TREBALL FINAL DIDÀCTICA DE LA LLENGUA ORAL

 ANÀLISI D’UN DIÀLEG

ENLLAÇ DEL VÍDEO: https://drive.google.com/file/d/1HEjZSvyxUBYxFnqVGZmBZa3jcDM8UPEp/view?usp=sharing

ENLLAÇ DE LA PRESENTACIÓ:

https://drive.google.com/file/d/1i-6SOm-AZUwNM1MTqWkxzFKuN4cGZG_W/view?usp=sharing

ENLLAÇ TREBALL:

https://docs.google.com/document/d/1B6NSqKPLOKpKIXxBcI0HLu9qkyR92wfelcmtuGUUf-M/edit?usp=sharing

DESCRIPCIÓ DE LA SITUACIÓ: 

En Guim, un nen de 2 anys i 10 mesos té una conversa amb la seva àvia, la Marta, sobre els pops i  les sípies mentre estan a la platja veient com pesca l’avi de l’infant.  Aquest, és qui li ha portat el pop i la sípia a l’infant perquè experimenti i observi el medi natural del seu entorn.

DIÀLEG: 

Àvia Marta: (Agafant el pop per els tentacles) Parlem del pop, a veure. Què tinc aquí? Què hi ha aquí?

Guim: Unes potes…

Àvia Marta: Quantes potes té el pop?

Guim: No en té (INTERPRETACIÓ NOSTRA)

Àvia Marta: No, tres no! Comptem?

Guim: Comptem.

Àvia Marta: (Treu el pop de la galleda per ensenyar-li millor) Una, dues, tres… Ui, quantes! Àvia Marta: En té vuit. Ai! que se m’ha escapat! Està mort, eh, però.

Guim: Sí.

Àvia Marta: Li mirem la boca? Mira-la.

Guim: Això sí!

Àvia Marta: Això és la boca.

Guim: És la boca?

Àvia Marta: Sí.

Guim: Deixem aquí.

Àvia Marta: Vols que el deixi? Agafo una sípia? 

Àvia Marta: (Deixa el pop i agafa la sípia) Mira quina sípia.

Guim: (paraules no identificades) Sembla una medusa.

Àvia Marta: Sembla una medusa?

Guim: És…

Àvia Marta: No!

Guim: Què és?

Àvia Marta: Oi!, m’he esquitxat!.

Àvia Marta: (Agafa un tentacle) Mira posa el dit. Posa el dit aquí.

Guim: No.

Àvia Marta: Home, va! posa el dit!

Guim: No vui!.

Àvia Marta: Sí, home sí!, posa el dit!

Guim: No vui, no vui.

Àvia Marta: (riu)

Guim: No m’arada.

Guim: Treu!

Àvia Marta: (riu)

Guim: És una meduisa!

Àvia Marta: És una sípia!. Mira, aquesta és més grossa.

Àvia Marta: (Treu una altra sípia de la galleda): Mira quina una! Uolo!

Guim: És gossa.

Àvia Marta: Goita, que té ulls.

Guim: No. És tulls.

Àvia Marta: Mira, un ull i un altre ull. Ala, ho veus? Mira, dona-li la maneta.

Guim: No, no!

Àvia Marta: (Li acosta el tentacle a la mà) Hola!, això és la maneta. Dona-li la maneta.

Guim: Hola!

Àvia Marta: Hola!

Guim: L’ha dançat.

Àvia Marta: (riu)

Àvia Marta: (Acosta el tentacle cap en Guim) Mira, mira com s’agafa!, les ventoses, com s’agafen.

Guim: No marada! (mentre s’aparta)

Àvia Marta: Esque fa una miqueta d’engunia. (en Guim agafa el tentacle finalment)

ANÀLISI

1. Quants torns corresponen a cadascú i quin significat pot tenir aquesta distribució de torns?

En total: 51 torns

• Àvia Marta: 28 torns

• Guim: 23 torns

La tendència és que l’adult parli ⅔ de la conversa. En aquest cas, l’adult parla més que l’infant, però tenint en compte l’edat i el nivell de parla considerem que està equilibrat. 

És un diàleg plurigestionat, ja que intervenen els dos de manera igual al llarg de tot el diàleg. Remarquem molt l’edat de l’infant perquè encara no és capaç d’elaborar oracions complexes sintàcticament.

2. A qui s'adreça l'adult i quina funció té la seva intervenció?

L’adult en tot moment s’adreça a l’infant i l’involucra en el diàleg.

2.1. INFORMAR → Aportar informació verbal a l’interlocutor. L’interlocutor dona mostres de rebre la informació aportada. 

Exemple: 

• Àvia Marta: En té vuit. Ai! que se m’ha escapat! Està mort, eh, però.

• Àvia Marta: Això és la boca.

• Guim: (paraules no identificades) Sembla una medusa.

• Àvia Marta: És una sípia!. Mira, aquesta és més grossa.

2.2. OBTENIR INFORMACIÓ → Rebre informació verbal sota requeriment.

Exemple: 

• Àvia Marta: (Agafant el pop per els tentacles) Parlem del pop, a veure. Què tinc aquí? Què hi ha aquí?

• Àvia Marta: Quantes potes té el pop?

• Guim: És la boca?

2.3. REGULAR L’ACCIÓ → Regular o controlar l’activitat de l’interlocutor. L’interlocutor escolta en la mesura que la seva acció queda regulada pel llenguatge de l’altre.

Exemple: 

• Àvia Marta: (Agafa un tentacle) Mira posa el dit. Posa el dit aquí.

• Guim: No.

• Àvia Marta: Home, va!, posa el dit

• Guim: No vui!.

• Àvia Marta: Sí, home sí!, posa el dit!

• Guim: No vui, no vui.

-----------------------------------------------------------------------------

• Àvia Marta: Mira, un ull i un altre ull. Ala, ho veus? Mira, dona-li la maneta.

• Guim: No, no!

• Àvia Marta: (Li acosta el tentacle a la mà) Hola!, això és la maneta. Dona-li la maneta.

• Guim: Hola!

2.4. GESTIÓ DE LA COMUNICACIÓ I FÓRMULES SOCIALS → Participar activament en diverses situacions comunicatives i adequar-se als diferents contexts i interlocutors socials.

Exemple: 

• Àvia Marta: (Li acosta el tentacle a la mà) Hola!, això és la maneta. Dona-li la maneta.

• Guim: Hola!

• Àvia Marta: Hola!

• Guim: L’ha dançat.

• Àvia Marta: (riu)

• Guim: Hola! Què ta? S’ha dançat.

2.5. METALINGÜÍSTICA → Utilitzar el llenguatge per referir-se al mateix llenguatge o a d’altres codis simbòlics similars, comprendre les ambigüitats, els aspectes no textuals, literaris i col·loquials de la llengua i crear noves realitats lingüístiques. 

Exemple: 

• Guim: Hola! Què ta? S’ha dançat.

• Àvia Marta: S’ha enganxat.

3. Quines estratègies d'interacció segueix?

3.1. SOBREINTERPRETACÍÓ 

Exemples: 

• Guim: No en té (INTERPRETACIÓ NOSTRA)

• Àvia Marta: No, tres no! Comptem?

3.2. EXPRESSIONS VALORATIVES

Exemples: 

• Guim: (paraules no identificades) Sembla una medusa.

• Àvia Marta: Sembla una medusa?

• Guim: És…

• Àvia Marta: No!

3.3. IMITACIÓ

Exemples: 

• Àvia Marta: No, tres no! Comptem?

• Guim: Comptem.

-----------------------------------------------------------------------------

• Àvia Marta: Això és la boca.

• Guim: És la boca?

-----------------------------------------------------------------------------

• Guim: (paraules no identificades) Sembla una medusa.

• Àvia Marta: Sembla una medusa?

3.4. EXPANSIÓ

Exemples: 

• No s’ha trobat cap tipus d’expansió.

3.5. REFORMULACIÓ

Exemples: 

• No s’ha trobat cap tipus de reformulació.

3.6. CORRECCIÓ

Exemples: 

• No hi ha cap tipus de correcció.

3.7. SUBSTITUCIÓ

Exemples: 

• Guim: És una meduisa!

• Àvia Marta: És una sípia!. Mira, aquesta és més grossa.

3.8. ENCADENAMENT 

Exemples: Hi ha un encadenament però en Guim no el segueix.

Àvia Marta: (Treu el pop de la galleda per ensenyar-li millor) Una, dues, tres… Ui, quantes!

TASCA 11: Els nens filòsofs (2)

 ELS NENS FILÒSOFS (2)

1. Nombre de torns dels alumes i de la mestra

Nombre de torns dels alumnes: 62 

Nombre de torns de la mestra: 28

El diàleg a estudiar està format per 90 interaccions, de les quals 62 són de l’alumnat i 28 de la mestra. S’observen més interaccions, tant elaborades com llargues,  de l’alumnat que per part de la mestra, ja que la mestra només intervé per fer alguna pregunta, per escoltar els seus alumnes, per redirigir la conversa i per resoldre conflictes. 

Aquest diàleg és ric, ja que la mestra parla menys que els infants. Dos terços són intervencions dels alumnes i un terç són de la mestra.

2. Temes tractats

• Diferències entre ells i les persones de la tercera edat.

• Diferències entre blancs i negres.

• Diferències entre animals i humans.

• Diferències entre ells i els discapacitats.

• Diferències entre dones i homes.

• Similituds entre ser negre i estar fort.

• Similituds entre ser petit i estar malalt.

3. Raonaments a destacar

• “A mi padre se le nota que está discapacitado’’.

• “Mi mamá y yo somos del mismo color. Nos parecemos y tenemos la misma diferencia’’. 

• “Por ejemplo, los elefantes tienen cuatro pasos (patas) y los humanos andan con dos… con dos pies”.

• “No me gusta ser negro”.

• “Intentamos saber si los animales son hombres como nosotros”. 

• “Somos iguales, pero ellos son diferentes. Tienen sangre como nosotros, somos iguales, pero son diferentes, las dos cosas a la vez”. 

• “Me gustaría ser blanco porque los blancos son más simpáticos”.

• “Los negros son más fuertes que los blancos”.

• “Si hay alguien blanco, los bebés saldrán blancos”. 

• “La palabra mestiza, ¿Que significa?”  “Es negro mezclado con blanco y sale café”

• “He dicho que no puede andar como yo, pero que sabe hacer cosas como yo”

Els infants relacionen els seus coneixements i fan les seves pròpies interpretacions amb l’opinió dels altres, expressen les idees que tenen i donen la seva opinió.

4. Funcions de les intervencions

INFORMAR

Infant: “La diferencia significa que, a veces, son las personas ancianas, los discapacitados. Ellos son las cosas diferentes, y los animales son diferentes”

Infant: “A veces hay chicos que llevan el pelo largo como las chicas. Florent, por ejemplo. Pero no significa que sea chica porque lleva el pelo largo. Es porque el pelo le creció y no podía cortárselo”

OBTENIR INFORMACIÓ 

Mestra: ‘’¿Tienes un motivo, una explicación?’’

Mestra: ‘’¿Pensáis que al tener la piel de otro color, es más fuerte que él?’’

REGULAR L’ACCIÓ 

Mestra: “Basta ya, Shana, por favor”

GESTIÓ DE LA COMUNICACIÓ I FÓRMULES SOCIALS

Infant: “No estoy de acuerdo con Yanis”

Mestra: ‘’Deja que se explique’’

METALINGÜÍSTICA  

Mestra: “Que significa la palabra mestiza?”

Mestra: ‘’¿Pequeño significa estar enfermo?’’

Font: https://www.social.cat/noticia/16131/educacio-baixara-les-ratios-de-p3-a-20-nens-per-aula-a-partir-del-curs-vinent-a-girona