El meu objecte era un clauer. Aquest clauer me'l va regalar un amic de la meva mare que era com un avi per a mi. És a dir, no era un familiar real (quant a termes biològics), però jo l'estimava com si ho fos.
Aquest clauer està compost per dues peces: un cor de color plata i un altre de color or, una mica més petit. Me'l va regalar fa més de deu anys, però el porto amb mi, al meu clauer, des que va morir. És l'únic record físic que tinc d'ell i, d'aquesta manera, és com si m'acompanyés sempre allà on vaig, em sento protegida.
Des que se'ns va proposar portar un objecte amb valor per a nosaltres, no vaig dubtar a mostrar el meu clauer. Realment, és una de les meves pertinences que més m'estimo i més em doldria perdre.
Després de l'activitat que vam realitzar amb els objectes que vam portar m'han sorgit les següents paraules:
- Empatia
- Records
- Emocions
Considero que durant la sessió van sorgir moltes emocions, moltes de nosaltres ens vam emocionar recordant la història dels nostres objectes. A més, crec que entre totes, veient com s'emocionava la resta, vam ser molt empàtiques, ens vam donar suport i vam respectar les nostres emocions. Em va semblar una activitat molt interessant i va ser emotiu veure'ns emocionar-nos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada