Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 14 Fernández Soriano Laura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 14 Fernández Soriano Laura. Mostrar tots els missatges

dimarts, 20 de juny del 2023

TASCA 2 - L'OFICI D'ENSENYAR

 Tasca 2 - Ofici d'ensenyar: Aprendre a navegar - Aprendre a innovar

SÍNTESI GRUPAL


1. El primer text parla de dues maneres d'entendre l'ensenyament? Podries definir cadascuna d'elles breument amb una frase?

En primer lloc, el model SAWA posa el focus en establir uns estàndards que permetin mesurar els resultats, però dona importància a l'autonomia dels centres i els docents, ja que s'entén que cada context és diferent i, per tant, la manera d'arribar als estàndards marcats també ho pot ser. Així mateix, segons el model, els investigadors tenen el coneixement pedagògic i els docents l'apliquen.


En segon lloc, el model SwafS es basa a integrar investigadors i docents en la creació de coneixement, a través de la col·laboració i la interacció de perspectives diferents. Altrament, s'entén al docent com un agent capaç de plantejar-se reptes, reflexionar i avaluar els propis resultats, amb l'objectiu d'entendre millor l'aula.


2. Amb quina de les dues maneres t'identifiques més i per què?

Totes les membres del grup ens identifiquem amb la segona manera d’entendre l’ensenyament, és a dir, amb la perspectiva SwafS, atès que concebem com a imprescindible per a la creació de coneixement la col·laboració i la interacció constant per tal d’aconseguir un coneixement més ric, així com creiem que és vital que com a mestres ens plantegem reptes i reflexionem sobre la nostra pràctica docent i la vida a l’aula, amb l’objectiu de millorar-la. Així mateix, pensem que el pes que suposa aconseguir uns bons resultats d’aprenentatge recau principalment en el procés que es duu a terme. Per tant, la importància ha de recaure en el procés i no únicament en el resultat o producte final.


3. Quin sentit pren la metàfora del "rai" en aquest text?

La metàfora del rai en aquest text fa referència a la necessitat que els investigadors i els docents treballin conjuntament per enriquir el coneixement, però respectant cert espai, fet que representa la metàfora a través de la distància i els lligams entre els troncs del rai. És així que, el rai no tindrà l’oportunitat de navegar si no s’estableix un bon lligam entre els elements. En aquest sentit, si els investigadors i els docents no treballen mà a mà serà una tasca molt difícil fer de l’educació una educació de qualitat. Així mateix, el nus entre els troncs representa el vincle i el compromís que hi ha d’haver entre aquests dos agents, teòrics i educadors.


4. Què creus que volen dir els autors quan afirmen que "la innovació no és nova"?

Els autors afirmen que la innovació no és nova, ja que si entenem la innovació com una capacitat d’adaptar-se a situacions canviants, fa temps que s’innova perquè fa temps que ens estem adaptant a noves situacions d’un món canviant. 


Així doncs, amb aquesta afirmació, els autors posen èmfasi en la idea que la innovació és una part inherent de l'ésser humà i que ha estat present al llarg del temps. Les persones hem estat impulsades per la curiositat, la necessitat de resoldre problemes, el desig de millorar o l'ambició de crear noves possibilitats. Així doncs, la frase "la innovació no és nova" reconeix que la innovació ha estat i és una actitud constant i persistent tant en el món social com educatiu.


5. Què és per a tu ser innovador?

A continuació, esmentem el que cadascuna de nosaltres, de manera individual, entenem per ser innovadores: 


Neus Franch Albiac: Per a mi, ser innovador és canviar per tal de buscar millores. Hem de voler millorar la nostra pràctica docent, les nostres reaccions davant diferents situacions a l’aula, trobar les metodologies més adequades per a cada infant i estar disposats i disposades a ser observats i avaluats per poder escoltar diferents punts de vista de la nostra praxis. Així mateix, considero que, per ser innovadors, hem de ser creatius, buscar alternatives, tenir predisposició, cercar nous mètodes i idees i, sobretot, ser flexibles a l’hora d’adaptar-se als canvis.


Laura Fernández Soriano: Jo entenc el ser innovador com la voluntat per introduir canvis, superar dificultats, millorar resultats i adaptar-se a noves condicions i realitats, fet que significa estar en constant moviment i connexió amb la realitat educativa, la qual mai esdevé estàtica. És així que, ser innovador, d’alguna manera, és ser capaç de posar en pràctica nous processos, estratègies i idees per transformar aquesta realitat educativa en una millora i impacte beneficiós en el procés d’ensenyament-aprenentatge. Per tant, és molt important que com a docents siguem innovadors, és a dir, hem de prendre com a base la implicació, la predisposició, la creativitat i l’adaptabilitat. 


Laura Méndez Giménez: Ser innovador, per a mi suposa tenir una actitud determinada, tenir predisposició a millorar i fer canvis a allò que està establert. Així mateix, la innovació comença a partir d'una profunda reflexió, on és vital atrevir-se a ser crític i qüestionar aquells aspectes que actualment no són jutjats. Altrament, suposa buscar resposta a les qüestions plantejades, i ser capaç de generar idees i establir estratègies, basades en criteris rigorosos, per tal de poder transformar algun aspecte concret. Per tant, podria definir la meva visió de la innovació com a reflexionar i qüestionar, tenir voluntat de canvi i proposar noves maneres de fer.


Dúnia Gameiro Oliveras: Per a mi, ser innovador significa tenir la predisposició de canviar el món que ens envolta, vivint en un estat constant de curiositat i exploració, tot desafiant els límits existents i cercant oportunitats per a millorar, transformar i crear de manera significativa. A més, penso que també implica tenir la capacitat de generar noves idees, solucions creatives i trobar formes d'abordar diferents reptes. Per a ser-ho, considero que cal tenir una ment oberta, saber adaptar-se als canvis, col·laborar amb altres i ser persistent. 


Marina Fors Baranguer: Personalment, considero que ser innovador es relaciona amb el fet de no tancar-se als canvis i les modificacions que poden tenir possibles conseqüències positives. Crec que fa referència a la iniciativa per cercar maneres de millorar i transformar el sistema educatiu i així vetllar per a una educació de qualitat. Així mateix, penso que una persona innovadora, és aquella que posa en dubte allò del seu entorn i es planteja reptes per a millorar, reflexiona sobre les seves actuacions i avalua els resultats que obté amb la seva praxi. 


dilluns, 19 de juny del 2023

TREBALL EN GRUP - ANÀLISI D'UN DIÀLEG

 TREBALL EN GRUP - ANÀLISI D'UN DIÀLEG

Laura Fernández Soriano i Laura Méndez


Per accedir al nostre treball en grup premeu aquí.

dilluns, 29 de maig del 2023

Tasca 11 - Els nens filòsofs 2

 TASCA 11: Nens filòsofs 2


FOCUS:

  • La llibertat: 57:11 a 01:06:13


Respon aquests punts, exemplificant-los:


1. Nombre de torns d'alumnes i torns de mestra

  • Torns mestra: aproximadament 42

  • Torns alumnes: aproximadament 120

Majoritàriament, parlen els alumnes en resposta a les preguntes que fa la mestra. Podem suposar que la mestra ocupa ⅓ part del diàleg, mentre que els alumnes ocupen les ⅔ restants.


2. Temes abordats

  • La llibertat (com a temàtica principal)

  • L’embaràs

  • Ser gran

  • Obedència i ser castigats

  • Legalitat

  • Por dels pares i els mestres


3. Raonaments destacats

Alguns raonaments que destaquem i ens han cridat especialment l’atenció són el següents:

  • “Som lliures quan sortim de la panxa de la mare.”

  • “No som lliures (els infants) perquè sempre ens vigilen. No podem fer el que ens vingui de gust”. És així que, en general, tots creuen que els adults sí que són lliures i poden fer el que volen.

  • “Si mai arribem a ser lliures és perquè els nostres pares són dolents”

  • “Els pares treballen perquè així puguin tenir dies lliures.”

  • “No som lliures perquè no som grans.”


4. Funcions de les intervencions


4.1. INFORMAR 

  • Infant: “Si haces algo muy grave, seguro que acabas en la cárcel”

  • Infant: “No hay ladrones en vacaciones”


4.2. OBTENIR INFORMACIÓ

Generalment, la mestra va fent preguntes relacionades amb la llibertat per tal d'obtenir informació sobre què pensen els infants.


  • Maestra: “Aunque crezcas, sigues teniendo un bebé dentro. A ver, explicadlo un poco.”

  • Maestra: “N’Dikou, ¿qué opinas? ¿Y tu Rosemay? ¿Papá y mamá son libres?”

  • Infant: "¿Estás embarazada?"


4.3. REGULAR L’ACCIÓ 

  • Mestra: Demana silenci i parlar un per un “Nos callamos…”

  • Mestra: “No os oigo, habláis todos a la vez”

  • Mestra: “Ya, ya, ya…”


4.4. GESTIÓ DE LA COMUNICACIÓ I FÓRMULES SOCIALS

  • Infant: “Por ejemplo, mi hermano tiene diez años, pero no puede salir.”

  • Infant: “Por ejemplo, mañana mi padre no trabaja”


4.5. METALINGÜÍSTICA 

  • Infant 1: “Para no trabajar tienes que tener días de pernicio’’

  • Infant 2: “Permiso’’

Tasca 10

 TASCA 10: Diàleg entre mestres


Quines pràctiques els han cridat l'atenció a l'escola que han visitat?

En aquests mestres els han cridat l’atenció diferents pràctiques com que els infants de diferents edats interactuïn entre ells, així com que hi hagi diferents tipologies de materials en tots els espais de l’escola i que cada aula estigui destinada a un àmbit en particular. A més a més, el fet que hi hagi espais de lliure circulació amb activitats més autònomes pels infants també els ha cridat l’atenció. Finalment, la participació dels mestres i dels infants en les propostes i les interaccions entre aquests, és un altre fet que han considerat rellevant a destacar. 


Per què els han cridat l'atenció?

El motiu principal pel qual aquestes pràctiques els han cridat l’atenció és perquè són propostes diferents del que fan en el seu centre i, per tant, a allò que ells coneixen. Així mateix, els ha cridat l’atenció el respecte que es té cap als diversos ritmes d’aprenentatge dels infants, així com la confiança dels mestres en la mateixa tasca educativa.


Reflexionant sobre el que han vist acaben reflexionant sobre com ho fan ells al seu centre. Poseu-ne algun exemple.

El fet de començar reflexionant sobre el que han vist i acabar reflexionant sobre com ho fan en el seu centre ho veiem en diferents parts del diàleg, però un dels exemples és el següent: “Marcos: La coordinadora explicó que han ido evolucionando e introduciendo cambios a medida que se han ido sintiendo cómodas o realmente convencidas de que esos cambios mejorarían la participación, la interacción entre ellos y la inclusión de todos. Y creo que esa es una buena estrategia. Nosotros solos no estamos planteando dejar más espacio  para la actividad libre, para la interacción libre, para incrementar la iniciativa de algunos y dejar que decidan solos, observar a algunos niños…”.


Quines conclusions extreuen sobre el grau d'intervenció dels docents?

Quant al grau d’intervenció dels docents, extreuen que les accions dels mestres tenen molta influència envers la situació d’aprenentatge dels infants. En altres paraules, les situacions d’aprenentatge canviaran segons les decisions i el que fan els docents.


LECTURA 6B

  L’art de conversar: escoltar, parlar i compartir a la rotllana

L’article de M. Teresa Sogas “L'art de conversar: escoltar, parlar i compartir a la rotllana”, aborda la importància de l’intercanvi d’experiències en una conversa de rotllana a les aules d’educació infantil com a estructura organitzativa, en què l’autora, particularment, el destaca per ser un espai enriquidor on esdevenen plenitud d’aprenentatges i es facilita el desenvolupament personal dels infants així com la creació de vincles afectius.


És així que aquesta conversa, basada en la lliure expressió dels infants, permet fer un recull de cadascuna de les veus i presències de totes les individualitats que conformen la col·lectivitat, i a més, promou la importància i la fluïdesa de la naturalitat, l’espontaneïtat i el desig de compartir com a elements clau en la comunicació parlada.


És evident que dins del grup-classe, hi ha ritmes i necessitats de comunicació i expressió diverses, però això no ha de ser en cap cas un inconvenient per generar la certesa que totes les seves intervencions són respectades, recollides i valorades. Per tant, és tasca essencial del docent demostrar a cada infant que l’importa allò que diu, el seu benestar i la seva vàlua. Tot això, doncs, afavorirà a crear un clima de confiança en el qual predomini l’escolta activa com a pilar fonamental del diàleg significatiu, on aquest escenari s’omple de comentaris de comprensió i reconeixement.


Altrament, és rellevant mencionar que, a la rondalla oral, cal donar espai i temps als infants per recollir, impulsar i enllaçar les paraules i, alhora tenir una mirada sincera, pausada, positiva i receptiva, que demostri la voluntat i l’actitud d’espera, d’escolta i d’atendre el silenci per rebre, com a éssers humans únics i dignes a ser respectats. D’aquesta manera, la rondalla no només té sentit per dialogar, sinó que també té sentit per evolucionar lingüísticament, afinant l’articulació, la riquesa i l’estructura del llenguatge.


Així doncs, es pot dir que el fet de conversar, tal com s’esmenta al títol de l’article, és un art que va desenvolupant-se a poc a poc.


Comentari personal:

Les rotllanes en educació infantil són una eina valuosa i quotidiana per fomentar la comunicació, la participació i el desenvolupament socioemocional dels infants, atès que permeten crear un espai d'intercanvi d'idees, experiències i emocions, on els nens poden expressar-se lliurement i ser escoltats pels seus companys i mestres. Així mateix, promouen l'habilitat d'escolta activa i de respecte en els infants, confeccionant la seva tolerància i acceptació a la diversitat i enriquiment mutu.


Altrament, és molt important també que fomenten el vessant del llenguatge del llenguatge i la comunicació, de manera que els infants tenen l'oportunitat d'expressar-se verbalment, practicar habilitats lingüístiques, ampliar-ne el vocabulari i aprendre a estructurar i articular les seves idees de manera clara i coherent. De mica en mica. 


En definitiva, les rotllanes brinden un espai segur i de confiança per explorar les emocions i aprendre a comunicar-se de manera respectuosa i empàtica, on els infants poden participar, aprendre i créixer plegats, construint una comunitat d'aprenentatge significativa.


Comentari/pregunta per l’autor:

Quins consells o estratègies podries suggerir pels docents per tal de fomentar la conversa significativa i l’intercanvi d’experiències en la rotllana?


Paraules clau: rotllana, conversa, compartir, escolta activa, aprenentatge.

Enllaç de referència: http://petitmonblogger.blogspot.com/2013/08/la-rotllana.html 


TASCA 2: L’OFICI D’ENSENYAR

1. El primer text parla de dues maneres d'entendre l'ensenyament? Podries definir cadascuna d'elles breument amb una frase? La p...