Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tasca 8. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tasca 8. Mostrar tots els missatges

dimecres, 7 de juny del 2023

TASCA 8

 TASCA 8: INICIS DE LA CONVERSA - DIÀLEG A CASA



Font: dreamstime

1. Quants torns corresponen a cadascú i quin significat pot tenir aquesta distribució de torns?

  • Mare: 12

  • Ana: 13

  • Pablo: 10

Podem dir que és un diàleg fluid i equilibrat. 


2. A qui s'adreça l'adult i quina funció té la seva intervenció?

INFORMAR - Aportar informació verbal a l’interlocutor. L’interlocutor dóna mostres de rebre la informació aportada.

  • Pues sirve para mostrar quien vive dentro… Los castillos tenían banderas. Como en la portada del cuento que sacaste de la biblioteca ayer. Mira, voy a por él. 

OBTENIR INFORMACIÓ - Rebre informació verbal sota requeriment.

  • ¡Espera! Mirad, hay cuatro banderas… ¿Cuál os gusta más?

REGULAR L’ACCIÓ - Regular o controlar l’activitat de l’interlocutor. L’interlocutor escolta en la mesura que la seva acció queda regulada pel llenguatge de l’altre.

  • Pero mira, ¡es una bandera! eso puede estar encima de una torre del castillo.

  • Hombre no, no lo ha roto todo… Se ha caído una pieza, nada más. Mira vamos a pedirle que la ponga él con mucho cuidado y así aprende. 

GESTIÓ DE LA COMUNICACIÓ I FÓRMULES SOCIALS - Participar activament en diverses situacions comunicatives i adequar-se als diferents contexts i interlocutors socials.

  • Ayúdale tú, ya verás. Mira, Pablo, te ayuda tu hermana a poner la pieza que se ha caído.

  • Pablo te pide permiso, dile “¿Ana te puedo ayudar?”.

METALINGÜÍSTICA - Utilitzar el llenguatge per referir-se al mateix llenguatge o a d’altres codis simbòlics similars, comprendre les ambigüitats, els aspectes no textuals, literaris i col·loquials de la llengua i crear noves realitats lingüístiques. Per parlar de la llengua. 

  • Per referir-se a bandera: “banera, nanera”. Pero ¿para qué es la banera?

  • Lo ha dompido todo - No hombre no, no lo ha roto todo. Corregeix a l’Ana de forma indirecta. 

Com explicaries la frase: lo ha rompido todo?

  • Els infants de  vegades cometen errors gramaticals mentre aprenen a parlar i utilitzar el llenguatge correctament. La forma incorrecta de dir "rompido" al lloc de "trencat" pot ser simplement un error comú que els nens i les nenes fan inicialment. Poden estar imitant el que senten d'altres persones o simplement intentant formar la paraula de la millor manera possible, donada la seva limitada coneixement i experiència amb la regularització excessiva dels verbs.


3. Quines estratègies d'interacció segueix?

3.1. Sobreinterpretació

  • La mare ho compren tot prou bé, tot i que quan l’infant diu: pone illo, la mare no contesta.

3.2. Expressions valoratives: elogi / valoració negativa

Podem veure una mare que elogia al seu fill, és a dir, el valora de forma positiva, com per exemple:

  • Pablo: pone pablo

  • Mare: Anda si que bonito Pablo

3.3. Imitació idèntica

En aquest apartat no hem trobat cap imitació idèntica per part de la mare. 

3.4. Expansió

Un exemple molt clar que apareix al diàleg és quan la germana pregunta per a què serveix la banera i la  mare la corregeix de forma directa:

  • Ana: Pero, ¿para qué es la banera? 

  • Mare: Bandera.

  • Ana: Banera.

  • Pablo: Nanera.

  • Mare: Pues sirve para mostrar quien vive dentro… Los castillos tenían banderas.

3.5. Reformulació

Podem veure quan la germana diu a la mare rompido i després ella reformula la frase però amb la frase gramaticalment correcta. 

  • Ana: lo ha rompido todo

  • Mare: no hombre, no lo ha roto todo

3.6. Correcció: implícita /explícita

En aquesta part del diàleg podem veure a la mare com li diu al Pablo com ha de dir la frase fins a dues vegades per tal que ell la repeteixi i li digui a la seva germana. 

  • Mare: Si, mira. Pablo pide permiso. Dile: “Ana. ¿Te puedo ayudar?”.

  • Pablo: Ayudá Nana.

  • Mare: Así… dile: “¿Te puedo ayudar?, que me gusta jugar contigo”.

3.7. Substitució instructiva

No hem trobat cap

3.8. Encadenament

No hem trobat cap


dimarts, 6 de juny del 2023

TASCA 8: INICIS DE LA CONVERSA - DIÀLEG A CASA

 TASCA 8 INICIS DE LA CONVERSA - DIÀLEG A CASA

En aquest diàleg a tres bandes es produeix una interessant interacció. Respon:

1. Quants torns corresponen a cadascú i quin significat pot tenir aquesta distribució de torns?

Torns totals: 35

  • Mare: 12 torns

  • Fills: 23 torns

    • Ana: 13 torns

    • Pablo: 10 torns

El diàleg està equilibrat perquè els fills intervenen més que la mare, que intervé ⅓ de les vegades. A més a més, fent una comparativa entre els infants, veiem que l’Ana, que és la gran, parla una mica més (3 torns més que el Pablo).

La tendència és que l’adult parli ⅔ de la conversa, cosa que aquí no passa i per això està ben equilibrat.

2. A qui s'adreça l'adult i quina funció té la seva intervenció?

2.1. INFORMAR - Aportar informació verbal a l’interlocutor. L’interlocutor dona mostres de rebre la informació aportada.

Exemple:

  • Madre: ¡Anda! Sí que es bonita… Mira, Pablo ¿quieres poner mejor esta de aquí? Toma, toma esta bandera roja.

  • Pablo: Si, poné, poné toja (la pone, pero tira una parte de la torre).

2.2. OBTENIR INFORMACIÓ - Rebre informació verbal sota requeriment.

Exemple:

  • Ana: (mirando las piezas). Pero ¿para qué es la banera?

2.3. REGULAR L’ACCIÓ - Regular o controlar l’activitat de l’interlocutor. L’interlocutor escolta en la mesura que la seva acció queda regulada pel llenguatge de l’altre.

Exemple:

  • Madre: (lo detiene). ¡Espera! Mirad, hay cuatro banderas… ¿Cuál os gusta más?

Exemple:

  • Madre: Sí, mira. Pablo te pide permiso. Dile: “Ana. ¿te puedo ayudar?”

Exemple:

  • Madre: (con el niño señalando a la niña). Así… dile: ¿te puedo ayudar? que me gusta jugar contigo”.

2.4. GESTIÓ DE LA COMUNICACIÓ I FÓRMULES SOCIALS - Participar activament en diverses situacions comunicatives i adequar-se als diferents contexts i interlocutors socials.

Exemple:

  • Ana: mira, ahora pongo esto, esto del castillo.

2.5. METALINGÜÍSTICA - Utilitzar el llenguatge per referir-se al mateix llenguatge o a d’altres codis simbòlics similars, comprendre les ambigüitats, els aspectes no textuals, literaris i col·loquials de la llengua i crear noves realitats lingüístiques. 

Exemple: →  correcció directa per part de la mare:

  • Ana: (Mirando las piezas). Pero ¿para qué es la banera?

  • Madre: Bandera

Exemple: → correcció per part de la mare:

  • Ana: ¡Ayyyy! Lo ha dompido todo.

  • Madre Hombre, no, no lo ha roto todo…

Exemple: → no hi ha correcció per part de la mare (segueix amb la conversa sense corregir el que diu la nena):

  • Ana: (impide el paso de nuevo). ¡No, no lo pones!

  • Madre: (Señalando lo que trae el niño pequeño). Pero mira, ¡es una bandera! Eso puede estar encima de una torre del castillo.

3. Quines estratègies d'interacció segueix?

Sobreinterpretació:

  • Pablo: pone illo

Expressions valoratives: elogi / valoració negativa:

  • Pone Pablo

  • Madre: Anda si que bonito Pablo → valoració de tipus assertiu

*La mare tota l’estona està sent valorativa amb el Pablo. Sempre intenta que pugui participar. Valora positivament que el nen pugui participar en el joc.

Reformulació:

  • Lo ha rompido todo.

  • No hnombre, no lo ha roto todo.

Correcció: implícita /explícita

  • Ana: pero ¿para qué es la banera?

  • Madre: bandera






https://www.freepik.es/vector-premium/feliz-lindo-nino-pequeno-nino-nina-jugando-juguetes_7038898.htm

dilluns, 29 de maig del 2023

TASCA 8

 1. Quants torns corresponen a cadascú i quin significat pot tenir aquesta distribució de torns?

Mare: 12, Pablo: 10 i Anna: 13

Considerem que és un diàleg molt equilibrat i no destaca un germà per sobre de l’altre (tot i que es mostra que l’Ana és qui porta la conversa) i la mare fa les intervencions molt equilibrades respecte a la conversa que tenen els dos germans; així doncs, s’afegeix a la conversa que ja existeix sense anteposar-se als infants.

2. A qui s'adreça l'adult i quina funció té la seva intervenció?

L’adult s’adreça als dos infants, el Pablo i l’Ana, i la intervenció de l’adult té diverses funcions:

  1. INFORMAR - Aportar informació verbal a l’interlocutor. L’interlocutor dona mostres de rebre la informació aportada.

Madre: ¡Anda! Sí que es bonita… Mira, Pablo, ¿quieres poner mejor esta de aquí? Toma, toma esta bandera roja. 

Pablo: Sí, poné, poné roja

  1. OBTENIR INFORMACIÓ - Rebre informació verbal sota requeriment.

Madre (lo detiene). ¡Espera! Mirad, hay cuatro banderas… ¿Cuál os gusta más? 

Ana : Pero ¿para qué es la banera? 

Madre: Bandera

Ana: Banera

Pablo: ¿Nanera?

Madre: Pues sirve para mostar quien vive dentro … Los castillos tenían banderas. Como en la portada del cuento que sacaste de la biblioteca ayer, mira, voy a por él. 

  1. REGULAR L’ACCIÓ - Regular o controlar l’activitat de l’interlocutor. L’interlocutor escolta en la mesura que la seva acció queda regulada pel llenguatge de l’altre.

Madre: (Señalando a lo que trae el niño pequeño). Pero mira, ¡es una bandera! Eso puede estar encima de una torre del castillo.

—

Pablo: A poné (se dirige hacia el castillo trastabillando).

Madre: (Lo detiene). ¡Espera! Mirad, hay cuatro banderas… ¿Cuál os gusta más?

—

Ana: Pero no… ¡Mamá!

Ana: No… Pablo, aquí. Aquí adiba. Ya está. 

  1. GESTIÓ DE LA COMUNICACIÓ I FÓRMULES SOCIALS - Participar activament en diverses situacions comunicatives i adequar-se als diferents contexts i interlocutors socials.

Madre: Ayúdale tú, ya verás. Mira, Pablo, te ayuda tu hermana a poner la pieza que se ha caído.

Madre: Así… dile: “¿Te puedo ayudar”?, que me gusta jugar contigo”.

  1. METALINGÜÍSTICA - Utilitzar el llenguatge per referir-se al mateix llenguatge o a d’altres codis simbòlics similars, comprendre les ambigüitats, els aspectes no textuals, literaris i col·loquials de la llengua i crear noves realitats lingüístiques. 

Madre (lo detiene). ¡Espera! Mirad, hay cuatro banderas… ¿Cuál os gusta más? 

Ana : Pero ¿para qué es la banera? 

Madre: Bandera

Ana: Banera

Pablo: ¿Nanera?

Madre: Pues sirve para mostar quien vive dentro … Los castillos tenían banderas. Como en la portada del cuento que sacaste de la biblioteca ayer, mira, voy a por él. 

– 

Ana: ¡Ayyyy! Lo ha dompido todo.

Madre: Hombre, no, no lo ha roto todo… Se ha caído una pieza nada más. 


Tasca 8 - Inicis de la conversa - Diàleg a casa.

 

Tasca 8: Inicis de la conversa - Diàleg a casa.



1. Quants torns corresponen a cadascú i quin significat pot tenir aquesta distribució de torns?

Mare: 12 torns.

Davant aquestes dades objectives arribem a la conclusió que és un diàleg bastant equilibrat on l’adult no parla dos terços de la conversa, per tant, hi hauria desequilibri. Però, veiem que tant la mare com el seu fill i la seva filla tenen els mateixos torns, aproximadament.

Pablo: 10 torns.

Ana: 13 torns.


2. A qui s'adreça l'adult i quina funció té la seva intervenció?

2.1. Informar.

Definició: Aportar informació verbal a l’interlocutor. L’interlocutor dóna mostres de rebre la informació aportada.


Parte II. Recepción (Diálogo 16 - 19):

  • Madre: Bandera.

  • Ana: Banera.

  • Pablo: Nanera.

  • Madre: Pues sirve para mostrar quien vive dentro… Los castillos tenían banderas. Como en la portada del cuento que sacaste de la biblioteca ayer, mira, voy a por él (hace ademán de alejarse, pero finalmente se queda).

2.2. Obtenir informació.

Definició: Rebre informació verbal sota requeriment.


Parte II. Recepción (Diálogo 6 - 10):

  • Madre: (Se acerca). ¿Qué?

  • Ana: (Mostrando). Mira, mi castillo. Tiene tes todes.

  • Pablo: (Sigue intentando llegar a la construcción). Pone illo, pone Pablo.

  • Ana: (Impide el paso de nuevo). ¡No, no lo pones!

  • Madre: (Señalando lo que trae el niño pequeño). Pero mira, ¡es una bandera! Eso puede estar encima de una torre del castillo.

2.3. Regular l’acció.

Definició: Regular o controlar l’activitat de l’interlocutor. L’interlocutor escolta en la mesura que la seva acció queda regulada pel llenguatge de l’altre.


Parte II. Recepción (Diálogo 13 - 15):

  • Pablo: A poné (se dirige hacia el castillo trastabillando).

  • Madre: (Lo detiene). ¡Espera! Mirad, hay cuatro banderas… ¿Cuál os gusta más?

  • Ana: (Mirando las piezas). Pero, ¿para qué es la banera?


Parte II. Recepción (Diálogo 28- 31):

  • Pablo: (Mirando alternativamente a su madre y a su hermana). Pesa no, pone.

  • Ana: (Impidiendo que se acerque). ¡No!

  • Madre: Si, mira. Pablo pide permiso. Dile: “Ana. ¿Te puedo ayudar?”.

  • Pablo: (Mirando a su madre). Ayudá Nana.

2.4. Gestió de la comunicació i fórmules socials.

Definició: Participar activament en diverses situacions comunicatives i adequar-se als diferents contexts i interlocutors socials.


Parte II. Recepción (Diálogo 31- 35):

  • Pablo:  (Mirando a su madre). Ayudá Nana.

  • Madre: (Con el niño, señalando a la niña). Así… dile: “¿Te puedo ayudar?, que me gusta jugar contigo”.

  • Pablo: (Mirando a su hermana). Totigo.

  • Madre: Venga, ponedlo, ¿Os ayudo yo?

  • Ana: No… Pablo, aquí. Aquí adiba. Ya está.

2.5. Metalingüística.

Definició: Utilitzar el llenguatge per referir-se al mateix llenguatge o a d’altres codis simbòlics similars, comprendre les ambigüitats, els aspectes no textuals, literaris i col·loquials de la llengua i crear noves realitats lingüístiques. 


En aquest moment no es dona correcció i és necessària. 

Parte II. Recepción (Diálogo 6- 10):

  • Madre: (Se acerca). ¿Qué?

  • Ana: (Mostrando). Mira, mi castillo. Tiene tes todes.

  • Pablo: (Sigue intentando llegar a la construcción). Pone illo, pone Pablo.

  • Ana: (Impide el paso de nuevo). ¡No, no lo pones!

  • Madre: (Señalando lo que trae el niño pequeño). Pero mira, ¡es una bandera! Eso puede estar encima de una torre del castillo.


En canvi, en aquests dos exemples que trobem a continuació, la mare si fa correccions.

Parte II. Recepción (Diálogo 16 - 19):

  • Madre: Bandera.

  • Ana: Banera.

  • Pablo: Nanera.

  • Madre: Pues sirve para mostrar quien vive dentro… Los castillos tenían banderas. Como en la portada del cuento que sacaste de la biblioteca ayer, mira, voy a por él (hace ademán de alejarse, pero finalmente se queda).


Parte II. Recepción (Diálogo 23- 26):

  • Pablo: Si, poné, poné toja (la pone, pero tira una parte de la torre).

  • Ana: ¡Ayyyy! Lo ha dompido todo.

  • Madre: Hombre, no, no lo ha roto todo… Se ha caído una pieza nada más. Mira, vamos a pedirle que la ponga él con mucho cuidado y así aprende. 

  • Ana: Pero no…

  • Com explicaries la frase “Lo ha dompido todo”?

Aquesta oració la diu l’Ana, una nena de tres anys i deu mesos d’edat, al seu germà Pablo que té un any i onze mesos. Segurament l’Ana ha relacionat que amb els verbs “sentir”, “dormir” i “comer”, entre d’altres, el seu Pretèrit Perfecte en castellà és: ha comido, ha dorrmido, ha sentido, etc. Per tant, l’Ana associa aquesta estructura verbal i l’aplica a tots els verbs per igual, com és el cas del verb “romper”, en comptes de dir “ha roto” utilitza la terminació “-ido” i diu “ha rompido” (“romper” + “-ido”).



3. Quines estratègies d'interacció segueix?

3.1. Sobreinterpretació.



No trobem sobreinterpretacions, tenim l’exemple quan en Pablo diu “Pone illo”, però la mare no fa cap interpretació, no contesta i de seguida passa al tema de les banderes.


Parte II. Recepción (Diálogo 4- 10):

  • Pablo: (Intenta llegar a la construcción). Pone illo.

  • Ana: (Lo aparta). Pero no… ¡Mamá!

  • Madre: (Se acerca). ¿Qué?

  • Ana: (Mostrando). Mira, mi castillo. Tiene tes todes.

  • Pablo: (Sigue intentando llegar a la construcción). Pone illo, pone Pablo.

  • Ana: (Impide el paso de nuevo). ¡No, no lo pones!

  • Madre: (Señalando lo que trae el niño pequeño). Pero mira, ¡es una bandera! Eso puede estar encima de una torre del castillo.

3.2. Expressions valoratives: elogi / valoració negativa.

Expressió valorativa de confirmació

Parte II. Recepción (Diálogo 20- 23):

  • Ana: (Señala una pieza distinta de la que tiene su hermano). Me gusta más esa doja.

  • Pablo: (Acercándose). Poné Pabo.

  • Madre: ¡Anda! Sí que es bonita… Mira, Pablo, ¿quieres poner mejor esta aquí? Toma, toma esta bandera roja.

  • Pablo: Si, poné, poné toja (la pone, pero tira una parte de la torre).

3.3. Imitació idèntica.

No he trobat cap imitació idèntica, és a dir, la mare en cap moment reprodueix igual el que ha dit el seu fill o la seva filla per obrir la porta a noves reformulacions o preguntes. 


Per tant, reformula noves preguntes però no repetint allò que han dit els infants d’una manera idèntica.

3.4. Expansió.

Parte II. Recepción (Diálogo 15 - 19):

  • Ana: (Mirando las piezas). Pero, ¿para qué es la banera? 

  • Madre: Bandera.

  • Ana: Banera.

  • Pablo: Nanera.

  • Madre: Pues sirve para mostrar quien vive dentro… Los castillos tenían banderas. Como en la portada del cuento que sacaste de la biblioteca ayer, mira, voy a por él (hace ademán de alejarse, pero finalmente se queda).

3.5. Reformulació.

Parte II. Recepción (Diálogo 23- 26):

  • Pablo: Si, poné, poné toja (la pone, pero tira una parte de la torre).

  • Ana: ¡Ayyyy! Lo ha dompido todo.

  • Madre: Hombre, no, no lo ha roto todo… Se ha caído una pieza nada más. Mira, vamos a pedirle que la ponga él con mucho cuidado y así aprende. 

  • Ana: Pero no…

3.6. Correcció: implícita /explícita.

Corrección explícita (directa).

Parte II. Recepción (Diálogo 28- 35):

  • Pablo: (Mirando alternativamente a su madre y a su hermana). Pesa no, pone.

  • Ana: (Impidiendo que se acerque). ¡No!

  • Madre: Si, mira. Pablo pide permiso. Dile: “Ana. ¿Te puedo ayudar?”.

  • Pablo: (Mirando a su madre). Ayudá Nana.

  • Madre: (Con el niño, señalando a la niña). Así… dile: “¿Te puedo ayudar?, que me gusta jugar contigo”.

  • Pablo: (Mirando a su hermana). Totigo.

  • Madre: Venga, ponedlo, ¿Os ayudo yo?

  • Ana: No… Pablo, aquí. Aquí adiba. Ya está.

3.7. Substitució instructiva.

No he trobat cap substitució instructiva per part de la mare, tot i que en moltes ocasions es dona la oportunitat quan en Pablo diu:



Parte II. Recepción (Diálogo 6- 10):

  • Madre: (Se acerca). ¿Qué?

  • Ana: (Mostrando). Mira, mi castillo. Tiene tes todes.

  • Pablo: (Sigue intentando llegar a la construcción). Pone illo, pone Pablo.

  • Ana: (Impide el paso de nuevo). ¡No, no lo pones!

  • Madre: (Señalando lo que trae el niño pequeño). Pero mira, ¡es una bandera! Eso puede estar encima de una torre del castillo.


(En aquest moment no es dona correcció i és necessària). 

3.8. Encadenament.

Al diàleg no es dona cap moment en què la Mare no termina una oració perquè la continui en Pablo i l’Ana.


Font: Blogspot.com - De català a català


TASCA 2: L’OFICI D’ENSENYAR

1. El primer text parla de dues maneres d'entendre l'ensenyament? Podries definir cadascuna d'elles breument amb una frase? La p...