La lectura: Nascuts per llegir... Es neix lector o se'n fa? d'Ana Viera i J. Lino Barriode, de la revista GUIX d'Infantil de l'Editorial Graó, d'IRIF, S.L., ens explica la importància que té llegir i escriure pels infants, com aquestes es van desenvolupant i perquè serveixen. Per això, és essencial que nosaltres com a docents, garantim als infants unes pràctiques docents en les quals quedin reflectits els valors educatius que volem promoure mitjançant aquestes.
Com bé ens expressa el text, llegir i escriure són dues competències essencials per poder construir i ampliar els coneixements que tenim envers el món, ja que recordem, que els infants aprenen relacionant les informacions noves amb aquelles experiències prèvies que han tingut envers quelcom determinat. Avui dia, les criatures, al segon cicle d'educació infantil, ja tenen desenvolupada gran part de la llengua oral i poden comunicar-se amb èxit. Això succeeix pel fet que la societat i la cultura, permet als infants tenir una certa experiència en relació amb la llengua escrita, la lectura i l'escriptura, i els permet tenir certa coneixença abans d'arribar al centre educatiu. Els infants aprenen a llegir i a escriure gràcies a la interacció que tenen amb tot el que els envolta, amb els adults i amb els infants més grans que ells. A més a més, cal esmentar que tots els infants tenen ganes intrínseques d'aprendre: Necessiten investigar, provar, modificar, preguntar-se, etc., però per dur a terme totes aquestes accions, també necessiten a un bon interlocutor que els proporcioni un medi organitzant i els permeti conèixer els elements del sistema entre d'altres.
Altrament, com bé ja sabem, cada infant té el seu propi ritme d'aprenentatge i no hem de tenir gens de pressa perquè aquests aprenguin a llegir i escriure. Cada infant té diverses capacitats, habilitats, estils i ritmes d'aprenentatges propis i, per tant, nosaltres com a docent, i sabent això, és essencial que conscienciem tants als infants com a les famílies el sentit i la utilitat que té llegir i escriure, i no pas fixar-nos en si l'infant sap o no, llegir o escriure elefant amb cinc anys.
Finalment, m'agradaria destacar que durant tota la lectura es deixa ben plasmada la idea que el fet d'aprendre, ja no només a escriure i llegir, sinó que també la resta d'aprenentatges, són gràcies a l'acompanyament que hi tenen, i la importància que aquesta acció té. Per això, ser i estar en la vida dels infants determina molt l'adquisició o no de certs coneixements i crec que gran part de la població, no li dona el valor que realment té. M'ha sorprès que un dels aspectes explorats, per a mi un dels més importants, sigui aquest, ja que al llarg de la meva vida com a estudiant no recordo que es donés tanta importància al fet d’estar present i molt menys a la lectura ni escriptura. Crec que l'educació d'abans, per desgràcia, estava més focalitzada en els resultats i no pas en els processos ni acompanyament. A més a més, les famílies no eren conscients de la rellevància que aquestes competències tenen i és per aquest fet, que ara hem d'aprofitar i invitar-les a participar en la lectura i escriptura de manera conjunta.
Doncs, la meva pregunta és la següent: Parlant envers la lectura, creus que actualment, les famílies tenen consciència de la rellevància que aquesta té? Creus que hi ha famílies que li donen molta més importància a l'escriptura que a la lectura? Realment una és més important que l'altre? Si a l'aula tinguéssim infants amb dificultats per a la lectura i l'escriptura, que podríem fer? De quins recursos disposem per afrontar una situació com aquesta a un centre escolar?
Paraules claus: Lectura - Escriptura - Infants - Famílies - Interacció - Acompanyament - Pràctiques docents - Aprenentatges
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada