TASCA FINAL

 ANÀLISI D’UN DIÀLEG

ENLLAÇ DE L’ÀUDIO: 

https://drive.google.com/file/d/1zTOmTO6rB_xAJSGMrmREcutjzJAeT_Tz/view?usp=sharing

DESCRIPCIÓ DE LA SITUACIÓ: L’Ona és una nena de tres anys i està parlant amb la seva mestra (Judith) en un context educatiu.

DIÀLEG:

Judith: Hola, com et dius?

Ona: Ona.

Judith: Ona? I quants anys tens?

Ona: Tresh.

Judith: Tres? I com es diu la teva mare?

Ona: Quistina.

Judith: Cristina? I el papa?

Ona: Agust.

Judith: I…hi ha algú més a casa teva? O només el papa i la mama?

Ona: El papa i la mama.

Judith: Només el papa i la mama? I a veure, què em vols explicar? Em vols explicar un conte?

Ona: (assentint).

Judith: Quin?

Ona: El dels tles porquets.

Judith: Ah vale, què passa en aquest conte?

Ona: Que ha fingut un iop.

Judith: Ah, a vingut un llop? I què vol fer aquest llop?

Ona: (tos) Menjar al porquet.

Judith: Menjar-se als porquets? Oh… pobrets… i se’ls menja?

Ona: El iop intenta obrir la porta.

Judith: Ah…

Ona: Però no podia.

Judith: Uala… No va poder? I llavors què va fer? Va marxar?

Ona: No, va entrar per ximeneia.

Judith: Oh…si? I què va pasar?

Ona: Que sa va menjar als tres porquets.

Judith: Se’ls va menjar? Oh… pobrets…

Ona: Estan a la panxeta del iop.

Judith: Estan a la panxa del llop? Ah… I com van sortir de la panxa del llop?

Ona: El va tallar la mare al iop i despes ja van sortir.

Judith: Si? El va tallar amb unes tisores?

Ona: (assentint).

Judith: Ala… I quan va sortir què va fer amb el llop i amb la panxa? Li va deixar…

Ona: Va manyar i despes ia estaba plena.

Judith: Clar, ja estaba plena. I es van fer una abraçada? Els llops no, els porquets amb la mama i el llop va marxar.

Ona: Si.

Judith: I què més?

Ona: Que despés ia va marxar el llop.

Judith: Ah ja esta, ja s’ha acabat, no? Doncs és molt chuli aquest conte. I em vols explicar també què vas fer divendres? Divendres amb qui vas marxar del cole?

Ona: Amb als avis.

Judith: Ala… I què vau fer?

Ona: Anar al bar.

Judith: Al bar? Ja, ja, ja, i vas dinar al bar?

Ona: No només vaig menjar patatas.

Judith: Què bones! I què més vas fer?

Ona: Menyar.

Judith: Menjar? Però desprès vas anar a casa de la iaia? I allà que vas fer?

Ona: Van anar les dos iaias.

Judith: Les dues iaies? Què bé! Com es diuen les teves iaies?

Ona: Sol i Mercè.

Judith: Uau… I vas anar amb les dues iaies a casa?

Ona: Si.

Judith: I…

Ona: També l’avi no poria anar.

Judith: L’avi no podia anar?

Ona: Se va quedar a casa de la iaia

Judith: I per què?

Ona: Perquè no poria.

Judith: Per què no podia?

Ona: (Mira dubtant).

Judith: No ho saps? Està malalt? Està malalt l’avi? O està cansat?

Ona: No, no està malalt, només no poria.

Judith: Ah, nomès no podia, d'acord. Doncs, moltes gràcies!

TORNS: 

Total: 63

Judith: 32

Ona: 31

Els torns són molt equilibrats, ja que estan molt igualats. A més, no es destaca a ningú per sobre de l’altre. És un diàleg dialògic i plurigestionat, on intervenen les dues de la mateixa manera al llarg de tot el diàleg. 

FUNCIONS DE LA INTERACCIÓ

• Informar: 

Judith: Ah ja esta, ja s’ha acabat, no? Doncs és molt chuli aquest conte. I em vols explicar també que vas fer divendres? Divendres amb qui vas marxar del cole?

Ona: Amb als avis.

• Obtenir informació:

Judith: Les dues iaies? Què bé! Com es diuen les iaies?

Ona: Sol i Mercè.

• Regular l’acció:

Al diàleg no hi ha cap moment en el qual es reguli l’acció.

• Gestió de la comunicació i fórmules socials:

Judith: Hola, com et dius?

Ona: Ona.

• Metalingüística:

Al diàleg no hi ha cap funció metalingüística.

ESTRATÈGIES PER POTENCIAR L’ORAL

• Sobreinterpretació:

Judith: Tres? I com es diu la teva mare?

Ona: Quistina.

Judit: Cristina? I el papa?

• Expressions valoratives:

Judith: Menjar? Però desprès vas anar a casa de la iaia? I allà que vas fer?

Ona: Van anar les dos iaias.

Judith: Les dues iaies? Què bé! Com es diuen les teves iaies?

• Imitació idèntica:

Ona: També l’avi no poria anar.

Judith: L’avi no podia anar?

• Expansió:

Ona: Que sa va menjar als tres porquets.

Judith: Se’ls va menjar? Oh… pobrets…

• Reformulació:

Ona: Van anar les dos iaias.

Judith: Les dues iaies? Què bé! Com es diuen les teves iaies?

• Correcció:

Ona: Que ha fingut un iop.

Judith: Ah, a vingut un llop? I que vol fer aquest llop?

• Substitució instructiva:

Al diàleg no hi ha substitució instructiva.

• Encadenament:

Judith: Uau… I vas anar amb les dues iaies a casa?

Ona: Si.

Judith: I…

Ona: També l’avi no poria anar.

Judith: L’avi no podia anar?

TASCA 11: NENS FILÒSOFS (2)

 TASCA 11- NENS FILÒSOFS (2): Pobres i rics

Respon aquests punts, exemplificant-los:

1. Nombre de torns d'alumnes i torns de mestra

Torns d’alumnes: 34 aprox.

Torns de mestra: 13 aprox.

La mestra introdueix el tema i deixa que els infants el desenvolupin i introdueixin nous subtemes al llarg del debat i diàleg. En el moment on es parla d’altres temes relacionats la mestra aprofita per fer noves preguntes per fer reflexionar, encara més, als infants. A més, dóna per finalitzat el tema de conversa.

Per tant, hi ha desequilibri entre el torn de paraula dels alumnes (que parlen més de la meitat dels torns observats) i el torn de paraula de la mestra. La mestra parla un terç aproximadament, mentre que els infants parlen gairebé dos terços a tota la conversa. 

2. Temes abordats

El tema principal del debat ha estat la pobresa i la riquesa. No obstant això, aquests temes s’han anat responent dient quines característiques té una persona “pobra” i una de “rica”, però, no exposant una definició en concret. 

A més, els infants i la mestra han anat relacionant i introduint subtemes com: l’amistat, la mort, el cel (“El paraíso”) i qüestions relacionades amb els diners. 

3. Raonaments destacats

Durant la conversa sobre la pobresa la mestra pregunta si només es pot ser ric tenint molts diners, i una de les nenes respon que també es pot ser ric tenint molts amics. La nena argumenta la seva opinió dient que si fos rica se sentiria igual que ara, però estant amb els seus amics se sent bé i, per tant, sent que l’enriqueixen com a persona. 

A més, es veu com els infants tenen empatia, ja que una de les nenes exposa una situació en la qual els seus pares no donen diners a una dona que estava demanant caritat i ella considera que no està bé. Un altre infant fa una altra aportació dient que els seus pares van actuar correctament, ja que no se li havien de donar diners. Com a resposta d’aquesta actitud d’un company, una nena li diu “imagínate que estás tu en su situación”. 

4. Funcions de les intervencions

4.1. INFORMAR 

• En Melun vi a una señora, pedía, pero no tenía nada en el cacharro.

4.2. OBTENIR INFORMACIÓ 

• ¿Podemos ayudarles?

• Que se compren ellos algo.

• ¿Te has imaginado en su lugar?

4.3. REGULAR L’ACCIÓ 

• ¿Se puede comprar?

• ¿Sois ricos o pobres?

• ¿Solo se puede ser rico con dinero o con otra cosa? ¿Cómo se puede ser rico?

4.4. GESTIÓ DE LA COMUNICACIÓ I FÓRMULES SOCIALS

• Vamos a dejarlo por hoy. Queda mucho por reflexionar, pero hace calor.

4.5. METALINGÜÍSTICA  

• ¿Sois ricos o pobres?

• ¿Solo se puede ser rico con dinero o con otra cosa? ¿Cómo se puede ser rico?

Font