Fes una breu síntesi sobre el text
Aquest article ens ensenya com el llenguatge facilita la construcció social del coneixement a educació infantil. Durant l’article podem llegir una experiència a una aula d’infants de cinc anys, els processos d’interacció i els coneixements construïts. A més, la lectura ens explica que els docents són el motor de canvi de les pràctiques d’ensenyament i que per canviar l’escola infantil és necessari que les pràctiques docents canviïn. Per això és necessàri que els mestres reflexionin sobre la propia pràctica en relació als desafiaments que suposa avançar cap a una educació inclusiva i de qualitat.
Introducció
La finalitat de l’article és justificar com, des del disseny dels projectes d’aula fets, el diàleg i la conversa són l’eix vertebrador en les aules d’infantil i el llenguatge facilita la construcció social del coneixement en l’aula. Aquest plantejament està justificat amb el valor del diàleg en l’aula, que permet la construcció del coneixement conjunt i la capacitat de crear situacions d’aprenentatge.
Des de la perspectiva de l’autor l'educació infantil és el centre de la vida, de joc, de comunicació i coneixement, és un espai dissenyat i organitzat per fer possible diverses experiències de relació i realització personal.
Metodologia i participants
L’estudi del projecte s’ha basat en una metodologia qualitativa per mostrar evidències del que succeeix a les aules d’EI. Els participants de la investigació són un grup de 23 nens d’últim curs d’infantil (infants de cinc anys) i la observació va ser durant 24 sessions.
L’estudi ens demostra que a través del llenguatge els infants expliquen els seus interessos, decideixen temes a investigat, aprenen a formular preguntes, busquen informació, expliquen les tarees que fan, conversen amb els companys i la mestra i aprenen a escoltar, escriure i llegir textos.
L’aula com a context d’aprenentatge
En aquest apartat es defensa que l’escola és un espai per créixer com a ésser social, per desenvolupar les habilitats comunicatives, per aprendre a expressar-se, per compartit i aprendre a viure i conviure.
A l’exemple de l’experiència real de l’article, la mestra planteja el projecte que faran a l’aula d’I5 de forma motivadora, per captar l’atenció dels infants. La mestra, a més, dóna la oportunitat als infants de participar activament en l’activitat: ells han escollit el tema. Així doncs, la mestra desperta l’interès dels infants per descobrir sobre un tema que ells volen.
L’article destaca que els mestres han d’assumir el repte de crear un clima en l’aula que afavoreixi els principis bàsics de convivència, d’experimentació, d’aprenentatge i maduració, d’autonomia personal i desenvolupament de la personalitat.
Els projectes de treball en educació infantil
La lectura ens explica que parlar de projecte a Educació Infantil suposa acceptar que l’aula és un lloc d’investigació, el centre, i que els infants són individus creatius capaços d’investigar a partir de les preguntes que es fan.
Els projectes de treball en educació infantil requereixen la participació activa dels infants mitjançant el llenguatge oral i són les preguntes el motor dels aprenentatges. A més, els projectes permeten que es crei un sentit funcional als aprenentatges a través del procés de construcció conjunta.
El que diferència el treball per projectes d’altres propostes és el paper del mestre. Aquest necessita sentir la necessitat de canvi, de transformació i adaptació a la realitat, de profunditzar en l’escola activa i de respectar el ritme de cada infant. A més, el mestre ha de saber gestionar el grup tenint en compte les particularitats de cadascú, tenint en compte el context relacional, social i cultural.
Desenvolupament del “projecte sobre el cos humà”
En aquest apartat l’article ens explica el projecte que té lloc a una aula d’I5, el projecte sobre el cos humà. Entre infants i mestra hi ha una història educativa compartida, fruit de les interaccions d’aprenentatge i ensenyament durant temps.
El projecte s’ha desenvolupat en 24 sessions interrelacionades entre elles, un total de quatre fases: primera fase és de contextualització del projecte (elecció del tema), la segona fase surgeix una pregunta per investigar al llarg del projecte, a la tercera fase es busca informació i a la quarta es presenta la informació: què he après?
La mestra té en compte els interessos dels infants, cosa important perquè els infnts tinguin aprenentatges significatius i amb sentit.
Anàlisi del projecte, dels contextos i la relació amb els processos d’ensenyament-aprenentatge
L’article destaca com la mestra ajuda als infants a formular preguntes sobre què volen saber. A més la mestra remalca molt les preguntes per donar-lis rellevància.
Com a conclusió de l’anàlisi fet, l’article destaca que educació infantil és un sistema complexe, dinàmic i estimulant, capaç de suggerir múltiples possibilitats d’acció i de constricció. Sobre el llenguatge, ens explica que es va construint el el pensament i la capacitat de conèixer la realitat i l’experiència.
Conclusió
A partir de la interpretació dels resultats, l’article defensa que per canviar les escoles és necessari que les pràctiques docents canviïn.
Alguns interrogants que planteja i que formularíeu a l’autor
La recerca de la informació dels infants va ser en grups? O individualment?
Els projectes són propostes habitualment guiades, com creus que influeix que sigui guiada a l’aprenentatge?
Comentari personal
Aquesta lectura m'ha semblat interessant perquè he pogut conèixer una manera perquè els infants interactuïn entre ells i adquireixin aprenentatges significatius. A més, m'ha semblat interessant perquè a través d'un exemple he pogut conèixer la realitat d'I5, la manera en què els infants s'interessen per certs temes i quin tipus de pregunta els hi sorgeix. Tot i això, m'ha semblat una lectura massa llarga i repetitiva per defensar dues idees concretes.
M'ha sorprès que la mestra, en l'exemple, deixi escollir el tema del projecte als infants, ja que durant les pràctiques del primer curs, que les vaig fer a cinquè de primària, era la mestra la qui escollia el tema i els infants, per grups, havien de buscar informació i contestar unes preguntes que la mestra els hi deia. Em va fer la sensació que els infants no obtenien aprenentatges significatius, ja que ho intentaven fer el més ràpid possible per poder dedicar el temps a fer lloc lliure. Considero essencial que els mestres s'adaptin als interessos dels infants per crear projectes que els hi cridi l'atenció i gaudeixin aprenent.
Com a exalumna, no puc explicar la meva experiència perquè la meva escola era molt tradicional i a la meva època no treballaven per projectes, les activitats o projectes eren un cop al curs, sobretot a història o religió, i eren dirigides, per tant, no podíem escollir tema. Que jo recordi, aquests projectes no m'agradaven gens perquè eren una feina més a fer, no era una proposta per gaudir dels aprenentatges.
Mentre llegia l’apartat dos de l’article, ho he relacionat amb un tema que vam tractar a l’assignatura de “Context social i gestió escolar”, com influencia la posició social a l’escola. Els infants de famílies de classe social alta comparteixen la cultura de l’escola i, per tant, no s’han d’esforçar a adaptar-se a aquesta, mentre que els infants de famílies de classe social baixa s’han d’adaptar a la cultura.
Imatge amb enllaç
Encaixa’t: un projecte per apropar l’art als més petits. (2021, noviembre 15). Social.cat.https://www.social.cat/reportatge/15540/encaixat-lart-i-els-mes-petits
Quines tres o cinc paraules clau seleccionaries com a termes que són importants.
