Comunicació i llenguatge parlat – Isabel Ferrer i Sunta Sogas
Aquest article tracta sobre la importància de fomentar la parla a l’escola. És per això, que es proposen una sèrie de recomanacions per a que la fomentació de l’expressió oral dels infants sigui el més eficaç possible.
Per començar, es fa esment al fet que, com ja sabem, cada infant és diferent i per tant, s’ha de tenir en compte la individualitat de cadascú, observant com és la relació de cada infant amb el llenguatge parlat, n’hi haurà que ho facin amb facilitat i d’altres que per timidesa o diferents motius no els hi sigui tan fàcil. Sigui com sigui s’ha de respectar el ritme de cadascú i reconèixer els seus punts forts i febles per tal d'oferir els recursos necessaris per afavorir el ritme d’aprenentatge de cadascú.
En el meu cas, recordo que quan era petita era força tímida i em costava sortir a parlar, però poc a poc vaig anar deixant-me anar i fins i tot vaig ser delegada un curs. Els mestres donaven molt de suport i mai em vaig sentir pressionada per sortir a parlar.
Tenint això com a base, ens centrarem en el paper de la mestra, la qual ha de ser un exemple per als infants i per tant, serà un dels referents més importants en la parla. Per tant, és fonamental que els mestres interactuïn amb els infants amb certa proximitat física, així com somriure mentre ho fan, perquè a part de donar seguretat afectiva a l’infant, també ajuda a entendre millor el significat de les paraules.
A més, tot i ser un factor clau a tenir en compte, cal que el vocabulari amb el qual es dirigeixin als infants sigui assequible per a ells. Recordo que durant les pràctiques que vaig fer al cicle superior d'educació infantil, es va fer una xerrada sobre biologia marina als infants d’I3, per tal que coneguessin alguns animals marins, però la biòloga que va venir va fer servir un vocabulari massa tècnic per infants tant petits. En conseqüència, no va captar gens l’atenció dels infants i a més, no van entendre res.
Per tant, hem de tenir molt clar el registre amb el que parlar als infants per tal que ens entenguin i mantenir-nos propers al seu enteniment. Això, però, no vol dir que parlem com ells, sinó que els anem corregint i ampliant el seu diccionari de manera afectiva per tal de no despertar un sentiment de frustració.
L’article també esmenta els beneficis d’explicar contes sense cap mena de suport, és a dir, sense un conte físic, titelles o algun suport digital, només amb la veu. Aquest fet fa que els infants es capfiquin de ple en les nostres paraules per tal d’entendre la història i per tant, cal que qui expliqui el conte sigui un gran comunicador, és a dir, que sàpiga fer servir tots els recursos verbals per captar l’atenció i despertar la imaginació dels infants.
Gràcies a tot això, els mestres conviden als infants a utilitzar i augmentar l’ús de les paraules i la complexitat de l’estructura de les seves frases.
Paraules clau: Mestra, comunicació, oral, expressió i individualització.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada