“La asamblea de clase en educación infantil: un espacio para crecer como grupo”
Susana Sánchez, Carmen González.
L’article “La asamblea de clase en educación infantil: un espacio para crecer como grupo” de Susana Sánchez i Carmen González posa en evidència la importància de les assemblees d’aula pel desenvolupament competencial (més concretament de la competència en valors, la competència cívica i social i la competència en comunicació lingüística) dels infants entre 0 i 6 anys.
La lectura assenyala que l’assemblea permet als infants expressar lliurement les seves opinions, dins un entorn basat en la cooperació, respecte i col·laboració. Així mateix, facilita la resolució de conflictes, ajuda als infants a aprendre, identificar i expressar les seves emocions, vivències i interessos propis, els ensenya a escoltar activament als seus iguals, a respectar les regles socials, així com a afavorir el desenvolupament de la seva pròpia personalitat.
Altrament, es fan referència a diferents autors com ara Vigotsky, Bruner, Wood i Ross, que posen en manifest el concepte de constructivisme social i el del rol del mestre com a acompanyant (“andamiaje”). D’aquesta manera, es remarca el fet de tenir en compte que l’evolució de les capacitats dels infants ve donada per una construcció col·lectiva de coneixements.
A més, les autores defineixen què és una assemblea i assenyalen el rol que ha d’adoptar el docent, que és principalment de guia, també ha de ser un exemple pels infants, amb una gran experiència lingüística, de manera que pugui mediar i dinamitzar les converses. Per tant, es podria dir que és clau la formació dels mestres, a tall que puguin adquirir les eines i estratègies per fomentar la participació activa dels infants, oferint-los oportunitats d’aprenentatge significatives perquè es puguin expressar lliurement, respectant el seu temps i torn de paraula.
D’acord amb Sánchez i González, “La actuación del docente se basa por tanto en la escucha, una escucha sin juicios de valor, que le permite acceder a las capacidades infantiles y transformar su práctica educativa como consecuencia de la propia escucha”. Així doncs, considero necessari que el/la docent escolti als infants sense emetre cap mena de judici de valor., atès que està en joc l’autoestima de l’infant i la concepció que els altres tenen d’ell/a. En relació amb això, les autores defensen que és necessari promoure l’autonomia moral, és a dir, fer que els infants siguin conscients del que saben i el que són capaços de fer segons el seu criteri i no per allò que digui un adult amb autoritat.
La lectura d’aquest article m’ha fet recordar el Pràcticum del curs passat, el qual vaig dur a terme a una aula de 1r de Primària. Cada matí, es dedicava un temps en fer una assemblea en rotllana on tots els infants tenien l’oportunitat d’explicar alguna cosa que han fet, com els ha anat el cap de setmana o bé perquè simplement expliquin quelcom que els vingui de gust. Considero que aquesta dinàmica és molt avantatjosa pels infants, ja que els permet treballar l’expressió oral, així com la capacitat d’escolta, respectant el torn de paraula dels altres, juntament amb altres competències com les que parla la lectura.
En conclusió, penso que les assemblees escolars a infantil són una eina valuosa per fomentar la participació, el diàleg, la col·laboració i la formació dels infants més petits, per tal que esdevinguin individus crítics i competents per a viure en societat.
Paraules clau: competència en comunicació lingüística, social i cívica, interacció a l'aula, relacions socials, assemblea.
Pregunta a l’autor:
Una inquietud que m’ha quedat i m’agradaria preguntar a les autores de l’article, ja que penso que no ho han tractat graire és l’avaluació d’aquestes assemblees. És a dir, com es podria fer un seguiment d’aquestes i quin paper hauria d’adoptar el/la docent en efectuar-ho.
Imatge:
Enllaç: https://www.iesantjordi.org/comencem-el-dia-amb-lassemblea-daula/
