Anàlisi d'un diàleg

Som la Carla Casagolda, l'Ares Espert i la Laura Fernández Sánchez i aquest és l'enllaç on es troba l'anàlisi de la nostra conversa: Enllaç:

Tasca 10

 Quines pràctiques els han cridat l'atenció a l'escola que han visitat?

• Els han cridat l’atenció els espais, ja que cada aula estava destinada a diferents ambients i hi havia interacció entre els infants de diferents edats. 

Per què els han cridat l'atenció?

• Perquè no és una pràctica comú en el seu centre i han vist que al principi tenien dubtes sobre si el projecte funcionaria o no, però l’han pogut tirar endavant i això els ha permès veure que els canvis són possibles.

Reflexionant sobre el que han vist acaben reflexionant sobre com ho fan ells al seu centre. Poseu-ne algun exemple.

• Un exemple és quan reflexionen sobre la lectura i observen que gràcies a l'augment de formació i recursos han pogut millorar la qualitat. També han reflexionat sobre el paper que té el mestre i la seva intervenció diària.

Quines conclusions extreuen sobre el grau d'intervenció dels docents?

• Acaben traient la conclusió de què depèn com intervingui el docent es crea una situació o una altra a l'aula.

Lectura 5A: Les interaccions són la clau per aprendre a llegir

Lectura 3A: L'aventura de pensar

 

L’aventura de pensar

Síntesi de lectura

L’article presenta una experiència en l’àmbit de la filosofia que ha succeït en un grup de tercer de primària. Els alumnes necessitaven serenitat i tranquil·litat per tal de dur a terme les diverses propostes. Destaquen la importància de generar un ambient serè a l’aula per aconseguir uns bons resultats.

Hi ha una sèrie de mètodes que fa ús la tutora per tal d’oferir aquest clima dins l’aula que permeti dur a terme les experiències adients. Entre tots els alumnes, van crear unes normes perquè el funcionament de l’aula fos el correcte. És rellevant preparar l’entorn perquè així els infants es sentin còmodes al exposar les seves idees i també puguin escoltar i respectar les dels seus companys i companyes.

Una de les propostes va ser parlar sobre una lectura i entre tots i totes van oferir diverses aportacions molt interessants. Cal que des de l’aula es fomenti el pensament a través de la imaginació i que els infants es sentin lliures de pensar i compartir-ho amb els altres.

L’article exposa un diàleg on es presenta una conversa filosòfica. Els alumnes diuen el que pensen i comparteixen entre ells intervencions molt interessants.  

Opinió personal

Des del meu punt de vista, considero que és molt interessant que des de l’aula, es pugui fomentar el diàleg i el pensament propi dels alumnes. És una molt bona oportunitat perquè els alumnes que no participen tant o es mostren més insegurs, puguin obrir-se als companys/es i compartir les seves opinions i punts de vista.

Qüestions

-        Quina metodologia utilitzaries per crear un diàleg en infants de tres a sis anys?

Paraules (3-5)

PENSAMENT, CONVERSA, DIÀLEG, COMPARTIR, IMAGINACIÓ

Lectura 6A: Nascuts per llegir

 

Síntesi de lectura

La lectura ens parla d’un programa de salut i cultura amb l’objectiu de fomentar la lectura en infants de 0 a 3 anys.

A través d’experiències positives entre les famílies i els infants, persegueixen l’objectiu d’afavorir al gust per la lectura.

Es tracta d’una acció que participen diversos agents de manera cooperativa, les famílies, les biblioteques públiques i els centres d’atenció primària. La lectura és un bon recurs per afavorir al desenvolupament dels infants, per exemple, té molts beneficis explicar un conte amb veu alta des dels primers mesos de vida.

Els centres d’atenció primària proporcionen coneixements sobre el projecte en els cursos de prepart i postpart. El projecte s’inicia al centre d’atenció primària i segueix a la biblioteca. A la biblioteca hi ha un racó per les famílies on troben a la seva disposició materials de diversos aspectes relacionats, com materials d’orientació.

Cal aclarir, que l’objectiu no és a través de l’hiperestimulació crear lectors des d’edats primerenques, sinó vetllar per un bon clima familiar i uns hàbits que permetin gaudir i estimar la lectura.

La lectura ajuda a crear vincles sans i afectius amb els infants, a més de demostrar que el dia a dia és canviant i com passa als contes, la realitat pot canviar en un moment. És rellevant que estigui present a la vida dels infants perquè ajuda a socialitzar, construeix el subjecte en totes les dimensions possibles, educa la sensibilitat, estimula la imaginació i creativitat i ajuda a comprendre el món que l’envolta i el seu propi interior.

Quan l’infant té tres anys, el personal sanitari li ofereix la possibilitat d’anar a la biblioteca a recollir un diploma i el convida a seguir llegint.

Malgrat els centres d’educació infantil no apareixen al programa, les biblioteques i els centres han creat vincles i projectes per dur a terme aquesta motivació per la lectura. Un dels exemples és, la motxilla viatgera.

L’article ens exposa diverses conclusions extretes després de set anys de treball. Aquest projecte ha permès que en un 45’8% de les famílies que han participat arribin a la biblioteca i allà puguin gaudir de les activitats.

 

Relació d’aspecte que sembli rellevant

El projecte que explica l’article em sembla molt interessant i considero que és un molt bon mètode per introduir la lectura en edats primerenques. Tenint en compte que hi ha famílies que no tenen recursos o no saben com fer-ho per fomentar hàbits lectors, crec que aquest projecte ofereix l’oportunitat de proporcionar coneixements, mètodes, recursos i motivació per tal que puguin implementar-ho des de casa.

Recordo des de l’escola, un projecte molt interessant. Cada setmana i una vegada per dia penjaven una pista a la biblioteca de l’escola. Aquesta pista era sobre un personatge de les lectures que podíem trobar dins la biblioteca, així doncs al final de la setmana havies d’introduir un paper dins d’una bústia amb el nom del personatge que creies que era. Recordo aquest projecte perquè actualment penso que va ser un molt bon mètode per fomentar la lectura i el factor que sigui lúdic ajuda a veure-ho des d’una perspectiva més motivadora, podies compartir les idees amb els companys, les lectures amb els altres i cada setmana arribaves a la biblioteca i tenies una sorpresa nova.

 

Interrogants

-        Quin mètode utilitzaries per fomentar la lectura en la franja d’edat de tres a sis?

 

Paraules

LECTURA, HÀBITS LECTORS, COHESIÓ, COOPERACIÓ, PROJECTE

Tasca 8

 1. Quants torns corresponen a cadascú i quin significat pot tenir aquesta distribució de torns?

Ana: 13 torns

Pablo: 10 torns

Mare:12 torns

En total: 35 torns

• Torns distribuïts equitativament, tot i que l’Ana intervé més cops. L’adult no pren el control, s’afageix a la conversa entre els infants.

2. A qui s'adreça l'adult i quina funció té la seva intervenció?

2.1. INFORMAR - Aportar informació verbal a l’interlocutor. L’interlocutor dóna mostres de rebre la informació aportada.

• Madre: “Sirve para mostrar quien vive dentro… Los castillos tenían banderas. Como en la portada del cuento que sacaste de la biblioteca ayer, mira, voy a por él.”

2.2. OBTENIR INFORMACIÓ - Rebre informació verbal sota requeriment.

• Ana: “Pero, ¿para qué es la banera?

2.3. REGULAR L’ACCIÓ - Regular o controlar l’activitat de l’interlocutor. L’interlocutor escolta en la mesura que la seva acció queda regulada pel llenguatge de l’altre.

• Madre: “Pero mira, ¡es una bandera! Eso puede estar encima de una torre del castillo.

• Madre: “Mira Pablo, ¿Quieres poner mejor esta de aquí?”

• Ana: “Pablo, aquí. Aquí adiba.”

2.4. GESTIÓ DE LA COMUNICACIÓ I FÓRMULES SOCIALS - Participar activament en diverses situacions comunicatives i adequar-se als diferents contexts i interlocutors socials.

• Madre: “Ayúdale tú, ya verás. Mira, Pablo, te ayuda tu hermana a poner la pieza que se ha caído.”

• Madre: “Así… dile: “¿Te puedo ayudar?, que me gusta jugar contigo.”

2.5. METALINGÜÍSTICA - Utilitzar el llenguatge per referir-se al mateix llenguatge o a d’altres codis simbòlics similars, comprendre les ambigüitats, els aspectes no textuals, literaris i col·loquials de la llengua i crear noves realitats lingüístiques.

• Ana: “Lo ha dompido todo.”; Madre: “Hombre, no, no lo ha roto todo. Se ha caído una pieza nada más”

• Ana: “Para qué es la banera?; Madre: “Bandera”

TASCA 6: Els ratolins cecs

ELS RATOLINS CECS

1) Fes el recompte de torns:

- Infants: 45 en total, està equilibrat. Tot i que la Maria només té un torn i en Miguel i l'Helena tenen forces torns. És un intercanvi ric. 

- Mestra: 18 torns

 2) Busca exemples de:

- La mestra recollint aportacions:

La mestra li diu a la Yunan, si després de llegir el llibre, podrà compartir amb els companys/es si és el mateix que li explicava la seva àvia. (acull la seva aportació)

• ''Yunan, después de leer el libro nos dirás si la historia es parecida a la que te cuenta tu abuela, ¿de acuerdo?''

La mestra recull la informació de Miguel quan ens parla de la història del ratolí Perez.

• ''Es un personaje de una historia que todos conocemos.''
• ''Ah, sí, ¿cómo lo sabes, Marcos?''

- La mestra reconduint idees

La mestra respon a Miguel, recollint la seva aportació sobre el seu veí que és cec. 

• ''Cuando lo veas, se lo puedes preguntar y nos lo dices. Volvamos a la portada y a los siete ratones.''

La mestra li diu a la Yunan, si després de llegir el llibre, podrà compartir amb els companys/es si és el mateix que li explicava la seva àvia. (recondueix l'aportació)

• ''Yunan, después de leer el libro nos dirás si la historia es parecida a la que te cuenta tu abuela, ¿de acuerdo?''

- Infants aportant idees a un mateix tema

• Raul: ''si, si, son ratones''
• Carla: ''Nos contará cómo viven los siete ratones''
• Javier: ''A lo mejor explica cómo son y dónde viven''

- Aportacions que no queden recollides a la conversa general

En el moment que parlen del ratolí Perez, ella recondueix directament cap a la conversa a través d'una pregunta.

• ''Ahora vamos a cerrar los ojos. ¿Qué colores podéis ver?

- Mestra començant un tema nou

• ''Ahora vamos a cerrar los ojos. ¿Qué colores podéis ver?
• ''¿De qué puede tratar?''

- Nen o nena començant un tema nou 

• ''Hay seis ratones, no siete''

Tasca 5

	D.1 Pensar	D.2 Filosofia	D.3 Què és un amic?
Preguntes	Què tens al cap? - - - - Com es diu l’objecte? - - - - Com es diu allò que fem amb el cap? Es pot veure quan pensem?	Què significa fer filosofia amb vosaltres? - - - - Sou adults o nens? - - - - Els vostres pares, mares o la mestra poden fer coses que vosaltres no? - - - - Hi ha coses que vosaltres no podeu fer ara, però podreu fer després?	Què és un amic? - - - - Com saps què són amics? - - - - Als amics se’ls estima com a les parelles?
Respostes	Un cervell Una memòria Un pare i una mare - - - - Una espelma - - - - Reflexionar No S’ha d’obrir la boca Perquè surtin… Parlar I menjar, la boca serveix per menjar Les mans serveixen per agafar	Parlar Reflexionar Pensar - - - - Nens perquè soc petit i els meus pares són grans. Els petits treballen i els grans també. - - - - Puc fer coses, puc fer cartells. - - - - El meu pare pot fer fotos i jo no puc perquè no soc lo suficientment gran.	Azau i Theo són amics - - - - Perquè a vegades li dona la mà, després li dono jo l’altre mà perquè ja té una mà ocupada. - - - - No, les parelles són… Els amics són per a jugar amb ells i les parelles es donen petons. A la boca, i es casen. - - - - Es poden donar petons als amics a la galta. - - - - A la boca - - - - Mestra, vull donar-li un petó a la meva mare (minut 13.25)
Retorn	Fa la pregunta inicial a més d’un infant per veure què responen. Quan ho fan, la mestra repeteix la resposta, afirmant-ho - - - - Com sabré que penses? Perquè s’ha d’obrir la boca?	La mestra deixa que cada infant participi quan vol, menys un cop que pregunta a un infant en concret perquè contesti. - - - - La mestra pregunta el per qué de la resposta i segueix la conversa que han creat els infants. Ella fa preguntes per aprofundir en les respostes. - - - - La mestra va dient noms perquè contestin, però ells no saben què dir.	La mestra pregunta per què els infants aprofundeixin i pensin. - - - - Se centra en preguntar-li a un infant. I tu tens amics? Qui són? - - - - Es dona petons als amics? - - - - Les parelles no es donen petons a la galta?
Tema	És un tema molt abstracte, els infants en tenen una idea i la intenten materialitzar	És un tema que els infants desconeixen, a sobre la paraula filosofia és molt tècnica i segurament no acaben d’entendre què se’ls està preguntant	És un tema molt proper per als infants, ja que és quelcom que està present en el seu dia a dia i tots poden aprotar alguna cosa
Reflexió posterior de les mestres	Estan contentes amb el resultat de la sessió, no s’esperaven tanta participació per part de tots els infants	Està desconcertada perquè esperava uns altres resultats, esperava participació activa per part dels alumnes, ells no tenien res a dir	No n’hi ha, però la nostra és que als infants els ha estat fàcil participar, perquè podien parlar de vivències pròpies o del seu voltant. El fet de ser un tema que coneixen els motiva a voler parlar.

Lectura 4A: El treball de l’autonomia dels 3 als 6 anys

 El treball de l'autonomia dels 3 als 6 anys

1. Síntesi

L’article ens explica com es treballa l’autonomia a les aules de tres a sis anys.  Per oferir autonomia cal brindar l’ambient adequat per tal que puguin aprendre i desenvolupar-se. El mestre ha de ser un guia, sense impartir lliçons magistrals, orientant i deixant actuar. Maria Montessori destaca que tots els infants passen per les mateixes etapes de desenvolupament. El coneixement que assoliran dependrà de l’entorn on neixi i les persones que l’envolten. L’interès per aprendre serà el camí a l’autonomia, els infants tenen una perspectiva molt diferent de nosaltres sobre el món i s’ha de tenir en compte. L’article cita conceptes claus que cal que tenir en compte a l’aula per fomentar i adquirir autonomia.  

L’experimentació és essencial dins l’aula per tal d’afavorir l’autonomia. És important que tant l’espai i els materials estigui preparat per a les seves necessitats. Per exemple, en les aules de Montessori hi ha materials de vidre o ceràmica. A partir de la pràctica d’aquests materials podran saber com manipular-los i l’experimentació l’ajudarà a formar-se i créixer, resolent conflictes i dificultats que es trobin davant. Al llarg dels tres anys, els nens i nenes no deixen mai d’experimentar.

Els materials autocorrectius són necessaris per a apreciar l’error com a eina fonamental de l’aprenentatge. Així mateix, han d’estar presents dins l’aula, ja que allibera a l’infant de rebre aprovació per part de la persona adulta i fa que els infants prenguin autonomia i confiança en ells mateixos afavorint a la superació d’un mateix.

La llibertat i l’autocontrol ajuden a l’infant a créixer, escollir, innovar, etc. També és rellevant tenir en compte els límits i el respecte, per aquest motiu dins l’aula existeixen les normes de convivència. Un dels primers aprenentatges que adquireix l’infant és la capacitat de respectar les tasques dels seus companys i companyes.

El factor temps també és un aspecte clau dins l’aula, ja que temps és igual a estones o moments que vol dedicar l’infant per estar actiu i gaudir del que fa. L’infant necessita temps per practicar, millorar i tornar a intentar allò que realitza, per tal de fomentar la concentració. El temps que es dedica al treball Montessori és de tres hores als matins. L’article esmenta les corbes de treball de la filosofia Montessori, que és el següent: l’infant comença manipulant elements més senzills, després s’implica més i seguidament baixa el grau de dificultat i per últim fa ús de materials més complexos.

Segons Montessori, si l’infant a la tarda vol continuar experimentant amb materials hem de deixar que ho faci per tal de fomentar la motivació i la llibertat d’escollir allò que vol fer.

El treball està pensat per l’infant i dissenyat a partir de les seves capacitats. És un recurs que pot créixer i és molt variat: geografia, art, història, etc.

L’article ens presenta un exemple d’experiència quotidiana amb relació a la filosofia de Montessori, un infant d’I5 li corda les sabates a un infant d’I3. Cal destacar que com a guies i docents també aprenem molt dels infants. El text explica una experiència donada a una escola Montessori a Madrid on l’adult acompanya, guia i fomenta l’autonomia natural per tal que puguin actuar per elles mateixes. Les diferències entre els infants són visibles, tot i que és important en quin punt es troba cada infant per tal d’orientar-lo.

L’article ens mostra un quadre que explica el cicle evolutiu cap a la maduració infantil. Tots els conceptes condueixen cap a la responsabilitat, a partir de l’autocontrol, les oportunitats, l’elecció, el treball, la repetició, l’interès i la concentració. El grau d’autonomia es relaciona amb la responsabilitat. Cada persona neix amb tendència a ser autònom, per això és important tenir-ho en compte i observar-ho, proposant reptes per tal que vagi adquirint autonomia diàriament.

2. Interrogants 

- Quins materials faries ús per treballar el concepte ''error'' dins l'aula? 

3. Comentari personal

Considero que l'autonomia ha de formar part del dia a dia dels infants, és a dir, cal treballar-la l'aula i tenir-ho en compte a l'hora de dissenyar les diverses propostes. M'ha agradat que els autors relacionessin autonomia amb responsabilitat, ja que trobo que els dos conceptes han d'estar pressents en l'etapa d'infantil. 

4. Paraules

- Experimentació

- Manipulació

- Llibertat

- Montessori 

 

El llenguatge com a mitjà de construcció social del coneixement en educació infantil

 

Síntesi de la lectura

El llenguatge com a mitjà de construcció social del coneixement en educació infantil

El text ens parla sobre com el llenguatge a l’aula facilita la construcció social del coneixement amb infants de cinc anys, a través de processos d’interacció.

Un dels punts a destacar, és el rol dels docents com a motor de canvi de les pràctiques d’ensenyança, ja que si volem que hi hagi un canvi hem de ser nosaltres qui l’hem d’impulsar a través d’una sèrie d’accions. Per exemple, qüestionant i reflexionant sobre la nostra tasca. L’autoavaluació és rellevant per tal que els docents puguin saber si les propostes o pràctiques funcionen i quins punts hem de millorar.

L’article fa esment sobre com podem afavorir a l’aprenentatge a través de l’interès dels infants.

Apareix l’aula com a context d’aprenentatge, on a través dels espais podem afavorir a l’adquisició d’habilitats comunicatives que ens ajudaran a que els infants puguin expressar-se i compartir vivències i experiències. La comunicació és una font de construcció social dins l’aula i hem de proporcionar eines i recursos que motivin als infants a comunicar-se tant entre ells i elles com amb els docents.

El diàleg està present en el dia dia dels infants per tant, és essencial que hi estigui a l’aula com a situació d’aprenentatge.

La lectura ens presenta un experiment on a través d’un projecte afavoreixen a l’escriptura en els infants. És important que la comunitat educativa tingui en compte la reflexió i faci preguntes per tal que puguin raonar i qüestionar les seves idees.

Relació d’aspecte que ens sembli rellevant amb alguna assignatura o vida personal  + comentari personal

Considero que la societat ha avançat i hi ha canvis significatius en l’educació. Recordo que quan anava a l’escola, llegia només a classe, quan el docent ho demanava de deures. Per mi, era una tasca que formava part del dia a dia escolar, però només ho associava a dins l’escola, és a dir, com a feina acadèmica.

Actualment, m’agrada la lectura i gaudeixo molt llegint. Considero que un factor que ha impulsat aquest canvi ha estat la motivació i l’interès propi pels llibres. Em criden molt l’atenció i gaudeixo de l’estona quan estic llegint.

Aquest canvi personal m’ha fet reflexionar sobre la pràctica educativa i com l’escola té un paper fonamental a l’hora de implementar propostes i projectes relacionats amb la lectura i l’escriptura.

 

Interrogants que planteja i que formularíeu a l’autor

-        Creus que la comunitat educativa té en compte la importància de la reflexió en els infants?

3-5 paraules claus que seleccionaria del text

Llenguatge, comunicació, diàleg i aula. 

 

Tasca 3 - La parla a casa i a l'escola

 

Pregunta 3: L’elaboració sintàctica: Quina és l’extensió de les oracions? Quin és l’ús dels temps verbals?

Carla Casagolda, Mireia Ribas, Nora Garcia, Marta Gil i Mireia Muñoz

Síntesi: 

Si ens fixem en les elaboracions sintàctiques dels diàlegs, podem destacar les diferències de l’extensió de les oracions i els usos dels temps verbals entre els infants i les persones adultes.

Si ens centrem en l’extensió de les oracions dels infants, bàsicament remarquem d’ell les oracions curtes i simples. El temps verbal que utilitzen, generalment, són el present i en alguns casos el passat. 

En canvi, les elaboracions sintàctiques de les persones adultes que apareixen en els diàlegs, fan servir oracions llargues i elaborades. Aquestes interferències dels adults, serveixen per donar sentit allò que els infants ens estan intentant comunicar. A banda, també es realitzen a base de reforç positiu, per ajudar als infants a expressar-se. 

I en la utilització de temps verbal, les persones adultes apliquen un ventall més ampli. Tot i que predomina el present, també en parlen en passat i futur.

Conclusió: 

Volem concloure citant una resposta que considerem que resumeix el diàleg: “En els dos casos les oracions dels adults són més llargues, ja que tenen un domini més ampli de la llengua. Els infants, en canvi, es limiten a oracions curtes i concises per expressar allò que volen.”

Respostes formulari: 

3. l'elaboració sintàctica: quina és l'extensió de les oracions?, quin és l'ús dels temps verbals?

Pel que fa els infants, les oracions son curtes i simples i el temps verbals que utilitzen passat i present. Pel que fa els adults, les oracions son més llargues i elaborades i serveixen per donar sentit al que els infants intenten explicar. Els temps verbals que utilitzen son semblants als que utilitzen els infants.

Són oracions simples i directes les dels nens, mentre que els adults utilitzen oracions més llargues per aclarir els conceptes. La majoria en present.

1r diàleg: L'adult fa servir oracions més extenses que la nena. La nena parla en present i la mare i el pare en present i futur. 2n diàleg: La mestra reforça positivament a l'Ana per tal que es pugui expressar i també parla en futur.

En els dos casos les oracions dels adults són més llargues, ja que tenen un domini més ampli de la llengua. Els infants, en canvi, es limiten a oracions curtes i concises per expressar allò que volen. Els temps verbals també són variats en els dos contextos. Tot i això, en el primer es varia més, perquè fan referència a situacions passades i futures. En canvi, en el segon diàleg, tot i que també es parla en passat i futur, la conversa es centra més en la tasca del present.

Les oracions dels infants són curtes mentre que els adults són més llarges.

D1: Extensió de les oracions: Explicacions dels adults bastant desenvolupades i complexes. Us temps verbal: Parlen en present relacionant conceptes del passat. D2: Extensió de les oracions: Explicacions de la mestra bastant desenvolupades i complexes. Us temps verbal: Parlen en present relacionat amb el que passarà en el futur.

A ambdues converses les extensions de les oracions són curtes i en el text podem veure que és una conversa igualitària on fan partícips tant a l'alumnat com a l’Anna (la protagonista de la conversa anterior). L’ús dels temps verbals són en present, ja que és un diàleg.

En el primer diàleg, és a dir, el que es desenvolupa a casa, per una banda, l'extensió de les oracions del pare i l’avi és semblant, no massa llarga però tampoc curta, i, per altra banda, les oracions de la mare són lleugerament més llargues, té un paper més present en la conversa i hi participa més. Finalment, pel que fa a l’Ana, tot i que participa molt activament en el diàleg, les seves intervencions són curtes, fins i tot a vegades d’una sola paraula. Altrament, els temps verbals que s’utilitzen són el passat per exemple, per fer-li recordar a l’Ana esdeveniments que pot connectar amb el que necessiten fer, i el present per parlar de la situació en què es troben. En el segon diàleg, la mestra fa les oracions més extenses, mentre que els diferents infants que intervenen ho fan amb oracions curtes. Pel que fa als temps verbals, es fa ús del present per parlar de la situació en què es troben, el passat per explicar què li ha passat a la capsa de música de l’Ana i el futur per explicar-los als infants què és allò que passarà (entrevistes a pares i mares i què farà l’avi de l’Ana).