TREBALL FINAL: ANÀLISI D'UN DIÀLEG

 -ANÀLISI D’UN DIÀLEG-

ENLLAÇ DE L'EXPOSICIÓ:

https://www.canva.com/design/DAFmSBDnvRc/fcXbHdrCDfZopKliwmG46Q/edit?utm_content=DAFmSBDnvRc&utm_campaign=designshare&utm_medium=link2&utm_source=sharebutton

CONTEXT:

Trobem a l’Eider i l’Anne, dues germanes bessones de quatre anys, jugant amb unes nines que la seva mare els hi ha regalat pel fet que les volien fa molt de temps i els hi feia molta il·lusió tenir-les. 

TRANSCRIPCIÓ:

MARE: ¡Chicas, vais a tener los muñecos que tanto queriais! (Ensenya una caixa de joguines).

ANNE: Oh. Ese es para Eider.

MARE: ¿El azul quien lo quería?

ANNE: Para Eider.

EIDER: Yo. (La mare li dóna la caixa). Mira un chupete y un llavelito.

ANNE: (Aplaudeix quan veu una altra caixa de joguines).

MARE: ¡Ohhh! ¿Y este es para…?

ANNE: ¡Yo! (Diu que si amb el cap).

MARE: En rosa.

EIDER: Yo papem tengo.

ANNE: Quiero ablilo. 

MARE: Tiene una pulsera para el bebé y otra para ti. (Assenyala la pulsera). 

ANNE: ¡¡Mira!! (Assenyala els complements de la nina).

MARE: Tiene también una cartilla de nacimiento, tiene también el orinal, pañal, plato, cucharita, unos polvitos para hacerle el puré y tiene su biberón.

ANNE: ¡¡¡¡Quiero ablilo!!!!

MARE: Le das de comer, le das biberón.

ANNE: ¡¡¡¡¡¡Quiero ablilo!!!!!!

EIDER: Quiero abrilo.

MARE: (Obre les caixes de les joguines). Mira el biberón para que le des las papillas. (Li dona el biberó). Toma después de comer va a necesitar el orinal. (Li dona la bacineta). 

ANNE: ¿Habla?

MARE: No, no habla. Eso no hace pero comer y hacer popo y pipi si. 

ANNE: (Estira la nina i el posa el dit als llavis fent silenci).

MARE: Se ha puesto a dormir. Que està durmiendo el bebé de Anne.

ANNE: ¡Tiene brillantes! (Assenyalant la roba de la nina).

MARE: Si. ¿Le queréis dar de comer? (Preparen el biberó).

EIDER: (Li dona el biberó a la nina) Se lo ha tagado.

MARE: ¡Si!

ANNE: Va a comer tolo.

MARE: ¿Todo se va a comer?

ANNE: Si.

MARE: Que bien.

EIDER: El mio tame.

ANNE: Mira que poquito. 

MARE: ¿Queda poquito?

EIDER: ¿Hace de verdad las caquitas?

MARE: Te lo juro.

ANNE: A ver si se ha hecho caca. (Li mira el bolquer a la nina).

MARE: ¡Se ha hecho caca!

ANNE: ¿Me dejas ver Eider?

EIDER: (Posa cara de fàstic en veure el bolquer de la nina).

MARE: (Riu al veure la cara de la seva filla). Toma para que lo limpies. (Li dona paper).

ANNE: (Neteja a la nina). El mio tiene cola.

MARE: Es un niño, ¿verdad?

EIDER: Ah, pues es un niño. 

ANNE: (Li dona el biberó a la nina).

MARE: Ay, hace ruidito como si traga.

ANNE: ¡Mira! (Ensenyant el biberó mig buit).

MARE: ¡Mira, esta llorando! (Ensenya la nina amb llàgrimes als ulls). Tienes que darle muchos cariños a este bebé.

ANNE: Vale, damelo.

MARE: Toma.

ANNE: ( Lo coge y lo acaricia).

MARE: Muy bien así se hace con mucho cariño.

RECOMPTE DE TORNS:

Torns totals	52.
Torns infants	29.
Torns mare	23.
Torns Anne	19.
Torns Eider	10.

FUNCIONS DEL LLENGUATGE:

Informar	MARE: ¡Chicas, vais a tener los muñecos que tanto queriais! (Explica a les filles que tindran les nines que volíen). MARE: Tiene una pulsera para el bebé y otra para ti. (Explica que hi ha dins la caixa). MARE: Tiene también una cartilla de nacimiento, tiene también el orinal, pañal, plato, cucharita, unos polvitos para hacerle el puré y tiene su biberón. (Explica que hi ha dins la caixa amb la nina).
Obtenir informació	MARE: ¿El azul quien lo quería? MARE: ¡Ohhh! ¿Este querias tu? ANNE: ¿Habla? MARE: Si. ¿Le queréis dar de comer? MARE: ¿Todo se va a comer? MARE: ¿Queda poquito? EIDER: ¿Hace de verdad las caquitas? ANNE: ¿Me dejas ver Eider? MARE: Es un niño, ¿verdad?
Regular l’acció	MARE: ¡Chicas, vais a tener los muñecos que tanto queriais! (Inicia el tema de la conversa). MARE: Si. ¿Le queréis dar de comer? (La mare comença un nou tema).
Gestió de la comunicació i fórmules socials	La mare és la veu cantant de la conversa, és qui permet que la conversa tingui una continuïtat. A més, els fills intervenen de forma ordenada, participen i respecten els torns de cada un.
Metalingüística	ANNE: Mira que poquito. MARE: ¿Queda poquito? EIDER: (Neteja a la nina). El mio tiene cola. MARE: Es un niño, ¿verdad?

ESTRATÈGIES D’INTERACCIÓ:

Sobreinterpretació	ANNE: Va a comer tolo. MARE: ¿Todo se va a comer? ANNE: Mira que poquito. MARE: ¿Queda poquito?
Expressions valoratives	ANNE: Si. MARE: Que bien. ANNE: (Lo coge y lo acaricia). MARE: Muy bien así se hace con mucho cariño.
Imitació idèntica	ANNE: Mira que poquito. MARE: ¿Queda poquito? EIDER: A ver si se ha hecho caca. (Li mira el bolquer a la nina). MARE: ¡Se ha hecho caca!
Expansió	MARE: Tiene una pulsera para el bebé y otra para ti. (Assenyala la pulsera).  ANNE: ¡¡Mira!! (Assenyala els complements de la nina). MARE: Tiene también una cartilla de nacimiento, tiene también el orinal, pañal, plato, cucharita, unos polvitos para hacerle el puré y tiene su biberón. ANNE: ¿Habla? MARE: No, no habla. Eso no hace pero comer y hacer popo y pipi si.
Reformulació	ANNE: Va a comer tolo. MARE: ¿Todo se va a comer?
Correcció	ANNE: Va a comer tolo. MARE: ¿Todo se va a comer? (La mare corregeix indirectament l’expressió de l’Anne).
Encadenament	MARE: ¡Ohhh! ¿Y este es para…? ANNE: ¡Yo!

 TASCA 11: ELS NENS FILÒSOFS (2)

Respon aquests punts, exemplificant-los:

Nombre de torns d'alumnes i torns de mestra

Torns Alumnes: 34

Torns Mestra:18

Temes abordats

Dins d’aquest diàleg es parla sobre les normes, que s’anomenen lleis, i pregunten si hi ha a tot arreu, i els infants diuen que no, que a Àfrica no hi ha lleis. Comencen a enumerar els costums que creuen que hi ha a Àfrica en comparació a les que hi ha aquí. A partir d’aquí entren en un debat sobre què són les normes, què és la llibertat i si la gent del seu entorn és lliure o no, i si tenen o no dret a ser lliures, passant per com s’exerceix la llibertat des del seu punt de vista, tot a partir d’exemplificacions.

Raonaments destacats

Quan un infant pot anar sol pel carrer del Senegal i marxar fins a la platja sense la companyia d’un adult, el tipus de casa que té i inclòs la dona de fer feines. En canvi, la resta d’alumnes no poden gaudir d’aquests luxes, però, per altra banda, els infants viuen a les ciutats i no tenen certa llibertat.

Un altre punt, del que fan referència és les normes que hi ha en cada país i la llibertat que tenen segons on viuen. Al Senegal veiem que l’infant té molta llibertat i comenta que no hi ha lleis i els infants que viuen a ciutat tenen lleis i no gaudeixen de tanta llibertat sols, sinó que van acompanyats.

Funcions de les intervencions

INFORMAR 

Alumne: Una vez robaron a mi abuela. (explica un cas suposat de robatori).

Alumne: Louise dice que hay en todas partes. (afegeix al parlar de les lleis).

Alumne: Una vez en África, alguien hizo algo… (explica una història de desobediencia y les conseqüències). 

Alumne: Han dicho que en Senegal no llevamos ropa pero yo tengo un chalet… (explica una experiència personal).

Alumne: Me dan chocolate porque he tenido miedo… (explica una experiència personal).

OBTENIR INFORMACIÓ 

Mestra: ¿Sabéis lo que es una ley?

Mestra: Porque no hay en África?

Mestra: Las personas pobres no tienen reglas?

Mestra: La libertad es…?

Mestra: ¿Chacha? ¿Qué es?

Mestra: ¿Las chanchas son libres o no?

Mestra: ¿Son adultas o niñas?

Mestra: ¿Cuando vas a Senegal eres libre y aquí no lo eres?

Mestra: ¿Porque hay una diferencia entre allí y Francia? 

REGULAR L’ACCIÓ

Mestra: Bien, hablamos de obediencia. (inicia el tema de conversa).

Mestra: Kyria y paramos. (finalitza el diàleg indicant la última intervenció).

Mestra: Muy bien, has dado pie a la conclusión. (Inicia la conclusió).

Mestra: ¿Alguien más?. (demana altres intervencions).

Mestra: N’Dikou y acabamos, es la última. (Finalitza el diàleg, donant pas a la ultima intervenció). 

GESTIÓ DE LA COMUNICACIÓ I FÓRMULES SOCIALS

Els infants respecten el torn de paraula i escolten les intervencions dels companys.

La mestra cedeix el torn als alumnes dient el seu nom. També fa servir aquest recurs per ordenar les intervencions. 

METALINGÜÍSTICA

Alumne: Tengo una chacha.

Mestra: ¿Chacha? ¿Qué es?

Alumne: Una chacha es… 

Alumne: ¡CHACHA!

Mestra: ¿Que es una chacha?, explícate.

Alumne: Pues, me trae chocolatinas cuando tengo miedo.

Alumne: Me da caramelos cuando hago las cosas bien.

Alumne: Va a hacer la compra, compra lo que se le dice. A veces, no compra caramelos en la tienda de regalos.

Mestra: ¿Es una persona?

Alumne: Si, una persona. 

TASCA 10: DIÀLEG ENTRE MESTRES

 

Quines pràctiques els han cridat l'atenció a l'escola que han visitat?

Els han cridat l'atenció la distribució dels espais per temàtiques, infants d'edats diferents interactuant, la intervenció i la pràctica docent i els materials a disposició dels infants.

 

Per què els han cridat l'atenció?

Els han cridat l'atenció perquè son pràctiques contraries a les que ells fan servir al seu centre educatiu, per tant, per ells són innovadores.

 

Reflexionant sobre el que han vist acaben reflexionant sobre com ho fan ells al seu centre. Poseu-ne algun exemple.

En Marcos diu: Nosotros solo nos estamos planteando dejar más espacio para la actividad libre. En aquesta oració veiem que els espais del centre d'en Marcos no estan gaire adaptats a la llibertat de moviment i autonomia dels infants.

En una altra intervenció veiem que l'Ester diu: Alomejor el siguiente paso es animarlos a que inventen sus historias. Aquí es mostra la gran intervenció dels mestres, ja que no deixen als infants un espai per imaginar ni crear perquè els hi donen tot pautat.

 

Quines conclusions extreuen sobre el grau d'intervenció dels docents?

A l'inici volien intervenir molt, però poc a poc van aprendre a respectar el ritme de cada infant.

TASCA 2. L'OFICI D'ENSENYAR

 1. Quants torns corresponen a cadascú i quin significat pot tenir aquesta distribució de torns?

Ana: 13

Pablo: 10

Mare: 12

La mare fa de mediadora entre els dos infants degut a un petit conflicte pel joc que estan realitzant, construcció d’un castell. La distribució de torns permet mantenir una conversa, és un diàleg ben distribuit.  

2. A qui s'adreça l'adult i quina funció té la seva intervenció?

• L’adult és la mare i s’adreça als infants.

• La funció de la mare és ser la mediadora entre el problema que tenen els infants alhora de jugar. 

2.1. INFORMAR - Aportar informació verbal a l’interlocutor. L’interlocutor dóna mostres de rebre la informació aportada.La mare els explica que hi ha 4 banderes

• Mira mi castillo. Tiene dos totes (Intervé l’Ana).

• Pone illo, pone Pabo (Intervé en Pablo).

• ¡No, no lo pones! (Afirma l’Ana).

• Pero mira, ¡Es una bandera! Esto puede ir encima del castillo (Intervenció de la mare).

2.2. OBTENIR INFORMACIÓ - Rebre informació verbal sota requeriment.

• ¿Qué? (La mare respon quan l’Ana la crida).

• Mirad, hay cuatro banderas, ¿Cuál os gusta más? (Pregunta la mare).

• Pero ¿para qué es la bandera? (Pregunta l’Ana).

• Venga, ponedlo, ¿Os ayudo yo? (Intervenció de la mare). 

2.3. REGULAR L’ACCIÓ - Regular o controlar l’activitat de l’interlocutor. L’interlocutor escolta en la mesura que la seva acció queda regulada pel llenguatge de l’altre.

• Esperad, hay cuatro banderas. ¿Cuál os gusta más? (Intervé la mare).

• Pero, ¿Para qué es la bandera? (Respon l’Ana).

• Sí, mira Ana. Pablo te pide permiso. Dile: ¿Ana te puedo ayudar? (Intervé la mare).

• Así, dile: ¿Te puedo ayudar? que me gusta jugar contigo. (Intervé la mare).

2.4. GESTIÓ DE LA COMUNICACIÓ I FÓRMULES SOCIALS - Participar activament en diverses situacions comunicatives i adequar-se als diferents contexts i interlocutors socials.

• Me gusta mas esa doja (Intervé l’Ana).

• Pone pabo (Intervenció d’en Pablo, sortint de la conversa).

• ¡Anda! Si que es bonita… Mira Pablo, ¿quieres poner esta mejor de aquí? Toma, toma esta bandera roja.  (Intervenció de la mare, redirigint la conversa). 

• Si, pone, pone toja. (Intervé en Pablo).

2.5. METALINGÜÍSTICA - Utilitzar el llenguatge per referir-se al mateix llenguatge o a d’altres codis simbòlics similars, comprendre les ambigüitats, els aspectes no textuals, literaris i col·loquials de la llengua i crear noves realitats lingüístiques. 

• ¡Ayyyyy! Lo ha dompido todo. (Intervenció de l’Ana).

• No, no lo has roto todo (Intervenció de la mare que fa una correcció indirecta).

• No, no lo pones (Diu l’Ana. L’infant no sap conjugar el subjuntiu correctament). 

• 
  

Quan en Pablo tira una part de la torre i l’Ana en moltes ocasions impedeix que l’infant jugui amb ella. 

• Com explicaries la frase "Lo ha rompido todo"?

L’Ana es refereix a que en Pablo tira les torres, i per a ells és com haber-les trencat. Simplement el castell s’ha caigut i s’ha desfet. 

L’infant confon la conjugació del verb. 

3. Quines estratègies d'interacció segueix?

3.1. Sobreinterpretació

No hi ha sobreinterpretació per part de la mare.

3.2. Expressions valoratives: elogi / valoració negativa

Elogi: 

• Pone Pabo. (Intervé en Pablo).

• ¡Anda! Si que es bonita… (Intervenció de la mare).

La mare ajuda constantment al Pablo i cap al final, intenta acompanyar-lo i valorant l’esforç de participació per part d’ell.

3.3. Imitació idèntica

No apareix cap exemple.

3.4. Expansió

No apareix cap exemple.

3.5. Reformulació

La mare reformula l’oració de l’Ana corregint l’expressió. 

• Ana: Ay, lo ha dompido todo.

• Madre: Hombre, no, no lo ha roto todo. 

3.6. Correcció: implícita /explícita

La mare corregeix a l’Ana quan diu “banera”. El diàleg és el següent:

• Ana: Pero, ¿Para qué es la banera?

• Madre: Bandera.

• Ana: Banera. 

3.7. Substitució instructiva

No hi ha cap substitució en el text. 

3.8. Encadenament

No hi ha cap exemple.