Anàlisi d'una conversa

 

CONTEXTUALITZACIÓ

La conversa és entre varis infants de 6 anys, i la seva monitora, la Marta. Estan a l’ombra d’un arbre esmorzant desprès d’una excursió.

Durant el vídeo la Marta va fent diverses preguntes per saber que farà el Pau a l’estiu, tot i que hi participen altres infants, explicant també el seu estiu.

 

TRANSCRIPCIÓ:

-          Marta: Tu Pau, que faràs a l’estiu?

-          Pau: Passaran cinc dies i vaig a un creuer.

-          Aina: Ens anirem de campaments.

-          Marta: Un creuer! I per on aniràs?

-          Pau: No ho sé.

-          Aina: Estarem a la platja i ens anirem a campament i anirem a Conques.

-          Marta: Primer anireu a la platja, després de campaments i per últim a Conques? Molt bé!

-          Aina: M’encanta Conques!

-          Marta: I quants dies vas al creuer?

-          Pau: Set dies.

-          Marta: Set dies? Amb els papes?

-          Pau: Si, també jugaré als videojocs!

-          Marta: Jugaràs a videojocs? I del cole no us han posat deures?

-          Rita: No! Ja no. Ara ja ha acabat el cole i ja no posen deures.

-          Pau: No!

-          Marta: Què bé!

-          Aina: Em dones un palito?

 

TORNS:

Recompte de torns	Total: 17 torns. 10 torns dels infants 7 torns de l’adult
	Marta (adult): 7 torns Pau: 5 torns Rita: 1 torn Aina: 4 torns

 

La conversa té cert equilibri, donat que la Marta no té masses torns, i predominen més els torns dels infants. Hi ha fluïdesa gràcies a l’adult, i les preguntes que van fent per poder extreure més informació. Aquestes pregunten són força tancades donat a que és vol una resposta concreta i breu.

 

ESTRATEGIES PER POTENCIAR L’ORAL:

Hem trobat tres estratègies per potenciar l’oral. Una expressió valorativa on la Marta els hi diu “molt bé”, tot valorant el que ha explicat l’ Aina. També hem vist una imitació per part de l’adult repetint el que ha dit el Pau, i per últim una substitució instructiva. Aquesta és veu quan l’Aina explica que farà l’estiu i la Marta ho repeteix afegint verbs i concordant-ho tot bé.

 

Expressió valorativa	-          Aina: Estarem a la platja i ens anirem a campaments i anirem a Conques. -          Marta: Molt bé!
Imitació idèntica	-          Pau: Set dies. -          Marta: Set dies? Amb els papes?
Substitució instructiva	-          Aina: Estarem a la platja i ens anirem a campament i anirem a Conques. -          Marta: Primer anireu a la platja, després de campaments i per últim a Conques?

 

FUNCIONS DE LA INTERACCIÓ:

Hem trobat 3 funcions de la interacció. En primer lloc hi ha varies informacions per part dels infants  cap a la Marta, i és la Marta qui fa varies preguntes per tal d’obtenir informació. Per últim, hem trobat una gestió de la comunicació i de les formes socials, quan la Marta pregunta per confirmar la informació que li han dit prèviament.

 

Informar	-          Aina: Ens anirem de campaments
	-          Rita: No! Ja no. Ara ja ha acabat el cole i ja no ens posen deures.
Obtenir informació	-          Marta: Tu Pau, que faràs a l’estiu?
Gestió de la comunicació i formes socials	-          Marta: Primer anireu a la platja, després de campaments i per últim a Conques? Molt bé!

 

 

TASCA 2: L'OFICI D'ENSENYAR

1. El primer text parla de dues maneres d'entendre l'ensenyament? Podries definir cadascuna d'elles breument amb una frase?

- Model SAWA (School Autonomy With Accoutability). Aquest model dona importància a establir estanders educatius que siguin mesurables. Es basa en una perspectiva jerarquica i vertical, on els investigadors tenen el coneixement i els mestres ho apliquen.

- Perspectiva SwafS (Science with and for Societies). Aquesta perspectiva prioritza la integració de la investigació i la pràctica educativa, promovent la creació de coneixements a través de la col·laboració entre docents i investigadors.



2. Amb quina de les dues maneres t'identifiques més i per què?

Ens identifiquem més amb la perspectiva SwafS, perquè no estem d'acord en que la perspectiva hagi de ser jerarquica i vertical, si no en que ha d'haver-hi col·laboració entre docents i investigadors per això poder obtenir més bons resultats.



3. Quin sentit pren la metàfora del "rai" en aquest text?

Fa referència a una balsa flotant contruida amb troncs units entre si. Pren la metàfora de la colaboració entre investigadors i docnets, i del fet de treballar conjuntament per establir vincles solids. Igual que fan els troncs, que amb la col·laboració prenen total equilibri permetent navegar cap a noves possibilitats, tant en l'educació com en el text.




4. Què creus que volen dir els autors quan afirmen que "la innovació no és nova"?

Estan dient que la innovació no és un fet nou en l'àmbit educatiu. Si no que al llarg del temps han hagut propostes d'innovació que han fet millorar el sistema educatiu.

Els autors volen remarcar que no és un fet destacable en l'educació si no que en altres contextos també hi ha hagut fets innovadors que han ajudar al desenvolupament i la evolució.




5. Què és per a nosaltres ser innovador? 

Per nosaltres, ser innovador implica buscar noves formes per ensenyar i aprendre, adaptant-nos a les necessitats i als canvis de la societat. Una mestra innovadora està disposada a experimentar amb diversos perspectives pedagogiques, fomentant sempre la participació activa dels infants, promovent el pensament critic i la resolució de problemes.

TASCA 4: LLEGIR I PARLAR

1. Context: En quina situació es produeix aquest diàleg? Quina relació hi ha entre el context i el diàleg?

En una classe d'Educació Infantil de 2 anys, està la mestra explicant el conte dels Tres Porquets. Dos dels alumnes (en Joel i la Carla), parlen amb la mestra sobre el conte. 

La relació amb el context i el diàleg fa referència als materials de l'aula i el racó dels llibres que afavoreix que els infants prenguin iniciativa i puguin dialogar sobre els contes, estimulant així el desenvolupament del llenguatge dels nens.

La mestra també planteja preguntes als nens perquè participin i comparteixin la seva comprensió, en Joel i la Carla responen amb entusiasme.

2. Interacció adult - infants: Quin rol hi té l'adult? Quins mecanismes de participació desplega?

L'adult, en aquest cas la mestra, assumeix el paper actiu de guia i mediadora en la interacció amb els infants durant la lectura del conte. Utilitza preguntes, valoracions i correccions per estimular la seva participació i promoure el diàleg. També fomenta la participació equitativa entre els alumnes i inclou a tots en la conversa, buscant crear un entorn propici per al desenvolupament del llenguatge i la comprensió del conte.

3. Interacció infants - infants: Com es relacionen entre ells? Quines diferències s'hi pot veure?

La interacció entre infants és reduïda, i és la mestra qui té el paper actiu. Els nens bàsicament responen a preguntes i tenen poques intervencions, potser perquè els hi fa vergonya. Entre ells interctuen i es donen suport mutuo. Les diferències són a nivell participatiu .

Tasca 11 - Els nens filòsofs 2

 TASCA 11: Nens filòsofs 2

FOCUS:

• La llibertat: 57:11 a 01:06:13

Respon aquests punts, exemplificant-los:

1. Nombre de torns d'alumnes i torns de mestra

• Torns mestra: aproximadament 42

• Torns alumnes: aproximadament 120

Majoritàriament, parlen els alumnes en resposta a les preguntes que fa la mestra. Podem suposar que la mestra ocupa ⅓ part del diàleg, mentre que els alumnes ocupen les ⅔ restants.

2. Temes abordats

• La llibertat (com a temàtica principal)

• L’embaràs

• Ser gran

• Obedència i ser castigats

• Legalitat

• Por dels pares i els mestres

3. Raonaments destacats

Alguns raonaments que destaquem i ens han cridat especialment l’atenció són el següents:

• “Som lliures quan sortim de la panxa de la mare.”

• “No som lliures (els infants) perquè sempre ens vigilen. No podem fer el que ens vingui de gust”. És així que, en general, tots creuen que els adults sí que són lliures i poden fer el que volen.

• “Si mai arribem a ser lliures és perquè els nostres pares són dolents”

• “Els pares treballen perquè així puguin tenir dies lliures.”

• “No som lliures perquè no som grans.”

4. Funcions de les intervencions

4.1. INFORMAR 

• Infant: “Si haces algo muy grave, seguro que acabas en la cárcel”

• Infant: “No hay ladrones en vacaciones”

4.2. OBTENIR INFORMACIÓ

Generalment, la mestra va fent preguntes relacionades amb la llibertat per tal d'obtenir informació sobre què pensen els infants.

• Maestra: “Aunque crezcas, sigues teniendo un bebé dentro. A ver, explicadlo un poco.”

• Maestra: “N’Dikou, ¿qué opinas? ¿Y tu Rosemay? ¿Papá y mamá son libres?”

• Infant: "¿Estás embarazada?"

4.3. REGULAR L’ACCIÓ 

• Mestra: Demana silenci i parlar un per un “Nos callamos…”

• Mestra: “No os oigo, habláis todos a la vez”

• Mestra: “Ya, ya, ya…”

4.4. GESTIÓ DE LA COMUNICACIÓ I FÓRMULES SOCIALS

• Infant: “Por ejemplo, mi hermano tiene diez años, pero no puede salir.”

• Infant: “Por ejemplo, mañana mi padre no trabaja”

4.5. METALINGÜÍSTICA 

• Infant 1: “Para no trabajar tienes que tener días de pernicio’’

• Infant 2: “Permiso’’

TASCA 10 - DIÀLEG ENTRE MESTRES

 

TASCA 10 - DIÀLEG ENTRE MESTRES

Quines pràctiques els han cridat l'atenció a l'escola que han visitat?

Els ha cridat l’atenció que hi haguessin nens de diverses edats interactuant. També que els espais i materials eren facilitadors, suggerents i estimulants.  Els hi va sorprendre que els nens i nenes es moguessin lliurement i que cada aula estigues dedicada a un àmbit en particular. També els ha sorprès la manera d’intervenir per part del personal docent.

Per què els han cridat l'atenció?

Els hi ha sorprès perquè en un inici no se’n van adonar dels espais i de la lliure circulació, però al veure-ho els hi va cridat l’atenció.  Un fet que els hi va cridar l’atenció va ser que els nens creesin històries i els hi expliquessin al personal docent per poder-les reproduir en un altre moment.

Reflexionant sobre el que han vist acaben reflexionant sobre com ho fan ells al seu centre. Poseu-ne algun exemple.

Poden veure que els espais són ben diferents, i que la interacció també varia. Es queden sorpresos. Un exemple és: Marcos “(...) Nosotros solo nos estamos planteando dejar más espacio para la actividad libre, para la interacción libre, para incrementar la iniciativa de algunos y dejar que decidan solos, observar a algunos niños...” Ester: “Quizás, pero estoy convencida de que los materiales disponibles a la interacción son muy importantes, pensad cómo ha cambiado nuestra relación y la de los niños con los libros después de aquella formación sobre literatura y lectura. Les hemos ido ofreciendo productos más interesantes y de mejor calidad ilustrativa y literaria, les hemos ido leyendo regularmente. A lo mejor el paso siguiente es animarlos a que inventen sus historias, como dices que hacen las maestras que habéis visitado...”

Quines conclusions extreuen sobre el grau d'intervenció dels docents?

Les conclusions que extreuen són bàsicament el fet de que han de generar més activitats on fomentar la creativitat, l’autonomia, la imaginació i l'experimentació dels infants. A més que volen canviar la forma d’interaccionar, i millorar la participació per part dels infants sobretot en relació amb la lectura i les històries.

TASCA 8 - Inicis de la conversa, diàleg a casa.

 

Recompte de torns	34 torns en total Mare: 12 torns Infants: 22 torns (9 del Pablo i 13 de l’Ana)   És un intercanvi bastant equilibrat.
Funcions de les intervencions
Informar	Aportar informació verbal a l’interlocutor. L’interlocutor dóna mostres de rebre la informació aportada.	Madre: “Pero mira, ¡es una bandera! Eso puede estar encima de una torre del castillo.”	Madre: “Pues sirve para mostrar quién vive dentro... Los castillos tenían banderes. Como en la portada del cuento que sacaste de la biblioteca ayer, mira, voy a por él.”
Obtenir informació	Rebre informació verbal sota requeriment.	Madre: “¡Espera! Mirad, hay cuatro banderas… ¿Cuál os gusta más?”
Regular l’acció	Regular o controlar l’activitat de l’interlocutor. L’interlocutor escolta en la mesura que la seva acció queda regulada pel llenguatge de l’altre.	Madre:” Sí, mira. Pablo te pide permiso. Dile “Ana, ¿te puedo ayudar?   Pablo: Ayudá Nana.   Madre: Así…, dile: “Te puedo ayudar?, que me gusta jugar contigo”.   Pablo: Totigo”	Madre: “Hombre, no, no lo ha roto todo... Se ha caído una pieza nada más.”
Gestió de la comunicació i fórmules socials	Participar activament en diverses situacions comunicatives i adequar-se als diferents contexts i interlocutors socials.	Madre: “ ¡Anda! Sí que es bonita... Mira, Pablo, ¿quieres poner major esta de aquí? Toma, toma est abandera roja.”	Madre: “Así... dile : “¿Te puedo ayudar?, que me gusta jugar contigo”
Metalingüística	Utilitzar el llenguatge per referir-se al mateix llenguatge o a d’altres codis simbòlics similars, comprendre les ambigüitats, els aspectes no textuals, literaris i col·loquials de la llengua i crear noves realitats lingüístiques.	Ana: “Pero ¿para qué es la banera?   Madre: Bandera”	Ana: “¡Ayyyy! Lo ha dompido todo.   Madre: Hombre, no, no lo ha roto todo...Se ha caído una pieza nada más. Mira, vamos a pedirle que la ponga él con mnucho cuidado y asi aprende”

TASCA 7 - OBJECTE

 

TASCA 7 – L’OBJECTE

 

EXPLICACIÓ

L'objecte que jo he triat és un clauer d'una abelleta feta amb grumi. El vaig comprar cap al 2021 a la parada que tenia l'esplai al qual formo part. I per mi té dues simbologies, i per això la porto sempre penjada de la motxilla.

Per una banda, em recorda a l'esplai del qual formo part des dels 4 anys. Aquest es diu Eixam, que és on viuen les abelles, per això l'abella és el logo de l'entitat. A més, també em vincula en part amb la meva família, perquè pràcticament tota la meva família (per no dir tota), hi ha format part en algun moment de la seva vida. Fent fins i tot que el meu pare fos un dels primers infants que hi van formar part, després va ser monitor, director, i ens ha portat al meu germà i a mi. Per tant, per mi l'esplai significa vida i família, i l'abella m'ho recorda.

Per una altra banda, em recorda a la família de la meva mare, perquè el meu segon cognom és Abella per ella, i com a resultat també tinc aquesta simbologia amb les abelles, que a vegades considero com si fossin de la família.

En conseqüència, en general les abelles em relacionen amb la família, i per això quan amb l'esplai vam fer-ne de grumí em vaig decidir a tenir-ne una penjada a la motxilla per poder-la dur allà on vaig.

 

3 PARAULES

• Records. Per què en recordar el perquè m'agrada portar l'abella penjant m'ha fet mirar els records que tinc on he estat relacionada amb les abelles, sigui amb la família o amb l'esplai.
• Família. L'abella em transporta a les meves arrels. A qui m'ha portat a ser qui soc, i a qui m'ha ajudat a enfrontar-me a tots els problemes.
• Enyorança. L'any vinent ja no tinc intenció de ser monitora de l'Eixam, per tant, el fet de pensar en l'abella m'ha fet pensar en tots els records que tinc amb l'entitat, i en l'enyorança que sentiré l'any vinent si ja no hi estic. També amb els meus avis materns que ja no estan aquí i també me'n recordo d'ells.

m    Mireia Ribas Abella 

Lectura 5D - Llegir a la pantalla

 

https://www3.gobiernodecanarias.org/medusa/edublog/cprofesgrancanariasur/curso-iniciacion-a-la-lectura-comprensiva-y-a-la-escritura-creativa-leolandia-educacion-infantil/

Lectura 5D "Llegir a la pantalla"

 

1. BREU SÍNTESI

Estimem els llibres en format físic perquè forma part del nostre imaginari, perquè ha estat amb nosaltres sempre, omplint el nostre temps, fent-nos riure i plorar.
En l'actualitat els nens i nenes també tenen històries, però a vegades aquestes pàgines tenen llum, tenen sons, es mouen els personatges...
Aquest nou format enganxa als infants pel format tàctil i sorprenent.
A les pantalles no només hi ha literatura, també són per aprendre, i per tant son un gran aliat. Les facilitats que proporciona internet i, en conseqüència, les pantalles en si és un aprenentatge, saber-se moure.
Les persones adultes som conscients que mai els atraparem en rapidesa ni en intuïció, perquè han nascut envoltats d'aquest llenguatge, però sabem que continuen estant tan perduts com abans. El full de ruta ha esdevingut molt més complex, i nosaltres, els seus mestres, molt més necessaris.

2. COMENTARI PERSONAL

Des de la meva opinió, no és comparable la lectura a través d'una pantalla, i la lectura amb els llibres. Tot i això, entenc i estic d'acord amb el punt de vista que és normal que pels infants els hi cridi més l'atenció aquelles històries amb moviment i sons.

Penso, però, que una història explicada amb paper afavoreix la imaginació dels infants, fet que no passa amb les històries virtuals. A més, que permeten certa variació cada vegada que s'explica i, per tant, que puguis fins i tot crear noves històries a partir de les imatges.

3. FORMULAR UNA PREGUNTA.

La meva pregunta seria, relacionant-ho amb la meva opinió personal:

- Quins beneficis consideres que tenen les històries en paper que no tinguin les virtuals?

4. PARAULES CLAU

• Lectura

• Pantalla

• TIC

• Història

Mireia Ribas