Lectura 5C: "Llegir en família"

 6a evidència escrita. “Llegir en família”

Gema Paniagua

Paraules clau: lectura en família, acompanyar, competència lingüística.

a)

Aquest article tracta sobre la importància de la lectura des de les primeres edats. A més, es donen algunes eines per a les famílies per promoure la lectura. Segons l’autora, la família té un paper molt important per al desenvolupament de la lectura en els infants. És a dir, un infant que a casa seva els llibres, les revistes i el fet de llegir formen part de dia a dia tindrà moltes més possibilitats d’adquirir l’hàbit de llegir com a propi i que gaudeixi d’aquest.

A l’article s’explica la importància d’observar les reaccions dels infants davant els contes per saber si estan atents i gaudint i, en cas contrari, buscar un que s'adeqüi més a la seva edat i gustos. Però no només és rellevant la història, sinó també la manera en què s’explica el conte, la motivació per part dels adults i la seva involucració en el moment de la lectura, endinsant-se dins el conte i gaudint d’aquest instant amb el fill o filla.

Per un altre costat, l’autora assegura que no només són importants els llibres, sinó tot aquell llenguatge escrit en situacions quotidianes, com ara la llista de la compra, un missatge que ens envia la tieta, etc. És a dir, s’han d’aprofitar aquestes situacions de la vida diària per involucrar als infants i fomentar el seu aprenentatge a través de la quotidianitat, per exemple, preguntant-li a l’infant si vol ajudar-te a escriure o rellegir la llista abans d’anar a comprar.

b)

Després de la lectura de l’article, m’agradaria fer-li un parell de preguntes a l’autora. De la manera en què jo he interpretat l’article, les eines que es donen per a les famílies són més de cara a infants que ja saben llegir i, fins i tot, escriure. Però, com podem promoure la lectura i escriptura a través de la quotidianitat a infants que encara no llegeixen ni escriuen? O seria més adient esperar que ho facin?

c)

Com a experiència pròpia he de destacar que la lectura a casa meva sempre ha estat present. Al menjador de casa hi ha una estanteria plena de llibres i he vist llegir a la meva mare i al meu germà miler de vegades. D’altra banda, durant la meva infància, cada setmana anàvem una tarda a la biblioteca a llegir i agafar contes. A més, a mesura que el meu germà va anar creixent, va necessitar dues grans estanteries que ocupen gairebé la meitat de la seva habitació. Tot i això, a mi no em va començar a agradar la lectura fins a voltant dels setze anys. Avui dia crec que això va ser degut al fet que totes les lectures que jo havia de fer fins aleshores eren imposades per l’escola o per la meva família. És a dir, per a mi la lectura era una activitat obligada i la majoria d’aquestes no me les deixaven escollir.

És per aquest motiu pel qual penso que no em va agradar la lectura fins que vaig començar a tenir la llibertat d’escollir llegir o no fer-ho i poder fer lectures d’aquelles coses que m’interessaven i em cridaven l’atenció. Actualment, m’encanta llegir, però no qualsevol cosa, sinó, com a tothom, allò que a mi m’agrada.

d)

Enllaç