http://catalaalcata.blogspot.com/2015/09/ramon-solsona-cerezo-rosa-1991.html
El que personalment, em crida més l'atenció no és en si el tema que tracta el conte, sinó la manera en què l'autor conta la història i com juga amb les expectacions dels lectors. Això és ja que sense que ho expliqui directament, ens fem una imatge mental del protagonista amb la informació que se'ns mostra per més tard donar-nos que hi ha un gir inesperat i el protagonista no acaba corresponent al sexe en què l'hem encasellat. No és fins al final de conte que descobrim si es tracta d'un home o d'una dona, però, quasi des del primer moment en què ho llegim ens fem una idea mental sobre el sexe en què categoritzem el personatge és a dir, ens fem una idea mental sobre si n'és home o dona. Això em fa reflexionar sobre els nostres estereotips, la nostra manera de diferenciar entre home o dona, en aquest cas, segons el que s'explica al conte i no és fins al final que ens adonem que estàvem equivocats i podem reflexionar sobre el fet que no hem encertat el sexe del protagonista a partir de la nostra idea mental. Prenent això com a referència, podem ensenyar als infants de quina manera podem distingir ambdos sexes sense que sigui provocat pels estereotipis de gènere. Una manera d'aconseguir-lo és diferenciant la sexualitat a partir dels factors fisiològics o més relatius al moment de néixer, en comptes de factors més delicats com la manera de vestir, el cabell, els colors que porten etc, els quals són fruit d'estereotips de gènere en l'àmbit social.
Una altra idea que ens afecta com a docents és a partir del significat del cirerer rosa, el qual simbolitza l'esperança la bellesa que té allò més simples de la vida. Per tant, com a futurs/es metres, és molt important que els infants valorin les coses pel mer fet d'existir, sense enfocar-se en la finalitat o l'ús de les coses, sinó aprendre a valorar allò que acostuma a ser menyspreat o infravalorat socialment tot fomentant la bellesa de l'entorn escolar en què succeeixen les experiències. Aquest espai d'aprenentatge que oferim als infants aflora la seva potencialitat i ganes d'aprendre.
A més, el fet de tenir el cirerer una existència efímera, ens permet reflexionar sobre la brevetat que, com a mestres, veure, de les situacions d'aprenentatge i desenvolupament de l'infant. Per tant, ham d'aprofitar al màxim aquests moments de creixement dels infants, introduint nous aprenentatges (valors…) i deixant que l'infant en faci de nous (coneixements, noves habilitats) partint d'un espai, que permeti la seva exploració. En conseqüència, és indispensable que com a mestres ens assegurem que l'espai possibilita i fomenta el desenvolupament integral dels infants.
https://www.redem.org/3o-de-educacion-infantil-una-etapa-fundamental-en-la-adquisicion-de-la-escritura/
A més, gràcies a aquesta lectura m'he assabentat de la importància de la narració, la qual pot modelar la realitat i fomentar la capacitat d'anàlisi crítica. Per tant, per tal que els infants en prenguin consciència, hem de produir pràctiques educatives que fomentin el pensament crític i la reflexió per part dels alumnes. Això els serà molt útil per a la seva capacitat d'expressió i de relació amb la informació del seu abast.
Doncs, fomentant l'habilitat escrita, la "redacció" estarem fomentant una eina creativa d'expressió al context escolar.
https://redsocial.rededuca.net/estimular-lenguaje-oral-educacion-infantil
Finalment, considero que l'article "El Lenguaje Oral en la Escuela Infantil" de la Montserrat Bigas Salvador ens mostra la influència de l'oral en l'educació infantil, concretament, en el primer i segon cicle d'infantil i la seva importància.
El llenguatge és l'instrument principal per afavorir l'aprenentatge de l'infant, construir el coneixement sobre el món i reflexionar. Per tal que els infants o desenvolupin, hem de promoure situacions que afavoreixin la seva utilitat. El primer cicle és el primer contacte dels infants amb el llenguatge oral, ja que és el moment en què apareix. Per això és molt important que com a docents despleguem un conjunt d'activitats perquè els infants comencin a construir les seves primeres expressions lingüístiques i desenvolupin la parla.
El llenguatge és l'instrument principal per afavorir l'aprenentatge de l'infant, construir el coneixement sobre el món i reflexionar. Per tal que els infants o desenvolupin, hem de promoure situacions que afavoreixin la seva utilitat. El primer cicle és el primer contacte dels infants amb el llenguatge oral, ja que és el moment en què apareix. Per això és molt important que com a docents despleguem un conjunt d'activitats perquè els infants comencin a construir les seves primeres expressions lingüístiques i desenvolupin la parla.
La idea principal que vull destacar el problema que planteja l'autora, que afirma que hi ha un trencament entre aquest primer cicle i el segon, on en aquest primer, és el moment en què més cabuda té el llenguatge l'oral. En el primer cicle, els mestres ofereixen situacions en què els infants puguin desenvolupar el seu potencial d'aprenentatge, per tant, es creen contextos d'interacció que afavoreixen el desenvolupament del llenguatge. En canvi, en el segon cicle, continua havent-hi el model escolar que els infants seuen a les cadires i treballen per fitxes. Com a resultat, aprenent per la representació de la realitat en comptes d'apropar-se a aquesta.
Hem de ser conscients que com a futurs educadors/es no devem promoure aquest tipus de sistemes autoritaris d'ensenyament-aprenentatge, ja que l'únic que aconseguim és crear una fort pressió social cap als infants, fent que s'anticipi uns aprenentatges corresponents a l'educació primària i que no assoleixi millorar la seva qualitat i quantitat de parla.
Des del meu punt de vista, una bona manera de promoure el llenguatge oral a les aules és a partir d'un aprenentatge constructivista, ja que d'aquesta manera poden aprendre nous coneixements a partir dels coneixements adquirits, poden fer aprenentatges realment significatius i aprendre elaborant i reelaborant aquests coneixements. Així mateix, penso que una altra forma de fomentar d'adquisició de la parla oral és a través d'una perspectiva sociocultural, perquè és gràcies a la relació i interacció amb la resta que els nens i nenes aprenen i construeixen els seus coneixements. Per tant, a partir de la col·laboració i la participació.
