Tasca final: Anàlisi d'un diàleg

 ANÀLISI D’UN DIÀLEG

DESCRIPCIÓ DE LA SITUACIÓ

La Lucía i la Nina, després d’haver dinat es posen a parlar. La Lucía pren la iniciativa de la conversa fent-li una pregunta, la qual la Nina li respon. I a través de les diverses preguntes que li fa la Lucía s’inicia una conversa força extensa. Finalment, és la Nina la que prèn la decisió de donar per finalitzada la conversa i se’n va a jugar amb el seu amic Joel.

DIÀLEG

(Una monitora de menjador, Lucía, i una nena, Nina, mantenen una conversació durant l’hora d’esbarjo): 

• Lucía: -Pero ahir, et va venir a buscar el papa a on?- 

• Nina: -Em va venir a buscar, tenía metge però el metge…-

• Lucía: -El papa o tu?- 

• Nina: -Què? Em va venir a buscar el papa.-

• Lucía: -Però qui tenía el metge?-

• Nina: -Jo!- 

• Lucía: -Ah!-

• Nina: -I després el metge estava amb febre, i després vam anar a l’hospital-

• Lucía: -A veure a la mama?-

• Nina: -Si, i de camí em vaig trobar amb una persona super……Ahhhhhh!-

• Lucía: -Ja, t’has tacat una mica bastant.-

• Nina: -Ai ai ai…-

• Lucía: -Et vas trobar una senyora que, què?-

• Nina: -Embaraçada.-

• Lucía: -Ohhhh! I la coneixies?-

• Nina: -No.-

• Lucía: -Ah-

• Nina: -Després, desp..després vaig anar a veure a la meva mare.-

• Lucía: -Està a la habitació sola o acompanyada?-

• Nina: -Sola.-

• Lucía: -I a on esta? A Terrassa o a Sabadell?-

(La Nina es posa a picar)

• Lucía: -Nina si us plau no facis això…-

• Nina: -No ho sé…-

• Lucía: -Ah vale.-

• Nina: -Després, em…. se li va treure la punxada.-

• Lucía:-La punxada saps com es diu?-

• Nina i Lucía: -Via.-

• Lucía: -Oleee! Choca!-

• Nina: -Noo.. ja, ja, ja-

• Lucía:-Ai….ja, ja-

• Nina: -I després…no sé, li van tinguer de tornar a punxar però…-

• Lucía: -I el Nil també va anar?-

• Nina: -Si, i li van tinguer que tornar a punxar però li va dir que no volia que la punxèssisn perquè es tenia de dutxar. I després abans de dutxar es va, es va..li van portar de berenar dos ulleres amb un suc. I després…-

• Lucía: -Dues que?-

• Nina: -Dos ulleres.-

• Lucía: -Gafas?- 

• Nina: -Si, de menjar.-

• Lucía:-Ah! No…Orelles.-

• Nina: -Ulleres.-

• Lucía: -Orelles.-

• Nina: -Ulleres.-

• Lucía: -No tinc ni idea que és això.- 

• Nina: -Una cosa que és així, així, així…com un cor.- (La Nina ho dibuixa al terra amb la sorra)

• Lucía: -Nina, són…-

• Nina: -Ulleres.-

• Lucía: -No Nina, són orelles, jo n’he menjat.-

• Nina: -No! Orelles! Ai no, ulleres!-

• Lucía: -Bueno d’acord, les orelles.-

• Nina: -No..Ulleres…Alaaa!-

• Lucía: -Bueno que, uau! Ai Nina el cargol, si us plau deixe’l viure eh…-

• Nina: -Saps que? avui ha triat el dinar.-

• Lucía:-Uau! Ha triat el dinar la mama?-

• Nina: -Si.-

• Lucía:-Qué bé! I que ha triat?-

• Nina: -Em…pasta, pasta amb…no, que es allò verd que li posen?-

• Lucía: -Emmm..pesto?-

• Nina: -Si, pasta de pesto.-

• Lucía: -Amb salsa de pesto.-

• Nina: -I pollastre.-

• Lucía: -I pollastre al forn?- 

• Nina: -I ahir va dinar…-

• Lucía: -Ahh..El pollastre al forn d'aquí està boníssim.-

• Nina: -Ah, no! Peix.-

• Lucía: -Ha triat peix? Com tu, tu també has menjat peix.-

• Nina: -I després em..ahir va dinar em..emm..gaspatxo.-

• Lucía: -Gaspatxo? Nena..que està a un hospital de luxe?- 

• Nina: -Ja, ja, ja ..I després, em no sé…amb pollastre al forn.-

• Lucía: -Aii que bo el pollastre al forn..A te mare també li agrada?- 

• Nina: -Si, diu que li encanta.-

• Lucía: -Ai que bé. M'alegro que li agradi.-

• Nina: -Si, vaig a jugar amb el Joel a la casa de les formigues.-

• Lucía: -D’acord!-

(La Nina marxa corrents cap al Joel per jugar amb ell).

1. Quants torns corresponen a cadascú i quin significat pot tenir aquesta distribució de torns?

Lucía: 38 torns	Nina: 35 torns
En total: 73

• És un diàleg plurigestionat, pel fet que, la Lucía i la Nina intervenen de manera igual al llarg de tota la conversa.

• En aquest cas, l’adult parla més que la Nina tot i que no hi ha gaire diferència pel fet que la Lucía només diu tres frases més que la menor. 

2. A qui s'adreça l'adult i quina  té la seva intervenció?

L’adult, en aquest cas la Lucía, s’adreça en tot moment a la Nina i la involucra en la conversa. 

2.1. INFORMAR → Aportar informació verbal a l’interlocutor. L’interlocutor dona mostres de rebre la informació aportada. 

• Nina: -Em…pasta, pasta amb…no, que es allò verd que li posen?-

• Lucía: -Emmm..pesto?- 

• Nina: -Si, pasta de pesto.-

• Lucía: -Amb salsa de pesto.-

2.2. OBTENIR INFORMACIÓ → Rebre informació verbal sota requeriment.

•  Lucía: -Està a la habitació sola o acompanyada?-

• Nina: -Sola.-

2.3. REGULAR L’ACCIÓ → Regular o controlar l’activitat de l’interlocutor. L’interlocutor escolta en la mesura que la seva acció queda regulada pel llenguatge de l’altre.

Exemple

• Nina: -Em va venir a buscar, tenía metge però el metge…-

• Lucía: -El papa o tu?- 

• Nina: -Què? Em va venir a buscar el papa.-

• Lucía: -Però qui tenía el metge?-

• Nina: -Jo!- 

2.4. GESTIÓ DE LA COMUNICACIÓ I FÓRMULES SOCIALS 

Exemple

• Lucía: -Ohhhh! I la coneixies?-

• Nina: -No.-

2.5. METALINGÜÍSTICA 

Al diàleg no hi ha cap funció metalingüística.

3. Quines estratègies d'interacció segueix?

3.1. SOBREINTERPRETACÍÓ → Esforç (normalment de la persona adulta) per interpretar que és el que ens està dient l’infant. 

Exemple

• Nina: -Em…pasta, pasta amb…no, que es allò verd que li posen?-

• Lucía: -Emmm..pesto?-

• Nina: -Si, pasta de pesto.-

3.2. EXPRESSIONS VALORATIVES 

Exemple

• Lucía:-La punxada saps com es diu?-

• Nina i Lucía: -Via.-

• Lucía: -Oleee! Choca!-

3.3. IMITACIÓ 

Exemple

• Nina: -I pollastre.-

• Lucía: -I pollastre al forn?- 

3.4. EXPANSIÓ 

Exemple

• Nina: -I ahir va dinar…-

• Lucía: -Ahh..El pollastre al forn d'aquí està boníssim.-

• Nina: -Ah, no! Peix.-

• Lucía: -Ha triat peix? Com tu, tu també has menjat peix.-

• Nina: -I després em..ahir va dinar em..emm..gaspatxo.-

3.5. REFORMULACIÓ → Moments on els infants estan fent una regularització la qual no toca o no és correcte. 

Exemple

• Nina: -I després…no sé, li van tinguer de tornar a punxar però…-

3.6. CORRECCIÓ

Exemple

• Nina: -Ulleres.-

• Lucía: -No Nina, són orelles, jo n’he menjat.-

3.7. SUBSTITUCIÓ

Exemple

• Lucía: -Dues que?-

• Nina: -Dos ulleres.-

• Lucía: -Gafas?- 

• Nina: -Si, de menjar.-

• Lucía:-Ah! No…Orelles.-

3.8. ENCADENAMENT 

Exemple

• En aquest cas no hi ha cap exemple d'encadenament.

Tasca 11: Nens filòsofs 2.

  TASCA 11 - Els nens filòsofs (2)

1. Nombre de torns d'alumnes i torns de mestra

Hi ha aproximadament uns 34 torns dels alumnes. 

En el cas de la mestra, hi ha aproximadament, uns 13 torns. 

La mestra introdueix un tema i permet als nens i nenes desenvolupar-ho i introduir nous subtemes durant el debat i el diàleg. Quan s’aborden altres temes relacionats, la mestra aprofita per fer noves preguntes per estimular la reflexió dels nens i nenes. Finalment, la mestra dona per tancat el tema de conversa. 

L’observació revela que hi ha un desequilibri en el torn de paraules entre els alumnes i la mestra. Els nens i nenes parlen més de la meitat del temps, mentre que la mestra parla aproximadament un terç. Així doncs, observem que s’han invertit els torns tradicionals a favor dels infants, ja que en aquesta ocasió són els infants els que tenen gairebé els dos terços del torn de paraula durant tota la conversa i no a l’inrevés com sol passar. 

2. Temes abordats

El tema que hem tractat és la pobresa i la riquesa. Tot i que aquests temes s’han treballat mentres els infants responen sobre quines característiques té una persona pobra i una rica. A més, a través de les preguntes i el treball que es fa han aparegut subtemes com l’amistat, la mort, el cel i els diners. 

3. Raonaments destacats

Durant la discussió sobre la pobresa, la docent pregunta als nens i nenes si creuen que només les persones amb molt de diners són considerades riques. Una nena respon que també es pot ser ric i tenir molts amics. Ella argumenta que encara que no tingui molts diners, se sent enriquida com a persona quan està amb els seus amics i amigues i se sent bé. Aquesta situació, demostren que els nens i nenes empatia, pel fet que, una altre nena exposa una situació en què els seus pares i mares no donen diners a una dona que demanava ajuda al carrer, i ella creu que això no està bé. Un altre nen, argumenta que els seus pares i mares van actuar de manera correcta al no donar-li diners a la senyora. Com a resposta a aquesta actitud, una nena li diu “imagina que estàs en la seva situació.”

4. Funcions de les intervencions

4.1. INFORMAR 

• “Los que son pobres viven fuera, no tienen casa”

4.2. OBTENIR INFORMACIÓ 

• “¿Los pobres que han hecho para ser pobres?”

• “Te has imaginado en su lugar?”

4.3. REGULAR L’ACCIÓ 

• “¿Eres pobre?”

• “Déjale, déjale…”

4.4. GESTIÓ DE LA COMUNICACIÓ I FÓRMULES SOCIALS

• “Vamos a dejarlo por hoy.”

4.5. METALINGÜÍSTICA  

• “Tengo calor, hace mucho calor.”