Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 42 Mari Campillo Blanca. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 42 Mari Campillo Blanca. Mostrar tots els missatges

diumenge, 18 de juny del 2023

TASCA FINAL: Anlàlisi d'un diàleg.

Som el grup de la Blanca Marí, la Dulcenombre de Maria Jiménez i en Miguel Jiménez i aquest és l'enllaç per poder veure la tasca final de l'anàlisi d'un diàleg:

Enllaç TASCA FINAL.




                                                         Font: Santillana (Escola Bressol).

dimarts, 30 de maig del 2023

TASCA 4. LLEGIR I PARLAR

 TASCA 4: LLEGIR I PARLAR

Font: Fundación Arquia

Context: en quina situació es produeix aquest diàleg? Quina relació hi ha entre el context i el diàleg?

La mestra està llegint el conte als nens de dos anys i els fa preguntes perquè participin en la conversa i comparteixin el que han entès. Carla i Joel, dos dels nens, responen entusiasmats, assenyalant els porquets a la il·lustració del llibre i mencionant els materials de les cases.

La mestra destaca que la casa feta de pedra és la més forta i els pregunta què va fer el llop quan no va poder enderrocar-la. Els nens responen que el llop es va pujar a la casa i va entrar per la xemeneia.

El fragment mostra com la mestra fomenta la participació activa dels nens en la lectura del conte, estimulant la seva comprensió i promocionant el diàleg entre ells. Aquesta activitat contribueix al desenvolupament del llenguatge, l'atenció i l'interès per la lectura en els nens.

Interacció adult - infants: quin rol hi té l'adult? quins mecanismes de participació desplega?

En el text, l'adult, que és la mestra, té un rol actiu i guia l'activitat de lectura i participació dels nens. La seva funció principal és fomentar el diàleg, estimular la comprensió i promoure la participació dels nens en la conversa sobre el conte dels Tres Porquets.

La mestra utilitza diversos mecanismes de participació per involucrar els nens:

Formula preguntes: La mestra fa preguntes obertes als nens, com "Què va passar?", "Quants porquets hi havia?", "De què era l'altra casa?", perquè ells compartissin les seves idees i coneixements sobre la història.

Convida a explicar: La mestra anima els nens a explicar el que va succeir al conte. Per exemple, li demana a la Carla que expliqui què va passar i quantos porquets hi havia.

Interacció infants - infants: com es relacionen entre ells? quines diferències s'hi pot veure?

Interacció entre els nens entre ells: Els nens, com Carla, Joel i Marta, també interactuen entre ells. Es donen suport i s'animen mútuament en les seves respostes i contribucions. Per exemple, quan la mestra pregunta sobre la casa feta de pedra, Joel i Carla salten amb entusiasme, mostrant una connexió i entusiasme compartit.


dilluns, 29 de maig del 2023

LECTURA 6B: L'ART DE CONVERSAR: ESCOLTAR, PARLAR I COMPARTIR A LA ROTLLANA

LECTURA 6B. L'ART DE CONVERSAR: ESCOLTAR, PARLAR I COMPARTIR A LA ROTLLANA


RESUM DE LA LECTURA

Aquest text parla de l'art de conversar i de la importància de la comunicació i el llenguatge parlats en l'educació infantil. Es destaca el valor de la rotllana com a estructura organitzativa a l'aula, que permet recollir les veus i les presències dels nens, els mestres i els familiars en el camí de ser, aprendre i créixer en col·lectivitat. 

Es subratlla la diversitat de ritmes i necessitats de comunicació i expressió dels infants, incloent aquells amb altres llengües maternes. Es destaca la importància de l'escolta activa i de facilitar l'expressió lliure dels infants, donant-los la certesa que les seves paraules seran escoltades i compartides. 

Es descriu com la rotllana pot ser un espai d'intercanvi i d'aprenentatge, on es promou la confiança i l'empatia entre els nens. També s'explica com l'art de la conversa es va aprenent de manera progressiva, permetent a cada infant expressar la seva vivència i compartir-la amb els altres. Es destaca el valor de l'atenció, la mirada, el somriure i l'expressió corporal en la comunicació. 

S'insisteix en la importància de donar espai i temps per recollir, impulsar, acompanyar i enllaçar les paraules en el meravellós regne de l'intercanvi. Es conclou destacant que l'acte de parlar i de conversar és un acte de creativitat individual que s'expandeix a la rotllana i a la vida quotidiana, ajudant a forjar una comunitat basada en l'alegria i el plaer de viure i créixer junts.

OPINIÓ

Aquest text posa de manifest la importància de l'art de conversar i la comunicació en l'educació infantil. La rotllana esdevé un espai privilegiat on es recullen les veus dels nens, els mestres i els familiars, fomentant l'aprenentatge i el creixement col·lectiu. L'escolta activa i la llibertat d'expressió són fonamentals perquè els infants sentin que les seves paraules són escoltades i valorades. L'intercanvi i la comprensió sorgeixen de manera natural en aquesta dinàmica. 

A més, l'atenció, la mirada i el somriure es converteixen en elements clau en la comunicació. En definitiva, aquest text ens recorda la importància de cultivar un espai de diàleg i complicitat amb els infants, on la paraula i l'expressió lliure són vehiculades per l'art de conversar.

PREGUNTA A L'AUTOR

Com ha influït l'ús de la rotllana i l'art de conversar en l'aprenentatge i el desenvolupament dels infants durant la seva experiència en l'educació infantil?

PARAULES CLAU

- Rotllana

- Paraules

- Comunicació

- Infants

diumenge, 28 de maig del 2023

TASCA 2. L'OFICI D'ENSENYAR

 TASCA 2. L'OFICI D'ENSENYAR

Font: EOI

El primer text parla de dues maneres d'entendre l'ensenyament? Podries definir cadascuna d'elles breument amb una frase?

Les dues maneres d'entendre l'ensenyament es descriuen com a SAWA (School Autonomy With Accountability) i SwafS (Science with and for Societies):

SAWA (School Autonomy With Accountability): Aquesta perspectiva es centra en establir estàndards i rendició de comptes en l'educació, donant importància a l'autonomia de les escoles i els docents. Busca diferents maneres d'assolir els mateixos estàndards i potencia l'enfocament basat en la transmissió de coneixements.

SwafS (Science with and for Societies): Aquesta perspectiva destaca la integració de la recerca i la pràctica educativa, considerant el saber pedagògic com a resultat d'un procés col·lectiu de construcció de coneixement. Promou la col·laboració entre docents i investigadors i busca entendre millor l'aula a través del diàleg i la reflexió, amb l'objectiu de desenvolupar una expertesa professional.

Aquests dos enfocaments tenen matisos diferents en la manera d'abordar l'ensenyament, amb SAWA posant més èmfasi en els resultats mesurables i l'autonomia de les escoles, mentre que SwafS destaca la importància dels processos de construcció conjunta del coneixement i la col·laboració entre docents i investigadors.

Amb quina de les dues maneres t'identifiques més i per què? 

El model de SAWA posa èmfasi en l'establiment d'estàndards educatius i la rendició de comptes. Reconeix l'autonomia de les escoles i els docents per trobar maneres diverses d'assolir aquests estàndards en funció de les seves circumstàncies locals. Aquest enfocament pot donar als docents una certa flexibilitat i permetre la personalització de l'ensenyament en funció de les necessitats dels estudiants. 

No obstant això, és important ser conscients dels possibles desafiaments d'aquesta manera d'entendre l'ensenyament. L'èmfasi en els resultats mesurables pot conduir a un enfocament excessiu en la preparació per als exàmens i en la transmissió de coneixements, deixant menys espai per a l'aprenentatge crític i la comprensió profunda dels conceptes. A més, la rendició de comptes pot generar pressió addicional sobre els docents i les escoles, potser limitant la seva creativitat i innovació pedagògica.  

És important tenir en compte que les preferències sobre l'enfocament educatiu poden variar en funció de les creences, valors i contextos individuals. És beneficiós explorar i entendre les diferents perspectives per tal de crear un sistema educatiu equilibrat i inclusiu, que tingui en compte tant els resultats mesurables com els processos d'aprenentatge significatiu i la participació activa dels estudiants.

Quin sentit pren la metàfora del "rai" en aquest text?

La metàfora del "rai" representa la importància de la col·laboració i el lligam entre investigadors educatius i docents per aconseguir un millor coneixement i avançar en l'educació.

Què creus que volen dir els autors quan afirmen que "la innovació noi és nova"?

Quan els autors afirmen que "la innovació no és nova", volen dir que les idees o pràctiques innovadores en l'educació no són totalment noves o radicalment originals, sinó que sovint estan basades en les experiències, investigacions i coneixements previs que ja existeixen en el camp de l'educació. La innovació pot ser una reinterpretació, adaptació o combinació de conceptes i pràctiques existents per respondre a les necessitats i reptes actuals de l'educació.

Què és per a tu ser innovador?

Ser innovador implica ser capaç de generar noves idees, conceptes o solucions que ofereixin valors o milloren processos existents. Implica la capacitat de pensar de manera creativa, prendre riscos calculats, buscar noves perspectives i abordar els desafiaments de manera diferent. Ser innovador pot implicar una actitud oberta a l'aprenentatge, adaptabilitat al canvi i la disposició a experimentar i explorar noves possibilitats. En l'àmbit de l'educació, la innovació pot ser vista com la introducció de noves metodologies pedagògiques, tecnologies o enfocaments que milloren l'experiència d'aprenentatge dels estudiants.

dilluns, 22 de maig del 2023

LECTURA 5B. LES INTERACCIONS SÓN LA CLAU PER LLEGIR

LECTURA 5B. LES INTERACCIONS SÓN LA CLAU PER LLEGIR


RESUM DE LA LECTURA

La consciència fonològica existeix abans dels tres anys. El procés d'aprendre a llegir comença molt abans del que ens pensem, de fet, inicia als zero anys. La manera en com comencen a descobrir la lectura és amb el contacte i l'experimentació de les paraules, textures, lletres, els sons, els contes o rètols...

En la traducció de l'obra de Vigotski diu, "s'ha demostrat que molts infants són capaços d'aprendre a reconèixer i realitzar el mecanisme d'associar una grafia a un so i després a la paraula i al significat molt abans". Per tant, hi ha moltes opinions i teories sobre quan s'ha d'aprendre a llegir.

Del que parla l'autora en aquest article, és sobre l'importància de les interaccions, les quals tenen un paper clau. És important remarcar que aquestes interaccions han de ser en espais diversos i la família té molta influència en aquest procés, a casa també s'ha de llegir i participar en el seu aprenentatge, ja que els pares i mares tenen molta influència.

"Cal introduir la lectura entre els infants des de petits". L'infant aprèn a descodificar el codi de la lectura, a entendre el que llegeix i també a compartir-ho amb els altres. És rellevant també, la sèrie d'activitats que proposa 

OPINIÓ

Personalment, des de ben petita, sempre he tingut una bona relació amb la lectura. A casa llegíem molt i sempre l'hem tingut present com una activitat diària. Considero que gràcies a la inversió del temps dels meus pares en traslladar-me la importància de la lectura, ara no em costa gens llegir i entendre el que veig en un llibre. No és fàcil la comprensió lectora, però jo sempre li he tingut facilitat, gràcies a això, actualment no em suposa un gran esforç. A l'escola també dedicàvem molt temps a la lectura, molt sovint em presentava voluntària per a llegir en veu alta. Encara que la pràctica a casa i l'escola han sigut complementàries.En relació amb la lectura, he trobat que és una entrevista molt interessant i amb molts punts importants i útils sobretot per al meu futur com a mestra.

PREGUNTA A L'AUTOR

Quin diries que hauria de ser el temps necessari perquè la lectura fos un hàbit adquirit per l'infant? És a dir, quanta estona al dia seria recomanable fer alguna activitat lectora amb els nens i nenes.

PARAULES CLAU

- Lectura

- Família

- Importància

- Interacció

dimarts, 16 de maig del 2023

TASCA 7. UN OBEJCTE

 TASCA 7. UN OBJECTE

L'objecte que he escollit és una polsera del Camino de Santiago. És de color blau i té petits detalls en color groc, és d'aquesta manera per representar la simbologia del Camino de Santiago. Vaig fer el Camino el juliol de 2022, és des de llavors que la porto al canell i no me l'he tret.

La idea de fer aquest camí va sorgir amb el grup d'amics que tinc al poble on estiuejo, a Vilanova de Meià, a Lleida. Vaig compartir aquesta experiència amb ells i per aquest motiu, també el recordo quan veig la polsera. La vam comprar en una botiga de souvenirs quan vam arribar al destí final, a la ciutat de Santiago de Compostela, va ser la nostra manera de celebrar que havíem arribat i que ho vam aconseguir.

Durant aquella setmana, vaig sentir moltes emocions, va ser una experiència de superació personal i també a nivell grup, ja que cap de nosaltres l'havia experimentat abans. D'una banda, vam tenir estones on estàvem cansats, desanimats i esgotats, però encara i així, vam tirar endavant junts. D'altra banda, vam tenir altres estones on rèiem i estàvem contents...

Em transmet moltes emocions, algunes em traslladen de manera directa a aquella setmana durant el Camino. Les paraules que he escollit, són les següents: viatge, amics i energia.

dilluns, 15 de maig del 2023

LECTURA 4B. EXPERIENCIA DE TRABAJO A PARTIR DE CENTROS DE INTERÉS: PAUTAS TRANSFERIBLES A OTROS CONTEXTOS EDUCATIVOS

 LECTURA 4B. EXPERIENCIA DE TRABAJO A PARTIR DE CENTROS DE INTERÉS: PAUTAS TRANSFERIBLES A OTROS CONTEXTOS EDUCATIVOS


Font: Guía Infantil

RESUM DE LA LECTURA

L'experiència de treball a partir de centres d'interès descrita en el text es va realitzar en el CP Escritor Alfonso Grosso, un centre educatiu ubicat en un barri perifèric de Sevilla, amb tres línies d'educació infantil i primària. Durant el curs 1998-1999, es va dur a terme aquesta experiència amb un grup de vint-i-dos alumnes de cinc anys.

Durant tot el curs, es va treballar amb una metodologia basada en centres d'interès. En el primer trimestre es va triar el tema dels pirates com a centre d'interès principal per a tot l'any, i es va explicar als pares en una reunió inicial en què consistia aquesta metodologia.

Durant les visites a un parc proper, els nens van començar a interessar-se pels insectes que trobaven. Llavors, quan l'autor va trobar una gàbia, es va decidir muntar-hi un terrari per als insectes. Aquesta idea va tenir molt d'èxit i va guanyar protagonisme.

Al final del segon trimestre, es va veure que el terrari era una activitat amb futur i es va decidir que els animals serien el centre d'interès per al trimestre següent. Es va elaborar un quadern-guia per a tots els animals i cada nen es va encarregar de buscar informació sobre un animal assignat. Després, compartien aquesta informació amb la resta de companys.

Els pares van ser involucrats en el procés i se'ls va demanar que col·laboressin en la recerca d'informació. Es va establir un ritme de treball en el qual cada setmana s'exposaven tres animals, i després es completava el quadern individualment.

La valoració de l'experiència va ser positiva en termes d'autonomia, desenvolupament personal, coneixement dels animals, habilitats de lectura i escriptura, i relacions amb els pares. Es va destacar la importància de la implicació dels pares i l'adaptació del treball a cada nen.

L'autor identifica quatre elements clau per al èxit de l'activitat: l'atractiu de la temàtica per als nens, la identificació personal amb els animals, la coexistència de diferents nivells d'aprenentatge i la col·laboració dels pares.

L'autor també assenyala dues àrees d'aspectes a millorar en el disseny de l'activitat: l'ampliació del centre d'interès per a permetre més activitats i una atenció més profunda als aspectes lògico-matemàtics.

En general, es considera que l'experiència és transferible i que pot ser adaptada i aplicada en altres contextos educatius. Es destaquen els passos clau que poden ser extrapolats: informar i implicar els pares, treballar en el grup de classe i comptar amb la col·laboració dels pares. 

OPINIÓ

Aquesta experiència de treball a partir de centres d'interès és una mostra clara de com la metodologia pot ser innovadora i motivadora per als alumnes. L'ús dels piratas i dels animals com a eixos temàtics va captivar l'atenció dels nens i nenes, fent-los partícips actius en el seu aprenentatge. L'exposició i el llibre de animals van ser recursos eficaços per desenvolupar habilitats de comunicació i autonomia. A més, la implicació dels pares en la cerca d'informació va afavorir la col·laboració família-escola. Tot i això, el temps limitat i l'abast superficial dels aspectes lògico-matemàtics són punts a millorar en futurs dissenys. En general, aquesta experiència demostra que una metodologia basada en centres d'interès pot ser transferible i adaptada a altres contextos educatius, afavorint un aprenentatge significatiu i la participació activa dels alumnes.

PREGUNTA A L'AUTOR

Què creus que hauria estat diferent si haguessis tingut més temps per desenvolupar els aspectes lògico-matemàtics d'aquesta metodologia basada en centres d'interès?

PARAULES CLAU

- Aprenentatge

- Centres

- Interès

- Metodologia

dimarts, 9 de maig del 2023

TASCA 5. NENS FILÒSOFS

TASCA 5: ELS NENS FILÓSOFS

https://www.guiainfantil.com/articulos/educacion/aprendizaje/como-ensenar-a-los-ninos-a-debatir/


D1 “Pensar i parlar”

D2 “La filosofia”

D3 “Amic”

Preguntes

Algunes de les qüestions que es mostren en aquest primer fragment són:

  • Què significa pensar?

  • Es pot veure el que es pensa?

  • Com puc saber en què penses?


A través d’aquestes preguntes que es planteja als infants, es dóna peu a què reflexionin i participin. 

Les preguntes principals sobre les quals es parla en aquesta segona escena són:

  • Què és la filosofia?

  • Quines coses podeu fer? 

  • Què no podeu fer ara, però que després podreu fer? 


A mesura que es fan les preguntes, els infants participen o deixen de fer-ho. 

A l’últim fragment, hem pogut veure que les qüestions que es plantegen són: 

  • Què és un amic?

  • Com saps que són amics?

  • Als amics se’ls estima com a les parelles?

  • Es fan petons als amics?


Arran d’aquestes preguntes sorgeixen moltes més qüestions i reflexions. 

Respostes

  • “Surt alguna cosa per la boca”.


Són conscients què pensen i reflexionen amb el cap, però que no es pot veure. Els petits participen activament en aquesta conversa.

  • “Reflexionar”.

  • “Pensar”.

  • “Parlar”.


Al principi els nens van respondre amb aquestes tres respostes, però quan la mestra anava més enllà, no hi havia més feedback.

  • “Se'ls dóna la mà als amics”.

  • “Els amics són per jugar amb ells i les parelles són per fer petons”.


En general parlen i separen les amistats de la parella i de la família. Determinen quan es dóna un petó, a qui i quan es pot ser parella d’algú. 

Retorn

  • La parla és el trasllat del pensament.


En aquest fragment, la mestra va fent preguntes als infants sobre aquest tema en concret, i condueix la conversa de manera que els infants participen i expressen la seva opinió. 

Inicialment, la mestra pregunta: “Què és la filosofia?” En aquest moment els nens participaven i responien.


Després, va fer la següent pregunta: “Què sou incapaços de fer ara, però podríeu fer més tard?”


Va ser en aquest moment quan va començar el silenci i la participació dels infants va desaparèixer. No sabien què respondre. La mestra diu “res de res” i “ha sigut molt llarg”.

L’educadora en veure que els infants se senten còmodes i participen en la conversa, continua fent-los preguntes envers aquest tema. 


Tot i això, hi ha alguns infants que desconnecten totalment. Fins i tot, tenen converses paral·leles entre ells mentre la resta dels companys parlen. 

Tema

El tema principal que es tracta en aquesta escena és envers el pensament, idees, l’expressió, la parla…

En aquesta pregunta, el tema principal que es volia tractar era la reflexió, però també va intentar fer-los reflexionar sobre les capacitats que tenen i de què són capaços en funció de la seva edat. 

El tema tractat són en general les relacions socials. Es parlava dels amics, la família (pares i germans), la parella… A més a més, la mestra va introduir l’amor i com de diferents pot ser amb la parella, els amics o la família. 

Reflexió posterior de les mestres

En general, la mestra es mostra contenta sobre com ha anat aquesta sessió i li explica a la seva companya com havia anat la classe: “Ha anat molt bé, han participat”.


A més, l’educadora se sorprèn amb les intervencions que fa un dels infants atès que mostra molt interès, capacitat argumentativa i parlava sobre “alguna cosa que tens al cap”. 


En aquesta segona pregunta, els infants no participaven gaire.

El motiu principal era que no coneixien gaire el tema de la "filosofia".


És per això, que no va haver-hi massa respostes, i per tant la interacció va ser molt curta i simple.

En aquest cas, no s’ha mostrat la reflexió posterior per part de la mestra. 

TASCA 2: L’OFICI D’ENSENYAR

1. El primer text parla de dues maneres d'entendre l'ensenyament? Podries definir cadascuna d'elles breument amb una frase? La p...