metàfora del "rai" en aquest text?

La metàfora del rai fa referència a la col·laboració i aprenentatge conjunt. En aquest context, es destaca la importància de la col·laboració entre investigadors educatius i docents, que es compara amb un viatge en rai, on la col·laboració de tots és necessària perquè el procés funcioni de manera efectiva. A més, dona importància a treballar en equip per assolir objectius comuns en l'àmbit de l'educació.



  1. Què creus que volen dir els autors quan afirmen que "la innovació noi és nova"?

Els autors fan referència al fet que la innovació no es basa només a crear alguna cosa totalment nova i revolucionària des de zero. Si no que posen èmfasi en la idea que la innovació consisteix a combinar idees, conceptes o tecnologies existents per crear una aplicació diferent i aportar valor. Aquest enfocament destaca la importància de la creativitat i la reutilització de recursos existents per generar solucions noves i millores. No només tracta de la creació basada des de zero, sinó de la capacitat de connectar i transformar el coneixement per innovar i generar un impacte significatiu amb la finalitat de poder-se adaptar. 


  1. Què és per a tu ser innovador?


Per mi, ser innovadora és la capacitat de ser creativa, aportar idees originals adaptades a un context en concret. Penso que tot no serveix per a tot per igual. A més, ser innovador/a no és únicament crear sinó que també fa referència al pensament i la resolució de conflictes. Si tenim una ment oberta a canvis i noves experiències, la col·laboració serà molt més eficaç, variada i sortiran resultats àmpliament significatius.


dimarts, 27 de juny del 2023

TASCA 4: LLEGIR I PARLAR

 TASCA 4: LLEGIR I PARLAR 



Font: Vecteezy


 1. Context: en quina situació es produeix aquest diàleg?, quina relació hi ha entre el context i el diàleg? 

El context es dona a una classe d'Educació Infantil d’I2 i la mestra els explica el conte dels Tres Porquets. Mentre transcorre la sessió, dos infants, en aquest cas el Joel i la Carla, conversen amb la mestra sobre el conte que estan llegint. 

El paper que adopta la mestra durant la interacció és actiu, ja que planteja preguntes als infants per fomentar la seva participació i animar-los a compartir la seva comprensió del conte. Gràcies a la motivació que aporta la mestra, el Joel i la Carla es mostren interactius. 



2. interacció adult - infants: quin rol hi té l'adult?, quins mecanismes de participació desplega?

La mestra exerceix el paper de guia o mediadora durant el diàleg, utilitzant diversos mecanismes per fomentar la participació dels alumnes, com per exemple, fent preguntes. A més, les correccions que fa ajuden a millorar el coneixement de l’alumnat i les seves habilitats comunicatives. 

Un altre aspecte rellevant són els torns, ja que en gran manera, es distribueixen de manera equilibrada, permeten una bona interacció adult-infant. 


3. interacció infants - infants: com es relacionen entre ells?, quines diferències s'hi pot veure? 

Els infants tenen una interacció limitada entre ells, gairebé inexistent, i principalment interaccionen amb la mestra, qui assumeix el paper actiu principal. A més, no tots els infants participen de la mateixa manera, ja que un d'ells participa més activament que d'altres, sigui perquè no s'atreveix o no sap què dir.


dilluns, 19 de juny del 2023

Anàlisi d'un diàleg

Ana Espada i Lucía González 


                                             TREBALL GRUPAL - ANÀLISI D’UN DIÀLEG 






ENREGISTRAMENT



BREU INTRODUCCIÓ
El vídeo que hem enregistrat ha sigut a un infant de 3 anys de l’Escola Bressol Joaquim Blume de Sabadell. Es veu a la persona de referència mantenint una conversa sobre la tempesta que estava passant en el moment. Tot i que és una conversa curta i espontània, hem pogut extreure i analitzar diverses funcions del llenguatge i compensatòries.

Contingut del diàleg: es parla sobre la tempesta i que no es podrà berenar al pati.

Forma: s’observa un infant amb una bona fonologia catalana, tot i que de vegades utilitza de forma errònia algunes paraules com “s’amullarà” per referir-se a mullar-se. També, per referir-se a un paraigua, diu paraigües. 

Ús: l’objectiu del diàleg és veure com parlen sobre la meteorologia i com aquesta afecta un aspecte de la seva rutina. No poder berenar al pati, tal com ho fan cada dia. Hi ha una interacció de radi de bicicleta perquè l’educadora parla de forma bidireccional amb cada infant, i entre l’Aran i la Ivet no mantenen cap conversa en aquest moment. 
Torns de paraula: Podem dir que és un diàleg bastant equilibrat perquè no n'hi ha cap part dels interlocutors que parli més que els altres. A més a més, hi ha una interacció bidireccional amb cada infant, i entre l’Aran i la Ivet no mantenen cap conversa en aquest moment.
  • Educadora: 8
  • Aran: 6
  • Ivet: 1


Diàleg del vídeo


  • Educadora: Què està passant, Aran?

  • Aran: Plou, no podem sortir al pati

  • Educadora: No podrem sortir al pati? 

  • Aran: Perquè està plovent

  • Educadora: On haurem de berenar, llavors?

  • Aran: Perquè s’amullarà el berenar

  • Educadora: Perquè es mullarà el berenar. I per això no podrem sortir…

  • Aran: No. Nosaltres ens mullarem

  • Educadora: Clar, i vosaltres també us mullareu.

  • Educadora: Què vosaltres porteu paraigües avui?

  • Ivet: Sí, un de la Minnie

  • Aran: Un paraigües de l’avi i la iaiona

  • Educadora: De la què?

  • Aran: De l’avi i la iaiona

  • Educadora: Ah, de l’avi i la iaiona.

  • Ivet: Apreta molt! (parlant sobre la tempesta)



FUNCIONS DEL LLENGUATGE

Informar 

  • Aran: plou, no podem sortir al pati

Obtenir informació 

  • Educadora: què està passant, Aran?

  • Aran: plou, no podem sortir al pati

Regular l’acció: no n'hi ha 

Gestió de les formes socials: no hi ha 

Metalingüística: no n'hi ha



FUNCIONS COMPENSATÒRIES

Interpretació

  • Aran: Un paraigües de l’avi i la iaiona

  • Educadora: de la què?

  • Aran: del avi i la iaiona

  • Educadora: ah de l’avi i la iaiona.

Expressions valoratives: No n'hi ha

Imitació identica 

  • Aran: plou, no podem sortir al pati

  • Educadora: no podrem sortir al pati? 

Expansió: no n'hi ha

Reformulació 

  • Aran: perquè s’amullarà el berenar

  • Educadora: perquè es mullarà el berenar. i per aixó no podrem sortir…

Correcció 

  • Aran: perquè s’amullarà el berenar

  • Educadora: perquè es mullarà el berenar.

Hi ha una correcció implícita.


Substitució: No n'hi ha

Encadenament: 

  • Educadora: perquè es mullarà el berenar. I per això no podrem sortir… 



CONCLUSIONS

A partir de l'enregistrament, podem dir que ens hem trobat amb un buidatge una mica limitat. D'una banda, encara que el diàleg curt i espontani ofereix algunes idees sobre les habilitats lingüístiques d'un infant, en aquest cas, l'Aran. D'altra banda, és possible que no proporcioni una imatge completa de la seva competència en el llenguatge a causa de la curta durada de la conversa, però podem arribar a la conclusió que si enregistréssim més moments sortirien diàlegs molt interessants a analitzar.






dimecres, 7 de juny del 2023

TASCA 8

 TASCA 8: INICIS DE LA CONVERSA - DIÀLEG A CASA



Font: dreamstime

1. Quants torns corresponen a cadascú i quin significat pot tenir aquesta distribució de torns?

  • Mare: 12

  • Ana: 13

  • Pablo: 10

Podem dir que és un diàleg fluid i equilibrat. 


2. A qui s'adreça l'adult i quina funció té la seva intervenció?

INFORMAR - Aportar informació verbal a l’interlocutor. L’interlocutor dóna mostres de rebre la informació aportada.

  • Pues sirve para mostrar quien vive dentro… Los castillos tenían banderas. Como en la portada del cuento que sacaste de la biblioteca ayer. Mira, voy a por él. 

OBTENIR INFORMACIÓ - Rebre informació verbal sota requeriment.

  • ¡Espera! Mirad, hay cuatro banderas… ¿Cuál os gusta más?

REGULAR L’ACCIÓ - Regular o controlar l’activitat de l’interlocutor. L’interlocutor escolta en la mesura que la seva acció queda regulada pel llenguatge de l’altre.

  • Pero mira, ¡es una bandera! eso puede estar encima de una torre del castillo.

  • Hombre no, no lo ha roto todo… Se ha caído una pieza, nada más. Mira vamos a pedirle que la ponga él con mucho cuidado y así aprende. 

GESTIÓ DE LA COMUNICACIÓ I FÓRMULES SOCIALS - Participar activament en diverses situacions comunicatives i adequar-se als diferents contexts i interlocutors socials.

  • Ayúdale tú, ya verás. Mira, Pablo, te ayuda tu hermana a poner la pieza que se ha caído.

  • Pablo te pide permiso, dile “¿Ana te puedo ayudar?”.

METALINGÜÍSTICA - Utilitzar el llenguatge per referir-se al mateix llenguatge o a d’altres codis simbòlics similars, comprendre les ambigüitats, els aspectes no textuals, literaris i col·loquials de la llengua i crear noves realitats lingüístiques. Per parlar de la llengua. 

  • Per referir-se a bandera: “banera, nanera”. Pero ¿para qué es la banera?

  • Lo ha dompido todo - No hombre no, no lo ha roto todo. Corregeix a l’Ana de forma indirecta. 

Com explicaries la frase: lo ha rompido todo?

  • Els infants de  vegades cometen errors gramaticals mentre aprenen a parlar i utilitzar el llenguatge correctament. La forma incorrecta de dir "rompido" al lloc de "trencat" pot ser simplement un error comú que els nens i les nenes fan inicialment. Poden estar imitant el que senten d'altres persones o simplement intentant formar la paraula de la millor manera possible, donada la seva limitada coneixement i experiència amb la regularització excessiva dels verbs.


3. Quines estratègies d'interacció segueix?

3.1. Sobreinterpretació

  • La mare ho compren tot prou bé, tot i que quan l’infant diu: pone illo, la mare no contesta.

3.2. Expressions valoratives: elogi / valoració negativa

Podem veure una mare que elogia al seu fill, és a dir, el valora de forma positiva, com per exemple:

  • Pablo: pone pablo

  • Mare: Anda si que bonito Pablo

3.3. Imitació idèntica

En aquest apartat no hem trobat cap imitació idèntica per part de la mare. 

3.4. Expansió

Un exemple molt clar que apareix al diàleg és quan la germana pregunta per a què serveix la banera i la  mare la corregeix de forma directa:

  • Ana: Pero, ¿para qué es la banera? 

  • Mare: Bandera.

  • Ana: Banera.

  • Pablo: Nanera.

  • Mare: Pues sirve para mostrar quien vive dentro… Los castillos tenían banderas.

3.5. Reformulació

Podem veure quan la germana diu a la mare rompido i després ella reformula la frase però amb la frase gramaticalment correcta. 

  • Ana: lo ha rompido todo

  • Mare: no hombre, no lo ha roto todo

3.6. Correcció: implícita /explícita

En aquesta part del diàleg podem veure a la mare com li diu al Pablo com ha de dir la frase fins a dues vegades per tal que ell la repeteixi i li digui a la seva germana. 

  • Mare: Si, mira. Pablo pide permiso. Dile: “Ana. ¿Te puedo ayudar?”.

  • Pablo: Ayudá Nana.

  • Mare: Así… dile: “¿Te puedo ayudar?, que me gusta jugar contigo”.

3.7. Substitució instructiva

No hem trobat cap

3.8. Encadenament

No hem trobat cap


dilluns, 29 de maig del 2023

TASCA 11: NENS FILÒSOFS (2)




Fragment a analitzar: Les normes: 01:06:14 a 01:10:26

Respon aquests punts, exemplificant-los:

  1. Nombre de torns d'alumnes i torns de mestra: 

34 vegades intervenen els infants i la mestra 21, de manera que predomina el discurs per part dels infants.

  1. Temes abordats: 

Parlen de l‘obediència, cosa que desencadena a parlar sobre les lleis, sobretot les que hi ha a l’Àfrica. També això comporta que surti el tema de la llibertat i el dret a tenir-la. 

  1. Raonaments destacats

Els infants parlen sobre les lleis i diuen: les lleis són a tot arreu, però un altre diu que no, perquè a Àfrica no hi ha perquè són pobres, a més van nuus. Però una nena li respon i li diu que ella té un xalet a Àfrica, però que té serventes (xaxes). Després explica que quan tenia por, a més li donaven xocolata per tal que se sentís millor en una safata per tal de no tacar el llit.

Una altra nena explica que una persona a Àfrica va desobeir les normes i els habitants van fer una foguera i el van cremar, perquè cremar persones és sagrat. I mai més va tornar a passar.

Una altra nena explica que vol marxar de França per tornar al seu país, però com la mare diu que no és que no, per tant, s'ha d'obeir.

Quan tornen a parlar sobre les "serventes", diuen que tenen llibertat perquè poden sortir soles a comprar el que se li demana, de vegades ens compren caramels. Són dones adultes i diuen que tenen drets perquè poden passejar.

Per acabar, expliquen que perquè hi ha tanta diferència entre els països i diuen que és perquè França és un país gran.

  1. Funcions de les intervencions

4.1. INFORMAR 

Infant: Jo tinc una casa a Àfrica. 

Infants: A Àfrica van nuus. 

Infant: Algú va desobeir i va fer una cosa i llavors el van llençar i llavors van encendre una foguera i van llençar a la persona a les flames, era sagrat. Ningú més va tornar a fer-ho. 

Mestra: La llibertat és quan hi ha un nen li diu a la seva mare: No vull quedar-me a França, vull quedar-me en un altre país. Però quan la mare diu no, és no, i quan li diu que si, van a una altra ciutat i el nen s’alegra.  

4.2. OBTENIR INFORMACIÓ 

Mestra: Sabeu què és una llei? 

Mestra: Per què no hi ha a Àfrica?

Mestra: Les persones pobres no tenen regles?

4.3. REGULAR L’ACCIÓ 

Mestra: Kyria i parem.

Mestra: (...) has donat peu a la conclusió. 

Mestra: Fins aquí el taller.

4.4. GESTIÓ DE LA COMUNICACIÓ I FÓRMULES SOCIALS

En general, els infants intervenen de manera equilibrada, és a dir, la durada de la intervenció és més o menys equilibrat entre tots els alumnes. La llargada de les intervencions dels infants depèn del tipus de pregunta que planteja la mestra, si es basa en una resposta oberta o tancada. 

D'altra banda, hi ha dues nenes que són les que encadenen la major part de les intervencions, ja que són d’origen  senegalès i responen a la majoria de les preguntes que formula la mestra.


4.5. METALINGÜÍSTICA  

Quan expliquen la definició de certes paraules, estan treballant lèxic. En aquest cas amb la paraula "llibertat".


TASCA 2: L’OFICI D’ENSENYAR

1. El primer text parla de dues maneres d'entendre l'ensenyament? Podries definir cadascuna d'elles breument amb una frase? La p...