TREBALL FINAL: ANÀLISI D'UN DIÀLEG

 -ANÀLISI D’UN DIÀLEG-

ENLLAÇ DE L'EXPOSICIÓ:

https://www.canva.com/design/DAFmSBDnvRc/fcXbHdrCDfZopKliwmG46Q/edit?utm_content=DAFmSBDnvRc&utm_campaign=designshare&utm_medium=link2&utm_source=sharebutton

CONTEXT:

Trobem a l’Eider i l’Anne, dues germanes bessones de quatre anys, jugant amb unes nines que la seva mare els hi ha regalat pel fet que les volien fa molt de temps i els hi feia molta il·lusió tenir-les. 

TRANSCRIPCIÓ:

MARE: ¡Chicas, vais a tener los muñecos que tanto queriais! (Ensenya una caixa de joguines).

ANNE: Oh. Ese es para Eider.

MARE: ¿El azul quien lo quería?

ANNE: Para Eider.

EIDER: Yo. (La mare li dóna la caixa). Mira un chupete y un llavelito.

ANNE: (Aplaudeix quan veu una altra caixa de joguines).

MARE: ¡Ohhh! ¿Y este es para…?

ANNE: ¡Yo! (Diu que si amb el cap).

MARE: En rosa.

EIDER: Yo papem tengo.

ANNE: Quiero ablilo. 

MARE: Tiene una pulsera para el bebé y otra para ti. (Assenyala la pulsera). 

ANNE: ¡¡Mira!! (Assenyala els complements de la nina).

MARE: Tiene también una cartilla de nacimiento, tiene también el orinal, pañal, plato, cucharita, unos polvitos para hacerle el puré y tiene su biberón.

ANNE: ¡¡¡¡Quiero ablilo!!!!

MARE: Le das de comer, le das biberón.

ANNE: ¡¡¡¡¡¡Quiero ablilo!!!!!!

EIDER: Quiero abrilo.

MARE: (Obre les caixes de les joguines). Mira el biberón para que le des las papillas. (Li dona el biberó). Toma después de comer va a necesitar el orinal. (Li dona la bacineta). 

ANNE: ¿Habla?

MARE: No, no habla. Eso no hace pero comer y hacer popo y pipi si. 

ANNE: (Estira la nina i el posa el dit als llavis fent silenci).

MARE: Se ha puesto a dormir. Que està durmiendo el bebé de Anne.

ANNE: ¡Tiene brillantes! (Assenyalant la roba de la nina).

MARE: Si. ¿Le queréis dar de comer? (Preparen el biberó).

EIDER: (Li dona el biberó a la nina) Se lo ha tagado.

MARE: ¡Si!

ANNE: Va a comer tolo.

MARE: ¿Todo se va a comer?

ANNE: Si.

MARE: Que bien.

EIDER: El mio tame.

ANNE: Mira que poquito. 

MARE: ¿Queda poquito?

EIDER: ¿Hace de verdad las caquitas?

MARE: Te lo juro.

ANNE: A ver si se ha hecho caca. (Li mira el bolquer a la nina).

MARE: ¡Se ha hecho caca!

ANNE: ¿Me dejas ver Eider?

EIDER: (Posa cara de fàstic en veure el bolquer de la nina).

MARE: (Riu al veure la cara de la seva filla). Toma para que lo limpies. (Li dona paper).

ANNE: (Neteja a la nina). El mio tiene cola.

MARE: Es un niño, ¿verdad?

EIDER: Ah, pues es un niño. 

ANNE: (Li dona el biberó a la nina).

MARE: Ay, hace ruidito como si traga.

ANNE: ¡Mira! (Ensenyant el biberó mig buit).

MARE: ¡Mira, esta llorando! (Ensenya la nina amb llàgrimes als ulls). Tienes que darle muchos cariños a este bebé.

ANNE: Vale, damelo.

MARE: Toma.

ANNE: ( Lo coge y lo acaricia).

MARE: Muy bien así se hace con mucho cariño.

RECOMPTE DE TORNS:

Torns totals	52.
Torns infants	29.
Torns mare	23.
Torns Anne	19.
Torns Eider	10.

FUNCIONS DEL LLENGUATGE:

Informar	MARE: ¡Chicas, vais a tener los muñecos que tanto queriais! (Explica a les filles que tindran les nines que volíen). MARE: Tiene una pulsera para el bebé y otra para ti. (Explica que hi ha dins la caixa). MARE: Tiene también una cartilla de nacimiento, tiene también el orinal, pañal, plato, cucharita, unos polvitos para hacerle el puré y tiene su biberón. (Explica que hi ha dins la caixa amb la nina).
Obtenir informació	MARE: ¿El azul quien lo quería? MARE: ¡Ohhh! ¿Este querias tu? ANNE: ¿Habla? MARE: Si. ¿Le queréis dar de comer? MARE: ¿Todo se va a comer? MARE: ¿Queda poquito? EIDER: ¿Hace de verdad las caquitas? ANNE: ¿Me dejas ver Eider? MARE: Es un niño, ¿verdad?
Regular l’acció	MARE: ¡Chicas, vais a tener los muñecos que tanto queriais! (Inicia el tema de la conversa). MARE: Si. ¿Le queréis dar de comer? (La mare comença un nou tema).
Gestió de la comunicació i fórmules socials	La mare és la veu cantant de la conversa, és qui permet que la conversa tingui una continuïtat. A més, els fills intervenen de forma ordenada, participen i respecten els torns de cada un.
Metalingüística	ANNE: Mira que poquito. MARE: ¿Queda poquito? EIDER: (Neteja a la nina). El mio tiene cola. MARE: Es un niño, ¿verdad?

ESTRATÈGIES D’INTERACCIÓ:

Sobreinterpretació	ANNE: Va a comer tolo. MARE: ¿Todo se va a comer? ANNE: Mira que poquito. MARE: ¿Queda poquito?
Expressions valoratives	ANNE: Si. MARE: Que bien. ANNE: (Lo coge y lo acaricia). MARE: Muy bien así se hace con mucho cariño.
Imitació idèntica	ANNE: Mira que poquito. MARE: ¿Queda poquito? EIDER: A ver si se ha hecho caca. (Li mira el bolquer a la nina). MARE: ¡Se ha hecho caca!
Expansió	MARE: Tiene una pulsera para el bebé y otra para ti. (Assenyala la pulsera).  ANNE: ¡¡Mira!! (Assenyala els complements de la nina). MARE: Tiene también una cartilla de nacimiento, tiene también el orinal, pañal, plato, cucharita, unos polvitos para hacerle el puré y tiene su biberón. ANNE: ¿Habla? MARE: No, no habla. Eso no hace pero comer y hacer popo y pipi si.
Reformulació	ANNE: Va a comer tolo. MARE: ¿Todo se va a comer?
Correcció	ANNE: Va a comer tolo. MARE: ¿Todo se va a comer? (La mare corregeix indirectament l’expressió de l’Anne).
Encadenament	MARE: ¡Ohhh! ¿Y este es para…? ANNE: ¡Yo!

 TASCA 11: ELS NENS FILÒSOFS (2)

Respon aquests punts, exemplificant-los:

Nombre de torns d'alumnes i torns de mestra

Torns Alumnes: 34

Torns Mestra:18

Temes abordats

Dins d’aquest diàleg es parla sobre les normes, que s’anomenen lleis, i pregunten si hi ha a tot arreu, i els infants diuen que no, que a Àfrica no hi ha lleis. Comencen a enumerar els costums que creuen que hi ha a Àfrica en comparació a les que hi ha aquí. A partir d’aquí entren en un debat sobre què són les normes, què és la llibertat i si la gent del seu entorn és lliure o no, i si tenen o no dret a ser lliures, passant per com s’exerceix la llibertat des del seu punt de vista, tot a partir d’exemplificacions.

Raonaments destacats

Quan un infant pot anar sol pel carrer del Senegal i marxar fins a la platja sense la companyia d’un adult, el tipus de casa que té i inclòs la dona de fer feines. En canvi, la resta d’alumnes no poden gaudir d’aquests luxes, però, per altra banda, els infants viuen a les ciutats i no tenen certa llibertat.

Un altre punt, del que fan referència és les normes que hi ha en cada país i la llibertat que tenen segons on viuen. Al Senegal veiem que l’infant té molta llibertat i comenta que no hi ha lleis i els infants que viuen a ciutat tenen lleis i no gaudeixen de tanta llibertat sols, sinó que van acompanyats.

Funcions de les intervencions

INFORMAR 

Alumne: Una vez robaron a mi abuela. (explica un cas suposat de robatori).

Alumne: Louise dice que hay en todas partes. (afegeix al parlar de les lleis).

Alumne: Una vez en África, alguien hizo algo… (explica una història de desobediencia y les conseqüències). 

Alumne: Han dicho que en Senegal no llevamos ropa pero yo tengo un chalet… (explica una experiència personal).

Alumne: Me dan chocolate porque he tenido miedo… (explica una experiència personal).

OBTENIR INFORMACIÓ 

Mestra: ¿Sabéis lo que es una ley?

Mestra: Porque no hay en África?

Mestra: Las personas pobres no tienen reglas?

Mestra: La libertad es…?

Mestra: ¿Chacha? ¿Qué es?

Mestra: ¿Las chanchas son libres o no?

Mestra: ¿Son adultas o niñas?

Mestra: ¿Cuando vas a Senegal eres libre y aquí no lo eres?

Mestra: ¿Porque hay una diferencia entre allí y Francia? 

REGULAR L’ACCIÓ

Mestra: Bien, hablamos de obediencia. (inicia el tema de conversa).

Mestra: Kyria y paramos. (finalitza el diàleg indicant la última intervenció).

Mestra: Muy bien, has dado pie a la conclusión. (Inicia la conclusió).

Mestra: ¿Alguien más?. (demana altres intervencions).

Mestra: N’Dikou y acabamos, es la última. (Finalitza el diàleg, donant pas a la ultima intervenció). 

GESTIÓ DE LA COMUNICACIÓ I FÓRMULES SOCIALS

Els infants respecten el torn de paraula i escolten les intervencions dels companys.

La mestra cedeix el torn als alumnes dient el seu nom. També fa servir aquest recurs per ordenar les intervencions. 

METALINGÜÍSTICA

Alumne: Tengo una chacha.

Mestra: ¿Chacha? ¿Qué es?

Alumne: Una chacha es… 

Alumne: ¡CHACHA!

Mestra: ¿Que es una chacha?, explícate.

Alumne: Pues, me trae chocolatinas cuando tengo miedo.

Alumne: Me da caramelos cuando hago las cosas bien.

Alumne: Va a hacer la compra, compra lo que se le dice. A veces, no compra caramelos en la tienda de regalos.

Mestra: ¿Es una persona?

Alumne: Si, una persona. 

Tasca 10 Diàleg entre mestres

 Mestres dialogant

- Quines pràctiques els han cridat l'atenció a l'escola que han visitat?

Els espais i materials suggerents i molts estimulants i la seva organització. A més, els infants interactuant lliurement.

- Per què els han cridat l'atenció?

Els crida l'atenció que tot es fa d'una forma més innovadora i diferents

- Reflexionant sobre el que han vist acaben reflexionant sobre com ho fan ells al seu centre. Poseu-ne algun exemple.

Reflexionen que no ho fan tan malament a partir d'un curs que van fer o van canviar diversos aspectes.

- Quines conclusions extreuen sobre el grau d'intervenció dels docents?

Es queden sorpresos pel grau d'autonomia que tenen els infants sense que els mestres intervinguessin.

Tasca 8 Inicis de la conversa - diàleg a casa

 1. Quants torns corresponen a cadascú i quin significat pot tenir aquesta distribució de torns?

- Ana: 13 torns

- Pablo: 9 torns

- Mare: 12 torns

Podem observar que la conversa és bastant equilibrada i veiem com la persona adulta només s'acompla a la conversasense agafar protagonisme. La veu cantant és l'Anna.

2. A qui s'adreça l'adult i quina funció té la seva intervenció?

2.1. INFORMAR - Aportar informació verbal a l’interlocutor. L’interlocutor dóna mostres de rebre la informació aportada.

(Madre) “Pues sirve para mostrar quién vive dentro… Los castillos tenían banderas. Como en la portada del cuento que sacaste de la biblioteca ayer, mira, voy a por él.”

2.2. OBTENIR INFORMACIÓ - Rebre informació verbal sota requeriment.

(Madre) “Hay cuatro banderas… ¿Cuál os gusta más?”

2.3. REGULAR L’ACCIÓ - Regular o controlar l’activitat de l’interlocutor. L’interlocutor escolta en la mesura que la seva acció queda regulada pel llenguatge de l’altre.

(Madre) “Pero mira, ¡es una bandera! Eso puede estar encima de una torre del castillo.”

(Ana)“No… Pablo, aquí. Aquí adiba. Ya está.”

2.4. GESTIÓ DE LA COMUNICACIÓ I FÓRMULES SOCIALS - Participar activament en diverses situacions comunicatives i adequar-se als diferents contexts i interlocutors socials.

(Madre) "Ayúdale tú, ya verás. Mira, Pablo, te ayuda tu hermana a poner la pieza que se ha caído." 

(Madre) Pablo te pide permiso. Dile: Ana, ¿te puedo ayudar? Que me gusta jugar contigo”.

2.5. METALINGÜÍSTICA - Utilitzar el llenguatge per referir-se al mateix llenguatge o a d’altres codis simbòlics similars, comprendre les ambigüitats, els aspectes no textuals, literaris i col·loquials de la llengua i crear noves realitats lingüístiques.

(Ana) "Pero, ¿para qué es la banera? (Madre): Bandera (Ana): Banera (Pablo): ¿Nanera?  (Madre): Pues sirve para (…). "

(Ana) "¡Ayyyy! Lo ha dompido todo. (Madre) Hombre. no, no lo ha roto todo… (...)"

LECTURA 5D: LLEGIR A LA PANTALLA

LECTURA 5D: LLEGIR A LA PANTALLA

RESUM

L'article "Llegir a la pantalla" de Pilar Pérez Esteve aborda les diferències entre la lectura en pantalla i en paper, desafiant les crítiques habituals cap al format digital. S'explica que els infants d'avui han crescut en un món digitalitzat i estan familiaritzats amb la tecnologia, però que encara molts adults tendeixen a preferir els llibres físics a causa de la seva connexió amb la tradició de contar històries o que simplement estan més acostumats.

L'autora emfatitza que no s'han de considerar els formats de manera discriminatòria, sinó que són simplement diferents maneres de presentar històries. El realment important no és el format en si, sinó les històries que es troben dins d'ells. A més, es destaca que la lectura en pantalla no es limita a la literatura, sinó que també s'utilitza per a l'aprenentatge. En aquest sentit, les pantalles poden ser aliades poderoses i podrien desplaçar a altres formats estàtics que tenen menys sentit en l'actualitat. No obstant això, és crucial ensenyar als infants a perseverar, reflexionar i no passar d'una pantalla a una altra sense criteri. Se'ls ha d'animar a detenir-se a pensar i no poden enfrontar aquest recorregut digital solos.

L'article conclou destacant que les pantalles són una realitat i que han arribat per quedar-se. Hem d'emprar-les d'una forma correcta i coherent per extreure totes les possibilitats.

COMENTARI PERSONAL

Personalment, crec que les TIC són el futur en les aules. Òbviament, crec que com a professionals hem d'ensenyar a l'infant a fer-les utilitzar d'una forma correcta i amb qualitat, ja que són una eina molt potent. Les pantalles de les aules poden ser eines valuoses quan s'usen de manera equilibrada i han d'usar-se de manera responsable. Com tota eina educativa, la seva eficàcia depèn de com s'integri a l'entorn d'aprenentatge i s'adapti a les necessitats dels alumnes i estils d'ensenyament.

PREGUNTES A L'AUTOR

Com sabrem quin és el límit d'ús de les TIC?

PARAULES CLAU

• TIC
• Competència lingüística.
• Lectura

Tasca 3__La parla a casa i a l'escola

 Analitzem la primera pregunta que se'ns planteja...

1. Síntesi general: quina tendència o tendències suggereixen globalment les respostes?

La majoria de respostes estan agrupades en dos temes. Per una banda, hi ha una petita anàlisi del diàleg 1 i, per una altra banda, del diàleg 2. 

Pel que fa al diàleg 1, que és la conversa oral que té lloc a casa de l’Anna, té les següents característiques: 

• Els participants de la conversa són l’Anna, la mare, el pare i l’avi. 

• La conversa s’inicia a causa del fet que s’ha trencat la capsa de música i, per tant, el rol de l’adult és el de consolar a la nena per aquest motiu. 

• És una conversa espontània i tant l’adult com la nena estan en el mateix nivell jeràrquic. Tot i que la mare també fa alguns aclariments quan la nena no comprèn quelcom que diuen.  

Pel que fa al diàleg 2, que és la conversa oral que té lloc a l’escola, té les següents característiques:

• els participants de la conversa són: la mestra, l’Anna i altres companys com ara  (Pedro, Andrea i Laura)

• La conversa s’inicia a través de la necessitat de consensuar les preguntes que es faran als familiars que vagin a l’escola pròximament. Per tant, té l’estructura d’una assemblea.

• És una conversa una mica més dirigida, ja que la mestra dirigeix les intervencions dels infants. Així mateix, la mestra fa que els infants s’esforcin per expressar-se i millorar la competència lingüística. També resol els dubtes dels infants. 

2. Selecció d'afirmacions breus: quines cites seleccionaríem com a il·lustratives d'aquestes tendències? 

• 1r diàleg: (...) No hi ha un guió, és una conversa no dirigida i espontània. No hi ha una persona que intervé de manera imposada sinó que la mare adopta el rol i dirigeix la conversa amb la nena. Es desenvolupa de manera natural i fluida.

2n diàleg: (...) Intervenen de manera dirigida, la mestra dirigeix la conversa i dona pas a les intervencions.

• Diàleg 1: (...) Es desenvolupa a partir del trencament de la caixa de música i està enfocada en com arregalar-la, l'Anna està preocupada i els pares plantegen solucions i li expliquen com l'arreglarà. El rol dels adults, per tant, és de consolar a la filla deixant-li saber que el problema serà solucionat aviat.

Diàleg 2: (...) Es desenvolupa a partir de la necessitat de consensuar les preguntes que es farà als familiars que visitaran l'aula pròximament. L'adult té el rol de guiar la conversa, reconduir-la i donar els torns de paraula per assolir l'objectiu de l'assemblea.

• Diàleg 1: (...) es tracta d’una conversa oberta on cadascú va afegint informació sense que hi hagi uns torns de paraula establerts (...).

Diàleg 2: (...) la mestra els escolta i els fa preguntes per entendre’ls i indagar més en allò que estan explicant i condueix la conversa per tal que tingui un ordre i un sentit.

3. paraules clau: quines 5 paraules clau identificaríem? 

• Oral dialògic

• Respostes obertes

• Orals poc dirigits

• Mediar oral

• Aprenentatge compartit

Font