Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 16 Franch Albiac Neus. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 16 Franch Albiac Neus. Mostrar tots els missatges

dimarts, 20 de juny del 2023

TASCA 2 - L'OFICI D'ENSENYAR

 Tasca 2 - Ofici d'ensenyar: Aprendre a navegar - Aprendre a innovar

SÍNTESI GRUPAL


1. El primer text parla de dues maneres d'entendre l'ensenyament? Podries definir cadascuna d'elles breument amb una frase?

En primer lloc, el model SAWA posa el focus en establir uns estàndards que permetin mesurar els resultats, però dona importància a l'autonomia dels centres i els docents, ja que s'entén que cada context és diferent i, per tant, la manera d'arribar als estàndards marcats també ho pot ser. Així mateix, segons el model, els investigadors tenen el coneixement pedagògic i els docents l'apliquen.


En segon lloc, el model SwafS es basa a integrar investigadors i docents en la creació de coneixement, a través de la col·laboració i la interacció de perspectives diferents. Altrament, s'entén al docent com un agent capaç de plantejar-se reptes, reflexionar i avaluar els propis resultats, amb l'objectiu d'entendre millor l'aula.


2. Amb quina de les dues maneres t'identifiques més i per què?

Totes les membres del grup ens identifiquem amb la segona manera d’entendre l’ensenyament, és a dir, amb la perspectiva SwafS, atès que concebem com a imprescindible per a la creació de coneixement la col·laboració i la interacció constant per tal d’aconseguir un coneixement més ric, així com creiem que és vital que com a mestres ens plantegem reptes i reflexionem sobre la nostra pràctica docent i la vida a l’aula, amb l’objectiu de millorar-la. Així mateix, pensem que el pes que suposa aconseguir uns bons resultats d’aprenentatge recau principalment en el procés que es duu a terme. Per tant, la importància ha de recaure en el procés i no únicament en el resultat o producte final.


3. Quin sentit pren la metàfora del "rai" en aquest text?

La metàfora del rai en aquest text fa referència a la necessitat que els investigadors i els docents treballin conjuntament per enriquir el coneixement, però respectant cert espai, fet que representa la metàfora a través de la distància i els lligams entre els troncs del rai. És així que, el rai no tindrà l’oportunitat de navegar si no s’estableix un bon lligam entre els elements. En aquest sentit, si els investigadors i els docents no treballen mà a mà serà una tasca molt difícil fer de l’educació una educació de qualitat. Així mateix, el nus entre els troncs representa el vincle i el compromís que hi ha d’haver entre aquests dos agents, teòrics i educadors.


4. Què creus que volen dir els autors quan afirmen que "la innovació no és nova"?

Els autors afirmen que la innovació no és nova, ja que si entenem la innovació com una capacitat d’adaptar-se a situacions canviants, fa temps que s’innova perquè fa temps que ens estem adaptant a noves situacions d’un món canviant. 


Així doncs, amb aquesta afirmació, els autors posen èmfasi en la idea que la innovació és una part inherent de l'ésser humà i que ha estat present al llarg del temps. Les persones hem estat impulsades per la curiositat, la necessitat de resoldre problemes, el desig de millorar o l'ambició de crear noves possibilitats. Així doncs, la frase "la innovació no és nova" reconeix que la innovació ha estat i és una actitud constant i persistent tant en el món social com educatiu.


5. Què és per a tu ser innovador?

A continuació, esmentem el que cadascuna de nosaltres, de manera individual, entenem per ser innovadores: 


Neus Franch Albiac: Per a mi, ser innovador és canviar per tal de buscar millores. Hem de voler millorar la nostra pràctica docent, les nostres reaccions davant diferents situacions a l’aula, trobar les metodologies més adequades per a cada infant i estar disposats i disposades a ser observats i avaluats per poder escoltar diferents punts de vista de la nostra praxis. Així mateix, considero que, per ser innovadors, hem de ser creatius, buscar alternatives, tenir predisposició, cercar nous mètodes i idees i, sobretot, ser flexibles a l’hora d’adaptar-se als canvis.


Laura Fernández Soriano: Jo entenc el ser innovador com la voluntat per introduir canvis, superar dificultats, millorar resultats i adaptar-se a noves condicions i realitats, fet que significa estar en constant moviment i connexió amb la realitat educativa, la qual mai esdevé estàtica. És així que, ser innovador, d’alguna manera, és ser capaç de posar en pràctica nous processos, estratègies i idees per transformar aquesta realitat educativa en una millora i impacte beneficiós en el procés d’ensenyament-aprenentatge. Per tant, és molt important que com a docents siguem innovadors, és a dir, hem de prendre com a base la implicació, la predisposició, la creativitat i l’adaptabilitat. 


Laura Méndez Giménez: Ser innovador, per a mi suposa tenir una actitud determinada, tenir predisposició a millorar i fer canvis a allò que està establert. Així mateix, la innovació comença a partir d'una profunda reflexió, on és vital atrevir-se a ser crític i qüestionar aquells aspectes que actualment no són jutjats. Altrament, suposa buscar resposta a les qüestions plantejades, i ser capaç de generar idees i establir estratègies, basades en criteris rigorosos, per tal de poder transformar algun aspecte concret. Per tant, podria definir la meva visió de la innovació com a reflexionar i qüestionar, tenir voluntat de canvi i proposar noves maneres de fer.


Dúnia Gameiro Oliveras: Per a mi, ser innovador significa tenir la predisposició de canviar el món que ens envolta, vivint en un estat constant de curiositat i exploració, tot desafiant els límits existents i cercant oportunitats per a millorar, transformar i crear de manera significativa. A més, penso que també implica tenir la capacitat de generar noves idees, solucions creatives i trobar formes d'abordar diferents reptes. Per a ser-ho, considero que cal tenir una ment oberta, saber adaptar-se als canvis, col·laborar amb altres i ser persistent. 


Marina Fors Baranguer: Personalment, considero que ser innovador es relaciona amb el fet de no tancar-se als canvis i les modificacions que poden tenir possibles conseqüències positives. Crec que fa referència a la iniciativa per cercar maneres de millorar i transformar el sistema educatiu i així vetllar per a una educació de qualitat. Així mateix, penso que una persona innovadora, és aquella que posa en dubte allò del seu entorn i es planteja reptes per a millorar, reflexiona sobre les seves actuacions i avalua els resultats que obté amb la seva praxi. 


dilluns, 29 de maig del 2023

Tasca 11 - Els nens filòsofs 2

 TASCA 11: Nens filòsofs 2


FOCUS:

  • La llibertat: 57:11 a 01:06:13


Respon aquests punts, exemplificant-los:


1. Nombre de torns d'alumnes i torns de mestra

  • Torns mestra: aproximadament 42

  • Torns alumnes: aproximadament 120

Majoritàriament, parlen els alumnes en resposta a les preguntes que fa la mestra. Podem suposar que la mestra ocupa ⅓ part del diàleg, mentre que els alumnes ocupen les ⅔ restants.


2. Temes abordats

  • La llibertat (com a temàtica principal)

  • L’embaràs

  • Ser gran

  • Obedència i ser castigats

  • Legalitat

  • Por dels pares i els mestres


3. Raonaments destacats

Alguns raonaments que destaquem i ens han cridat especialment l’atenció són el següents:

  • “Som lliures quan sortim de la panxa de la mare.”

  • “No som lliures (els infants) perquè sempre ens vigilen. No podem fer el que ens vingui de gust”. És així que, en general, tots creuen que els adults sí que són lliures i poden fer el que volen.

  • “Si mai arribem a ser lliures és perquè els nostres pares són dolents”

  • “Els pares treballen perquè així puguin tenir dies lliures.”

  • “No som lliures perquè no som grans.”


4. Funcions de les intervencions


4.1. INFORMAR 

  • Infant: “Si haces algo muy grave, seguro que acabas en la cárcel”

  • Infant: “No hay ladrones en vacaciones”


4.2. OBTENIR INFORMACIÓ

Generalment, la mestra va fent preguntes relacionades amb la llibertat per tal d'obtenir informació sobre què pensen els infants.


  • Maestra: “Aunque crezcas, sigues teniendo un bebé dentro. A ver, explicadlo un poco.”

  • Maestra: “N’Dikou, ¿qué opinas? ¿Y tu Rosemay? ¿Papá y mamá son libres?”

  • Infant: "¿Estás embarazada?"


4.3. REGULAR L’ACCIÓ 

  • Mestra: Demana silenci i parlar un per un “Nos callamos…”

  • Mestra: “No os oigo, habláis todos a la vez”

  • Mestra: “Ya, ya, ya…”


4.4. GESTIÓ DE LA COMUNICACIÓ I FÓRMULES SOCIALS

  • Infant: “Por ejemplo, mi hermano tiene diez años, pero no puede salir.”

  • Infant: “Por ejemplo, mañana mi padre no trabaja”


4.5. METALINGÜÍSTICA 

  • Infant 1: “Para no trabajar tienes que tener días de pernicio’’

  • Infant 2: “Permiso’’

Tasca 10

 TASCA 10: Diàleg entre mestres


Quines pràctiques els han cridat l'atenció a l'escola que han visitat?

En aquests mestres els han cridat l’atenció diferents pràctiques com que els infants de diferents edats interactuïn entre ells, així com que hi hagi diferents tipologies de materials en tots els espais de l’escola i que cada aula estigui destinada a un àmbit en particular. A més a més, el fet que hi hagi espais de lliure circulació amb activitats més autònomes pels infants també els ha cridat l’atenció. Finalment, la participació dels mestres i dels infants en les propostes i les interaccions entre aquests, és un altre fet que han considerat rellevant a destacar. 


Per què els han cridat l'atenció?

El motiu principal pel qual aquestes pràctiques els han cridat l’atenció és perquè són propostes diferents del que fan en el seu centre i, per tant, a allò que ells coneixen. Així mateix, els ha cridat l’atenció el respecte que es té cap als diversos ritmes d’aprenentatge dels infants, així com la confiança dels mestres en la mateixa tasca educativa.


Reflexionant sobre el que han vist acaben reflexionant sobre com ho fan ells al seu centre. Poseu-ne algun exemple.

El fet de començar reflexionant sobre el que han vist i acabar reflexionant sobre com ho fan en el seu centre ho veiem en diferents parts del diàleg, però un dels exemples és el següent: “Marcos: La coordinadora explicó que han ido evolucionando e introduciendo cambios a medida que se han ido sintiendo cómodas o realmente convencidas de que esos cambios mejorarían la participación, la interacción entre ellos y la inclusión de todos. Y creo que esa es una buena estrategia. Nosotros solos no estamos planteando dejar más espacio  para la actividad libre, para la interacción libre, para incrementar la iniciativa de algunos y dejar que decidan solos, observar a algunos niños…”.


Quines conclusions extreuen sobre el grau d'intervenció dels docents?

Quant al grau d’intervenció dels docents, extreuen que les accions dels mestres tenen molta influència envers la situació d’aprenentatge dels infants. En altres paraules, les situacions d’aprenentatge canviaran segons les decisions i el que fan els docents.


Lectura 6B. L’art de conversar. Escoltar, parlar i compartir a la rotllana

 Lectura 6B. L’art de conversar. Escoltar, parlar i compartir a la rotllana


Enllaç: https://diarieducacio.cat/la-rotllana-lempoderament-de-lalumnat/ 


Breu resum de l’article:

Aquest article ens explica l’experiència d’una mestra enamorada de les rotllanes a l’aula d’infantil. Ella considera que parlar i conversar és un art que exercitem des de la fluïdesa de les aportacions espontànies dels infants que s’aboquen quan es troben a la rotllana i en molts altres moments de la vida quotidiana.


Com a mestres, hem de conèixer a cada alumne/a, ja que uns necessiten ser escoltats sovint i uns altres es mostren més vergonyosos mentre esperen anar guanyant confiança per llançar-se a l’aventura de mostrar-se i explicar les seves experiències. Per aquest motiu, els i les docents hem de procurar facilitar “la lliure expressió de l’infant en tot moment, regulant els espais d’espera quan calgui i generant la certesa que les seves paraules, més tard o més d’hora, sempre són recollides i compartides” (Sogas, M. T., 2013, p. 19).


Donant importància en el fet que els infants han de sentir que les seves aportacions importen a algú, els i les mestres hem d’aprofitar qualsevol moment d’intercanvi per fer-li saber a cada infant com ens importa el seu benestar, l’alegria infinita que ens produeix la seva coneixença i tot allò que ens expressa.


Segons l’autora, el gust per parlar i comunicar neix del fet espontani i de la llibertat de voler oferir i compartir, per això l’espontaneïtat i desig de compartir són a la base de la comunicació parlada. La Maria Teresa ens posa un exemple d’un infant que té vergonya d’explicar una situació que li ha passat, però després d’explicar-la, molts companys se senten identificats i l’escenari de la rotllana s’omple de comentaris de comprensió i reconeixement, és en aquest moment que emergeix, per primera vegada, una conversa de manera natural i significativa.


Cada infant té el seu ritme d'aprenentatge i la comunicació expressada a través de la paraula necessita temps i, aquest, és el millor camí per evolucionar des del punt de vista lingüístic. A més, parlar a la rotllana no és només comunicar per dialogar, també ho és per afinar l’articulació, la riquesa i l’estructura del llenguatge, que es nodreix amb els altres models que rep de l’entorn i amb la pròpia maduració evolutiva interna.


En definitiva, l’acte de parlar i de conversar es construeix com un acte de creativitat individual que compartim i que adquireix la seva plena dimensió humana a la rotllana i dins la vida quotidiana.


Relació amb l’experiència personal:

El curs passat vaig fer una estada de pràctiques al segon curs de Primària de l’Escola Sant Martí de Cerdanyola del Vallès. En aquesta, cada matí els infants feien una rotllana per explicar què havien fet el cap de setmana, la tarda abans o, si volien, podien explicar alguna experiència o fer preguntes sobre allò que els cridava l’atenció. 


En especial, recordo una intervenció d’un alumne que em va cridar l’atenció i amb la qual m’ha fet pensar aquest article, ja que el gust per parlar i comunicar d’aquest infant va néixer del fet espontani i de la llibertat de voler oferir i compartir un coneixement amb la resta d’alumnes.


Aquest infant va portar un mineral a l’aula i durant la rotllana va explicar als seus companys i companyes de què es tractava. Va ensenyar-lo a tots i totes i va exposar informació molt rellevant i interessant sobre aquell mineral i sobre altres que coneixia. 


La mestra va estar molt atenta en tot moment i li va fer preguntes a l’infant per tal que notés que aquella informació era del seu interès i la valorava molt positivament. 


Pregunta per l’autora:

Normalment, els infants tenen ganes d’explicar les seves experiències personals, però i si ens trobem que un dia no hi ha ningú que vulgui explicar una anècdota, què fem? És millor deixar-ho estar, explicar nosaltres una experiència o insistir perquè algú n’expliqui una?


Paraules clau:

  1. Rotllana

  2. Diàleg

  3. Compartir

  4. Aprenentatge

  5. Escola activa

TASCA 2: L’OFICI D’ENSENYAR

1. El primer text parla de dues maneres d'entendre l'ensenyament? Podries definir cadascuna d'elles breument amb una frase? La p...