Aquest article de la revista Guix, l’autora Mercè Segarra fa una narració d’intervencions
a l’aula on s’evidencia el paper de la comunicació i com aquesta és el vincle
que fa possible una cultura d’aula on totes les persones tenen veu pròpia.
Comença explicant l’aula com a espai de comunicació amb caràcter propi que
ofereix un espai i entorn on cada individu pot desenvolupar les seves
capacitats al màxim. És un espai de
coneixement compartit i llenguatge comú i de vida.
Ens parla sobre diferents vivències que ha viscut a l’aula com a diferents
conreus comunicatius: conreu del saber i conreu de la mirada.
En el primer conreu del saber: la conversa per construir coneixement parla sobre que l'aula és un espai únic on cada infant ha de poder sentir-se segur, per tant, s'ha de crear un entorn confortable i còmode conegut pels infants, però també desconeguts perquè es puguin desenvolupar amb total llibertat per tal de no cohibir la seva creativitat i motivació. Per fer això possible es creen un seguit de propostes organitzatives que afavoreixen a l'hora de dur a terme les activitats. A l'aula hi ha molts infants, tots amb molts interrogants i gràcies a aquestes preguntes i a la seva resposta es va construint un coneixent comú de manera que es fa possible diferents formes de comprendre i comprendre'ns.
Per a comprendre l'experiència l'autor ens vol compartir un exemple sobre
un projecte que estan fent els infants de quart de primària amb una caseta
meteorològica que tenen a l'escola. Podem veure com els infants fan una
quantitat de preguntes innumerables a causa de tota la curiositat que els hi
envaeix quan tenen aquesta caseta davant. La mestra ha d'organitzar i proposar
unes pautes perquè puguin resoldre entre ells les preguntes, gràcies al paper
que fa la mestra d'anar guiant el camí podran resoldre de manera que faran un
creixement del saber i col·lectiu. Gràcies al llenguatge que han fet servir
segons les seves experiències es creen aquestes xarxes de coneixement que fan
possible la seva comprensió entre nosaltres.
En el segon conreu de les emocions. La conversa amb la mirada. L'autor ens torna a fer referència a una altra vivència sobre un grup d'alumnes que observen una obra d'art, primer ens explica la importància de l'expressió i reflexió en veu alta per tal d'enfortit la identitat i el sentiment de pertinença en el grup. Les converses entre ells siguin espontànies o provocades també és una font d'enfortiment com a grup. Però per poder obtenir aquestes converses que siguin fluides i enriquidores s'han de pautar unes regles com en l'exemple anterior ens ha explicat sobre les propostes organitzatives.
A la vivència els infants contemples un obra d'art on primer es fa veure el
silenci i després comencen les interrogacions fins que finalment arriben a la
proposta de posar en pràctica aquest coneixement adquirit i es faran un retrat.
La tercera vivència que ens explica l'autor és sobre un grup de P3 on el
seu personatge els porta un llibre sobre la cuina de casa, amb això els porta a
una conversa sobre com és la cuina de casa dels infants i després per fer
aquest aprenentatge vivencial fan una visita a la cuina de l'escola. Gràcies a
la curiositat dels infants els porta a fer un seguit de preguntes i conversant
construeixen un coneixement junts.
Llegint l'article m'ha fet pensar quan treballava a l'escola bressol, com
els infants cada cop que portaves una cosa diferent es feien interrogants com
per exemple un dia vam portar a l'aula un Ukulele per cantar les cançons que
s'estaven ensenyant a l'aula i feien preguntes com "És una mini
guitarra?" Això els va portar a descobrir un nou instrument i després vam
presentar nous instruments i fer un projecte sobre aquests. M'ha semblat molt
interessant, ja que els infants quan tenen curiositat sobre alguna cosa hem de
buscar d'allargar aquesta curiositat vivenciant-la.
Interrogants: Com a mestre d’un aula d’infantil com podem
incloure als infants més marginats en aquests converses espontànies i que no es
quedin al marge d’aquest coneixement col·lectiu?
Paraules clau: llenguatge, comunicació, conversa, coneixement
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada