Treball final: Anàlisi d'un diàleg

 ANÀLISI D’UN DIÀLEG

Presentació: https://drive.google.com/file/d/11EhhPCtuEjcMo-ri46Yn2SW1MowznKsy/view?usp=sharing

Enllaç del vídeo: https://drive.google.com/file/d/1VrN_8e1nccpTS6gTNclED0Rv6qwgFfcW/view?usp=drive_link 

Descripció de la situació: 

En aquest vídeo podem veure a l’Abril, una nena de 5 anys, mantenint una conversa amb la seva mare i la seva germana sobre el que ha fet al llarg del dia a l’escola. 

Diàleg: 

• Germana: I què has fet avui al cole?

• Abril: (mentre que arronsa les espatlles) No sé

• Germana: Com que no ho saps? No pot ser que no ho sapigues, que has fet al cole?

• Mare: Avui ha fet psico

• Germana: Avui has fet psico! Clar, que és dimecres!

• Abril: I robòtica amb el peres. Pere Perez. 

• Germana: Pere Perez es diu?

• Abril: No, se llama Pere, però el Guan le llama Perez.

• Mare: El Juan.

• Germana: El Juan le llama Perez al Pere?

• Abril: Yo también le digo Perez. 

• Germana: I has fet robòtica amb el Pere? 

• Abril: Sí

• Germana: I què fas a robòtica?

• Abril: Sabes, al mataconills

• Germana: Has jugat al mataconills? Però això a psico.

• Abril: Si, havia que correr una persona estava esperant i la persona tenía que coger y tirar la pelota a un chico o a una chica y luego se moria y se quedaba sentada en el suelo. 

• Germana: Això és el mataconills?

• Abril: Sí

• Germana: I t’ha agradat jugar al mataconills? Que guai! I a robòtica què has fet? Has jugat amb la Bee-bot avui?

• Abril: Sí

• Germana: Si? I què més, alguna cosa més?

• Abril: La Bee-bot tenia muchos brotes.

• Germana: Muchos que?

• Abril: Botones

• Germana: Aaah, has dit brotes (rient). Però amb la blue-bot o la bee-bot? 

• Abril: (la mira sense saber que dir)

• Germana: La que és una abella o la què és blava de llums?

• Abril: La groga

ANÀLISI:

1. Quants torns corresponen a cadascú i quin significat pot tenir aquesta distribució de torns?

En total: 29

• Mare: 2

• Germana: 14

• Abril: 13

La distribució de torns està equilibrada entre la germana i l’Abril, mentre que la mare només intervé dues vegades. Considerem que no es destaca a ningú per sobre de l’altre. Per tant, podem dir que és un diàleg plurigestionat, on intervenen les dues de manera igual al llarg de tot el diàleg.

2. A qui s'adreça l'adult i quina funció té la seva intervenció?

L’adult en tot moment s’adreça a l’infant i la involucra en el diàleg, fent-li preguntes o responent les seves interaccions. 

En aquest diàleg, podem trobar les següents funcions: 

2.1 INFORMAR (Aportar informació verbal a l’interlocutor. L’interlocutor dóna mostres de rebre la informació aportada): 

• Exemple: (la mare informa a la germana del que ha fet l’Abril)

• Germana: Com que no ho saps? No pot ser que no ho sapigues, que has fet al cole?

• Mare: Avui ha fet psico

• Germana: Avui has fet psico! Clar, que és dimecres!

2.2 OBTENIR INFORMACIÓ (Rebre informació verbal sota requeriment):

• Exemple 1: (la germana busca informació del nom del professor i l’Abril l’explica el motiu)

• Abril: I robòtica amb el peres. Pere Perez. 

• Germana: Pere Perez es diu?

• Abril: No, se llama Pere però el Guan le llama Perez.

• Exemple 2: (la germana busca rebre informació sobre el que ha fet a l’escola l’Abril)

• Germana: I que has fet avui al cole?

• Abril: (mentre que arronsa les espatlles) No se

• Germana: Com que no ho saps? No pot ser que no ho sapigues, que has fet al cole?

• Mare: Avui ha fet psico

2.3 REGULAR L’ACCIÓ (Regular o controlar l’activitat de l’interlocutor. L’interlocutor escolta en la mesura que la seva acció queda regulada pel llenguatge de l’altre):

• Exemple: (la germana regula l’acció al preguntar-li a l’Abril si ha jugat al mataconills, pel fet que considera que no és una activitat de robòtica, sinó de psicomotricitat)

• Germana: I què fas a robòtica?

• Abril: Sabes, al mataconills

• Germana: Has jugat al mataconills? Però, això a psico.

• Abril: Si, havia que correr una persona estava esperant i la persona tenía que coger y tirar la pelota a un chico o a una chica y luego se moría y se quedaba sentada en el suelo. 

2.4 GESTIÓ DE LA COMUNICACIÓ I FÓRMULES SOCIALS (Participar activament en diverses situacions comunicatives i adequar-se als diferents contexts i interlocutors socials):

• Exemple: (la germana utilitza fórmules socials per a expressar la seva sorpresa i desconcert davant la resposta d'Abril que no sap què ha fet en el col·legi)

• Abril: (mentre que arronsa les espatlles) No sé.

• Germana: Com que no ho saps? No pot ser que no ho sapigues, que has fet al cole?

2.5 METALINGÜÍSTICA (Utilitzar el llenguatge per referir-se al mateix llenguatge o a d’altres codis simbòlics similars, comprendre les ambigüitats, els aspectes no textuals, literaris i col·loquials de la llengua i crear noves realitats lingüístiques): 

• Exemple 1: (la germana torna a dir el nom “Pere Pérez” mencionat per l’Abril i després li pregunta per confirmar si és correcte)

• Abril: I robòtica amb el Peres. Pere Pérez. 

• Germana: Pere Pérez es diu?

• Exemple 2: (la germana li pregunta per rebre una aclaració sobre el significat de la paraula)

• Abril: La Bee-bot tenia muchos brotes.

• Germana: Muchos que?

• Abril: Botones

• Germana: Aaah, has dit brotes (rient). Però amb la blue-bot o la bee-bot? 

3. Quines estratègies d'interacció segueix?

3.1. SOBREINTERPRETACÍÓ: (atribució poc fonamentada i excessiva de significat a les actuacions verbals o no verbals de l’infant. Donar sentit al que diu).

Exemple: (la germana interpreta que l’Abril ha jugat al mataconills)

• Abril: Sabes, al mataconills

• Germana: Has jugat al mataconills? Però això a psico.

3.2. EXPRESSIONS VALORATIVES: (Contribueixen a fer que la persona que està intervenint se senti escoltat. Està l’elogi (vessant emocional), la confirmació (assertivitat dins intervenció) i les negatives (evitar-les, parlar en positiu. Poc valor educatiu).  

Exemple: (la germana utilitza la frase “que guai!” per mostrar entusiasme i valorar positivament l’experiència de l’Abril)

• Germana: Això és el mataconills?

• Abril: Si

• Germana: I t’ha agradat jugar al mataconills? Que guai!

3.3. IMITACIÓ

Exemple: (l’Abril imita al seu company per dir al professor de la mateixa manera)

• Abril: No, se llama Pere, però el Guan le llama Perez.

• Mare: El Juan.

• Germana: El Juan le llama Perez al Pere?

• Abril: Yo también le digo Perez. 

3.4. EXPANSIÓ: (afegir elements semantics/estructurals q falten. Expandim sintàcticament el que ha dit l’infant en un inici per tal de crar una frase i completar la intervenció). 

Exemple: (l’Abril explica i amplia l’activitat del joc “mataconills”) 

• Germana: Has jugat al mataconills? Però, això a psico.

• Abril: Si, havia que correr una persona estava esperant i la persona tenía que coger y tirar la pelota a un chico o a una chica y luego se moría y se quedaba sentada en el suelo. 

• Germana: Això és el mataconills?

• Abril: Si

3.5. REFORMULACIÓ:  (hiperregularització. Tipus de correcció per termes fora de l’abast dels infants. Nosaltres reformulem la frase). 

• En aquest cas no hi ha cap exemple de reformulació. 

3.6. CORRECCIÓ: (termes mal pronunciats i dir-ho bé, les correccions poden ser de manera implícita, explícita o proposta model). 

Exemple: (l’Abril diu malament el nom de Juan i la mare la corregeix)

• Abril: No, se llama Pere, però el Guan le llama Perez.

• Mare: El Juan.

3.7. SUBSTITUCIÓ: (suggeriments de termes/expressions. Mena de reformulació amb el mateix que està dient l’infant però formulat d’una altra manera). 

• En aquest cas no hi ha cap exemple de substitució. 

3.8. ENCADENAMENT: (Iniciats pel docent/alumne. Començar una frase i deixar que l’altre l’acabi). 

• En aquest cas no hi ha cap exemple d'encadenament. 

Font: https://natibergada.cat/com-potenciar-el-dialeg-a-laula/

Tasca 9 (optativa)

 Reflexions sobre els contes llegits a classe:

• "Cerezo rosa", Ramon Solsona
• "Redacció", Quim Monzó

Per una banda, "Cerezo Rosa" de Ramon Solsona és un conte que, des de la mirada d'un mestre, pot brindar valuosos ensenyaments i perspectives sobre la labor educativa i la seva influència en el futur dels infants.

En aquest relat, el cirerer rosa simbolitza la bellesa i l'esperança que es poden trobar en les coses més simples de la vida. Com a educadora, és fonamental recordar la importància d'apreciar i fomentar la bellesa en l'entorn escolar i en les experiències d'aprenentatge. Igual que el cirerer rosa en el monestir, la teva labor com a mestra pot convertir-se en un far d'inspiració per als teus estudiants, oferint-los un espai en el qual puguin florir i desenvolupar el seu potencial.

L'efímera existència del cirerer també ens convida a reflexionar sobre la brevetat dels moments d'aprenentatge i creixement en la vida dels nostres infants. Com a educadora, tens la responsabilitat d'aprofitar al màxim cada moment a l'aula, conreant un ambient propici per a la florida dels teus estudiants. Cada dia és una oportunitat per a sembrar llavors de coneixement, valors i habilitats, recordant que cada estudiant és únic i mereix ser valorat per la seva singularitat.

A més, "Cerezo Rosa" pot recordar-te la importància de ser present en l'aquí i ara. És vital recordar que l'aprenentatge i el creixement també ocorren en el present, en els petits moments compartits a l'aula. A través de la guia i suport, podem ajudar-los a trobar bellesa i significat en el procés mateix d'aprendre, encoratjant-los a gaudir el camí i no només enfocar-se en els resultats finals.

Per una altra banda, "Redacció" de Quim Monzó és una lectura que, des de la mirada d'un mestre, ofereix reflexions interessants sobre la importància de l'escriptura i la narrativa en l'àmbit educatiu, i com aquestes poden influir en el futur com a educadora.

En aquest relat, el protagonista, un periodista, s'enfronta al desafiament de redactar un article sobre una notícia aparentment insignificant. A mesura que intenta trobar la manera de narrar la història, Monzó ens mostra com l'escriptura pot transformar la realitat i donar-li significat. Com a educadora, em recorda el poder de la paraula escrita i com puc utilitzar-la per a impactar als meus alumnes.

"Redacció" ens convida a qüestionar com la forma en què es conten les històries pot influir en la percepció i comprensió dels fets. Com a mestre, tinc la responsabilitat d'ensenyar als infants a ser crítics i reflexius en la seva relació amb la informació que tenen al seu abast i en la forma en què ells mateixos s'expressen. Pot ajudar-me a comprendre que la narrativa pot modelar la realitat i fomentar l'habilitat per a analitzar diferents perspectives i construir narratives informades i equilibrades.

A més, "Redacció" pot inspirar a fomentar la creativitat i l'expressió escrita a l'aula. La història destaca la importància de trobar una veu pròpia i d'utilitzar el poder de les paraules per a transmetre idees i emocions. Es pot motivar als infants a explorar la seva pròpia escriptura, a més de la llibertat d'expressió.

TASCA 2: L'OFICI D'ENSENYAR

1. El primer text parla de dues maneres d'entendre l'ensenyament. Podries definir cadascuna d'elles breument amb una frase?

Una òptica dominada per les agències d'avaluació: Aquesta perspectiva posa èmfasi en l'establiment d'estàndards educatius i en l'avaluació dels resultats. 

Un enfocament basat en la construcció conjunta del saber: Aquesta perspectiva entén l'aprenentatge com un progressiu ingrés a comunitats de discurs i com a resultat de la construcció conjunta del saber. 

2. Amb quina de les dues maneres t'identifiques més i per què?

Amb la segona manera m'identifico més, ja que en aquesta perspectiva el docent és vist com a un agent capaç de reflexionar, plantejar-se reptes i avaluar els resultats en col·laboració amb investigadors solvents i ben preparats. A més, es destaca la importància de comprendre l'aula i es promou un diàleg més ric i participatiu a les aules.

3. Quin sentit pren la metàfora del "rai" en aquest text?

La metàfora del "rai" en aquest text fa referència a la col·laboració entre investigadors educatius i docents, i com aquesta col·laboració pot ser vista com un viatge en un rai. La metàfora planteja que aquesta col·laboració és com una balsa que permet navegar sense enfonsar-se, gràcies a la distància i al lligam entre els seus troncs. La balsa simbolitza la possibilitat de treballar conjuntament en l'educació, amb el propòsit de millorar el procés educatiu i l'aprenentatge dels estudiants.

4. Què creus que volen dir els autors quan afirmen que "la innovació noi és nova"?

Quan els autors afirmen que "la innovació no és nova", estan expressant la idea que moltes de les idees o pràctiques considerades com a innovadores en l'àmbit educatiu no són realment noves o originals. En altres paraules, hi ha hagut preexistència d'aquestes idees o pràctiques en altres contextos o períodes de temps.

Amb aquesta afirmació, els autors volen posar en relleu la importància d'estudiar i comprendre les experiències i coneixements anteriors en l'àmbit educatiu, per tal de no caure en la idea equivocada de que les noves propostes són totalment noves i revolucionàries. Això permet tenir una visió més contextualitzada i crítica sobre les suposades innovacions, i pot conduir a un aprofundiment i millora de les pràctiques educatives.

5. Què és per a tu ser innovador?

Ser innovador implica tenir una mentalitat oberta i curiosa, estar disposat a assumir riscos i aprendre dels errors. També implica estar al corrent de les últimes tendències i avanços en diferents camps, i tenir la capacitat de combinar idees i coneixements de diverses disciplines per a crear una cosa nova i disruptiu.

Font: https://www.galactiq.app/es/escuela-programacion-robotica/infantil/educacion-steam/cualquiera-puede-ensenar-stem

TASCA 11: Els nens filòsofs (2)

 ELS NENS FILÒSOFS (2)

1. Nombre de torns dels alumes i de la mestra

Nombre de torns dels alumnes: 62 

Nombre de torns de la mestra: 28

El diàleg a estudiar està format per 90 interaccions, de les quals 62 són de l’alumnat i 28 de la mestra. S’observen més interaccions, tant elaborades com llargues,  de l’alumnat que per part de la mestra, ja que la mestra només intervé per fer alguna pregunta, per escoltar els seus alumnes, per redirigir la conversa i per resoldre conflictes. 

Aquest diàleg és ric, ja que la mestra parla menys que els infants. Dos terços són intervencions dels alumnes i un terç són de la mestra.

2. Temes tractats

• Diferències entre ells i les persones de la tercera edat.

• Diferències entre blancs i negres.

• Diferències entre animals i humans.

• Diferències entre ells i els discapacitats.

• Diferències entre dones i homes.

• Similituds entre ser negre i estar fort.

• Similituds entre ser petit i estar malalt.

3. Raonaments a destacar

• “A mi padre se le nota que está discapacitado’’.

• “Mi mamá y yo somos del mismo color. Nos parecemos y tenemos la misma diferencia’’. 

• “Por ejemplo, los elefantes tienen cuatro pasos (patas) y los humanos andan con dos… con dos pies”.

• “No me gusta ser negro”.

• “Intentamos saber si los animales son hombres como nosotros”. 

• “Somos iguales, pero ellos son diferentes. Tienen sangre como nosotros, somos iguales, pero son diferentes, las dos cosas a la vez”. 

• “Me gustaría ser blanco porque los blancos son más simpáticos”.

• “Los negros son más fuertes que los blancos”.

• “Si hay alguien blanco, los bebés saldrán blancos”. 

• “La palabra mestiza, ¿Que significa?”  “Es negro mezclado con blanco y sale café”

• “He dicho que no puede andar como yo, pero que sabe hacer cosas como yo”

Els infants relacionen els seus coneixements i fan les seves pròpies interpretacions amb l’opinió dels altres, expressen les idees que tenen i donen la seva opinió.

4. Funcions de les intervencions

INFORMAR

Infant: “La diferencia significa que, a veces, son las personas ancianas, los discapacitados. Ellos son las cosas diferentes, y los animales son diferentes”

Infant: “A veces hay chicos que llevan el pelo largo como las chicas. Florent, por ejemplo. Pero no significa que sea chica porque lleva el pelo largo. Es porque el pelo le creció y no podía cortárselo”

OBTENIR INFORMACIÓ 

Mestra: ‘’¿Tienes un motivo, una explicación?’’

Mestra: ‘’¿Pensáis que al tener la piel de otro color, es más fuerte que él?’’

REGULAR L’ACCIÓ 

Mestra: “Basta ya, Shana, por favor”

GESTIÓ DE LA COMUNICACIÓ I FÓRMULES SOCIALS

Infant: “No estoy de acuerdo con Yanis”

Mestra: ‘’Deja que se explique’’

METALINGÜÍSTICA  

Mestra: “Que significa la palabra mestiza?”

Mestra: ‘’¿Pequeño significa estar enfermo?’’

Font: https://www.social.cat/noticia/16131/educacio-baixara-les-ratios-de-p3-a-20-nens-per-aula-a-partir-del-curs-vinent-a-girona