ESCUELA E INTERACCIÓN SOCIAL: HABLAR PARA PENSAR, PARA APRENDER, PARA SER

La lectura redactada pels autors Dr. Xavier Fontich i Dr. Santiago Fabregat tracta sobre el paper elemental que té la socialització a l'hora de créixer com a persona. La lectura recull un seguit de reflexions que es fan a partir comentaris que realitzen infants de 4 a 16 anys en l'àmbit escolar.

Personalment, crec que aquest tema és tan important com ampli i tant urgent com infravalorat. Avui parlar de diàleg i pensament a l'escola hauria de ser una prioritat. Una escola que no treballi aquests temes amb els seus alumnes, els estarà privant d'importants habilitats per a conviure en la societat actual. El diàleg és una de les coses meravelloses que podem treballar a l'escola i que tindrà infinitat de beneficis per als alumnes, ja que els implicarà desenvolupar-se com a persones. Dialogar significa desenvolupar el pensament crític, la qual cosa porta a la reflexió, l'estructuració d'idees, l'escolta i el respecte a les idees dels altres, o almenys així hauria de ser. Els recents canvis socials requereixen que l'escola també es transformi i es converteixi en un espai on la democràcia, el diàleg i la reflexió tinguin cabuda. Però a més hauran de fomentar la democràcia a través de la participació, deixant que els estudiants assumeixin més responsabilitats fins i tot en el seu propi procés educatiu.

Tant a la meva vida com estudiant (que podríem dir que continua vigent) com a les pràctiques que he fet com a docent o treballant com a monitor de lleure he pogut valorar el pes que té formar part d'un bon espai social. Sempre m'ha passat que quan estic assegut en una cadira a classe desconnecto de tot allò que el professor/a esta explicant o fent. Literalment començo a pensar en altres aspectes de la meva vida o a imaginar-me situacions que poc o res estan relacionades amb l'assignatura impartida en aquell moment. Però en el moment que el docent comença a fer ús d'una interacció més activa cap als seus alumnes ràpidament desperto i la motivació per intervenir a classe m'envaeix. Sento que formo part veritablement de la classe i sóc protagonista. Això fa que esporàdicament sorgeixen diferents opinions o que ja no tan sols el mestre sinó entre els alumnes ens ajudem i dialoguem sobre allò que sé està explicant a l'aula. És curiós perquè ja sigui en una classe universitària amb adults o a una aula d'infantil o al menjador d'una escola la dinàmica és la mateixa. Proporcionar un bon espai social i interactuar ens ajuda a compartir i a créixer. Quan he fet de monitor sempre he intentat que tots els infants del meu grup se sentin acollits i importants amb la finalitat de què poguessin expressar-se i socialitzar amb la resta. Recordo que quan vaig fer pràctiques a una escola de primària, la mestra va decidir fer una carta a la pissarra entre tota la classe. Era interessant com amb diferents expressions els infants volien dir gairebé el mateix i discutien entre ells com redactar-lo. Jo només tenia la funció d'observar allò que passava i la mestra em mirava amb els seus ulls com volem dient-me "increïble el poder que poden tenir els infants amb el diàleg i com es potencien entre ells".

D'altra banda, m'agradaria fer alguna pregunta als autors de la lectura:

• Per què han escollit especialment les experiències que apareixen a la lectura?

• S'està fent un camí correcte per crear una bona interacció a l'aula?

• Les noves tecnologies finalment acabaran sent un gran recurs positiu o negatiu?

Finalment, per acabar, destacaria 3 conceptes clau importants de la lectura

• Integració progressiva

• Espai Social

• Diàleg

Tasca 01: Escuela e interacción social: Hablar para pensar, para aprender, para ser

Síntesi lectura

La lectura ens parla de la importància i el pes de la socialització per als infants no només per al desenvolupament sinó des d'un punt més educatiu com és l'aprenentatge, el fet d'adquirir coneixements, aprenentatge i valors d'una forma conjunta. Expressament d'aquests aprenentatges dels quals ens parla la lectura són aquells que pertanyen a l'àmbit comunicatiu. Ens posa en context de la importància que té la comunicació per als infants i que les escoles i institucions educatives són espais en els quals aquest fenomen es reprodueix de manera constant i espontània aportant als infants coneixements que complementen i ajuden als escolars. Són una altra font d'aprenentatge que s'adapta a la varietat de les diferents tipologies que han d'haver-hi per a la gran varietat de l'alumnat i les necessitats que cadascú tingui per a desenvolupar-se. Ofereix, a més factors molt rellevants en l'àmbit educatiu com la necessitat de tenir un procés de pensar, interpretar, els diferents gèneres i varietat en les maneres de fer-ho. Tot això ho explica mitjançant exemples que es donen dins de les aules i en diferents contextos inclosos en la varietat de moltes edats. La redacció del text va sorgir a través de la pandèmia i de tot el que s'estava perdent la comunicació a causa de les restriccions ocasionades.

Preguntes a l'autor

Quines eines pondríem fer servir més sovint a les aules per poder dur a terme tot el que ens explica al text? L'aprenentatge mitjançant la comunicació com a suport d'allò que s'ensenya a les aules, és necessari per a tots els infants o depèn també dels grups i les necessitats d'aquests? Quines eines o recursos podem fer servir per a aquells alumnes que no són participatius en les converses?

Relació amb l'experiència personal

Aquesta lectura m'ha semblat molt interessant perquè mai no m'havia parat a pensar que la comunicació podia prendre tantíssima importància en l'àmbit educatiu. M'ha fet adonar un cop més del mètode tan tradicional en el qual em van educar en els meus centres educatius i la importància de canviar aquests per ajudar als infants a ser més competents i ajudar-los en la seva motivació. He vist que aquesta és una eina més per a l'aprenentatge i el desenvolupament la qual pot portar al fet que aquest sigui més divertit i a més, mitjançant relacions socials que segurament afavoriran tant als nens i nenes com al grup-classe en general.

M'hauria agradat poder haver obtingut algunes eines més per poder ajudar a ser més participatius en les converses a aquells infants que els costa més. Tenir algunes metodologies per fomentar aquesta pràctica entre l'alumnat i veure com fer-ho i actuar en certs casos.

Tot i això, ja m'ha semblat molt interessant poder conscienciar-me i prendre importància a aquesta metodologia. M'ha semblat molt enriquidora la reflexió que hi ha al final de la lectura feta per Elisenda, una mestra de primària. Penso d'aquesta que exposa una realitat del que hauria de ser el rol del professor a les aules i quina és la seva tasca enfront de l'alumnat. M'ha semblat molt motivadora i sobretot m'aporta claredat en quin vull que sigui el meu paper i cap a on vull anar.

Paraules clau

Socialització - Aprenentatge - Comunicació

Font: http://www.ceip-santmiquel-cornella.cat/infantil.html

Tasca 01: ESCUELA E INTERACCIÓN SOCIAL: HABLAR PARA PENSAR, PARA APRENDER, PARA SER

Síntesi lectura

Aquesta lectura pretén conscienciar de la importància de les escoles com a centres on tenen lloc interaccions socials i, per tant, té lloc l’aprenentatge. Aquestes interaccions socials són considerades el motor del desenvolupament social i cognitiu i també la forma en la qual ens adonem de les diferents interpretacions que fem del món que ens envolta. A més destaca la idea que és a través de les interaccions socials formem part del món, ja que som éssers socials i no podríem entendre la nostra existència com a éssers aïllats. 

Una altra idea en la qual posa molt d’èmfasi el text és en el fet que l’oral s’ha d’ensenyar de la mateixa manera que s'ensenya l’escrit. Per tant, és rellevant posar-hi consciència en el procés d’ensenyament-aprenentatge d’aquest llenguatge i no només aprendre’l a través del procés de socialització espontani. 

Al llarg del text podem veure diferents pràctiques o experiments que fan amb els alumnes i és interessant veure com ells mateixos a través de les diferents propostes d’aprenentatge que se’ls fa milloren el seu oral en tant que adquireixen sinònims, adjectius o altres formes d’estructurar una oració. 

Per acabar, és rellevant dir que els infants han de conèixer la importància d’aprendre els dos tipus de llenguatge per tal que estiguin motivats i encoratjats a aprendre’ls.

Relació d’algun aspecte que rellevant i relacionar-ho amb alguna assignatura o amb alguna experiència de la nostra vida personal.

A la lectura s’exposen diferents situacions en les quals els alumnes han de millorar un text o una frase escrita utilitzant un altre vocabulari. Per fer-ho, tenen converses orals, malgrat que parteixin d’un text escrit. 

La meva trajectòria acadèmica ha estat la mateixa. Quan anava a l’ESO ens ensenyaven l’estructura dels diferents tipus de textos i també parlàvem del debat. Això no obstant, dedicàvem molt més temps a practicar l’estructura dels textos escrits abans que de l’oral com podria ser el debat. Val a dir que més tard van començar a fer una assignatura a la meva escola que era “oratòria”. Malgrat que la finalitat de l’assignatura fos parlar en públic davant dels companys (ja que era un grup reduït perquè només una part de la classe ho feia), el que realment feien era fer un munt d’activitats escrites com ara preparar una entrevista, buscar informació sobre algun personatge rellevant o preparar diàlegs més informals entre dues persones per a exposar-los a l’aula posteriorment. 

Com deia, les activitats proposades guiaven l’objectiu principal de l’assignatura, però potser hi ha alguna forma de practicar l’oral sense haver de fer aquest pas previ, no?

El mateix passa amb una assignatura que vam fer l’any passat. A CIE, vam haver de fer una exposició oral important en la qual representava que érem directores d’un centre educatiu. Totes les sessions d’aquesta activitat ens van servir per construir aquesta exposició final. Val a dir que sí que dedicàvem temps a veure com parlaven algunes persones polítiques per exemple i havíem de detectar aquells aspectes que no eren propis del context, però gairebé cada setmana havíem de fer una entrega escrita sobre el tema per exemple de la nostra exposició, els arguments que faríem servir, l’ordre que tindria…

En definitiva, encara que potser vulgui conèixer alguna forma de treballar l’oral sense haver de contemplar l’escrit, a causa de la importància de l’escriptura per estructurar les nostres idees, és difícil ensenyar l’oral sense tenir present l’escrit. Val a dir que és difícil quan parlem amb alumnes grans que han de fer exposicions importants, això no obstant, a infantil es pot treballar l’oral prescindint de l’escrit. 

Pregunta

Totes les activitats i experiments proposats a la lectura són per treballar l’oral partint de la base de l’escrit. De quina manera es pot treballar l’oral sense tenir present l’escrit? Entenent l’oral en un registre formal i en un registre informal.

Paraules clau:

llenguatge oral - llenguatge escrit - interacció - interpretació - motor d’aprenentatge

A continuació deixo un enllaç molt interessant que tracta sobre la importància de l'oral i dona diferents raons de per què s'ha d'ensenyar en etapes primerenques a l'Educació Infantil. Val a dir que força aspectes que tracta aquest article els hem comentat amb la Dolors en el Bloc III.

Font

Tasca 01

 

ESCUELA E INTERACCIÓN SOCIAL: HABLAR PARA PENSAR, PARA APRENDER, PARA SER

 

El text ens parla de manera més extensa que avui dia les escoles són centres d’activitat social i interacció humana. No només a les aules, sinó que de manera indirecta es treballi la comunicació de forma natural i espontània en diferents escenaris com en els passadissos, a l’entrada i a la sortida o a l’hora del pati.

 

En aquest text ens parla bàsicament sobre les diferents reflexions que es fan a les escoles i que es reprodueixen a les aules. Aquestes reflexions ens permet veure les interaccions com una tècnica, com un motor d’aprenentatge i com un fundament del desenvolupament social i cognitiu dels infants. Després d’haver llegit aquest text, he arribat a la conclusió de que la part social dels infants és molt important, des del moment en que l’infant entra al centre educatius fins que surt per la porta de l’escola, on es treballa aquesta part social per poder desenvolupar-la més enllà de l’escola

 

Un aspecte que em sembla rellevant i que vaig viure a la meva estada a les pràctiques durant el meu cicle superior que vaig fer a una escola a la classe de I4, va ser que la mestra facilitava la comunicació entre els infants a l’aula amb activitats i al pati. A partir d’aquí, vaig començarà a observar si els infants anaven més  a lo seu de manera més individual sense la mestra present o si al contrari els infants eren capaços de desenvolupar la seva part més social i comunicativa.

 

El primer que vaig veure va ser que els infants feien lo seu i només es limitaven a això, però vaig veure com un nen anava a penjar la seva jaqueta al passadís i vaig observar com molts infants realitzaven actes comunicatius mentre feien les seves rutines ( arriben de la fila a classe, es treuen la jaqueta, la penjen, agafen la bata, entren a classe, es posen la bata i penjen la motxilla) i estaven en contacte entre els mateixos infants. Per tant, vaig arribar a la conclusió de que, gràcies a la mestra, els infants tenien molta capacitat social i comunicativa entre els seus companys i companyes.

El text ha estat molt interessant encara que m'hagués agradat que a les parts de les conclusions foss més curt. M'he hagut de llegir varies parts de les conclusion perqué m'estava costant entendre tot.

Les paraules que penso que resumeixen molt bé són: reflexions, social, comunicació, treball, espontani.