El lenguaje como medio de construcción social del conocimiento en educación infantil:
El text llegit, "el lenguaje como medio de construcción social del conocimiento en educación infantil", tracta sobre com el llenguatge facilita la construcció social del coneixement de l'infant. Per poder-ho dur a terme, es basen en l'estudi d'un projecte realitzat per un grup de 23 infants de EI 5 i la seva mestra.
El treball per projectes defineix la comunicació com a eix vertebrador de l'aprenentatge, i en el cas estudiat, els infants es plantegen aprendre més coneixements del cos humà. Tenint en compte que l'ensenyament a l'etapa d'educació infantil els sabers estan relacionats, la mestra planteja augmentar el coneixement dels infants sobre el tema i treballar la construcció d'un text expositiu. És a dir, l'objectiu del projecte, a part de crear nous aprenentatges a partir d'una pregunta que els genera interès, també es basa a entendre la construcció d'un text expositiu. Per aquest motiu, la formulació de preguntes pren un rol clau en el procés.
De la realització del projecte, que es basa en 4 fases, podem extreure com és d'important l'oral. A partir de les preguntes formulades, els dubtes i les respostes, etc., els infants són capaços d'acabar generant un producte final, el llibre. L'oral passa a ser l'eina principal de construcció de coneixement i aprenentatge en tot el procés, deixant un espai a la reflexió: la conversa com a facilitadora d'aprenentatge. Perquè això sigui possible, és clau que es generi un espai d'escolta i respecte a l'aula, on els infants se sentin còmodes i segurs per participar. A més, els docents han de conèixer l'alumnat, entenent quin bagatge intel·lectual tenen, per poder oferir aprenentatges que els motivin i també reduir la desigualtat amb els infants que tenen un bagatge menor.
Tot i les diverses qüestions mostrades, considero que el text deixa de banda el "control de l'aula", ja que per poder crear aquests espais hi ha d'haver un rol del mestre marcat i uns infants disposats a l'aprenentatge. Per això demanaria a l'autor: Quin treball previ hi ha perquè pugui haver-hi aquesta gestió d'aula? Com aconseguim que tots els infants se sentin interpel·lats per l'estudi del projecte?
Personalment, m'ha fet reflexionar en com he viscut la meva etapa educativa. Veig clarament com l'oral ha tingut un paper clau en tot el procés, però a la vegada no ha estat gens reconegut. Només se'ns va valorar les produccions escrites i la bona lletra, deixant de banda tots els processos orals i cognitius que van tenir un paper principal. Aquesta situació em fa plantejar una pregunta: al llarg del meu pas pels estudis, quantes vegades no han valorat globalment tot el meu procés d'aprenentatge?
Com a futures docents hem de comprendre i apostar per la importància de l'oralitat, obrint espais de conversa i aprenentatges conjunts. Hem de prioritzar espais segurs, on tots els infants se sentin interpel·lats, però sobretot, atorgar a l'oral el valor que es mereix.
Paraules clau: coneixement conjunt, preguntes, diàleg, interès, treball per projectes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada