HABITAR L’AULA QUAN LA COMUNICACIÓ ÉS ESENCIAL MERCÈ SEGARRA

https://sites.google.com/site/portafoliomarthadepaulam/la-comunicacion-en-las-inst-educ
 

Resum:

L’aula és un espai de comunicació on la paraula i les persones van donant sentit al món que ens envolta. Dins l’aula els infants s’han de sentir segurs, han de poder mostrar-se tal com són, gestionar les diferències existents amb el grup i treballar els aspectes en comú per tal d’anar fent camí cap a espais imaginaris i científics més desconeguts que el facin créixer en coneixement i en relacions humanes. A l’aula, sorgeixen moltes preguntes sobre la vida, el món, el saber, etc. Cal estar atents als interrogants dels infants, ja que a partir d’aquests es pot anar construint un coneixement comú i generar una cultura d’aula on el llenguatge i la paraula de cadascú permeti  descobrir noves maneres de comprendre i comprendre’ns. Així doncs, l’aula ha de ser un espai d’expressió lliure. Hem de percebre el saber de cadascú i donar-li veu a l’aula perquè tothom se senti reconegut. Gràcies al contrast de sabers, vivències, dubtes, desitjos i anhels podrem construir noves idees sobretot el que ens envolta.

 

Comentari personal:

Al llarg de les diferents etapes escolars viscudes mai he sentit la sensació d’estar en un espai segur on poder expressar-me lliurement sense por a ser jutjada, criticada o reprimenda per  part dels meus companys i companyes o del mateix professorat. L’error sempre ha estat quelcom vist com a negatiu per part dels educadors i això provoca que amb el temps els estudiants deixem d’intentar compartir les nostres observacions, opinions o, fins i tot, sensacions. Em sembla molt interessant tot el que s’exposa a l’article, ja que en els diferents exemples s’intenta fomentar la participació de l’alumnat, que es comparteixin idees, sense por a equivocar-se. Tota situació comunicativa es percep com una oportunitat d’aprenentatge. Això fa que els infants se sentin còmodes i que el clima de l’aula sigui acollidor i agradable. Totes les opinions tenen valor i són escoltades.  

 

Preguntes:

-         Com podem fomentar la comunicació a l’aula?

-         Com podem construir espais on els infants se sentin segurs i inclosos?

Paraules clau:

Aula, comunicació, seguretat, compartir, contrastar, diferència

LECTURA 1A- Habitar l'aula quan la comunicació és essencial

 - Breu resum de la lectura

Aquesta lectura parla de la rellevància que pren l’aula com a espai d’intercanvi de coneixements mitjançant la comunicació. Posa diversos exemples en què els mateixos infants, en cada context i situació (a vegades quotidians, altres forçats) es fan preguntes i, els uns amb els altres, parlen sobre el que coneix cadascú fins que arriben a una resposta consensuada per tots i totes. 

Al primer exemple, parlen sobre un pluviòmetre que han construït, abans de posar-lo a prova parlen de les seves hipòtesis sobre què passarà i, un cop ja li han donat ús, comenten allò que observen de manera conjunta arribant a una conclusió amb les aportacions de tots els infants. 

Coses semblants passen amb l’anàlisi que fan sobre un retrat. I amb l’últim exemple, en què parlen sobre la cuina de l’escola, cada infant acaba fent aportacions d’allò que coneixen de la cuina de casa seva, fent explicacions i parlant sobre anècdotes.

Per tant, la lectura posa en relleu que els infants poden aprendre de la interacció amb els altres, perquè cadascú pot aportar allò que sap sobre el tema per arribar a una resposta real i vàlida. Són els mateixos infants que es fan preguntes, sobre allò que volen aprendre i, doncs, tenen motivació per conèixer. Parla també sobre la importància que cada infant se senti còmode dins el grup per poder fer aportacions i parlar sobre la seva realitat, tot i que sigui diferent de la dels altres, ja que totes són importants per a l’aprenentatge conjunt. 

Aquestes situacions poden ser planificades o no, perquè poden sorgir preguntes que es formulen els infants dins la quotidianitat, o bé pot ser la mestra que els estimula perquè sorgeixin aquests dubtes i vulguin resoldre’ls.

- Alguns interrogants que planteja i que formularieu a l’autor

De quina manera es pot aconseguir un ambient òptim perquè tots els infants se sentin part del grup i vulguin formar part de les converses sense pors?

- Comentari personal

M’ha semblat molt interessant poder veure de manera exemplificada com els infants van construint els seus propis aprenentatges gràcies a la interacció i les aportacions de la resta de companys i companyes.

Crec que aquesta manera d’aprendre, en què els propis infants fan per resoldre dubtes que els sorgeixen, és molt significativa per a ells. Ja que han de passar pel procés d’adquisició a partir de la seva participació amb la resta dels infants.

https://www.freepik.es/vector-gratis/nino-haciendo-preguntas-sobre-trabajo-escolar_4955121.htm

- Paraules clau: 

Conversa, preguntes i compartir

Lectura 1A

 

Per començar amb l’article, podem dir que ens trobem amb una aula de quart en la que es treballarà la meteorologia arran d’una caseta descoberta a la terrassa de l’escola.  La mestra ajuda als infants a anar fent un camí per anar fent un camí per buscar les respostes relacionades amb el tema.  Es mostra la diferencia entre uns recipients per recollir l’aigua de la pluja i com es fa la comparativa. Es també molt important ser conscients de que en major o menor mesura estem fent que els infants es relacionin i desenvolupin la seva capacitat del llenguatge, i que hem de poder oferir eines i estratègies per potenciar aquesta comunicació entre els alumnes. Poder expressar-se de manera lliure i clara es un dels factors que pot marcar la diferencia entre una persona i una altre, per això s’ha de deixar sempre un espai per poder conversar i poder explicar vivències, per així poder crear més ganes d’aprendre entre els infants i potenciar aquesta curiositat lingüística que es molt possible que es retro alimenti dintre de l’aula.

Amb el segon cas ens trobem amb un grup d’infants de P3. A aquesta classe hi ha un personatge que es diu Oriol i va portant sorpreses a l’aula, que fa que els infants expliquin vivències, potenciant així la seva capacitat comunicativa mentre es relacionen. Aquest personatge serveix com a fil conductor per apropar-se al context que viuen els alumnes, normalment a casa i a l’escola. Al text es cita a una persona que basa la seva teoria en les relacions personals com a vehicle d’aprenentatge, aquesta es Vygotsky. La seva teoria es un exemple que ens confirma que a mesura que anem establint relacions, la qual cosa ens fa fer ús del llenguatge, anem aprenent. La socialització també ens ajuda a afavorir aquestes situacions de conversa on posem en pràctica el nostre llenguatge i es l’escola un dels principals eixos de socialització, on pràcticament establim les nostres primeres relacions d’amistat i on farem gran part de la nostre vida, per això es molt important destacar que els mestres hem de ser conscients del poder de decisions que tenim.

Una de les preguntes que faria a l’autora de l’article es; com va incidir en la teva trajectòria professional adonar-te de la importància del llenguatge en els infants, que creus que vas canviar?

-Relació

-Espai

-Socialització

-Converses

M’ha cridat l’atenció la següent frase extreta de l’article: “Les converses que es puguin produir a l’aula, ja siguin espontànies o provocades constitueixen una font de coneixença mútua”.  Penso que aquesta frase engloba molt bé el que significa educar en general, es el deixar fer als infants, crear espais segurs on ells puguin desenvolupar-se de manera òptima. Així no s’incideix en les seves decisions ja que seran ells en un futur qui les hagin de prendre, per això em sembla una bona estratègia acostumar als infants a ser independents des de petits. També destacar la importància de relacionar als infants entre ells i saber com fer-ho i en quin moment, ja que com s’esmenta a la cita, pot ser una font de coneixença mútua però hem de saber escollir els moments on actuem.

Font: https://twitter.com/Pere4t/status/776741340675764224

LECTURA 1A - HABITAR L’AULA QUAN LA COMUNICACIÓ ÉS ESSENCIAL

Enllaç

 1. Breu resum de la lectura

A la lectura es parla sobre la importància del llenguatge per crear una cultura compartida i construir idees de manera conjunta i global. Per tal de visibilitzar aquest fet a la pràctica, es proporcionen els diàlegs de tres experiències diferents que pretenen mostrar les diverses maneres de conreu comunicatiu, és a dir, el conreu del saber i el de la mirada.

D'una banda, per mostrar el conreu del saber, es fa.a partir d'una conversa on es crea un coneixement compartit a partir de les opinions dels i les alumnes. Demostra que a l'aula es crea una gran diversitat de preguntes que condueixen a la creació de coneixement grupal a partir de l'ús del llenguatge. És per això que N. Mercer defineix el llenguatge com a "instrument per acomplir una activitat intel·lectual comú". En aquest cas, es veu que el o la docent adopta un paper mediador, sent el guia i l'acompanyant al llarg de la conversa.

D'altra banda, per exposar el conreu de les emocions, es fa a partir de les altres dues intervencions. Es pot concloure que per avançar com a persones, sigui individualment o de manera grupal, és important que s'estableixin certes regles que permetin fer aquest camí. És per això que cal veure la conversa com a una eina capaç de provocar respecte entre els participants i un augment de bagatge cultural. A més a més, cal destacar que és molt rellevant que els infants tinguin l'oportunitat de poder observar com usen els experts el llenguatge, per poder fer-ho ells també.

És per aquests motius que la lectura planteja que el repte educatiu que proposa que l'aula ha d'esdevenir un espai de comunicació que permetin a la paraula i a les persones donar sentit al món que ens envolta.

2. Alguns interrogants que planteja i que formularíeu a l'autor

Quines estratègies es poden emprar quan una conversa queda finalitzada, però no s'han abordat els temes que s'haurien d'haver abordat, o bé quan els infants no participen i, per tant, no creen aquesta conversa per a la posada en comú?

3. Comentari personal

Després d'haver fet una lectura i anàlisi del text, puc afirmar que aquest m'ha semblat interessant perquè considero que el fet d'haver posat exemples pràctics que succeeixen a aules reals, dona visibilitat al que podrem veure en un futur. Planteja les situacions i ens dona eines per saber identificar els aspectes rellevants quan succeeixin situacions semblants a les aules.

Tot i això, considero que hauria estat un bon punt a favor que des de l'article es proporcionessin estratègies més detallades i pautades per poder crear les situacions si l'alumnat no es troba receptiu o participatiu.

Finalment, vull destacar que m'ha sorprès el fet que quan jo era alumna, no es donava gaire importància a les converses entre iguals, a l'intercanvi d'opinions i perspectives i a la comunicació més espontanis i, en canvi, després de llegir el text em fa replantejar si aquest fet era apropiat. Veient l'article, arribo a entendre el canvi que s'està donant a terme amb les noves metodologies emprades, per tal de donar més reconeixement a la importància de compartir informació conjunta i opinions per tal de donar suport de manera col·lectiva.

HABILITAR L’AULA QUAN LA COMUNICACIÓ ÉS ESENCIAL

SINTESI DE LA LECTURA
Aquest article narra tres intervencions que es fan a l'aula, un espai on hi ha comunicacions, creant un vincle necessari per tenir una cultura d'aula amb veu pròpia. La finalitat d'aquesta tasca consisteix a adquirir en coneixement per desenvolupar les capacitats dels infants al màxim. L'aula és una bona oportunitat per adquirir coneixements a través de les relacions amb els companys. A més, apareixen dubtes, però gràcies a la comunicació podem descobrir i comprendre'ns amb respecte i consideració. És necessari també que l'aula sigui un espai per a l'expressió lliure per poder compartir vivències, sensacions i sentiments perquè es doni la mateixa identitat i el sentiment de pertinença de grup on tothom se senti reconegut i aconseguir així crear vincles i relacions. És imprescindible crear converses espontànies o provocada per una coneixença mútua, però requereixen estratègies, pràctica, ganes i admiració.

PREGUNTA A LA LECTURA
- Quina seria l’actuació idònia si un infant és molt tímid i no vol parlar?

COMENTARI PERSONAL SOBRE LA LECTURA
Considero que el text parla molt poc de l'actuació del mestre "organitza i condueix, ofereix informació i orientació i ajuda a conèixer i reconèixer que saben i que han après els infants" Penso que l'actuació del mestre juga un paper molt important en aquesta tasca, ja que recordo que a mi em repercutia molt la confiança que tenia amb el docent per poder sentir-me segura a l'hora d'expressar-me. Crec que si per casualitat no hi ha una bona relació amb el grup classe, la mestra pot actuar i crear estratègies perquè aquest millori, en canvi, si no hi ha bona relació amb la mestra, és difícil que aquesta millori sense que una tercera persona intervingui.

PARAULES CLAU DE LA LECTURA
- Comunicació.
- Aula.
- Intervenció.
- Coneixement.
- Relació.

FONT: https://www.lavozdeasturias.es/noticia/asturias/2021/08/16/complica-pandemia-ninos-aprendan-hablar/00031629136384638344245.htm

LECTURA 1A

HABILITAR L'AULA QUAN LA COMUNICACIÓ ÉS ESSENCIAL

El text pretén narrar a través d'aquest article tres intervencions a l'aula on es pot observar la importància que té el paper de la comunicació, saber transmetre, seguir una conversa i com aquesta és el vincle que fa possible la creació d'una cultura a l'aula on totes les persones tenen veu pròpia, són escoltades i on es va avançant en la conversa i en el coneixement.

La part essencial d'aquest article es fixa en la importància de les comunicacions. Es pot veure com als docents i professors a les converses han d'estar alertes per poder generar unes conversacions enriquidores.

A partir d'aquí, es poden veure com parlen amb els infants o alumnes i van traient temes perquè els infants puguin explicar i aprendre a comunicar de manera correcta, fixant-se molt detingudament en cada detall i, a partir d'aquí, poder treure grans converses amb més coneixement i més enriquidores.

També es pot veure que és important fer de l'aula un espai d'expressió lliure on la reflexió a l'aula els permeti compartir qualsevol cosa que, posteriorment, enfortiran la pertinença de grup i la identitat del mateix infant.

Les paraules clau que trobo a aquest text són: intervencions, coneixement, expressió lliure, pertinença i identitat de grup

Si hagués de fer una pregunta a l’autor, m’agradaria saber si escoltant una conversa entre infants sense intervenir es podria veure un progrés en la conversa dels propis infants que no es veuria de manera directa si l’educador/a intervingui com als exemples proposats a l’article?

Lectura 1A - Habitar l'aula quan la comunicació és essencial

Resum de la lectura:

L’article “Habitar l’aula quan la comunicació és essencial” ens mostra diferents situacions per tal d’entendre com és d’important la comunicació en el context d’aula pel vincle que es genera gràcies a aquesta. A través dels exemples l’autora va explicant el paper de la comunicació i com aquesta ajuda a desenvolupar i a generar coneixement. Diu que a través de totes les interaccions a les aules es genera “una vida amb caràcter propi que ofereix un espai on cada individu ha de poder desenvolupar les seves capacitats al màxim”. Però per crear aquest clima d’aula concret és necessari que hi hagi un llenguatge comú i un coneixement compartit.

L’autora explica que les situacions es poden relacionar amb dos tipus de conreus comunicatius: el conreu del saber i el conreu de la mirada. En relació amb el primer, el del saber, explica que a l’aula es generen una gran quantitat de preguntes sobre la vida, el món, el saber... que s’han de saber aprofitar perquè a partir d’aquestes es poden generar grans situacions de comunicació que poden portar a l’adquisició de nous coneixements. En aquest sentit, és important que hi hagi un bon clima per tal que tots els infants intervinguin i el coneixement vagi creixent, sobretot a partir del contrast d’idees, la comunicació dels diferents pensaments, la narració de vivències, el dret al dubte... Pel que fa al segon conreu, el de la mirada, l’autora explica com és d’important deixar espais d’expressió lliure on la reflexió en veu alta sigui l’eix principal per tal de permetre als infants expressar les seves vivències, experiències i sensacions i enfortir els vincles amb els altres. A partir de les aportacions de tothom es va generant un coneixement que fa evolucionar al grup ja no només intel·lectualment sinó a nivell relacional i de vincle entre els membres. A partir de les experiències individuals i dels aspectes en comú amb el grup es va generant coneixement i aprenentatge a cadascuna de les persones.

En resum, el fet d’interaccionar, intercanviar i sumar experiències compartides amb els altres fa que els infants vagin construint un coneixement molt més ampli i ric. De mica en mica van donant sentit i resposta a diferents qüestions plantejades gràcies a les aportacions individuals que la resta del grup escolta i sobre les quals es va construint el coneixement.

 

Pregunta per a l’autor:

-        Com ho podem fer perquè aquells infants que són més tímids i els fa cosa participar s’animin a fer-ho sobretot en aquests moments de reflexió en veu alta?

 

Comentari personal:

Des del meu punt de vista, crec que és molt important deixar que els infants puguin compartir i expressar tot allò que pensen o senten sense tallar-los ni ignorar-los. Tal com diu l’autora, en una aula poden sorgir una gran quantitat de dubtes i s’han de saber aprofitar perquè poden generar grans situacions d’aprenentatge. Penso que quan un infant té un dubte o vol comentar una cosa és perquè realment allò li importa. Si nosaltres donem peu a què ho pugui compartir l’infant se sentirà escoltat a més que tindrà interès per continuar indagant i aprenent sobre el tema.   

Això ho puc relacionar amb la meva etapa a l’escola per la manera en com interaccionàvem i anàvem aprenent, que crec que va molt lligada amb el que explica l’autora. Allà, una de les maneres més habituals de construir coneixement era a partir d’intervencions en veu alta i d’interaccions amb els companys. Per mi això era molt interessant perquè cadascú podia dir el que pensava i de mica en mica anàvem aprenent més a partir del que s’anava comentant. Era com una suma d’idees que ens ajudava a aprendre de manera entretinguda.

 

Cinc paraules seleccionades:

-        Coneixement

-        Escolta

-        Clima d’aula

-        Comunicació

-        Capacitats

 

Imatge:

https://elmundodemozart.com/asi-es-un-dia-en-la-escuela-infantil/

Habitar l’aula quan la comunicació és essencial

 

1. Fes una breu síntesi sobre el text 

L’objectiu d’aquesta lectura és evidenciar la importància de la comunicació a l’aula i com aquesta permet que hi hagi una cultura de grup entre alumnes i mestre on tots participen i tots plegats aprenen dels coneixements de la resta. La lectura ens destaca que per aconseguir una cultura d’aula i un vincle cal que el llenguatge sigui estàndard, comú.

L’aula, segons el text, és un espai de coneixement i de vida amb diferents conreus comunicatius:

1. Conreu del saber:  la conversa per construir coneixement 

Gràcies als dubtes dels infants pot néixer una conversa que permeti que hi hagi un coneixement comú. D’aquesta manera, es genera una cultura d’aula on el llenguatge fa possible conèixer els coneixements de la resta, per tant, es crea una xarxa de comunicació. Per aconseguir que tothom participi cal aconseguir un clima de respecte i de consideració cap als altres.

La lectura ens posa com a exemple l’experiència a l’aula de quart de primària. Aquests alumnes estan fent un projecte, cosa que ha provocat molts dubtes als infants. L’acolliment dels interrogants ha estat el motor que ha generat una situació de comunicació intensa. El rol de la mestra és de guia i d’acompanyament, ella ofereix informació i suport perquè els alumnes reconeixin que saben i que han après.

Vull destacar una de les frases del text: 

“El lenguatge és un instrument per realitzar una activitat intel·lectual conjunta”

2. Conreu de les emocions: la conversa amb la mirada

Aquesta part del text defensa la idea de fer l'aula com un espai d’expressió lliure, amb la reflexió personal en veu alta dels sentiments i d’experiències pròpies, cosa que enforteix la pròpia identitat i sentit de pertinença al grup. Per aconseguir aquest objectiu d’aula és important que tothom s’hi senti reconegut i segur per poder participar i obrir-se tal hi com és.

A través de dues experiències, una espontània i l’altre provocada, la lectura ens reflexa la part personal, més individualitzada de la llengua oral. La conversa ens permet veure la importància del l’intercanvi d’idees i de sabers a la resta d’alumnes per aprendre entre tots i enriquir els aprenentatges.

En conclusió, “el nostre repte educatiu és fer de l’aula un espai  de comunicació on la paraula i les persones van donant sentit al món que ens envolta.”

2. Alguns interrogants que planteja i que formularíeu a l’autor:

• Com es poden crear ambients on els infants se sentin còmodes per participar lliurement sense por de ser jutjats?

• Quines estratègies utilitzar per crear xarxes de comunicació?

3. Comentari personal

M’ha semblat una lectura molt interessant perquè considero que és molt important crear ambients i situacions a l’aula que permetin compartir ideas i coneixements. Tot i això, penso que un dels aspectes troncals que aborda s’hauria hagut d’ampliar més perquè no ens permet conèixer, als lectors, estratègies o formes d’actuar per tal d’aconseguir el que ens explica el text, crear una cultura d’aula i una xarxa de comunicació. 

Mentre llegia la lectura m’ha recordat a una cosa que he après al llarg del grau i m’ha fet reflexionar sobre les situacions de comunicació a la nostre aula, tant als seminaris com al grup gran.

D’una banda, el text m’ha recordat a l’assignatura de Processos educatius i d’aprenentatge d’aquest segon curs, ja que he après les diferents teories sobre la intel·ligència dinàmica, en concret a una d’aquestes teories, la teoria de la inte·ligència distribuïda de Resnick; Salomon; Rogoff; Palinscar i Brown. Aquesta defensa que la intel·ligència no està en l'individu sinó que està distribuïda entre els membres d’una comunitat i que, per tant, quan aprenem col·ectivament ens enriquim de la inte·ligència de les altres persones.

D’altra banda, al nostre grup ens costa molt participar i compartir ideas tant en els seminaris, on som un nombre més reduït de persones, com al grup gran. Penso que és perquè ens fa por equivocar-nos i ser jutjats. A més, penso que no tenim un vincle ni confiança per crear una cultura d’aula. Aquest fet ens perjudica, ja que seria molt interessant aprendre dels coneixements de la resta i les classes serien més interactives i divertides.

Finalment, des del meu punt de vista considero que a l’aula s’ha de participar i compartir idees en veu alta sobre la matèria, però no s’ha de mostrar els sentiments, ja que és una manera d’exposar-se a persones que potser no confíes i no vols mostrar-te.

4. Imtage amb enllaç

10 maneres de motivar el pensament crític en els alumnes de secundària | Teatro educatiu. https://www.transeduca.com/10-maneres-de-motivar-el-pensament-critic-en-els-alumnes-de-secundaria-n-32-ca.html 

5. Quines tres o cinc paraules clau seleccionaries com a termes que són importants.

• Comunicació, conversa, llenguatge, cultura, saber, xarxa