Treball Final: Anàlisi d'una interració

 

Enllaç treball grupal 

TASCA 2: L’ofici d’ensenyar

 TASCA 2: L’ofici d’ensenyar

Seminari B

El primer text parla de dues maneres d'entendre l'ensenyament? Podries definir cadascuna d'elles breument amb una frase?

Pel que fa al primer text, bàsicament, ens parla sobre el model o figura del docent i la seva manera que té de dirigir-se als seus infants. El segon text ens parla de com es fan o es porten a terme les participacions en activitats conjuntes i rellevant. 

Amb quina de les dues maneres t'identifiques més i per què?

M’identifico més amb la segona lectura, ja que estic d’acord amb la seva manera d’innovar fent contradiccions al sistema i es vol arribar a un camí més perfecte i sempre millorant permanentment, és a dir, que sempre puguem donar sorpresa que els infants no s’esperin el que vindrà al dia següent i no caure en la quotidianitat.  

Quin sentit pren la metàfora del "rai" en aquest text?

En el text ens diu que és un model de col·laboració entre investigadors educatius i decents, ja que hi ha compromís seria el nus i la possibilitat d’establir un lligam entre elements dispars per tal de llençar-se a l’aigua. 

Què creus que volen dir els autors quan afirmen que "la innovació noi és nova"?

Volen expressar que la innovació no consisteix simplement en crear alguna cosa totalment nova i revolucionària des de zero. En lloc d'això, es refereixen a la idea que la innovació sovint implica combinar i adaptar idees, conceptes o tecnologies existents per aportar valor en un context o aplicació diferent.

Què és per a tu ser innovador?

Ser innovador implica pensar de manera diferent, desafiar els paradigmes establerts i estar obert a explorar noves possibilitats. No es limita a generar idees, sinó que implica posar-les en pràctica, transformant-les en realitat. Això requereix la capacitat de convertir la creativitat en acció i la voluntat de treballar amb perseverança per aconseguir els objectius proposats.

TASCA 11 - A. Les diferències: 45:00 a 51:28

 A. Les diferències: 45:00 a 51:28

Respon aquests punts, exemplificant-los:

1. Nombre de torns d'alumnes i torns de mestra (aproximadament):

• Mestra: 24

• Alumnes: 41
  
  

2. Temes abordats

• Diferències que hi ha entre els animals i els humans

• Diferències que hi ha entre ells i les persones amb discapacitats 

• Diferència entre homes i dones

• Diferència entre ells i les persones de la tercera edat

• Diferència entre blancs i negres

• Les similituds que hi ha entre ser petit i estar malalt

• Les similituds que hi ha entre ser negre i estar fort

3. Raonaments destacats dalia i mireia (què destacar del que diuen)

• A la pregunta perquè som diferents? Un infant parla sobre les coses diferents i raona fent servir les persones grans, les discapacitades, els animals, etc. Una nena “discuteix” amb el Yanis sobre el seu raonament sobre la pregunta de la mestra. 

• Infants buscant similituds entre animals i individus: “Tenen sang com nosaltres”, “Tenen més cabell que nosaltres”.

• La diferència entre les dones i els homes: Els nois de vegades porten el cabell llarg com les dones però no significa que sigui noia perquè porti el cabell llarg”. “La veu també la tenen diferent”. “Quan la meva mare s’enfada amb el meu pare es posa a cridar, llavors no té la veu dolça. “Les dones fan bebés, els homes no.” 

• Diferències entre nosaltres: “El meu pare és marró, la meva mare és marró”. “Ser diferent és que la meva germana és blanca, de vegades no tenen el mateix color perquè si hi ha algú blanc els bebès seran blancs”. 

• Què significa la paraula mestissa?: “La meva germana no és igual que jo”. “No m’agrada ser negra, m’agrada ser blanca, perquè no m’agrada el negre.” “M’agradaria ser més blanc en comptes de negre. Perquè els blancs son més simpàtics. “Els negres son més forts que els blancs”. “Els petits som diferents dels grans”. “No pot caminar com jo, però pot fer coses com jo, llegeix com jo, no es mou com jo, m’estima com jo l’estimo”. 

4. Funcions de les intervencions

1. INFORMAR

Durant el video hem pogut observar que la mestra, dóna tota l’estona aportacions de coneixements, com per exemple: Com sabem que és un noi?, Què és diferent?, Hi ha una mestiza, que és una mestiza?, Hay discapacitats que es noten?. 

Pel que respecta als infants, aquests donen certa informació com per exemple: Els animals tenen sang com nosaltres i mamà i jo som del mateix color. 

Per concloure, podem veure que la mestra sempre està introduint preguntes, perquè els infants puguin parlar i donar la seva opinió. 

2. OBTENIR INFORMACIÓ

Al llarg del fragment visualitzat, no s’ha vist cap forma de pregunta generada pels infants, sinó que era la mestra qui demanava la resposta de les preguntes que feia. Els infants no rebien informació verbal relacionada amb una pregunta o requeriment que hagin fet.

Obtenir informació → Rebre informació verbal sota requeriment

– Preguntar sobre persones, fets o esdeveniments (qui, què, com, quan...). – Preguntar per una adreça. – Demanar l’opinió d’algú. – Preguntar a algú sobre els seus sentiments.

3. REGULAR L’ACCIÓ

Per regular l’acció, la mestra fa servir preguntes i ràpids canvis de tema. Per exemple: Què vol dir ser “mestiza”? etc. També crida l’atenció en un punt del vídeo:

Mestre: “Ja n'hi ha prou, Shana, si us plau”.

4. GESTIÓ DE LA COMUNICACIÓ I FÓRMULES SOCIALS

• Un exemple clar de gestió de la comunicació és quan al minut 51:00, l’infant parla  que el seu pare té alguna discapacitat, però aclara que ‘no puede andar como yo, pero  puede moverse como yo, puede hablar como yo’ i repeteix que encara que té alguna discapacitat el seu pare pot fer moltes coses de les que fa ella. 

• Formular oferiments i invitacions: La mestra acostuma a fer la majoria d’invitacions quan fa preguntes als alumnes: ¿Què penseu de…? 

• Interessar-se per la salut: Hi ha una nena que parla sobre el seu pare, que té una discapacitat, la mestra li fa preguntes sobre què pot fer i què no. 

• Participar activament en situacions comunicatives i adequar-se als contexts: En general, tots respecten els torns de paraula, en un cas, quan la mateixa nena que comentem anteriorment està parlant, algú la interromp però ella fa saber que encara no ha acabat de parlar i la deixen continuar amb el seu discurs. 

5. METALINGÜÍSTICA

• Mestra: "Petit significa estar malalt?"

• Mestra: “Què significa la paraula mestissa?”

• Mestra: “Els petits són diferents?”

TASCA 10: Diàleg entre mestres

Diàleg entre mestres

1. Quines pràctiques els han cridat l'atenció a l'escola que han visitat?

El que ens ha cridat l'atenció és que els nens i nenes d'edats diferents parlen entre ells, també que cada aula estan especialitzades a algun àmbit particular, diferents tipus de materials, la interacció entre els mestres i els infants no és gaire normal com a les altres i els espais de lliure circulació amb activitats més autònomes, també que els infants van fent la seva i els mestres no intervenen en res.

2. Per què els han cridat l'atenció?

Les pràctiques els ha cridat l'atenció pel fet que les propostes didàctiques són molt diferents d'una altra escola, on es destaca que no intervenir és molt important per deixar a l'infant desenvolupar-se amb més autonomia i lliure. Observant aquestes maneres de fer, els docents tenen molta confiança en ells mateixos i en les propostes educatives i saber que cada infant té ritmes d'aprenentatge i s'ha de respectar.

3. Reflexionant sobre el que han vist acaben reflexionant sobre com ho fan ells al seu centre. Poseu-ne algun exemple.

Marcos: La coordinadora explicó que han ido evolucionando e introduciendo cambios a medida que se han ido sintiendo cómodas o realmente convencidas de que esos cambios mejorarían la participación, la interacción entre ellos y la inclusión de todos. Y creo que esa es una buena estrategia. Nosotros solos no estamos planteando dejar más espacio para la actividad libre, para la interacción libre, para incrementar la iniciativa de alguno y dejar que decidan solos, observar a algunos niños...

4. Quines conclusions extreuen sobre el grau d'intervenció dels docents?

En llegir el diàleg, ens adonem que arriben a la conclusió que la situació d'aprenentatge dels infants pot canviar i millorar en funció de les accions que porten a terme els mestres, és a dir, en el grau d'intervenció dels docents en el centre.

L’art de conversar: Escoltar, parlar i compartir a la rotllana

 L’art de conversar:  Escoltar, parlar i compartir a la rotllana

a) Breu resum de la lectura;

L’article ens parla de la rotllana com a estructura organitzativa a l'aula i de l'art de parlar i conversar en aquest context. Aquesta forma de comunicació permet recollir les veus i les presències dels infants, mestres i familiars en el camí de ser, aprendre i créixer dins d'una comunitat.

El text destaca la importància de la comunicació i el llenguatge, reconeixent que els infants tenen ritmes i necessitats de comunicació diferents. Algunes criatures es poden expressar amb seguretat, mentre que altres poden utilitzar la mirada, el gest o la paraula breu com a mitjans de comunicació i es dóna suport a cada infant en el seu propi temps i ritme. Cada infant pot expressar-se lliurement i nosaltres hem de generar un ambient acollidor on les seves paraules sempre siguin recollides i compartides. També es destaca la importància de la comunicació com a mitjà per afavorir la comunicació, la riquesa i l'estructura del llenguatge.

A més, es mencionen exemples concrets d'interaccions i situacions que es donen a la rotllana, com el cas d'un nen angoixat després d'un incident a l'exterior, o l'arribada d'un nen nou que encara no coneix la llengua del grup. Es ressalta com la rotllana i la conversa permeten abordar aquests temes i generar comprensió i reconeixement mutu.

El text també destaca la importància de l'atenció, la mirada i la sinceritat en la comunicació. Es descriu la rotllana com un espai on la conversa es converteix en un art que es va aprenent de mica en mica, utilitzant la paraula, el gest, el cos i l'expressió per crear intervenció. La rotllana proporciona un espai per aportacions espontànies i fomenta la comunicació i l'aprenentatge en el desenvolupament dels infants. 

Finalment, es dóna la importància de valorar cada infant com a ésser únic i digne de respecte, i es destaca com la comunicació i la conversa són actes de creativitat individual que es comparteixen i prenen plena dimensió humana a la rotllana i en la vida quotidiana, contribuint al plaer de viure i créixer en un entorn d'alegria i comunitat.

b) Alguns interrogants que planteja i que formularíeu a l’autor;

• Com fomentar la participació activa i el diàleg entre els diferents membres de la rotllana per crear un ambient d'intercanvi enriquidor?

c) Comentari personal;

M’ha semblat interessant, perquè estic d’acord amb el que diu el text, ja que des de la meva experiència puc dir que la rotllana té molts beneficis per als infants. Per un costat, ajuda als nens més tímids i introvertits a poder expressar-se o fer gestos per comunicar-se o fer aportacions espontànies i, per altre costat, aquestes rotllanes ajuden al desenvolupament de la comunicació i aprendre l’estructura del llenguatge. La mestra pot veure com s’expressen els infants i com aborden certs temes quotidians i fer front a certs conflictes. 

Recordo que les rotllanes m’ajudaven molt, perquè podia escoltar el que la gent pensava i com entre tots fèiem com una espècie de pluja d’idees per veure quina solució trobàvem. Personalment, era molt tímida i aquestes rotllanes em feien tenir més confiança i poder expressar el que volia sense tenir por a ser jutjada, ja que tots teníem la nostra opinió i posàvem en comú i ens coneixíem una mica més. 

d) Imatge + Enllaç amb la font de la imatge;

https://diarieducacio.cat/la-rotllana-lempoderament-de-lalumnat/ 

e) Paraules clau: 

• Rotllana

• Emoció

• Diàleg

• Compartir

• Aprenentatge