diumenge, 30 d’abril del 2023

Lectura 2B. "La asamblea de clase en Educación Infantil: Un espacio para crecer como grupo"

 “La asamblea de clase en educación infantil: un espacio para crecer como grupo”

Susana Sánchez, Carmen González.


L’article “La asamblea de clase en educación infantil: un espacio para crecer como grupo” de Susana Sánchez i Carmen González posa en evidència la importància de les assemblees d’aula pel desenvolupament competencial (més concretament de la competència en valors, la competència cívica i social i la competència en comunicació lingüística) dels infants entre 0 i 6 anys. 


La lectura assenyala que l’assemblea permet als infants expressar lliurement les seves opinions, dins un entorn basat en la cooperació, respecte i col·laboració. Així mateix, facilita la resolució de conflictes, ajuda als infants a aprendre, identificar i expressar les seves emocions, vivències i interessos propis, els ensenya a escoltar activament als seus iguals, a respectar les regles socials, així com a afavorir el desenvolupament de la seva pròpia personalitat.


Altrament, es fan referència a diferents autors com ara Vigotsky, Bruner, Wood i Ross, que posen en manifest el concepte de constructivisme social i el del rol del mestre com a acompanyant (“andamiaje”). D’aquesta manera, es remarca el fet de tenir en compte que l’evolució de les capacitats dels infants ve donada per una construcció col·lectiva de coneixements.


A més, les autores defineixen què és una assemblea i assenyalen el rol que ha d’adoptar el docent, que és principalment de guia, també ha de ser un exemple pels infants, amb una gran experiència lingüística, de manera que pugui mediar i dinamitzar les converses. Per tant, es podria dir que és clau la formació dels mestres, a tall que puguin adquirir les eines i estratègies per fomentar la participació activa dels infants, oferint-los oportunitats d’aprenentatge significatives perquè es puguin expressar lliurement, respectant el seu temps i torn de paraula.


D’acord amb Sánchez i González, “La actuación del docente se basa por tanto en la escucha, una escucha sin juicios de valor, que le permite acceder a las capacidades infantiles y transformar su práctica educativa como consecuencia de la propia escucha”. Així doncs, considero necessari que el/la docent escolti als infants sense emetre cap mena de judici de valor., atès que està en joc l’autoestima de l’infant i la concepció que els altres tenen d’ell/a. En relació amb això, les autores defensen que és necessari promoure l’autonomia moral, és a dir, fer que els infants siguin conscients del que saben i el que són capaços de fer segons el seu criteri i no per allò que digui un adult amb autoritat. 


La lectura d’aquest article m’ha fet recordar el Pràcticum del curs passat, el qual vaig dur a terme a una aula de 1r de Primària. Cada matí, es dedicava un temps en fer una assemblea en rotllana on tots els infants tenien l’oportunitat d’explicar alguna cosa que han fet, com els ha anat el cap de setmana o bé perquè simplement expliquin quelcom que els vingui de gust. Considero que aquesta dinàmica és molt avantatjosa pels infants, ja que els permet treballar l’expressió oral, així com la capacitat d’escolta, respectant el torn de paraula dels altres, juntament amb altres competències com les que parla la lectura.


En conclusió, penso que les assemblees escolars a infantil són una eina valuosa per fomentar la participació, el diàleg, la col·laboració i la formació dels infants més petits, per tal que esdevinguin individus crítics i competents per a viure en societat. 


Paraules clau: competència en comunicació lingüística, social i cívica, interacció a l'aula, relacions socials, assemblea.


Pregunta a l’autor:

Una inquietud que m’ha quedat i m’agradaria preguntar a les autores de l’article, ja que penso que no ho han tractat graire és l’avaluació d’aquestes assemblees. És a dir, com es podria fer un seguiment d’aquestes i quin paper hauria d’adoptar el/la docent en efectuar-ho.


Imatge:



Enllaç: https://www.iesantjordi.org/comencem-el-dia-amb-lassemblea-daula/

Lectura 2A "El lenguaje como medio de construcción social del conocimiento en educación infantil:"

 El lenguaje como medio de construcción social del conocimiento en educación infantil:

El text llegit, "el lenguaje como medio de construcción social del conocimiento en educación infantil", tracta sobre com el llenguatge facilita la construcció social del coneixement de l'infant. Per poder-ho dur a terme, es basen en l'estudi d'un projecte realitzat per un grup de 23 infants de EI 5 i la seva mestra.

El treball per projectes defineix la comunicació com a eix vertebrador de l'aprenentatge, i en el cas estudiat, els infants es plantegen aprendre més coneixements del cos humà. Tenint en compte que l'ensenyament a l'etapa d'educació infantil els sabers estan relacionats, la mestra planteja augmentar el coneixement dels infants sobre el tema i treballar la construcció d'un text expositiu. És a dir, l'objectiu del projecte, a part de crear nous aprenentatges a partir d'una pregunta que els genera interès, també es basa a entendre la construcció d'un text expositiu. Per aquest motiu, la formulació de preguntes pren un rol clau en el procés.

De la realització del projecte, que es basa en 4 fases, podem extreure com és d'important l'oral. A partir de les preguntes formulades, els dubtes i les respostes, etc., els infants són capaços d'acabar generant un producte final, el llibre. L'oral passa a ser l'eina principal de construcció de coneixement i aprenentatge en tot el procés, deixant un espai a la reflexió: la conversa com a facilitadora d'aprenentatge. Perquè això sigui possible, és clau que es generi un espai d'escolta i respecte a l'aula, on els infants se sentin còmodes i segurs per participar. A més, els docents han de conèixer l'alumnat, entenent quin bagatge intel·lectual tenen, per poder oferir aprenentatges que els motivin i també reduir la desigualtat amb els infants que tenen un bagatge menor.

Tot i les diverses qüestions mostrades, considero que el text deixa de banda el "control de l'aula", ja que per poder crear aquests espais hi ha d'haver un rol del mestre marcat i uns infants disposats a l'aprenentatge. Per això demanaria a l'autor: Quin treball previ hi ha perquè pugui haver-hi aquesta gestió d'aula? Com aconseguim que tots els infants se sentin interpel·lats per l'estudi del projecte?

Personalment, m'ha fet reflexionar en com he viscut la meva etapa educativa. Veig clarament com l'oral ha tingut un paper clau en tot el procés, però a la vegada no ha estat gens reconegut. Només se'ns va valorar les produccions escrites i la bona lletra, deixant de banda tots els processos orals i cognitius que van tenir un paper principal. Aquesta situació em fa plantejar una pregunta: al llarg del meu pas pels estudis, quantes vegades no han valorat globalment tot el meu procés d'aprenentatge?

Com a futures docents hem de comprendre i apostar per la importància de l'oralitat, obrint espais de conversa i aprenentatges conjunts. Hem de prioritzar espais segurs, on tots els infants se sentin interpel·lats, però sobretot, atorgar a l'oral el valor que es mereix.

Paraules clau: coneixement conjunt, preguntes, diàleg, interès, treball per projectes

Font: estructura, aprenentatge i adaptació.

TASCA 2: L’OFICI D’ENSENYAR

1. El primer text parla de dues maneres d'entendre l'ensenyament? Podries definir cadascuna d'elles breument amb una frase? La p...