TASCA 4: Llegir i parlar

 

1. Context: En quina situació es produeix aquest diàleg? Quina relació hi ha entre el context i el diàleg?

Per començar, el diàleg té lloc a una classe d’Educació Infantil (2 anys), en la qual la docent explica el conte dels Tres porquets als alumnes. Els protagonistes són la Carla i en Joel i, juntament amb la mestra, parlen sobre el conte.

Considerem que la relació amb el context i diàleg fa referència al fet que els materials de l’aula i el fet que hi hagi un racó de llibres afavoreix al fet que els infants prenguin la iniciativa d’agafar els contes i poder-los comentar. A partir d’aquest moment, la mestra inicia una conversa al voltant d’aquest conte i fa participar els infants, fet que ajuda al desenvolupament del llenguatge.

2. Interacció adult - infants: Quin rol hi té l'adult? Quins mecanismes de participació desplega?

El rol de l’adult és de guia/mediador al llarg del diàleg, donat que utilitza diversos mecanismes de participació i ajuda a l’alumnat. Durant la conversa utilitza mecanismes de participació com l’expressió valorativa, la correcció implícita i les preguntes retòriques, entre d’altres. Cal afegir, que té en compte les variables de gestió de la conversa, ja que veiem que intenta que els torns siguin equilibrats i que hagi una densitat de torns adequada.

3. Interacció infants - infants: Com es relacionen entre ells? Quines diferències s'hi pot veure?

Els infants es relacionen més amb el mestre que entre ells, ja que la mestra és la que genera les preguntes i fa intervencions, tot mantenint el tema inicial, i els infants responen i contesten. Per tant, no veiem una interacció entre iguals. 

Les diferencies que observem és que el nivell de participació és molt diferent entre alumnes, uns es mostren més actius que els altres potser perquè tinguin timidesa.

LECTURA 6B “L’art de conversar: Escoltar, parlar i compartir a la rotllana”

1. Breu resum de la lectura

La sisena lectura, anomenada “L’art de conversar - escoltar, parlar i compartir a la rotllana”, tracta sobre la rotllana per poder comunicar, conversar i dialogar en l’àmbit de l’educació, concretament en Educació Infantil. M. Teresa Sogas se centra en la descripció de la rotllana com a una estructura organitzativa de l’aula que permet recollir les veus i presències tant dels infants, com dels mestres i les famílies, i que ajuda a aprendre, créixer i ser.

L’autora recalca que la rotllana permet la lliure expressió mitjançant les aportacions espontànies dels infants. Aquesta informació ens la transmet a través de petites explicacions de situacions determinades d’infants que es troba a l’aula, tot observant-les i analitzant-les.

A més, recalca el fet que, com a docents, donem reconeixement als infants, els fem sentir escoltats (a través de la mirada, el somriure, la paraula, la proximitat, el contacte, entre d’altres), els donem un espai i temps per poder recollir, els acompanyem, permetem compartir experiències i pensaments dels infants, practiquem l’escolta activa, reconeguem i respectem els diferents ritmes i necessitats dels infants, permetem l’espontaneïtat i el desig de compartir experiències o paraules, entre molts altres aspectes que destaca. 

2. Alguns interrogants que planteja i que formularíeu a l’autor

La meva pregunta va enfocada a poder saber si seria interessant barrejar edats dins de la rotllana, de forma a poder compartir les experiències a través de punts de vista diferents.

3. Comentari personal

Considero que aquest text és important, ja que sovint tendim a treure importància a una activitat com la rotllana, però cal saber que aquest permet la comunicació i el diàleg i és molt positiu per l’intercanvi de paraules o experiències entre iguals (infant a infant) i entre l’infant i l’adult. També m’ha agradat que l’autora compartís els aspectes més importants que un o una docent ha de tenir en compte a l’hora de dur a terme una rotllana, fet que considero que aplicaré a l’hora de ser mestra. Finalment, em quedo amb un aspecte mencionat al llarg del text: cal respectar i escoltar a l’infant.

4. Imatge + Enllaç amb la font de la imatge

Font: https://agora.xtec.cat/ceiplesmuralles/wp-content/uploads/usu1617/2017/12/rotllana.png 

5. Seleccionar entre tres-cinc paraules clau del text

• Conversar

• Compartir

• Escoltar

• Respectar

• Dialogar

TASCA 11 - A. Les diferències: 45:00 a 51:28

 A. Les diferències: 45:00 a 51:28

Respon aquests punts, exemplificant-los:

1. Nombre de torns d'alumnes i torns de mestra (aproximadament):

• Mestra: 24

• Alumnes: 41
  
  

2. Temes abordats

• Diferències que hi ha entre els animals i els humans

• Diferències que hi ha entre ells i les persones amb discapacitats 

• Diferència entre homes i dones

• Diferència entre ells i les persones de la tercera edat

• Diferència entre blancs i negres

• Les similituds que hi ha entre ser petit i estar malalt

• Les similituds que hi ha entre ser negre i estar fort

3. Raonaments destacats dalia i mireia (què destacar del que diuen)

• A la pregunta perquè som diferents? Un infant parla sobre les coses diferents i raona fent servir les persones grans, les discapacitades, els animals, etc. Una nena “discuteix” amb el Yanis sobre el seu raonament sobre la pregunta de la mestra. 

• Infants buscant similituds entre animals i individus: “Tenen sang com nosaltres”, “Tenen més cabell que nosaltres”.

• La diferència entre les dones i els homes: Els nois de vegades porten el cabell llarg com les dones però no significa que sigui noia perquè porti el cabell llarg”. “La veu també la tenen diferent”. “Quan la meva mare s’enfada amb el meu pare es posa a cridar, llavors no té la veu dolça. “Les dones fan bebés, els homes no.” 

• Diferències entre nosaltres: “El meu pare és marró, la meva mare és marró”. “Ser diferent és que la meva germana és blanca, de vegades no tenen el mateix color perquè si hi ha algú blanc els bebès seran blancs”. 

• Què significa la paraula mestissa?: “La meva germana no és igual que jo”. “No m’agrada ser negra, m’agrada ser blanca, perquè no m’agrada el negre.” “M’agradaria ser més blanc en comptes de negre. Perquè els blancs son més simpàtics. “Els negres son més forts que els blancs”. “Els petits som diferents dels grans”. “No pot caminar com jo, però pot fer coses com jo, llegeix com jo, no es mou com jo, m’estima com jo l’estimo”. 

4. Funcions de les intervencions

1. INFORMAR

Durant el video hem pogut observar que la mestra, dóna tota l’estona aportacions de coneixements, com per exemple: Com sabem que és un noi?, Què és diferent?, Hi ha una mestiza, que és una mestiza?, Hay discapacitats que es noten?. 

Pel que respecta als infants, aquests donen certa informació com per exemple: Els animals tenen sang com nosaltres i mamà i jo som del mateix color. 

Per concloure, podem veure que la mestra sempre està introduint preguntes, perquè els infants puguin parlar i donar la seva opinió. 

2. OBTENIR INFORMACIÓ

Al llarg del fragment visualitzat, no s’ha vist cap forma de pregunta generada pels infants, sinó que era la mestra qui demanava la resposta de les preguntes que feia. Els infants no rebien informació verbal relacionada amb una pregunta o requeriment que hagin fet.

Obtenir informació → Rebre informació verbal sota requeriment

– Preguntar sobre persones, fets o esdeveniments (qui, què, com, quan...). – Preguntar per una adreça. – Demanar l’opinió d’algú. – Preguntar a algú sobre els seus sentiments.

3. REGULAR L’ACCIÓ

Per regular l’acció, la mestra fa servir preguntes i ràpids canvis de tema. Per exemple: Què vol dir ser “mestiza”? etc. També crida l’atenció en un punt del vídeo:

Mestre: “Ja n'hi ha prou, Shana, si us plau”.

4. GESTIÓ DE LA COMUNICACIÓ I FÓRMULES SOCIALS

• Un exemple clar de gestió de la comunicació és quan al minut 51:00, l’infant parla  que el seu pare té alguna discapacitat, però aclara que ‘no puede andar como yo, pero  puede moverse como yo, puede hablar como yo’ i repeteix que encara que té alguna discapacitat el seu pare pot fer moltes coses de les que fa ella. 

• Formular oferiments i invitacions: La mestra acostuma a fer la majoria d’invitacions quan fa preguntes als alumnes: ¿Què penseu de…? 

• Interessar-se per la salut: Hi ha una nena que parla sobre el seu pare, que té una discapacitat, la mestra li fa preguntes sobre què pot fer i què no. 

• Participar activament en situacions comunicatives i adequar-se als contexts: En general, tots respecten els torns de paraula, en un cas, quan la mateixa nena que comentem anteriorment està parlant, algú la interromp però ella fa saber que encara no ha acabat de parlar i la deixen continuar amb el seu discurs. 

5. METALINGÜÍSTICA

• Mestra: "Petit significa estar malalt?"

• Mestra: “Què significa la paraula mestissa?”

• Mestra: “Els petits són diferents?”

TASCA 10

Quines pràctiques els han cridat l'atenció a l'escola que han visitat?

Els ha cridat l’atenció perquè consideren que les propostes que duen a terme són diferents del que estan acostumats. El fet d’observar un altre centre ha fet que puguin veure que hi ha una altra manera de fer les coses i que aquestes poden fer que els docents confiïn més en ells i elles.

Per què els han cridat l'atenció?

Algunes pràctiques que ens han cridat l'atenció han estat les relacionades amb la interacció entre infants de diferents edats, els espais de l'aula que es destinaven a un àmbit concret, així com els diferents materials que es presentaven, entre d'altres.

Reflexionant sobre el que han vist acaben reflexionant sobre com ho fan ells al seu centre. Poseu-ne algun exemple.

Pel que fa a la reflexió envers com ho fan al seu centre, podem veure com en Marcos cita en un moment del text com la coordinadora explica com van evolucionant els canvis relacionats amb la millora de la participació, la interacció i la inclusió. També reflexionen sobre el fet que plantegen deixar més espai per l'activitat i la interacció lliure, entre altres aspectes.

Quines conclusions extreuen sobre el grau d'intervenció dels docents?

Les conclusions que extreuen és que les situacions d’aprenentatge dels infants pot canviar o no depenent del que fan o no els mestres.

TASCA 8

 1. Quants torns corresponen a cadascú i quin significat pot tenir aquesta distribució de torns?

Mare: 12, Pablo: 10 i Anna: 13

Considerem que és un diàleg molt equilibrat i no destaca un germà per sobre de l’altre (tot i que es mostra que l’Ana és qui porta la conversa) i la mare fa les intervencions molt equilibrades respecte a la conversa que tenen els dos germans; així doncs, s’afegeix a la conversa que ja existeix sense anteposar-se als infants.

2. A qui s'adreça l'adult i quina funció té la seva intervenció?

L’adult s’adreça als dos infants, el Pablo i l’Ana, i la intervenció de l’adult té diverses funcions:

1. INFORMAR - Aportar informació verbal a l’interlocutor. L’interlocutor dona mostres de rebre la informació aportada.

Madre: ¡Anda! Sí que es bonita… Mira, Pablo, ¿quieres poner mejor esta de aquí? Toma, toma esta bandera roja. 

Pablo: Sí, poné, poné roja

2. OBTENIR INFORMACIÓ - Rebre informació verbal sota requeriment.

Madre (lo detiene). ¡Espera! Mirad, hay cuatro banderas… ¿Cuál os gusta más? 

Ana : Pero ¿para qué es la banera? 

Madre: Bandera

Ana: Banera

Pablo: ¿Nanera?

Madre: Pues sirve para mostar quien vive dentro … Los castillos tenían banderas. Como en la portada del cuento que sacaste de la biblioteca ayer, mira, voy a por él. 

3. REGULAR L’ACCIÓ - Regular o controlar l’activitat de l’interlocutor. L’interlocutor escolta en la mesura que la seva acció queda regulada pel llenguatge de l’altre.

Madre: (Señalando a lo que trae el niño pequeño). Pero mira, ¡es una bandera! Eso puede estar encima de una torre del castillo.

—

Pablo: A poné (se dirige hacia el castillo trastabillando).

Madre: (Lo detiene). ¡Espera! Mirad, hay cuatro banderas… ¿Cuál os gusta más?

—

Ana: Pero no… ¡Mamá!

Ana: No… Pablo, aquí. Aquí adiba. Ya está. 

4. GESTIÓ DE LA COMUNICACIÓ I FÓRMULES SOCIALS - Participar activament en diverses situacions comunicatives i adequar-se als diferents contexts i interlocutors socials.

Madre: Ayúdale tú, ya verás. Mira, Pablo, te ayuda tu hermana a poner la pieza que se ha caído.

Madre: Así… dile: “¿Te puedo ayudar”?, que me gusta jugar contigo”.

5. METALINGÜÍSTICA - Utilitzar el llenguatge per referir-se al mateix llenguatge o a d’altres codis simbòlics similars, comprendre les ambigüitats, els aspectes no textuals, literaris i col·loquials de la llengua i crear noves realitats lingüístiques. 

Madre (lo detiene). ¡Espera! Mirad, hay cuatro banderas… ¿Cuál os gusta más? 

Ana : Pero ¿para qué es la banera? 

Madre: Bandera

Ana: Banera

Pablo: ¿Nanera?

Madre: Pues sirve para mostar quien vive dentro … Los castillos tenían banderas. Como en la portada del cuento que sacaste de la biblioteca ayer, mira, voy a por él. 

– 

Ana: ¡Ayyyy! Lo ha dompido todo.

Madre: Hombre, no, no lo ha roto todo… Se ha caído una pieza nada más. 

TASCA 2: L’OFICI D’ENSENYAR

El primer text parla de dues maneres d'entendre l'ensenyament? Podries definir cadascuna d'elles breument amb una frase?

El text tracta de dues formes d’entendre l’ensenyament, la primera és la SAWA, que és aquella que busca l’autonomia a l’hora de l’avaluació i la seva estructura consta d’una jerarquia vertical. La segona és el SwafS, el qual proposa la construcció i adquisició de coneixements a través de la col·laboració entre docents i investigadors (les dues parts han d’estar informades).

2. Amb quina de les dues maneres t'identifiques més i per què?
   M’identifico més amb la segona, per tant el SwafS, ja que considero que remarca més la importància d’aprendre, tenint en compte l’entorn i la cooperació, fet que ajuda a una millor interiorització i un aprenentatge significatiu.

3. Quin sentit pren la metàfora del "rai" en aquest text?
   En el text s’utilitza el “rai” com a metàfora per parlar de l’aprenentatge conjunt i col·laboratiu entre docents i investigadors educatius. Així doncs, el “rai” representa el viatge que té com a objectiu el treball en grup per poder arribar a un objectiu comú pel que fa a l’educació
   
   

4. Què creus que volen dir els autors quan afirmen que "la innovació no és nova"?
   Considero que estan fent referència al fet que la innovació no només es basa únicament en el fet de crear noves idees o productes, sinó que pot ser reformular-les o transformar-les: el text menciona el fet de combinar idees o conceptes per poder crear un nou resultat o una nova forma de mirar-ho.

5. Què és per a tu ser innovador?

Considero que el terme innovador fa referència a quan una persona és capaç de crear i aportar aspectes, idees o productes creatius i nous pel que fa a l’àmbit del qual es tracta. Una persona innovadora ha d’estar disposada a aprendre, a conèixer i ha d’estar obert a diferents possibilitats; així com, també tenir en compte, que tota mena d’innovació s’ha d’observar i avaluar per poder veure el progrés d’aquesta.

Cal que com a docents tinguem aquesta capacitat d’innovació i d’acceptar idees diferents i innovadores que ens proposen els companys o companyes, per no conformar-nos amb el que se’ns ofereix, sinó sempre buscar el millor pels infants.

LECTURA 5B “Nascuts per llegir… Es neix lector, o se’n fa?”

1. Breu resum de la lectura

La cinquena lectura anomenada “Nascuts per llegir… Es neix lector, o se’n fa?” ens planteja diverses perspectives envers aquesta mateixa pregunta i inicia l’article amb les característiques més importants sobre el fet de saber llegir i escriure.

Ens menciona que cal que sapiguem llegir i escriure per poder construir i ampliar el nostre coneixement sobre tot allò que ens envolta i tot allò que som. 

L’autora destaca que els infants tenen una predisposició innata per llegir i escriure i aquest forma part del seu món, fet que demostra que els infants ja tenen certa experiència sobre la llengua escrita quan arriben al centre educatiu. Per tant, com a docents, hem de tenir en compte que no estan partint de zero, sinó que ja tenen molt après i constantment reben estímuls que es troben al seu entorn que els aboquen a llegir o escriure.

D’altra banda, també es tracta la lectura com a habilitat que es desenvolupa al llarg del temps a través de l’aprenentatge als estímuls adequats. Tot i això, cal donar importància a entendre aquest aprenentatge com a un procés que fa l’infant de forma individual i actiu, ja que quan els nens i nenes interactuen amb el món que els envolta i reben el suport dels docents i família, així com altres persones adultes, estan aprenent.

Finalment, veiem com la pregunta del títol (“Es neix lector, o se’n fa?”) no s'acaba de resoldre al llarg de l’article, ja que en podem veure diferents punts de vistes. Tot i això, si que podem veure un clar referent de com ser un docent que incita als infants a llegir i escriure, tot sent un bon model de la llengua.

2. Alguns interrogants que planteja i que formularíeu a l’autor

L’interrogant que la lectura em genera està enfocat en com ha de ser la forma en la qual s’ha de dur a terme un bon model-referent de docent per incentivar a l’interès i hàbit de lectura i escriptura per part dels infants.

3. Comentari personal

Considero que aquest article és interessant, ja que fa reflexionar sobre la realitat del paper de l’adult pel que fa a l’aprenentatge de l’infant a llegir i escriure. Ens adonem que el o la docent ha de ser un referent de forma que el nen o nena pugui adquirir o iniciar el seu hàbit de llegir i escriure.
Destaco la importància de tenir en compte les capacitats i necessitats de cada infant a l’hora de poder generar un ambient que generi suport i incentivi l’interès per poder llegir i escriure, tot tenint en compte que l’entorn té un paper fonamental envers aquests.

4. Imatge + Enllaç amb la font de la imatge

Font: https://images.unsplash.com/photo-1509114859430-5f2c74177f4b?ixlib=rb-4.0.3&ixid=M3wxMjA3fDB8MHxwaG90by1wYWdlfHx8fGVufDB8fHx8fA%3D%3D&auto=format&fit=crop&w=870&q=80 

5. Seleccionar entre tres-cinc paraules clau del text

• Lectura

• Escriptura

• Infants

• Competències

• Aprenentatge