Anàlisi d'un diàleg

 Treball grupal: Anàlisi d'un diàleg

https://docs.google.com/document/d/1gQGj-8NhUCHfSaPC-sP5BIlA07wlWIIl_AX0i3TYC9Y/edit?usp=sharing 

TASCA 4: Llegir i parlar

 

1. Context: En quina situació es produeix aquest diàleg? Quina relació hi ha entre el context i el diàleg?

Per començar, el diàleg té lloc a una classe d’Educació Infantil (2 anys), en la qual la docent explica el conte dels Tres porquets als alumnes. Els protagonistes són la Carla i en Joel i, juntament amb la mestra, parlen sobre el conte.

Considerem que la relació amb el context i diàleg fa referència al fet que els materials de l’aula i el fet que hi hagi un racó de llibres afavoreix al fet que els infants prenguin la iniciativa d’agafar els contes i poder-los comentar. A partir d’aquest moment, la mestra inicia una conversa al voltant d’aquest conte i fa participar els infants, fet que ajuda al desenvolupament del llenguatge.

2. Interacció adult - infants: Quin rol hi té l'adult? Quins mecanismes de participació desplega?

El rol de l’adult és de guia/mediador al llarg del diàleg, donat que utilitza diversos mecanismes de participació i ajuda a l’alumnat. Durant la conversa utilitza mecanismes de participació com l’expressió valorativa, la correcció implícita i les preguntes retòriques, entre d’altres. Cal afegir, que té en compte les variables de gestió de la conversa, ja que veiem que intenta que els torns siguin equilibrats i que hagi una densitat de torns adequada.

3. Interacció infants - infants: Com es relacionen entre ells? Quines diferències s'hi pot veure?

Els infants es relacionen més amb el mestre que entre ells, ja que la mestra és la que genera les preguntes i fa intervencions, tot mantenint el tema inicial, i els infants responen i contesten. Per tant, no veiem una interacció entre iguals. 

Les diferencies que observem és que el nivell de participació és molt diferent entre alumnes, uns es mostren més actius que els altres potser perquè tinguin timidesa.

TASCA 11 - A. Les diferències: 45:00 a 51:28

 A. Les diferències: 45:00 a 51:28

Respon aquests punts, exemplificant-los:

1. Nombre de torns d'alumnes i torns de mestra (aproximadament):

• Mestra: 24

• Alumnes: 41
  
  

2. Temes abordats

• Diferències que hi ha entre els animals i els humans

• Diferències que hi ha entre ells i les persones amb discapacitats 

• Diferència entre homes i dones

• Diferència entre ells i les persones de la tercera edat

• Diferència entre blancs i negres

• Les similituds que hi ha entre ser petit i estar malalt

• Les similituds que hi ha entre ser negre i estar fort

3. Raonaments destacats dalia i mireia (què destacar del que diuen)

• A la pregunta perquè som diferents? Un infant parla sobre les coses diferents i raona fent servir les persones grans, les discapacitades, els animals, etc. Una nena “discuteix” amb el Yanis sobre el seu raonament sobre la pregunta de la mestra. 

• Infants buscant similituds entre animals i individus: “Tenen sang com nosaltres”, “Tenen més cabell que nosaltres”.

• La diferència entre les dones i els homes: Els nois de vegades porten el cabell llarg com les dones però no significa que sigui noia perquè porti el cabell llarg”. “La veu també la tenen diferent”. “Quan la meva mare s’enfada amb el meu pare es posa a cridar, llavors no té la veu dolça. “Les dones fan bebés, els homes no.” 

• Diferències entre nosaltres: “El meu pare és marró, la meva mare és marró”. “Ser diferent és que la meva germana és blanca, de vegades no tenen el mateix color perquè si hi ha algú blanc els bebès seran blancs”. 

• Què significa la paraula mestissa?: “La meva germana no és igual que jo”. “No m’agrada ser negra, m’agrada ser blanca, perquè no m’agrada el negre.” “M’agradaria ser més blanc en comptes de negre. Perquè els blancs son més simpàtics. “Els negres son més forts que els blancs”. “Els petits som diferents dels grans”. “No pot caminar com jo, però pot fer coses com jo, llegeix com jo, no es mou com jo, m’estima com jo l’estimo”. 

4. Funcions de les intervencions

1. INFORMAR

Durant el video hem pogut observar que la mestra, dóna tota l’estona aportacions de coneixements, com per exemple: Com sabem que és un noi?, Què és diferent?, Hi ha una mestiza, que és una mestiza?, Hay discapacitats que es noten?. 

Pel que respecta als infants, aquests donen certa informació com per exemple: Els animals tenen sang com nosaltres i mamà i jo som del mateix color. 

Per concloure, podem veure que la mestra sempre està introduint preguntes, perquè els infants puguin parlar i donar la seva opinió. 

2. OBTENIR INFORMACIÓ

Al llarg del fragment visualitzat, no s’ha vist cap forma de pregunta generada pels infants, sinó que era la mestra qui demanava la resposta de les preguntes que feia. Els infants no rebien informació verbal relacionada amb una pregunta o requeriment que hagin fet.

Obtenir informació → Rebre informació verbal sota requeriment

– Preguntar sobre persones, fets o esdeveniments (qui, què, com, quan...). – Preguntar per una adreça. – Demanar l’opinió d’algú. – Preguntar a algú sobre els seus sentiments.

3. REGULAR L’ACCIÓ

Per regular l’acció, la mestra fa servir preguntes i ràpids canvis de tema. Per exemple: Què vol dir ser “mestiza”? etc. També crida l’atenció en un punt del vídeo:

Mestre: “Ja n'hi ha prou, Shana, si us plau”.

4. GESTIÓ DE LA COMUNICACIÓ I FÓRMULES SOCIALS

• Un exemple clar de gestió de la comunicació és quan al minut 51:00, l’infant parla  que el seu pare té alguna discapacitat, però aclara que ‘no puede andar como yo, pero  puede moverse como yo, puede hablar como yo’ i repeteix que encara que té alguna discapacitat el seu pare pot fer moltes coses de les que fa ella. 

• Formular oferiments i invitacions: La mestra acostuma a fer la majoria d’invitacions quan fa preguntes als alumnes: ¿Què penseu de…? 

• Interessar-se per la salut: Hi ha una nena que parla sobre el seu pare, que té una discapacitat, la mestra li fa preguntes sobre què pot fer i què no. 

• Participar activament en situacions comunicatives i adequar-se als contexts: En general, tots respecten els torns de paraula, en un cas, quan la mateixa nena que comentem anteriorment està parlant, algú la interromp però ella fa saber que encara no ha acabat de parlar i la deixen continuar amb el seu discurs. 

5. METALINGÜÍSTICA

• Mestra: "Petit significa estar malalt?"

• Mestra: “Què significa la paraula mestissa?”

• Mestra: “Els petits són diferents?”

Tasca 10

 Tasca 10: Diàleg entre mestres

Quines pràctiques els han cridat l'atenció a l'escola que han visitat?

Les pràctiques que els han cridat l’atenció han sigut infants de diverses edats interactuant, diferents ambients, els materials de cada espai, que cada aula estigues destinada a un àmbit en particular. A més a més dels espais de lliure circulació amb activitats autònomes pels infants, la participació tant d’infants com els docents entre d’altres.

2. Per què els han cridat l'atenció?

Els han cridat l’atenció perquè aquestes pràctiques que observen ells no ho tenen al seu centre. Els docents han observat diferents maneres de fer dinàmiques, d’organitzar l’aula i de ser i que respecten les diferents rimes d’aprenentatge.

3. Reflexionant sobre el que han vist acaben reflexionant sobre com ho fan ells al seu centre. Poseu-ne algun exemple.

Hi ha un clar exemple quan l’Ester diu ‘’quizás, pero yo estoy convencida de que los materiales disponibles a la interacción son muy importantesl, pensad como ha cambiado nuestra relación y la de los niños con los libros despues de aquella formación sobre la literatura y lectura. Les hemos ido ofreciendo productos másintersantes y de mejor calidad ilustrativa y literaria, les hemos ido leyendo regularmente. A lo mejor el paso siguiente es animarlos a que inventen, como dices que hacen las maestras que habeis visitado…’’

4. Quines conclusions extreuen sobre el grau d'intervenció dels docents?

Les conclusions que extreuen és que podem aprendre del que fan els altres, però la idea no és copiar el que fan, sinó del que fan els altres hem de reflexionar sobre el que fem nosaltres.

Una altra de les idees és que no intervenir ja és intervenir: perquè prepares uns entorns i fas una intervenció encara que no sigui directa.

Lectura C6

 Lectura C6: Comunicació i llenguatge parlat

1. Resum de la lectura

les autores de l’article Isabel Ferrer i Sunta Sogas ens parlen de la comunicació oral i quins factors hem  de tenir en compte.

El text ens parla que com a docents hem de tenir certs aspectes presents perquè els infants entenguin bé el que els hi volem transmetre perquè la manera en què parla la mestra incideix directament en l’evolució comunicativa i lingüística dels nens i les nenes. Per això hem de parlar amb claredat, pronunciant bé les paraules, amb un llenguatge precís i a una velocitat adequada perquè puguin seguir bé el fil de què els hi estem parlant. De manera que afavorirem l'evolució lingüística i comunicativa dels nens i nenes i l'ajudem al fet que entengui el significat de les paraules.

Per una banda, un recurs que podem utilitzar és gravar-nos diverses estones del dia per veure'ns i escoltar la nostra relació individual amb un infant, amb tot el grup o amb les famílies, d’aquesta manera, ens dona informació d’aspectes que potser no som conscients o desconeixem de la nostra manera de comunicar-nos: com per exemple el nostre llenguatge corporal, la nostra veu, etc. 

Així podem veure quins aspectes podem millorar de la nostra tasca educativa.

Per altra banda, cal posar èmfasi en la veu de la mestra, és un aspecte essencial perquè pot transmetre acollida, seguretat i estimació als més petits. Quan parlem, la nostra veu està tocant realment l’infant. Però és cert que a vegades hi ha molt de xivarri a l’aula i els infants no escolten la nostra veu. Les autores el que comenten que el recurs més adequat no és elevar el nostre to de veu, sinó per exemple posar música, parlar més fluix, etc.

Un altre tema que aborda l’article són els contes. I és que hi ha diverses maneres d’explicar una història, però la més recurrent és explicar el conte amb les imatges el davant perquè els infants segueixin el fil i acompanyar-ho de gestos i un to de veu adequat, però una altra manera és fer-ho sense suport visual i fer servir només la nostra expressivitat, el nostre gest, la nostra veu, així els infants se centraran en nosaltres i els nostres gestos sense haver d’anar mirant les imatges ni analitzar-les. 

Per acabar, parla sobre que nosaltres, com a docents, hem de vigilar que els infants sentin bé, si observem que un infant té un desig clar i recursos comunicatius suficients, però si el seu llenguatge o la seva parla ens alerten, cal que parem atenció a la seva audició i comunicar-ho a la família. Però quan parlem amb elles o amb els infants, hem d’evitar les generalitzacions com: mai, sempre, el tot o res i no aplicar els quantitatius a les persones, sinó als actes.

2. Alguns interrogants que planteja i que formularíeu a l’autor;

Després de la lectura, m’agradaria fer un plantejament a les autores i és que quines eines o recursos ha de tenir un docent si detecta que un infant té problemes auditius?

3. Comentari personal:

La lectura m’ha semblat molt interessant perquè posa èmfasi en el fet que nosaltres com a docents tenim una influencia directa amb el desenvolupament de la parla dels infants, i que hem de procurar comunicar-nos d’una manera clara i entenedora perquè els infants entenguin els significats de les paraules.

Des de la meva experiència, en relació amb el to de veu i com utilitzar-ho quan hi ha molt de xivarri a l’aula i als infants no els hi arriba la meva veu, l'opció més fàcil és elevar nosaltres el nostre to de veu, però en realitat hi ha moltes maneres.

Soc monitora d’un menjador escolar i estic amb infants d'i3, I4 i I5, i des de la meva experiència, i quan hi ha molt de xivarri i no m’escolten començo a dir en veu baixa: ‘qui em senti que es toqui el nas, qui em senti que es toqui el cap…’ així amb diverses parts del cos, com el colze, les orelles, etc., els infants es fixen en el que estic fent i de mica en mica van fent silenci.

4.  Seleccionar entre tres-cinc paraules clau del text:

Comunicació oral, llenguatge parlat, veu, expressivitat.

e) Imatge + Enllaç amb la font de la imatge;

contar cuentos en el aula - Bing images